Saltar al contingut principal
Manual pràctic de Renda 2019.

Pèrdues per deteriorament del valor dels elements patrimonials

Concepte

El deteriorament és l'expressió comptable de la pèrdua estimada de valor d'un actiu, diferent per al  cas dels elements amortitzables a la seua depreciació sistemàtica pel funcionament,  ús, obsolescència o disfrute (açò és, de la despesa per amortització).

Des del punt de vista comptable un actiu es considera deteriorat quan el seu valor comptable  és superior al seu import recuperable, circumstància que obliga a reconéixer una pèrdua per  deteriorament en el compte de pèrdues i guanys i la corresponent correcció valorativa.

Vegeu la Resolució de 18 de setembre de 2013, de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre i valoració i informació a incloure en la memòria dels comptes anuals sobre el deteriorament del valor dels actius (BOE del 25).

Ara bé, a efectes fiscals la regla general és la no deduïbilitat de pèrdues per deteriorament  amb una excepció: les pèrdues per deteriorament dels crèdits derivats de les possibles insolvències  dels deutors.

Pèrdues per deteriorament dels crèdits derivats de les possibles insolvències dels deutors

Normativa: Art. 13.1  LIS

Seran deduïble les pèrdues per deteriorament dels crèdits derivats de les possibles insolvències  dels deutors, quan en el moment de la meritació de  l'  IRPF (normalment, el 31 de  desembre) concórrega alguna de les següents circumstàncies:

  1. Que haja transcorregut el termini de sis mesos des del venciment de l'obligació.
  2. Que el deutor estiga declarat en situació de concurs.
  3. Que el deutor estiga processat pel delicte d'alçament de béns.
  4. Que les obligacions hagen sigut reclamades judicialment o siguen objecte d'un litigi  judicial o procediment arbitral de de la qual solució depenga el seu cobrament.

No seran deduïbles les següents pèrdues per deteriorament de crèdits (1) :

  1. Els corresponents a crèdits carregats per entitats de dret públic, excepte que  siguen objecte d'un procediment arbitral o judicial que veure's sobre la seua existència o quantia.
  2. Els corresponents a crèdits carregats per persones o entitats vinculades, fora que  estiguen en situació de concurs i s'haja produït l'obertura de la fase de liquidació pel  jutge, en els termes establits en la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal.
  3. Les corresponents a estimacions globals del risc d'insolvències de clients i deutors.

Important: els titulars de petites empreses podran, a més, deduir  la pèrdua per deteriorament dels crèdits per possibles insolvències de deutors fins el  límit de l'1 per 100 sobre els deutors existents a la conclusió del període impositiu,  exceptuats aquells sobre els quals s'haguera reconegut de manera individualitzada la pèrdua per insolvències i aquells respecte dels que les pèrdues per deteriorament no  tinguen el caràcter de deduïbles. La determinació de l'import deduïble corresponent a estes pèrdues  per a  titulars de petites empreses es comenta en este mateix Capítol.

Règim transitori per a la reversió del deteriorament de valor de determinats elements patrimonials

Normativa: Disposició transitòria quinzena LIS.

La reversió de les pèrdues per deteriorament de l'immobilitzat material i inversions immobiliàries,  immobilitzat intangible que hagueren resultat fiscalment deduïbles en períodes impositius iniciats amb anterioritat a 1 de gener de 2015, s'integraran com a ingrés durant el període impositiu en què es produïsca la recuperació del seu valor en l'àmbit comptable.

En el cas d'immobilitzat intangible de vida útil indefinida, la referida reversió s'integrarà amb el límit del valor fiscal que tindria l'actiu intangible tenint en compte que en l'article 13.3 de la LIS, vigent fins el 31 de desembre de 2015, establia que les quantitats deduïdes minoren, a efectes fiscals, el valor del corresponent immobilitzat intangible.

Atenció: fins el 31 de desembre de 2015 els intangibles de vida útil indefinida, inclòs el fons de comerç, no s'amortitzaven comptablement, però si es tenia en compte el seu deteriorament permetent-se deduir, a efectes fiscals, el seu preu d'adquisició amb el límit anual màxim de la veinteava part del seu import. Esta deducció que corregia el seu valor fiscal no estava condicionada a la seua imputació comptable en el compte de pèrdues i guanys.


(1) Vegeu respecte d'això la Resolució de 18 de setembre de 2013, de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, per la qual es dicten normes de registre i valoració i informació a incloure en la memòria dels comptes anuals sobre el deteriorament del valor dels actius (BOE del 25). (Tornar)