Residència habitual en territori espanyol

Normativa:Art. 9 Llei IRPF

S'entendrà, d'acord amb l'article 9 de la Llei del IRPF, que el contribuent té la seua residència habitual en territori espanyol quan es done qualsevol de les següents circumstàncies:

1.Que romanga més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.

Per a determinar este període de permanència es computaran les absències esporàdiques, tret que el contribuent acredite la seua residència fiscal en un altre país.Tractant-se de països o territoris qualificats reglamentàriament com a paradisos fiscals, l'Administració tributària podrà exigir que s'emprove la permanència en el mateix durant 183 dies en l'any natural.

Malgrat l'anterior, per a determinar el període de permanència en territori espanyol no es computaran les estades temporals a Espanya que siguen conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les Administracions Públiques espanyoles.

Nota: per a delimitar les "absències esporàdiques" tinguen-se en compte els criteris interpretatius que sobre els articles 8.1.a) i 9.1.a) de la Llei del IRPF ha establit el Tribunal Suprem en les seues Sentències de 28 de novembre de 2017 (números 1.829/2017, 1.850/2017, 1.860/2017 i 1.834/2017, resolent, respectivament, recursos de cassació contenciós-administratius números 815/2017, 812/2017, 807/2017 i 809/2017) i 1 de març de 2018 (núm. 334/2018, en el recurs de cassació contenciós-administratiu números 934/2017), en relació amb tributació dels beneficiaris de beques de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) amb estada en un país estranger per a desenvolupar les activitats pròpies de la mateixa.

2.Que raga en Espanya el nucli principal o la base de les seues activitats o interés econòmic, de forma directa o indirecta.

Es presumirà, tret de prova en contrari, que el contribuent té la seua residència habitual en territori espanyol quan, conforme als criteris anteriors, residisquen habitualment a Espanya el seu cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguen d'aquell.

No es consideraran contribuents, a títol de reciprocitat, els nacionals estrangers que tinguen la seua residència habitual a Espanya per la seua condició de membres de missions diplomàtiques o oficines consulars estrangeres, o per ser titulars de càrrec o ocupació oficial d'Estats estrangers, o per ser funcionaris en actiu que exercisquen a Espanya càrrec o ocupació oficial que no tinga caràcter diplomàtic o consular, sempre que, a més, no procedisca l'aplicació de normes específiques derivades dels tractats internacionals en els quals Espanya siga part.

Recorde: la residència fiscal d'una persona física no només es determina en funció del primer criteri de permanència (més de 183 dies), sinó que, el contribuent també podrà ser considerat resident fiscal a Espanya si té en este país, de forma directa o indirecta, el nucli principal o la base de les seues activitats o interés econòmic.