Saltar al contingut principal
Manual pràctic de Renda 2019.

Residència habitual en territori espanyol

Normativa: Art. 9 Llei IRPF

S'entendrà, d'acord amb l'article 9 de la Llei de l'IRPF, que el contribuent té la seua residència habitual en territori espanyol quan es done qualsevol de les següents circumstàncies:

  1. Que romanga més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.

    Per a determinar este període de permanència es computaran les absències esporàdiques, fora que el contribuent acredite la seua residència fiscal en un altre país. Tractant-se de països o territoris qualificats reglamentàriament com paradisos fiscals, l'Administració tributària podrà exigir que es prove la permanència en el mateix durant 183 dies l'any natural.

    Malgrat el que s'ha esmentat anteriorment, per a determinar el període de permanència en territori espanyol no es computaran les estades temporals a Espanya que siguen conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les Administracions públiques espanyoles.

    Nota: Per a delimitar les "absències esporàdiques" tinguen-se en compte els criteris interpretatius que sobre els articles 8.1.a) i 9.1.a) de la Llei de l'IRPF ha establit el Tribunal Suprem en seus Sentencies de 28 de novembre de 2017 (núm. 1829/2017) i 1 de març de 2018 (núm. 334/2018), en relació amb tributació dels beneficiaris de beques de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) amb estada en un país estranger per a desenvolupar les activitats pròpies de la mateixa.

  2. Que radique a Espanya el nucli principal o la base de les seues activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta.

    Es presumirà, llevat que hi haja una prova en contra, que el contribuent té la seua residència habitual en territori espanyol quan, conforme als criteris anteriors, residisquen habitualment a Espanya el seu cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguen d'aquell.

    No es consideraran contribuents, a títol de reciprocitat, els nacionals estrangers que tinguen la seua residència habitual a Espanya per la seua condició de membres de prediques diplomàtiques o oficines consulars estrangeres, o per ser titulars de càrrec o treball oficial d'Estats estrangers, o per ser funcionaris en actiu que exercisquen a Espanya càrrec o treball oficial que no tinga caràcter diplomàtic o consular, sempre que, a més, no procedisca l'aplicació de normes específiques derivades dels tractats internacionals en els que Espanya siga part.