Criteris especials d'imputació fiscal prevists en Llei de l'impost sobre Societats i en la Llei de l'IRPF
La Llei de l'impost sobre Societats i la Llei de l' IRPF establixen, en determinats supòsits, criteris especials d'imputació fiscal diferents del criteri general de la meritació anteriorment comentat. Estos supòsits són, entre d'altres, els següents:
• Imputació dels ajuts públiques per a la primera instal·lació de joves agricultors previstes en el Marco Nacional de Desenvolupament Rural d'Espanya
Normativa: Art. 14.1.b) Llei IRPF
Des de l'1 de gener de 2020, els ajuts públics per a la primera instal·lació de joves agricultors previstes en el Marco Nacional de Desenvolupament Rural d'Espanya podran imputar-se com a rendiment d'activitats econòmiques per quartes parts, durant el període impositiu en el que s'obtinguen i en els tres següents.
La modificació de l'article 14.1.b) de la Llei de l'IRPF per l'article 2 del Reial decret-llei 5/2020, de 25 de febrer, pel qual s'adopten determinades mesures urgents en matèria d'agricultura i alimentació (BOE del 26), va respondre a la necessitat de donar solució a la preocupació generalitzada que existia en el sector agrari pel canvi de qualificació fiscal de les subvencions a la incorporació de joves agricultors derivades del Marco Nacional de Desenvolupament Rural. Qualificació que estava dificultant l'accés a una part dels agricultors joves a estes subvencions, i amb això desincentivant una mesura essencial en el procés de renovació del procés productiu. Mentres en el Marco Nacional del període 2007-2013 es contemplaven els ajuts a la instal·lació de joves agricultors, com mesures destinades a inversions i despeses d'instal·lació, el Marco Nacional 2014-2020 les condiciona directament al desenvolupament d'un pla empresarial. Com a conseqüència del que és anterior, fiscalment han passat de considerara subvencions de capital a subvencions corrents com ajuda a la renda, obligant al perceptor a haver de computar-la en la seua totalitat com un ingrés més del període en què es merita (açò és, quan es reconeix i quantifica) sense possibilitat de fraccionament del pagament al llarg del període quadriennal de percepció. Amb esta mesura, que va entrar en vigor l'1 de gener de 2020, es permet independentment de la seua qualificació, la seua imputació en quartes parts, el que dóna resposta al problema plantejat.
• Supòsits especials d'integració de rendes pendents d'imputació
Normativa: Art. 14.3 i 4 Llei IRPF
En el cas que el contribuent perda la seua condició per canvi de residència, totes les rendes pendents d'imputació hauran d'integrar-se en la base imposable corresponent a l'últim període impositiu que haja de declarar-se per este impost, practicant-se, si escau, autoliquidació complementària sense sanció ni interessos de demora ni recarregue algun.
Ara bé, si el trasllat de residència es produïx a un altre Estat membre de la Unió Europea, el contribuent podrà optar per imputar les rendes pendents conforme al que disposa el paràgraf anterior, o per presentar a mida en què es vagen obtenint cadascuna de les rendes pendents d'imputació, una autoliquidació complementària sense sanció, ni interessos de demora ni recarregue algun, corresponent a l'últim període que haja de declarar-se per este Impost. L'autoliquidació es presentarà en el termini de declaració del període impositiu en el que haguera correspost imputar estes rendes en cas de no haver-se produït la pèrdua de la condició de contribuent.
Per tant, d'acord amb esta última regla, quan el contribuent perda la seua condició el 2022, el període impositiu al que correspondrà l'autoliquidació complementària serà el 2021, per ser l'últim període en què ha tingut la condició de contribuent de l'IRPF.
• Operacions a terminis
Normativa: 14.2.d) Llei IRPF i 11.4 LIS
En el cas d'operacions a terminis o amb preu ajornat, les rendes s'entendran obtingudes proporcionalment a mesura que siguen exigibles els corresponents cobraments, fora que el contribuent decidisca imputar-les al moment del naixement del dret (criteri de la meritació).
En conseqüència, la imputació s'ha de fer a mesura que vagen vencent els terminis inicialment pactats i siga exigible el pagament, independentment del fet que una vegada assolit el venciment, es produïsca o no el cobrament dels mateixos.
S'entenen per operacions a terminis o amb preu ajornat, aquelles de la qual contraprestació siga exigible, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un només pagament, sempre que el període transcorregut entre la meritació i el venciment de l'últim o únic termini siga superior a l'any.
En cas de produir-se l'endós, descompte o cobrament anticipat dels imports ajornats, s'entendrà obtinguda en este moment la renda pendent d'imputació.
No resultarà fiscalment deduïble la despesa corresponent al deteriorament del valor del dret de crèdit impagat respecte d'aquell import que no haja sigut objecte d'integració en la base imposable fins que esta es realitze.
Per tant, només resulta fiscalment deduïble la despesa corresponent a l'import vençut i no cobrat.
El que preveu este apartat s'aplicarà qualsevol que haguera sigut la manera com s'hagueren comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.
• Reversió de despeses que no hagen sigut fiscalment deduïbles
Normativa: Art. 11.5 LIS
No s'integraran en la base imposable aquells ingressos que procedixen de la reversió de despeses que no hagen sigut fiscalment deduïbles.
• Reversió del deteriorament d'elements que hagen sigut objecte de correccions de valor
Normativa: Art. 11.6 LIS
La reversió d'un deteriorament o correcció de valor de qualsevol element patrimonial que haja sigut fiscalment deduïble, s'imputarà en la base imposable del període impositiu en el que s'haja produït esta reversió.
La mateixa regla s'aplicarà en el supòsit de pèrdues derivades de la transmissió d'elements patrimonials que hagueren sigut novament adquirits.