Saltar al contingut principal
Manual pràctic de Renda 2019.

Imputació temporal dels rendiments del treball

Regla general

Normativa: Art. 14.1 a) Llei IRPF

Els rendiments del treball, tant els ingressos com les despeses, s'imputen al període impositiu en el que siguen exigibles pel seu perceptor.

Regles especials

  1. Rendiments pendents de resolució judicial

    Normativa: Art. 14.2 a) Llei IRPF

    Quan no s'haguera satisfet la totalitat o part d'una renda, per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seua percepció o la seua quantia, els imports no satisfets s'imputaran al període impositiu en què aquella adquirisca fermesa.

    Malgrat el que s'ha esmentat anteriorment, si els rendiments del treball no es perceben en l'exercici en què haja adquirit fermesa la resolució judicial, no procedirà incloure'ls en la declaració corresponent a este exercici, sinó que, per aplicació de les normes relatives als "endarreriments" que es comenten a continuació, hauran de declarar-se els mateixos mitjançant autoliquidació complementària de la corresponent a l'exercici en el que la resolució judicial va adquirir fermesa. Esta declaració ha de realitzar-se en el termini que mitja entre la data en què es perceben els rendiments i el final del termini immediat següent de presentació de declaracions per l'IRPF.

    Si més no, per aplicació d'esta regla especial d'imputació temporal, si s'inclouen en la declaració d'un exercici rendiments que corresponen a un període de generació superior a dos anys, sobre els mateixos resultarà aplicable el percentatge reductor del 30 per 100.

  2. Endarreriments

    Normativa: Art. 14.2 b) Llei IRPF

    Quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es perceben en períodes impositius diferents a aquells en què anaren exigibles, hauran de declarar-se quan es perceben, però imputant-los al període en què van anar exigibles, mitjançant la corresponent autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni recarregue algun.

    L'autoliquidació es presentarà en el termini que mitja entre la data en què es perceben els endarreriments i el final del termini immediat següent de presentació d'autoliquidacions per l'IRPF.

    Així, si els endarreriments es perceben entre l'1 de gener de 2020 i l'inici del termini de presentació de les declaracions de l'IRPF corresponent a l'exercici 2019, l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se durant este any abans de finalitzar este termini de presentació (fins el 30 de juny de 2020), fora que es tracti d'endarreriments de l'exercici 2019, cas en què s'inclouran en la pròpia autoliquidació d'este exercici. Per als endarreriments que es perceben amb posterioritat a l'inici del termini de presentació de declaracions de l'exercici 2019, l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se en el termini existent entre la percepció dels endarreriments i el final del termini de declaració de l'exercici 2020.

    Important : l'autoliquidació complementària haurà d'ajustar-se a la tributació individual o conjunta per la qual es va optar en la declaració originària.

  3. Rendiments derivats de la cessió de l'explotació dels drets d'autor

    Normativa: Art. 7.3 Reglament IRPF

    En el cas de rendiments derivats de la cessió de l'explotació dels drets d'autor que es meriten al llarg de diversos anys, el contribuent podrà optar per imputar la bestreta a compte dels mateixos a mesura que vagen meritant-se els drets.

    Atenció : si el contribuent opta per imputar la bestreta a compte a mesura que vagen meritant-se els drets d'autor haurà de marcar la casella [0002] de  la declaració.

  4. Rendiments estimats del treball

    Normativa: Art. 14.2 f) Llei IRPF

    Els rendiments estimats del treball han d'imputar-se al període impositiu en què s'haja realitzat la prestació del treball o servici que genera estos rendiments.

  5. Prestacions derivades de plans de pensions

    Els rendiments del treball derivats d'estes prestacions han d'imputar-se al període impositiu en què es perceben, encara que este no corresponga amb aquell en el que es va produir la contingència.