Imputació dels guanys i pèrdues patrimonials produïts el 2023

Criteri general

Normativa: Art. 14. 1. c) Llei IRPF

La declaració i determinació de l'import dels guanys i pèrdues patrimonials han d'efectuar-se i imputar-se al període impositiu en què tinga lloc l'alteració patrimonial.

Criteris especials

Normativa: Art. 14.2.c), d), g), i), j) i k) Llei IRPF

A. Operacions a terminis o amb preu ajornat

En estos casos, el contribuent podrà optar per imputar proporcionalment els guanys o pèrdues patrimonials produïdes, a mesura que es facen exigibles els cobraments corresponents.

Es consideraran operacions a termini o amb preu ajornat aquelles preu del qual es perceba, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius, sempre que el període transcorregut entre l'entrega del bé o la posada a disposició del bé o dret i el venciment de l'últim termini siga superior a l'any.

Quan el pagament d'una operació a terminis o amb preu ajornat s'haguera instrumentat, en tot o en part, mitjançant l'emissió d'efectes canviaris i estos anaren transmesos en ferm abans del seu venciment, la renda s'imputarà al període impositiu de la seua transmissió.

Important: l'exercici de l'opció per a la imputació temporal de l'aplicació del criteri de cobraments ajornats, s'efectuarà, element per element, en l'apartat"Guanys i pèrdues patrimonials amb preu ajornat pendents d'imputació en exercicis futurs" de l'Annex C.1 de la declaració.

En cap cas tindran este tractament, per al transmitent, les operacions derivades de contractes de rendes vitalícies o temporals. Quan es transmeten béns i drets a canvi d'una renda vitalícia o temporal, el guany o pèrdua patrimonial per al rendista s'imputarà al període impositiu en què es constituïsca la renda.

B. Ajuts públics

En general: Els guanys patrimonials derivats d'ajuts públiques s'imputaran al període impositiu en què tinga lloc el seu cobrament, sense perjudici de les opcions que es recullen a continuació:

• Ajuts públics percebudes com a compensació pels defectes estructurals de l'habitatge habitual . Quan estos ajuts es destinen a la reparació de l'habitatge habitual podran imputar-se per quartes parts, durant el període impositiu en el que s'obtinguen i en els tres següents.

  Precisió: este criteri s'introduïx, amb efectes 1 de gener de 2015, per la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (BOE de 28 de novembre). Amb anterioritat el criteri administratiu en estos supòsits fixava la imputació en el moment en què el concedent comunicava la concessió al sol·licitant, independentment del moment del pagament. No obstant això, si d'acord amb els requisits de la concessió, l'exigibilitat del pagament de la subvenció es produïa amb posterioritat a l'any de la seua comunicació, el guany generat per la subvenció havia d'imputar-se al període impositiu en què anara exigible l'import corresponent. 

• Ajuda estatal directa a l'entrada de l'habitatge. Els ajuts incloses en l'àmbit dels plans estatals per a l'accés, per primera vegada a l'habitatge en propietat, percebudes pels contribuents, a partir d'1 de gener de 2002, mitjançant pagament únic en concepte d'Ajuda Estatal Directa a l'Entrada (AEDE), podran imputar-se per quartes parts durant el període impositiu en què s'obtinguen i en els tres següents.

• Ajuts públics a titulars de béns del Patrimoni Històric Espanyol inscrits en el Registre general de béns d'interés cultural. Estos ajuts, destinades exclusivament a la seua conservació o rehabilitació, podran imputar-se per quartes parts durant el període impositiu en què s'obtinguen i en els tres següents, sempre que es complisquen les exigències establides en la Llei 16/1985 de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, en particular respecte dels deures de visita i exposició pública d'estos béns.

• Des de l'1 de gener de 2020 els ajuts públics per a la primera instal·lació de joves agricultors previstes en el Marco Nacional de Desenvolupament Rural d'Espanya que es destinen a l'adquisició d'una participació en el capital d'empreses agrícoles societàries. Estes podran imputar-se per quartes parts, durant el període impositiu en el que s'obtinguen i en els tres següents.

  Atenció: també des de l'1 de gener de 2020 els ajuts públics per a la primera instal·lació de joves agricultors  previstes en el Marco Nacional de Desenvolupament Rural d'Espanya que no es destinen a l'adquisició d'una participació en el capital d'empreses agrícoles societàries, podran imputar-se com a rendiments d'activitats econòmiques per quartes parts, durant el període impositiu en el que s'obtinguen i en els tres següents.

