Despeses deduïbles de l'article 19 de la Llei de l'IRPF

Una vegada determinat el rendiment íntegre del treball, ha de procedir-se a la deducció de les despeses que la Llei de l'IRPF qualifica de deduïbles per a determinar el rendiment net. A estos efectes tenen la consideració de despeses fiscalment deduïbles exclusivament els següents:

1. Les cotitzacions a la Seguretat Social o a mutualitats generals obligatòries de funcionaris.

   Atenció:  també tindran la consideració de despesa deduïble per a la determinació del rendiment net del treball les cotitzacions a sistemes que, segons la normativa del país de procedència, siguen anàlegs a la Seguretat Social o a les Mutualitats en uns altres Estats i es realitzen  amb motiu del desenvolupament del seu treball per compte aliè en este país, sempre que les cotitzacions estiguen vinculades directament als rendiments íntegres del treball declarats en l'IRPF.

2. Les detraccions per drets passius.

3. Cotitzacions als col·legis d'orfes o Institucions similars.

4. Les quotes satisfetes a sindicats i les quotes satisfetes a col·legis professionals.

   Les quotes satisfetes a col·legis professionals  seran deduïbles com a despesa quan la col·legiació tinga caràcter obligatori per a l'acompliment del treball, en la part que corresponga als fins essencials d'estes institucions, i amb el límit de 500 euros anuals (Vegeu art. 10 Reglament IRPF ).

5. Les despeses de defensa jurídica derivats directament de litigis suscitats en la relació del contribuent amb la persona de la que rep els rendiments, amb el límit de 300 euros anuals.

6. Unes altres despeses diferents dels anteriors.