Concepte

Normativa: Art. 42.1 Llei IRPF

Constituïxen rendiments del treball en especie la utilització, consum o obtenció, per a fins particulars, de béns, drets o servicis de manera gratuïta o per preu inferior al nor­mal de mercat, encara que no suposen una despesa real per a qui els concedisca, sempre que deriven, directament o indirectament, del treball personal o d'una relació laboral o estatutària.

Simple mediació en el pagament

Els rendiments del treball en especie han de distingir-se d'aquells altres supòsits en els que es produïx una simple mediació de pagament per part de l'empresa respecte de despeses efectuades per l'empleat. És a dir, supòsits en què l'empresa es limita a abonar una quantitat per compte i orde de l'empleat. En estos casos, la contraprestació exigible pel treballador a l'empresa no consistix en la utilització, consum o obtenció de béns, drets o servicis, sinó que es tracta d'una contraprestació que l'empresa té l'obligació de satisfer de forma dinerària, si bé en virtut del mandat realitzat per l'empleat, el pagament es realitza a un tercer assenyalat per este. És a dir, que el treballador destina part de les seues retribucions dineràries a l'adquisició de determinats béns, drets o servicis, però el pagament dels mateixos es realitza directament per l'ocupador. En estos casos, es tractarà d'una aplicació dels rendiments del treball dineraris.

No obstant això, ha d'assenyalar-se que no sempre que l'ocupador satisfaça o abone quantitats a tercers perquè estos proporcionen al seu treballador el bé, dret o servici de què es tracte, estiguem en presència de retribucions dineràries, per considerar que existix mediació de pagament, ja que de vegades la retribució en especie s'instrumenta mitjançant un pagament directe de l'ocupador al tercer en compliment dels compromisos assumits amb els seus treballadors,  ja siga en el conveni col·lectiu o en el propi contracte de treball i, en tal supòsit, les quantitats pagades per l'empresa als subministradors no es considerarien com un supòsit de mediació de pagament, en els termes anteriorment assenyalats, sinó com a retribucions en especie recordades en el contracte de treball, pel que resultaria d'aplicació totes les previsions que pel que fa a les retribucions en especie es recullen en l'article 42 de  la Llei de l'IRPF.

Plans de Retribució Flexible

La implantació per una empresa d'un «pla de compensació flexible» o “pla de retribució flexible”, en virtut del qual l'entitat i els seus empleats acorden ja siga en virtut de conveni col·lectiu o mitjançant modificació o novació del contracte de treball existent, un canvi en la composició del sistema retributiu, de tal manera que se substituïxen retribucions dineràries per retribucions en especie o se substituïxen retribucions en especie per unes altres diferents. En estos casos, no estaríem davant un supòsit de mediació en el pagament, sinó davant retribucions en especie recordades en el contracte de treball o per conveni col·lectiu.

Els treballadors subjectes a este tipus de plans poden, segons les seues necessitats i preferències, triar una sèrie de productes d'entre un llistat prèviament establit que pot arribar a incloure béns drets o productes tan diferents com: assegurances mèdiques, guarderia, vals menjada, transporte, accessos a clubs esportius, descomptes especials per al gaudi de productes i servicis – bitllets d'avió, hotels, servicis de salut, …-, prestacions formatives, vehicles, cessió d'ús d'habitatge, mòbils, tauletes o altres suports informàtics, opcions sobre accions, etc…

En este cas la tributació dels productes o servicis que oferix l'empresa als seus empleats en aplicació d'un Pla de retribució flexible, es regirà pel que disposen els articles 42 i 43 de la Llei de l'IRPF. El límit màxim de les retribucions en especie no podrà superar el 30 per 100 de la retribució íntegra anual del treballador (article 26.1 del text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre).

Ara bé, perquè tinguen la condició de retribucions en especie i no supose una simple mediació de pagaments realitzada per l'empresa respecte de despeses efectuades per l'empleat, és necessari que la retribució en especie estiga així pactada amb els treballadors ja siga en el conveni col·lectiu o en el contracte de treball, és a dir, que l'empresa venja obligada (en funció del conveni o contracte) a subministrar-los el bé, dret o servici.

Important: quan el pagador del rendiment del treball lliure al contribuent imports en metàl·lic perquè este adquirisca els béns, drets o servicis, el rendi­miento tindrà la consideració de dinerari, pel que no li resulten aplicables les regles especials de les retribucions en especie que es comenten en este epígraf.