Subvencions corrents i de capital: distinció

Les diferents modalitats que poden adoptar els ajuts públics i les seues diferents aplicacions donen lloc a un diferent tractament tributari segons la qualificació que procedisca atorgar a les mateixes: Subvencions corrents i de capital.

Subvencions de capital

Les subvencions de capital són aquelles que tenen com a finalitat primordial la d'afavorir la instal·lació  o inici de l'activitat, així com la realització d'inversions en immobilitzat (edificis,  maquinària, instal·lacions, etc.), o despeses de projecció plurianual i s'imputen com a ingrés en la mateixa mesura en què s' amortitzen les inversions o les despeses realitzades amb càrrec a les mateixes.

No obstant això, en aquells casos en què els béns no siguen susceptibles d'amortització, la subvenció s'aplicarà com a ingrés íntegre de l'exercici en què es produïsca l'alienació o la baixa en inventari de l'actiu finançat amb esta subvenció, aplicant la reducció del 30 per 100 pròpia dels rendiments obtinguts de forma notòriament irregular en el temps.

Subvencions corrents

Les subvencions corrents, són aquelles que es concedixen normalment per a garantir  una rendibilitat mínima o compensar pèrdues ocasionades en l'activitat, es computen  en la seua totalitat com un ingrés més del període en què es meriten. És a dir, quan es reconega en ferm la concessió de la subvenció i es quantifique la mateixa.

Malgrat el que s'ha esmentat anteriorment, si el contribuent haguera optat pel criteri de cobraments i pagaments, en els termes prevists en l'article 7.2 del Reglament de l'IRPF, que establix l'opció d'utilitzar el criteri de cobraments i pagaments per a imputar temporalment els ingressos i les despeses derivats de rendiments d'activitats econòmiques, la subvenció haurà d'imputar-se durant el període impositiu en què es produïsca el corresponent cobrament de la mateixa.