Concepte

Sota el concepte de "monedes virtuals" (també conegut com "criptomonedas") es recullen diverses categories que inclouen:

Des dels bitcoins (la més coneguda i popular) i altres monedes alternatives al marge d'estos (que es denominen genèricament "altcoins"), totes elles baixe el comú denominador de crear-se amb una base "criptogràfica" (sistema que protegix la informació i les comunicacions mitjançant algoritmes que les fa segures i immutables) i d'operar de forma independent en les seues pròpies xàrcies DLT (tecnologia de registre distribuït o blockchain) fet que permet un registre públic de totes les transaccions que es realitzen amb la corresponent moneda virtual.

Fins les més recents, com poden ser:

- els stablecoins o monedes estables que són monedes virtuals dissenyades per a reduir la volatilitat que es dóna en el bitcoin o d'altres criptomonedas, a l'estar vinculades al valor d'una o més monedes legals com el dòlar o l'euro, a béns materials com l'or o els immobles, o a una altra criptomoneda o estar controlades mitjançant algoritmes que permeten mantindre un preu estable.

- i, en general, els "tokens" de pagament que, a diferència de les anteriors (bitcoins o altcoins), no tenen la seua pròpia DLT o cadena de blocs pel que requerixen una altra plataforma DLT (no pròpia) per a funcionar. Així, per exemple, Ethereum és una de les plataformes que permet que persones o entitats puguen crear les seues pròpies monedes virtuals per a finançar projectes.

El finançament de projectes a través de plataformes es produïx, hui dia, principalment a través de les denominades "ofertes inicials de criptomonedas" o ICOs (Initial Coin Offering, acrònim que evoca l'expressió IPO o Initial Public Offering, utilitzada en relació amb processos d'eixida a borsa).

No obstant això, l'expressió ICO pot fer referència tant a l'emissió pròpiament dita de criptomonedas com a l'emissió de drets de diversa naturalesa generalment denominats "tokens".

El terme token ("fitxa" podria ser la traducció a l'espanyol) és més ampli que el de criptomoneda doncs pot utilitzar-se no només com a mitjà de pagament sinó per a uns altres usos diversos al convertir qualsevol dret en actiu digital fungible i negociable. Un token pot representar digitalment valors (com una moneda virtual), però també drets (una propietat, una acció, un actiu financer, etc.). Per això actualment es parle de criptoactivos.

Els usos i característiques d'estos"tokens" (fitxes o criptoactivos) varien, sent la classificació més habitual d'estos"tokens" la que permet diferenciar entre tres tipus o categories:

"Tokens de pagament" ("Payment tokens"), criptomonedas o monedes virtuals, que s'utilitzen com a mitjà de pagament i com depòsit de valor i unitat de mesura operant de manera més similar als diners de curs legal. Es negocien i poden ser intercanviats per monedes tradicionals o virtuals en plataformes especialitzades en monedes, després de la seua emissió.
"Tokens de seguretat" ("Security tokens"), dissenyats com uns actius negociables que es manté per a fins d'inversió atès que generalment atorguen participació en els futurs ingressos o l'augment del valor de l'entitat emissora o d'un negoci i
"Tokens d'utilitat"("Utility tokens"), traduït a l'espanyol actualment com "fitxes de servici", que donen dret a accedir a un servici o rebre un producte, sense perjudici de la qual cosa amb motiu de l'oferta se sol fer menció a expectatives de revalorització i de liquiditat o a la possibilitat de negociar-los en mercats específics.

Quant a la definició en el nostre ordenament jurídic de "monedes virtuals", l'article 3 del Reial decret-llei 7/2021, de 27 d'abril, ha transposat a la nostra legislació la definició que conté la Directiva (UE ) 2018/843 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva (UE ) 2015/849 relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme. Per això afegix, amb efectes des del 29 d'abril de 2019, un nou apartat 5 a l'article 1 de la Llei 10/2010, de 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

El nou apartat 5 de l'article 1 de la Llei 10/2010 definix a la "moneda virtual" com "aquella representació digital de valor no emesa ni garantida per un banc central o autoritat pública, no necessàriament associada a una moneda legalment establida i que no posseïx estatut jurídic de moneda o diners, però que és acceptada com a mitjà de canvi i pot ser transferida, emmagatzemada o negociada electrònicament."

Tenint en compte esta definició les monedes virtuals ("criptomonedas" o "tokens de pagament") es consideren, a efectes fiscals, com béns immaterials, computables per unitats o fracciones d'unitats, que no són moneda de curs legal, que poden ser intercanviats per uns altres béns, incloent altres monedes virtuals, drets o servicis, si s'accepten per la persona o entitat que transmet el bé o dret o presta el servici, i que poden adquirir-se o transmetre's generalment a canvi de moneda de curs legal.

Tenint en compte que cada moneda virtual té el seu origen en un protocol informàtic específic, diferent àmbit d'acceptació, diferent liquiditat, valor i denominació, les diferents monedes virtuals són béns diferents.