1. Existència d'una alteració en la composició del patrimoni del contribuent

A títol d'exemple, constituïxen alteracions en la composició del patrimoni del contribuent les següents:

• Les transmissions oneroses o lucratives de béns o drets. Entre les primeres poden citar-se, com exemples, les vendes d'habitatges, locals comercials, places de garatge, finques rústiques, accions, etc. i, entre les segones, les herències, llegats i donacions.

• La incorporació al patrimoni del contribuent de diners, béns o drets que no deriven d'una transmissió prèvia. És el cas, entre d'altres, de l'obtenció de premis de qualsevol mena, ja siguen en metàl·lic o en especie, de subvencions, etc.

• Les permutes de béns o drets.

• Les pèrdues degudament justificades en elements patrimonials.

Per contra, la Llei estima que no existix alteració en la composició del patrimoni i, per tant, no es produirà guany o pèrdua patrimonial alguna en les següents operacions, sempre que l'adjudicació es corresponga amb la respectiva quota de titularitat:

1. Divisió de la cosa comuna.

2. Dissolució de la societat de guanys o extinció del règim econòmic matrimonial de participació.

3. Dissolució de comunitats de béns o separació de comuners.

   Excessos d'adjudicació en la dissolució de les comunitats de béns o separació de comuners

   Perquè l'exercici de l'acció de divisió de la cosa comuna o la dissolució de les comunitats de béns no implique una alteració en la composició del patrimoni, cal que les adjudicacions que es duguen a terme al desfer-se la indivisió o en l'extinció del condomini es corresponguen amb la quota de titularitat, ja que, en cas que s'atribuïsquen a un dels copropietaris o comuners béns o drets per major valor al que corresponga a la seua quota de titularitat, existirà una alteració patrimonial en l'altre o altres copropietaris o comuners, podent-se generar, si escau i en funció de les variacions de valor que haguera pogut experimentar l'immoble, un guany o una pèrdua patrimonial independentment de què existisca o no existisca compensació en metàl·lic, import del qual es determinarà, d'acord amb el que disposa l'article 34 de la Llei de l'IRPF, per diferència entre els valors d'adquisició i de transmissió, valors que vénen definits en els articles 35 i 36 de la Llei de l'IRPF, per a les transmissions oneroses i lucratives, respectivament, que es desenvolupen en l'apartat “Determinació de l'import dels guanys o pèrdues patrimonials: normes generals” d'este Capítol.

   L'anterior ha sigut confirmat pel Tribunal Suprem en seu  Sentencia de 10 d'octubre de 2022, recaiguda en recurs de casació núm. 5110/2020 (ROJ: STS 3585/2022). La qüestió objecte d'interés cassacional  de la citada sentencia era la de determinar en quins casos la compensació percebuda pel comuner, a qui no s'adjudica el bé quan es dissol un condomini, comporta per a este l'existència d'un guany patrimonial subjecte a l'IRPF, tenint en consideració la possible diferència de valoració d'aquell bé entre el moment de la seua adquisició i el de la seua adjudicació i, si escau, que aquella compensació anara superior al valor de la part proporcional que li corresponguera sobre aquell bé.

   En seu fonamente jurídic tercer el Tribunal Suprem procedix a contestar a la citada pregunta, fixant el seu criteri interpretatiu, en el sentit que la compensació percebuda per un comuner, a qui no s'adjudica el bé quan es dissol el condomini, comportarà per a este comuner l'existència d'un guany patrimonial subjecte a l'IRPF, quan existisca una actualització del valor d'aquell bé entre el moment de la seua adquisició i el de la seua adjudicació i aquella diferència de valor siga positiva. 

   Pel que fa als  excessos d'adjudicació ha de tindre's en compte  la Resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) de 7 de juny de 2018, Reclamació número 00/02488/2017, recaiguda en recurs extraordinari d'alçada per a unificació de criteri, criteris dels quals es  recullen en el  quadre resum  al que pot accedir al final del capítol.

   En estos tres supòsits (divisió de la cosa comuna, dissolució de la societat de guanys o extinció del règim econòmic matrimonial de participació i dissolució de comunitats de béns o separació de comuners) no podrà procedir-se a l'actualització dels valors dels béns o drets rebuts, pel que estos conservaran els seus originaris valors i dates d'adquisició.

4. Així mateix, d'acord amb el que estableix la disposició addicional divuitena de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'orde social (BOE de 31 de desembre), s'estimarà que no existix alteració en la composició del patrimoni en l'entrega dels valors en préstec ni en la devolució d'uns altres tants valors homogenis al venciment del préstec en els termes i amb els requisits establits en la citada disposició addicional.

   Tinga's en compte que la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats (BOE de 28 de novembre), ha derogat pel que fa només a este impost, amb efectes 1 de gener de 2015, l'apartat 2 de la disposició addicional divuitena de la Llei 62/2003, de 30 de desembre, que establix el règim tributari aplicable a les operacions de préstec de valors. Per tant, el tractament fiscal previst en la citada disposició addicional divuitena de la Llei 62/2003 quan el prestadora o prestatari siga un contribuent per l'IRPF es manté vigent.