Regles d'amortització

A. Base d'amortització

La base de l'amortització està constituïda pel preu d'adquisició de l'element, incloses les despeses addicionals que es produïsquen fins seu posada en condicions de funcionament, o pel seu cost de producció, exclòs, si escau, el valor residual. En el supòsit d'adquisició de béns i posterior afectació a l'activitat econòmica exercida, l'amortització prendrà com a base el valor d'adquisició que tingueren els béns en el moment de l'afectació.

B. Inici del còmput de l'amortització

L'amortització s'efectuarà a partir de la posada en condicions de funcionament de l'element si pertany a l'immobilitzat material o inversions immobiliàries, o des del moment en què estiguen en condicions de produir ingressos si pertany a l'immobilitzat intangible.

C. Amortització de l'immobilitzat intangible

A partir d'1 de gener de 2016 tots els immobilitzats intangibles passen a considerar-se actius de vida útil definida i són amortitzables aplicant-se els següents criteris:

Amb caràcter general, l'immobilitzat intangible s'amortitzarà tenint en compte la seua vida útil.
No obstant això, quan la mateixa no puga estimar-se de manera fiable, l'amortització serà deduïble amb el límit anual màxim de la veinteava part del seu import (el 5 per 100).

Així mateix, l'amortització del fons de comerç serà deduïble amb el límit anual màxim de la veinteava part del seu import (el 5 per 100).

Ara bé ha de tindre's en compte que l'article 39 del Codi de Comerç en la redacció donada per la disposició final primera de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d'Auditoria de Comptes (BOE de 21 de juliol) aplicable als exercicis que comiencen a partir d'1 de gener de 2016, disposa que els immobilitzats intangibles són actius de vida útil definida i que quan la vida útil d' estos actius no puga estimar-se de manera fiable s'amortitzaran en un termini de 10 anys, fora que una altra disposició legal o reglamentària establisca un termini diferent.

En el cas del fons de comerç, el citat article 39 del Codi de Comerç assenyala que únicament podrà figurar en l'actiu del balanç quan s'haja adquirit a títol onerós i es presumirà, llevat que hi haja una prova en contra, que la vida útil del fons de comerç és de deu anys.

Com a conseqüència del que és anterior en els immobilitzats intangibles en els que no puga estimar-se de manera fiable la seua vida útil i en el cas del fons de comerç, l'amortització comptable serà del 10 per 100 mentre que l'amortització fiscal serà del 5 per 10, pel que en els exercicis onzè al vintè no hi haurà despesa comptable per amortització, però sí amortització fiscal.

Atenció: téngase en compte que fins el 31 de desembre de 2015 la deduïbilitat fiscal dels actius immaterials de vida útil indefinida, inclòs el fons de comerç, es realitzava no a través de l'amortització sinó a través de les correccions valoratives que procedia practicar pel seu possible "deteriorament". Per això, quan es produïx la reversió d'un deteriorament o correcció de valor que haja sigut fiscalment deduïble, s' ha d'incloure l'import corresponent a la reversió del deteriorament o correcció de valor amb el límit que establix la disposició transitòria quinzena de la LIS, comentari del qual es realitza en l'apartat sobre "Pèrdues per deteriorament del valor dels elements patrimonials" d'este Capítol.

D. Elementos patrimonials usats

Tractant-se d'elements patrimonials de l'immobilitzat material i inversions immobiliàries que s'adquirisquen usats, és a dir, que no siguen llocs en condicions de funcionament per primera vegada, el càlcul de l'amortització a aquells casos en què s'utilitza l'amortització per taules s'efectuarà d'acord amb els següents criteris:

Si es pren com a base de l'amortització el valor d'adquisició de l'element usat, el coeficient màxim utilitzable serà el doble del coeficient d'amortització lineal màxim fixat en la taula d'amortització.
Si es pren com a base d'amortització el preu d'adquisició o cost de producció originari, s'aplicarà el coeficient d'amortització lineal màxim fixat en les taules d' amortització per a este element.
Si no es coneix el preu d'adquisició o cost de producció originari, el contribuent podrà determinar aquell pericialment, i una vegada fixat, es procedirà d'acord amb el que preveu la lletra anterior.

A estos efectes, no tindran la consideració d'elements patrimonials usats els edificis de la qual antiguitat siga inferior a deu anys.

E. Excés d'amortitzacions

La dotació en un exercici d'amortitzacions superiors a les permeses fiscalment no constituïx despesa deduïble, sense perjudici que l'excés puga ser-ho en períodes posteriors.

Important: l'article 7 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s'adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l' impuls de l'activitat econòmica (BOE de 28 de desembre) va establir per als contribuents que no complien els requisits per a ser considerats de petites empreses, una limitació a la deduïbilitat de l'amortització comptable de l'immobilitzat material, intangible i de les inversions immobiliàries en els exercicis 2013 i 2014 de fins el 70 per 100 de l'import que haguera resultat fiscalment deduïble per aplicació dels sistemes generals d'amortització o el previst per a elements de l'immobilitzat intangible amb vida útil definida. L'amortització comptable que no va resultar fiscalment deduïble (el 30 per 100) es pot deduir des de 2015 de forma lineal durant un termini de deu anys o, opcionalment, durant la vida útil de l'element patrimonial.

Precisió: la disposició derogatòria 2.z) de la LIS declara vigent l'article 7 de la Llei 16/2012 pel que fa a l'impost sobre societats.