Rendiments de treball per naturalesa

Normativa: Art. 17.1 Llei IRPF

En particular, es comprenen entre els rendiments íntegres del treball:

Les sous i salaris.
Les prestacions per desocupació.

Estes prestacions percebudes per desocupació en la modalitat de pagament únic es declaren exemptes en l'article 7 de la Llei de l'IRPF.
Les remuneracions en concepte de despeses de representació.
Les dietes i assignacions per a despeses de viatge, excepte els de locomoció i els considerados normals de manutenció i estada en establiments d'hostaleria amb els límits reglamentàriament establits que més avance es comenten.

Vegeu respecte d'això les dietes i assignacions per a despeses de locomoció i despeses normals de manutenció i estada de gravamen a què es referix l'article 9 del Reglament de l'IRPF.
Les contribucions o aportacions satisfetes pels promotors de plans de pensions prevists en el text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, de 29 de novembre (BOE de 13 de diciembre), o per les empreses promotores previstes en la Directiva (UE) 2016/2341 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de desembre de 2016, relativa a les activitats i la supervisió de fons de pensions de treball.

Precisió: encara que l'article 17.1.e) de la Llei de l'IRPF es referix a la Directiva 2003/41/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 3 de juny de 2003, esta ha sigut derogada amb efectes 13 de gener de 2019, per la Directiva (UE) 2016/2341, que a més establix que les referències a la Directiva 2003/41/CE s'entendran fetes a ella.
Les contribucions o aportacions satisfetes pels empresaris per a fer front als compromisos per pensions en els termes prevists per la disposició addicional primera del text refós de la Llei de regulació dels plans i fons de pensions, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2002, anteriorment citat, i en la seua normativa de desenvolupament, cuando aquelles siguen imputades a les persones als qui es vinculen les prestacions.

Esta imputació fiscal tindrà caràcter voluntari en els contractes d'assegurança col·lectiva diferents dels plans de previsió social empresarial, havent de mantindre's la decisió que s'adopte respecte de la resta de primes que se satisfacen fins l'extinció del contracte d'assegurança.

No obstant això, la imputació fiscal passa a tindre caràcter obligatori en els següents casos:
- En els contractes d'assegurança de risc (com, per exemple, assegurances que cobrisquen la contingencia de defunció o invalidesa).
- Quan els contractes d'assegurança cobrisquen conjuntament les contingències de jubilació i de defunció o incapacitat, en la part de les primes satisfetes que corresponga al capital en risc per defunció o incapacitat, sempre que l'import d'esta part excedisca 50 euros anuals.
  
  A estos efectes, es considera capital en risc la diferència entre el capital assegurat per a fallecimiento o incapacitat i la provisió matemàtica.
- En els contractes d'assegurança en els que la imputació fiscal de primes siga voluntària, la imputació serà obligatòria per l'import que excedisca 100.000 euros anuals per contribuyente i respecte del mateix empresari, tret de les assegurances col·lectives contractats a conseqüència d'acomiadaments col·lectius realitzats de conformitat amb el que disposa l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors.
  
  Ara bé, en les assegurances col·lectives contractats abans de l'1 de desembre de 2012, en què figuren primes d'import determinat expressament, i l'import anual d'estes supere este límit de 100.000 euros, s'establix un règim transitori que determina que en estos casos no serà obligatòria la imputació per aquell excés (Vegeu la disposició transitòria vint-i-sisena Llei de l'IRPF ).

COVID-19:Expedient de Regulació Temporal de Treball (ERTO) i prestació extraordinària per cessació d'activitat per a treballadors autònoms com a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19.

Tant les mesures adoptades en matèria de suspensió temporal de contractes i reducció temporal de la jornada (ERTO) com les prestacions ordinàries i extraordinàries per cessació d'activitat per a autònoms corresponents a l'acció protectora de la Seguretat Social es consideren rendiments del treball plenament subjectes a l'IRPF.

Expedients de regulació d'ocupació.

L'Expedient de Regulació Temporal de Treball (ERTO) es regula en l'article 47 de l'Estatut dels Treballadors i a ell poden acollir-se, quan existisquen causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció o derivades de força major, aquelles empreses que, amb caràcter temporal, pretenguen reduir la jornada laboral o suspendre contractes de treball de tota o part de la seua plantilla de treballadors a fi de salvaguardar la viabilitat de l'empresa.

Per tant, existixen dos tipus d'ERTO d'Expedients de Regulació Temporal de Treball.
- ERTO de reducció de jornada laboral (art. 47.2 Estatut dels Treballadors)
  
  En este cas l'ERTO suposa per als treballadors afectats la reducció de la seua jornada de treball durant un temps determinat, ja siga reduint les hores de la jornada de treball diàries, o bé reduint el nombre de dies de treball a la setmana.
  
  Durant el mateix els treballadors afectats podran cobrar la prestació d'atur per la part corresponent de la jornada laboral que haja sigut reduïda.
- ERTO de suspensió de contractes de treball (art. 47.3 Estatut dels Treballadors)
  
  En este cas l'ERTO determina la suspensió dels contractes de treball dels treballadors afectats durant un temps determinat.
  
  No es tracta en cap cas d'un acomiade atès que una vegada que finalitze la circumstància que va donar origen a l'ERTO l'ocupador té l'obligació de reincorporar als treballadors afectats en les mateixes condicions en les que estigueren amb anterioritat a la seua aplicació.
  
  Durant el temps en el que els treballadors afectats tinguen suspés seu contracte estos cobraran la prestació d'atur .
Prestacions extraordinàries per cessació d'activitat.

Són prestacions econòmiques extraordinàries per cessació o reducció de l'activitat econòmica de l'autònom a conseqüència de l'epidèmia de COVID-19 que corresponen a l'acció protectora de la Seguretat Social.

Es tracta, per tant, de prestacions extraordinàries de la Seguretat Social per als treballadors autònoms, de la qual naturalesa és anàloga a la prestació econòmica per cessació total, temporal o definitiu, de l'activitat que va anar establida en la Llei 32/2010, de 5 d'agost, per la qual s'establix un sistema específic de protecció per cessació d'activitat dels treballadors autònoms (BOE del 6) i es troba actualment regulada en els articles 327 i següents del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre (BOE del 31).

En conseqüència, la qualificació d'estes prestacions extraordinàries per la COVID-19 (igual que la de la referida prestació general per cessació d'activitat) seria la de rendiments del treball, de conformitat amb l'article 17.1 b) de la Llei IRPF, que inclou entre els rendiments íntegres del treball les prestacions per desocupació, entés este d'una forma àmplia i no només comprensiu de la situació de cessació d'activitat corresponent als treballadors per compte aliè.

Entre estes prestacions es troben les prestacions extraordinàries per cessació d'activitat dels articles 5, 6, 7 i 8 del Reial decret-llei 2/2021, de 26 de gener, de reforce i consolidació de mesures socials en defensa del treball (BOE del 27); o les previstes en els articles 6, 7, 8 i 9 del Reial decret-llei 11/2021, de 27 de maig, sobre mesures urgents per a la defensa del treball, la reactivació econòmica i la protecció dels treballadors autònoms (BOE del 28).