Competències normatives de les comunitats autònomes de règim comuna en l'IRPF en l'exercici 2019

D'acord amb l'article 46 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, les competències normatives que poden assumir les comunitats autònomes de règim comuna són les següents:

a. Import del mínim personal i familiar aplicable per al càlcul del gravamen autonòmic

A estos efectes, les comunitats autònomes podran establir increments o disminucions en les quanties corresponents al mínim del contribuent i als mínims per descendents, ascendents i discapacitat a què es referixen els articles 57, 58, 59 i 60 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'IRPF, amb el límit del 10 per 100 per a cadascuna de les quanties. 

Les comunitats autònomes que, fent ús d'esta competència, han aprovat els determinats imports del mínim personal i familiar aplicables per al càlcul del gravamen autonòmic dels contribuents residents en els seus territoris  s'examinen en  el Capítol 14.

Escala autonòmica aplicable a la base liquidable general

D'acord amb l'especificat en l'article 46.1 b) de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, l'únic requisit per a la seua aprovació consistix en què l'estructura d'esta escala siga progressiva.

Respecte a l'exercici 2019, totes la comunitats autònomes tenen aprovades en la seua normativa els seus corresponents escales autonòmiques aplicables a la base liquidable general. Vegeu el Capítol 15.

c. Deduccions en la quota íntegra autonòmica per

• Circumstàncies personals i familiars, per inversions no empresarials i per aplicació de renda, sempre que no suposen, directament o indirectament, una minoració del gravamen efectiu d'alguna o algunes categories de renda.

• Subvencions i ajuts públiques no exemptes que es perceben de la comunitat autònoma, a excepció de les que afecten al desenvolupament d'activitats econòmiques o a les rendes que s'integren en la base de l'estalvi.

  En relació amb estes deduccions, les competències normatives de les comunitats autònomes comprendran també la determinació de:

  • La justificació exigible per poder practicar-les.
  • Els límits de deducció.
  • El seu sotmetiment o no al requisit de comprovació de la situació patrimonial.
  • Les regles especials que, si escau, hagen de tindre's en compte en els supòsits de tributació conjunta, període impositiu inferior a l'any natural i determinació de la situació familiar. Si la comunitat autònoma no regulara alguna d'aquestes matèries s'aplicaran les normes previstes a estos efectes en la Llei de l'IRPF.

Les deduccions autonòmiques aplicables en l'exercici  2019  es recullen  en el Capítol 17.

c. Augments o disminucions en els percentatges del tram autonòmic de la deducció per inversió en habitatge habitual (sense efecte des de l'1 de gener de 2013)

Amb efectes d'1 de gener de 2013 es va suprimir la deducció per inversió en habitatge habitual establint-se, no obstant això, un règim transitori per als contribuents que venien disfrutant d'esta amb anterioritat a la indicada data. Este règim els permet seguir aplicant la citada deducció conforme al que disposa la normativa de la Llei de  l' IRPF en la seua redacció en vigor a 31 de desembre de 2012, sense perjudici dels percentatges de deducció que conforme al que disposa la Llei 22/2009 hagueren sigut aprovats per la comunitat autònoma.

Els percentatges de deducció aplicables en el tram autonòmic de la deducció per inversió en habitatge habitual a la comunitat autònoma de Catalunya es comenten en el Capítol 16  detro de l'apartat relatiu a "Deducció per inversió en habitatge habitual: Règim transitori" així com en el  Capítol 17 a l'examinar les deduccions de la comunitat autònoma de Catalunya.