No derivades de transmissions d'elements patrimonials

Normativa: Art. 34.1.b) Llei IRPF

En els altres supòsits diferents de transmissió onerosa o lucrativa l'import del guany o pèrdua patrimonial serà el valor de mercat dels elements patrimonials o parts proporcionals, si escau.

Han d'incloure's dins d'esta categoria de guanys patrimonials la incorporació de béns o drets al patrimoni del contribuent que no deriven d'una transmissió prèvia com, per exemple, la percepció de determinades subvencions o ajuts per a adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual, els ajuts al lloguer, l'ajuda de 200 euros per a persones de baix nivell d'ingressos i patrimoni, el Bono Cultural Joven, les derivades dels aprofitaments forestals dels veïns en boscos públics, els interessos de naturalesa indemnitzatòria originats pel retard en el compliment d'una obligació, inclosa la del pagament de salaris, així com els premis obtinguts per la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries.

Novetats 2022:

Ajuda de 200 euros a persones físiques de baix nivell d'ingressos i patrimoni

L'article 31 del Reial decret-llei 11/2022, de 25 de juny, pel qual s'adopten i es prorroguen determinades mesures per a respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, per a fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica, i per a la recuperació econòmica i social de la illa de La Palma, ha introduït amb la finalitat de pal·liar l'efecte perjudicial en els preus ocasionat per la crisi energètica derivada de la invasió d'Ucraïna, una ajuda denominada "Línia directa d'ajuts a persones físiques de baix nivell d'ingressos i patrimoni".

Es tracta d'una ajuda en règim de pagament únic, de la qual quantia ascendix a 200 euros, i de la que són beneficiàries les persones físiques que realitzen una activitat per compte propi o aliè per la qual estigueren donats d'alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat, o anaren desocupats inscrits en l'oficina d'ocupació, o beneficiaris o no de la prestació o subsidi per desocupació, sempre que el 2021 hagueren percebut ingressos inferiors a 14.000 euros anuals, i tingueren un patrimoni inferior a 43.196,40 euros anuals.

El còmput d'ingressos i de patrimoni per a obtindre l'ajuda es efectuá de manera conjunta, considerant totes les persones que residisquen amb el beneficiari en un mateix domicili a data 1 de gener de 2022 i estiguen units entre si per matrimoni o anàloga relació d'afectivitat a la conjugal amb com a mínim dos anys d'antelació o per parentesc, fins el tercer grau, inclòs els afines, amb qualsevol dels anteriors, així com unes altres persones amb les que qualsevol dels anteriors convisca en virtut de guarda amb finalitats d'adopció o acolliment familiar permanent.

Esta ajuda té per als seus beneficiaris la consideració de guany patrimonial.

Bono cultural jove:

La Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2022 (BOE de 29 de desembre) va crear, amb efectes 1 de gener de 2022, el denominat “Bono Cultural Joven”, destinat a facilitar l'accés del públic jove a la cultura.

Es tracta d'una ajuda per a l'adquisició de productes i servicis culturals oferits per les entitats que s'adherisquen al programa, import del qual màxim ascendix a 400 euros per beneficiari, sent beneficiaris del mateix aquells joves que hagen complit 18 anys durant l'any 2022 i complisquen els requisits exigits pel Reial decret 210/2022, de 22 de març, pel qual s'establixen les normes reguladores del Bono Cultural Joven (BOE de 23 de març).

L'import es concedix per una sola vegada a cada beneficiari i ha d'utilitzar-ho en el termini màxim d'un any des de la data de la seua concessió. L'abonament de l'import concedit es realitza, en un únic pagament, en format de targetes prepagament virtuals. Transcorregut l'esmentat termini d'1 any, el Bono Cultural Joven es desactiva automàticament, i l'entitat col·laboradora procedix a la devolució dels imports no disfrutats.

Per esta raó, només l' import dinerari de l'ajuda que ha sigut efectivament utilitzada en l'adquisició de productes i servicis culturals dóna lloc a un guany patrimonial per a les persones que s'han beneficiat del mateix.

Supòsit específics:

En el cas de les subvencions l'import d'este guany serà la quantia dinerària de la subvenció.

En relació amb els premis cal distingir:

Premis en metàl·lic. Estos premis estan subjectes a retenció, pel que l'import computable com a guany patrimonial estarà constituït per la totalitat del premi sense descomptar la retenció suportada que es declararà com a tal en l'apartat de la declaració corresponent a retencions i altres pagaments a compte.
Premis en especie. Estos premis estan subjectes a ingrés a compte, pel que l'import total computable estarà constat per la suma de la valoració del premi rebut, que s'efectuarà pel valor de mercat del mateix, més l'ingrés a compte, fora que este últim haguera sigut repercutit al contribuent.

En el cas de costes judicials han de distingir-se dos situacions:

Contribuent obligat —por sentencia judicial— al pagament de les despeses de defensa jurídica en què ha incorregut la part vencedora en el procés.

Es tracta d'una pèrdua patrimonial que s'imputarà durant el període impositiu en què haja adquirit fermesa la sentencia condemnatòria, doncs és durant este període impositiu quan té lloc l'alteració patrimonial que dóna lloc a la mateixa. S'integra en la base imposable general en la forma i amb els límits establits en l'article 48 de la llei de l'IRPF.
Contribuent que, com vencedor d'un procediment judicial, perceba una determinada quantitat per la condemna a costes judicials a la part contrària.

En este cas per a determinar el guany patrimonial que pot suposar per al vencedor del plet la condemna a costes judicials a la part contrària, el litigant vencedor podrà deduir de l'import que reba en concepte de costes les despeses en què haja incorregut amb motiu del plet, import deduïble que podrà assolir com a màxim l'import que reba, sense superar-ho. Per tant, si l'import de la condemna a costes es correspon amb les despeses en què s'ha incorregut —calificables com costas— no s'haurà produït un guany patrimonial per al consultant pel que fa a les costes. Vegeu la Resolució del TEAC d'1 de juny de 2020, Reclamació número 00/06582/2019, recaiguda en recurs d'alçada per a la unificació de criteri.

En el cas d'interessos de demora, la recent Sentencia del Tribunal Suprem núm. 24/2023, de 12 de gener, recaiguda en el recurs de casació núm. 2059/2020 (ROJ: STS 121/2023), fixa com adoctrina: "els interessos de demora abonats per l'Agència Tributària a l'efectuar una devolució d'ingressos indeguts es troben subjectes i no exempts de l'IRPF, constituint un guany patrimonial que constituïx renda general, de conformitat amb el que disposa l'article 46.b) de la Llei de l'IRPF, interpretat a sensu contrari".

Este criteri també és aplicable als interessos de demora abonats per unes altres Administracions, entitats o subjectes diferents de l'Agència Tributària i, en general, als interessos indemnitzatoris percebuts pels contribuents que, després de la sentencia del Tribunal Suprem, es qualifiquen de guany patrimonial a integrar en la base imposable general doncs, com afirma el Tribunal, no s'han posat de manifest amb motiu de la transmissió d'elements patrimonials.

Important: no s'integrarà en la base imposable de l'IRPF la devolució, en efectiu o a través d'unes altres mesures de compensació, de les quantitats prèviament satisfetes a les entitats financeres en concepte d'interessos per l'aplicació de clàusules de limitació de tipus d'interés de préstecs (la denominada clàusula terra), juntament amb els seus corresponents interessos indemnitzatoris, derivades tant d'acords celebrats amb les entitats financeres com del compliment de sentencies o laudes arbitrals.