Criteri general d'imputació fiscal: comence de la meritació

Normativa: Arts.14.1b) Llei IRPF i 7 Reglament IRPF ; 11.1 i 3.1º LIS

La Llei de l'IRPF establix com a principi inspirador bàsic en esta matèria la remissió a la normativa reguladora de l'impost sobre societats, sense perjudici de determinades especialitats contingudes en el propi Reglament de l'impost.

D'acord amb l'article 11.1 de la IS, el criteri general d'imputació fiscal està constituït pel principi de merite, conforme al qual els ingressos i les despeses derivats de les transaccions o fets econòmics s'imputaran al període impositiu en què es produïsca seu merite, d'acord amb la normativa comptable, independentment de la data del seu pagament o del seu cobrament, respectant la deguda correlació entre uns i altres.

Cas particular: subvenció del kit digital

La subvenció per kit digital, en la mesura en què té per objecte el finançament de despeses o d'inversions de titulars d'activitats econòmiques, té la qualificació de rendiments d'activitats econòmiques, conforme el que disposa l'article 27.1 de la Llei de l'IRPF.

Quant a la seua imputació temporal, l'article 14.1.b) de la Llei de l'IRPF remet a la normativa de l'impost sobre societats i les normes específiques contingudes en el Reglament de l'IRPF. A falta de normes específiques, resulta d'aplicació el que estableix la normativa mercantil de caràcter comptable. En concret, la Norma de valoració 18a del Pla General de Comptabilitat, en virtut de la qual, una vegada reconeguda la subvenció com no reintegrable (açò és, quan existisca un acord individualitzat de la seua concessió, s'hagen complit les condicions establides per a la seua concessió i no existisquen dubtes raonables sobre la recepció), s'establix el criteri d'imputació tenint en compte la seua finalitat:

Si es concedix per a garantir una rendibilitat mínima o compensar pèrdues ocasionades en l'activitat, es tractarà com a subvenció corrent, pel que es computarà en la seua totalitat com un ingrés més del període en què es meriten. És a dir, quan es reconega en ferm la concessió de la subvenció i es quantifique la mateixa, independentment del moment en què es perceba la mateixa.
Si va destinada a afavorir inversions en immobilitzat o despeses de projecció plurianual es tractarà com a subvenció de capital, pel que s'imputarà en la mateixa mesura en què s'amortitzen les inversions realitzades amb càrrec a les mateixes.