C. Crèdits vençuts i no cobrats

Les pèrdues patrimonials derivades de crèdits vençuts i no cobrats podran imputar-se al període impositiu en què concórrega alguna de les següents circumstàncies:

1. Que adquirisca eficàcia una treu establida en un acord de refinançament judicialment homologable als que es referix l'article 71 bis i la disposició addicional quarta de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal o en un acord extrajudicial de pagaments als quals es referix el Títol X (article 231 a 242 bis) de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal i, des de l'1 de setembre de 2020, el Títol III del llibre segon (articles 631 a 694) del   Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Concursal.

   Des de l'1 de setembre de 2020, l'acord de refinançament i l'acord extrajudicial de pagaments es regien pel que estableixen els articles 697 a 720 del text refós de la Llei Concursal, en la redacció donada pel Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig.

   No obstant això, des del  26 de setembre de 2022, la Llei 16/2022, de 5 de setembre, de reforma del text refós de la Llei Concursal (BOE de 6 de setembre), substituïx els acords de refinançament i acords extrajudicials de pagament, per una nova institució, els plans de reestructuració, que reunix a ambdues, encara que amb algunes adaptacions per als deutors de menor actiu, de menor volum de negoci o de menor nombre de treballadors. Els plans de reestructuració, la seua aprovació, la seua homologació judicial i el règim d'impugnació es regulen en el Títol III del Llibre segon del text refós de la Llei Concursal.

2. Que, trobant-se el deutor en situació de concurs, adquirisca eficàcia el conveni en el que se'n recorde una treu en l'import del crèdit conforme al que disposa l'article 133 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, cas en què la pèrdua es computarà per la quantia de la quitació.

   A partir de l'1 de setembre de 2020 han de tindre's en compte  els articles 393, 394 i 395 del   Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Concursal.

   En un altre cas, si no se'n recorda la quitació, la pèrdua pot imputar-se quan concloga el procediment concursal sense que s'haguera satisfet el crèdit fora que se'n recorde la conclusió del concurs per les següents causes a les que es referixen els apartats 1r, 4t i 5é de l'article 176 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal i, des de l'1 de setembre de 2020, els apartats 1r, 6é i 7é de l'article 465 del   Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Concursal.

   Les citades causes de conclusió del concurs són:

   • Una vegada firme l'acte de l'Audiència Provincial que revoque en apel·lació l'acte de declaració de concurs.

   • En qualsevol estat del procediment, quan es comprove el pagament o la consignació de la totalitat dels crèdits reconeguts o l'íntegra satisfacció dels creditors per qualsevol altre mitjà o que ja no existix la situació d'insolvència.

   • Una vegada acabada la fase comuna del concurs, quan quede firme la resolució que accepte el desistiment o la renuncia de la totalitat dels creditors reconeguts.

3. Que es complisca el termini d'un any des de l'inici del procediment judicial diferent dels de concurs que tinga per objecte l'execució del crèdit sense que este haja sigut satisfet.

   Quan el crèdit anara cobrat amb posterioritat al còmput de la pèrdua patrimonial s'imputarà un guany patrimonial per l'import cobrat durant el període impositiu en què es produïsca este cobrament.

D. Rentas pendents d'imputació

Normativa: Arts. 14.3 i 4 Llei IRPF i 63 Reglament  IRPF

1. Pèrdua de la condició de contribuent per canvi de residència

   En el cas que el contribuent perda la seua condició per canvi de residència, totes les rendes pendents d'imputació hauran d'integrar-se en la base imposable corresponent a l'últim període impositiu que haja de declarar-se per l'IRPF, practicant-se, si escau, autoliquidació complementària, sense sanció ni interessos de demora ni recarregue algun.

   No obstant això, si el trasllat de residència es produïx a un altre Estat membre de la Unió Europea , es dóna l'opció al contribuent d'aplicar la regla anterior o de presentar, a mida en què es vagen obtenint cadascuna de les rendes pendents d'imputació, una autoliquidació complementària sense sanció, ni interessos de demora ni recarregue algun, corresponent a l'últim període que haja de declarar-se per l'IRPF. L'autoliquidació es presentarà en el termini de declaració del període impositiu en el que haguera correspost imputar estes rendes en cas de no haver-se produït la pèrdua de la condició de contribuent.

   Així mateix, tinga's en compte el règim especial de guanys patrimonials per canvi de residència de l'article 95 bis de la llei de l'IRPF que es comenta en l'apartat"Règim especial: Guanys patrimonials per canvi de residència" d'este Capítol.

2. Defunció del contribuent

   En el cas de defunció del contribuent totes les rendes pendents d'imputació hauran d'integrar-se en la base imposable de l'últim període impositiu que haja de declarar-se.