Despeses fiscalment no deduïbles

Normativa: Arts. 15 i 15 bis LIS

No tenen la consideració de despeses fiscalment deduïbles:

Els que representen una retribució dels fons propis

Tindrà la consideració de retribució de fons propis, la corresponent als valors representatius del capital o dels fons propis d'entitats, independentment de la seua consideració comptable.

Així mateix, tindran la consideració de retribució de fons propis la corresponent als préstecs participatius atorgats per entitats que formen part del mateix grup de societats segons els criteris establits en l'article 42 del Codi de Comerç, independentment de la residència i de l'obligació de formular comptes anuals consolidats.
Les multes i sanciones penals i administratives, els recàrrecs del període executiu i el recàrrec per declaració extemporània sense requeriment previ.
Les pèrdues del joc.
Els donatius i liberalitats.

No tenen tal consideració les despeses per atencions a clients o proveïdors ni els que d'acord amb els usos i costums s'efectuen respecte al personal de l'empresa ni els realitzats per a promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i prestació de servicis, ni els que es troben correlacionats amb els ingressos.

No obstant això, les despeses per atencions a clients o proveïdors seran deduïbles amb el límit de l'1 per 100 de l'import net del volum de negoci del període impositiu.
Les despeses d'actuacions contràries a l'ordenament jurídic.
Les despeses de servicis corresponents a operacions realitzades, directament o indirectament amb persones o entitats residents en països o territoris qualificats reglamentàriament com paradisos fiscals, o que es paguen a través de persones o entitats residents en estos, excepte que el contribuent prove que la despesa meritada respon a una operació o transacció efectivament realitzada.
Les despeses financeres meritats durant el període impositiu, derivats de deutes amb entitats del grup segons els criteris establits en l'article 42 del Codi de Comerç, independentment de la residència i de l'obligació de formular comptes anuals consolidats, destinades a l'adquisició, a unes altres entitats del grup, de participacions en el capital o fons propis de qualsevol mena d'entitats, o a la realització d'aportacions en el capital o fons propis d'unes altres entitats del grup, fora que el contribuent acredite que existixen motius econòmics vàlids per a la realització d'estes operacions.
Les despeses derivades de l'extinció de la relació laboral, comú o especial, o de la relació mercantil a què es referix l'article 17.2.e) de la Llei de l'IRPF, o d'ambdues, encara que se satisfacen en diversos períodes impositius, que excedisquen, per a cada perceptor, del major dels següents imports:
1. 1.000.000 d'euros, o
2. L'import establit amb caràcter obligatori en l'Estatut dels Treballadors, en la seua normativa de desenvolupament o, si escau, en la normativa reguladora de l'execució de sentencies, sense que puga considerar-se com a tal l'establida en virtut de conveni, pacte o contracte.
  
  No obstant això, en els supòsits d'acomiadaments col·lectius realitzats de conformitat amb el que disposa l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors, o produïts per les causes previstes en la lletra c) de l'article 52 del citat Estatut, sempre que, en ambdós casos, es deguen a causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o per força major, serà l'import establit amb caràcter obligatori en l'esmentat Estatut per a l'acomiadament improcedent.
Les aportacions a mutualitats de previsió social del propi empresari o professional que donen dret a reduir la base imposable del contribuent d'acord amb els requisits i límits establits a este efecte (article 30.2.1º Llei IRPF ).

Vegeu respecte d'això, en el Capítol 13, les reduccions per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social. Vegeu també en relació amb despeses fiscalment deduïbles les especialitats de les aportacions a Mutualitats de Previsió Social del propi empresari o professional que es comenten en este Capítol.