Tram autonòmic de la deducció per inversió en habitatge habitual
Normativa: Art. 613-1 Decrete Legislatiu 1/2024, de 12 de març, pel qual s'aprova el llibre sisè del Codi tributari de Catalunya, que integra el text refós dels preceptes legals vigents a Catalunya en matèria de tributs cedits
Per als contribuents als que siga aplicable el règim transitori de la deducció per inversió en habitatge habitual que regula la disposició transitòria divuitena de la Llei de l'IRPF, els percentatges de deducció per inversió en habitatge habitual en el tram autonòmic són els següents:
-
El 7,5 per 100, amb caràcter general.
-
El 15 per 100, si es tracta de les obres d'adequació de l'habitatge habitual de persones amb discapacitat a les que es referix el número 4 de l'article 68.1 de la Llei de l'IRPF en la redacció vigent a 31 de desembre de 2012.
Per als contribuents que han adquirit el seu habitatge habitual abans del 30 de juliol de 2011 o han satisfet abans d'esta data quantitats per a la construcció de l'habitatge habitual (no inclou la rehabilitació ni l'ampliació de l'habitatge habitual) i tinguen dret a la deducció per inversió en habitatge s'aplica un percentatge incrementat del 9 per 100 quan es troben en alguna de les situacions següents:
-
Tindre 32 anys o menys a la data de merite de l'impost (normalment, el 31 de desembre).
-
Haver estat en l'atur durant 183 dies o més durant l'exercici.
-
Tindre un grau de discapacitat igual o superior al 65 per 100.
-
Formar part d'una unitat familiar que incloga almenys un fill en la data de merite de l'impost.
Per poder disfrutar del percentatge del 9 per 100 de deducció, és necessari que la suma de la base imposable general i de l'estalvi menys el mínim personal i familiar, en la declaració de l'IRPF del contribuent corresponent a l'exercici en el que s'aplica la deducció, no excedisca 30.000 euros.
En el cas de tributació conjunta, este límit es computa de manera individual per a cadascun dels contribuents que tinga dret a la deducció per haver realitzat inversions en l'habitatge habitual durant l'exercici.