a) Concepte

S'exceptuen de gravamen i, per tant, no hauran de computar-se entre els rendiments íntegres del treball, les quantitats percebudes per l'empleat o treballador en concepte de dietes i assignacions per a despeses de viatge destinades a compensar les despeses normals de manutenció i estada en restaurants, hotels i altres establiments d'hostaleria, de­vengadas per despeses en municipi diferent del lloc del treball habitual del perceptor i del que constituïsca la seua residència.

Quan es tracti de desplaçament i permanència per un període continuat superior a nou mesos en un mateix municipi, no s'exceptuaran de gravamen estes assignacions. A estos efectes, no es descomptarà el temps de vacances, malaltia o altres circumstàncies que no impliquen alteració del destí en un mateix municipi.

Per a considerar que deixen de quedar exceptuades de gravamen les assignacions per a despeses de viatge, l'article 9.A.3) del Reglament de l'IRPF exigix que el desplaçament es realitze de forma ininterrompuda, sense solució de continuïtat, mantenint-se el desplaçament per un període superior a nou mesos, independentment de l'activitat que es realitze i les característiques d'esta. Criteri fixat pel Tribunal Suprem en la Sentencia núm. 229/2022, de 23 de febrer (ROJ: STS 668/2022).