Concepte d'habitatge habitual

Normativa: disposició addicional vint-i-tresena Llei IRPF i 41 bis Reglament IRPF. Vegeu també  art. 55.5 Reglament  IRPF, en la redacció en vigor a 31 de desembre de 2012

A l'efecte de  l'aplicació d'esta exempció:

1. Es considera habitatge habitual del contribuent l'edificació en la que el contribuent residisca durant un termini continuat de, com a mínim, tres anys.

No obstant això, s'entendrà que l'habitatge va tindre el caràcter d'habitual, quan, malgrat no haver transcorregut este termini, es produïsca la defunció del contribuent o concórreguen altres circumstàncies que necessàriament exigisquen el canvi de domicili, com ara celebració de matrimoni, separació matrimonial, trasllat laboral, obtenció del primer treball o canvi de faena o unes altres anàlogues justificades.

L'expressió reglamentària "circumstàncies que necessàriament exigisquen el canvi de domicili" comporta una obligatorietat en este canvi. El terme “necessàriament” és un adverbi de manera que, d'acord amb el Diccionari de la Real Academia, significa amb o per necessitat o precisió. Al seu torn, el terme “necessitat” pot indicar tot allò al que és impossible substraerse, faltar o resistir. Encara és més aclaridor el substantive precisió, inclòs en la definició de “necessàriament”, doncs suposa obligació o necessitat indispensable que força i precisa a executar una cosa. Finalment, confirma l'anterior una de les definicions de “necessari ”: dícese del que es fa i executa obligat d'una altra cosa, com oposat a voluntari i espontani.

En conseqüència, la seua aplicació  requerix plantejar-se si davant una determinada situació, canviar de domicili és una opció per al contribuent o queda al marge de la seua voluntat o conveniència; és a dir, que el fet que concórrega una de les circumstàncies enumerades  o d'altres anàlogues no és determinant per sí sol, ni suposa sense més, una excepció a l'exigència del termini general de residència efectiva durant tres anys. En el primer dels casos, és a dir, si el contribuent manté la possibilitat de triar, no s'estarà en presència d'una circumstància que permeta excepcionar el termini de tres anys i, per tant, si el contribuent decidix canviar de domicili, no per això l'habitatge assolirà la consideració d'habitual. En la mateixa línia, pot afirmar-se que si es prova la concurrència de circumstàncies anàlogues a les enumerades per la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei IRPF es podrà excepcionar el termini de tres anys, sempre que les mateixes exigisquen també el canvi de domicili.

2. Perquè l'habitatge adquirit constituïsca la residència habitual del contribuent, ha de  ser  habitada de manera efectiva i amb caràcter permanent pel mateix contribuent, en un termini de dotze mesos, comptats a partir de la data d'adquisició o finalització de les obres.

No obstant això, s'entendrà que l'habitatge adquirit no perd el caràcter d'habitual quan concórreguen les següents circumstàncies:

• Quan es produïsca la defunció del contribuent.

• Quan concórreguen altres circumstàncies que necessàriament impedisquen l'ocupació de l'habitatge en els termes prevists anteriorment.

• Quan el contribuent disfrute d'habitatge habitual per raó de càrrec o treball i l'adquirida no siga objecte d'utilització, cas en què el termini dels dotze mesos començarà a comptar-se a partir de la data de la cessació.

Quan l'habitatge haguera sigut habitada de manera efectiva i permanent pel contribuent en el termini de dotze mesos, comptats a partir de la data d'adquisició o finalització de les obres, el termini de tres anys per a considerar-la com a habitatge habitual del contribuent es computarà des d'esta última data.

Ocupació en el termini de dotze mesos.

Quant a este requisit d'ocupació de l'habitatge habitual dins dels dotze mesos que establix l'article 41 bis del Reglament de l'IRPF  tinga's en compte que no constituïx un requisit addicional per a la consideració de l'edificació com a habitatge habitual sinó que ve a ampliar la deducció per inversió en habitatge atès que el contribuent podrà aplicar la deducció encara no residint en la mateixa sempre que l'ocupe en aquell termini. Esta deducció, no obstant això, no es consolidarà fins que la residència adquirisca la condició d'habitatge habitual, fet que, com hem dit, es produirà en el moment en el que el contribuent residisca en ella durant un termini continuat de tres anys.

3. Als exclusius efectes de l'aplicació de l'exempció, s'entendrà que el contribuent està transmetent el seu habitatge habitual quan la mateixa constituïsca el seu habitatge habitual en aquell moment o haguera tingut tal consideració fins qualsevol dia dels dos anys anteriors a la data de la transmissió.

Compliment d'este requisit: supòsit de cònjuges separats o divorciats

Tinga's en compte el criteri interpretatiu fixat pel Tribunal Suprem en seu sentencia núm. 553/2023, de 5 de maig, recaida en recurs contenciós-administratiu núm. 851/2021 (ROJ: STS 2021/2023), segons el qual "en les situacions de separació, divorcie o nul·litat del matrimoni que hagueren determinat la cessació de l'ocupació efectiva com a habitatge habitual per al cònjuge que ha d'abandonar el domicili habitual per tals causes, el requisit d'ocupació efectiva de l'habitatge habitual en el moment de la transmissió o en qualsevol dia dels dos anys anteriors a la mateixa, que exigix l'apartat 3 de l'art.41 bis del Reglament de l'IRPF, s'entendrà complit quan tal situació concórrega en el cònjuge que va romandre en la mateixa ". Per tant, i als exclusius efectes de l'aplicació de les exempcions previstes en els articles 33.4. b) i 38 de la  Llei de l'IRPF, s'entendrà que el contribuent que va haver d'abandonar l'habitatge habitual familiar per atribució de l'ús a l'altre cònjuge, està transmetent l'habitatge habitual quan, per al cònjuge que va romandre en la mateixa constituïsca el seu habitatge habitual en aquell moment o haguera tingut tal consideració fins qualsevol dia dels dos anys anteriors a la data de transmissió.