4.2.72 Claus 00317 i 00318 arrendament financer: règim especial (Article 106 LIS)

En l'article 106 de la LIS s'establix un règim fiscal especial per a determinats contractes d'arrendament financer, en què amb les condicions i requisits prevists en ell es permet al cessionari l'amortització fiscal accelerada dels actius objecte d'arrendament financer, sense necessitat de la seua imputació comptable al compte de pèrdues i guanys.

L'aplicació d'este règim especial suposa per al cessionari acollit al mateix una amortització fiscal més ràpida de l'element i per tant, un major despesa fiscal que comptable, de la qual diferència haurà de consignar, complimentant, si escau,  les seues corresponents caselles de desglosse,  en la clau [00318] de disminucions, durant el període objecte de declaració. Durant els períodes impositius posteriors, estos imports revertiran com major despesa comptable que fiscal, a consignar, complimentant, si escau,  les seues corresponents caselles de desglosse,  en la clau [00317] d'augments, una vegada que el ele­mento estiga totalment amortitzat des d'un punt de vista fiscal, o com major ingrés fiscal en cas d'alienació, deteriorament, pèrdua o inutilització definitiva de l'element, fora que en este últim cas anara per causa no imputable al contribuent i degudament justificada.

En el supòsit de microempreses i si és procedent l'aplicació de l'article 106 de la LIS per als contractes d'arrendament financer, s'haurà de realitzar el corresponent augment, en la clau [00317], en cas que la quota meritada en l'exercici excedisca el límit establit en el citat article.