A. Deducció per a l'arrendatari
Quantia i límits de la deducció
-
El 20 per 100 de les quantitats satisfetes durant el període impositiu per l'arrendament d'un habitatge que constituïsca o constituïsca el seu habitatge habitual.
El concepte d'habitatge habitual serà el fixat per la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei de l'IRPF i l'article 41 bis del seu Reglament.
-
L'import màxim de deducció serà de:
Requisits per a l'aplicació de la deducció
-
Que l'habitatge estiga situada en zona rural en risc de despoblament.
S'entén que complixen este requisit aquells municipis o ajuntaments en els que es donen algun dels següents criteris objectius:
- Població inferior a 2000 habitants.
- Densitat de població inferior a 12,5 habitants per quilòmetre quadrat.
- Taxa d'envelliment superior al 30 %.
A estos efectes ha de tindre's en compte l'Ordre HAC /02/2020, de 3 de febrer, per la qual s'aprova la relació de municipis que tenen la condició de Zona Rural de Cantabria en Risc de Despoblament per a l'exercici 2020.
-
Que l'habitatge arrendat constituïsca la residència habitual del contribuent.
Per a determinar el concepte de residència habitual en el territori d'una comunitat autònoma s'estarà al que disposa l'article 72 de la Llei de l'IRPF.
-
Que la suma de base liquidable general i la base liquidable de l'estalvi, suma de les caselles [0500] i [0510] de la declaració, minorada en l'import del mínim personal i familiar, casella [520], siga inferior a
Incompatibilitat
Esta deducció és incompatible amb l'aplicació de la deducció "Per arrendament d'habitatge habitual per joves, majors i persones amb discapacitat" comentada anteriorment i prevista en l'article 2.1 del Decret Legislatiu 62/2008.
La incompatibilitat es referix a què pel mateix habitatge s'apliquen les dues deduccions.