Mínim personal i familiar
Normativa: Art. 56 Llei IRPF
L'adequació de l'IRPF a les circumstàncies personals i familiars del contribuent es concreta en el mínim personal i familiar de la qual funció consistix en quantificar aquella part de la renda que, per destinar-se a satisfer les necessitats bàsiques personals i familiars del contribuent, no se sotmet a tributació per l'IRPF.
Per a assegurar una mateixa disminució de la carrega tributària per a tots els contribuents amb igual situació familiar, siga quin siga el seu nivell de renda, l'import corresponent al mínim personal i familiar ja no reduïx la renda del període impositiu per a determinar la base imposable, sinó que passa a formar part de la base liquidable per a gravar-se a tipus zero. D'aquesta manera, els contribuents amb iguals circumstàncies personals i familiars aconseguixen el mateix estalvi fiscal, sigui quin sigui el seu nivell de renda.
L'aplicació del mínim personal i familiar en la determinació de les quotes íntegres de l'IRPF es comenta amb més detall en el Capítol següent.
El mínim personal i familiar és el resultat de sumar les quanties corresponents al :
- Mínim del contribuent.
- Mínim per descendents.
- Mínim per ascendents.
- Mínim per discapacitat del contribuent, dels seus ascendents o descendents.
La Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comuna i Ciutats amb Estatut d'Autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries (BOE de 19 de desembre) ha atorgat a les comunitats autònomes competències normatives sobre l'import del mínim personal i familiar aplicable per al càlcul del gravamen autonòmic.
A estos efectes, l'article 46.1 a) de la citada Llei 22/2009 disposa que les comunitats autònomes podran establir increments o disminucions en les quanties corresponents al mínim del contribuent i als mínims per descendents, ascendents i discapacitat regulades en els articles 57, 58, 59 i 60 de la Llei de l'IRPF, amb el límit del 10 per 100 per a cadascuna d'elles.
Ara bé, les comunitats autònomes no poden regular, d'acord amb l'article 46.2.e) de la Llei 22/2009, els conceptes ni les situacions personals i familiars compresos a cada un dels mínims a què es referixen els articles 57, 58, 59 i 60, ni les normes per a la seua aplicació previstes en l'article 61 de la Llei de l'IRPF.
Precisament perquè les comunitats autònomes no poden regular els conceptes, ni les situacions personals i familiars compresos a cada un dels mínims, ni les normes per a la seua aplicació, el Tribunal Constitucional en seu Sentencia 186/2021, de 28 d'octubre, ha declarat nul l'article 88 de la Llei del Parlament de Catalunya 5/2020, de 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, i de creació de l'Impost sobre instal·lacions que incidixen en el medi ambient, que fixava l'increment en un 10 per 100 de l'import del mínim personal aplicable exclusivament als contribuents de la qual suma de les bases liquidables general i de l'estalvi no superara 12.450 euros, per excedir els límits que per a l'exercici autonòmic d'aquella competència cedida preveu l'Estat en l'article 46 de la Llei 22/2009.
En ús de la citada competència normativa, el 2022 la comunitat autònoma d'Andalucía, C omunidad Autònoma de les Illes Balears, comunitat autònoma de Galícia, Comunitat de Madrid, comunitat autònoma de La Rioja i Comunitat Valenciana han regulat l'import del mínim personal i familiar aplicable per al càlcul del seu gravamen autonòmic diferent de l'establit en la Llei de l'IRPF.