No derivades de transmissions d'elements patrimonials

Normativa: Art. 34.1.b) Llei IRPF

En els altres supòsits diferents de transmissió onerosa o lucrativa l'import del guany o pèrdua patrimonial serà el valor de mercat dels elements patrimonials o parts proporcionals, si escau.

Han d'incloure's dins d'esta categoria de guanys patrimonials la incorporació de béns o drets al patrimoni del contribuent que no deriven d'una transmissió prèvia com, per exemple, la percepció de determinades subvencions o ajuts per a adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual, els ajuts al lloguer, l'ajuda de 200 euros per a persones de baix nivell d'ingressos i patrimoni, el Bono Cultural Joven, les derivades dels aprofitaments forestals dels veïns en boscos públics, els interessos de naturalesa indemnitzatòria originats pel retard en el compliment d'una obligació, inclosa la del pagament de salaris, així com els premis obtinguts per la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries.

Atenció:

Ajuda de 200 euros a persones físiques de baix nivell d'ingressos i patrimoni

Encara que per a l'exercici 2024 no s'ha aprovat una mesura d'este tipus, si el contribuent haguera cobrat durant este període impositiu l'ajuda de 200 euros establida per l'article 74 del Reial decret-llei 20/2022, de 27 de desembre, de mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d'Ucraïna i de suport a la reconstrucció de la illa de La Palma i a unes altres situacions de vulnerabilitat (BOE 28 de desembre), haurà de consignar el seu import en la seua declaració d'IRPF 2024, en virtut de l'article 14.2.c) de la Llei de l'IRPF, al tindre per als seus beneficiaris la consideració de guany patrimonial derivat d'ajuda pública.

Bono cultural jove:

La Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2022 (BOE de 29 de desembre) va crear, amb efectes 1 de gener de 2022, el denominat “Bono Cultural Joven”, destinat a facilitar l'accés del públic jove a la cultura.

Es tracta d'una ajuda per a l'adquisició de productes i servicis culturals oferits per les entitats que s'adherisquen al programa, import del qual màxim ascendix a 400 euros per beneficiari, i àmbit del qual temporal d'aplicació es va estendre, amb vigència indefinida, per la disposició addicional centèsima quarta de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2023 (BOE de 24 de desembre) sent beneficiaris del mateix aquells joves que hagen complit 18 anys durant l'any 2024 i complisquen els requisits exigits pel Reial decret 191/2023, de 21 de març, pel qual s'establixen les normes reguladores del Bono Cultural Joven (BOE de 22 de març).

L'import es concedix per una sola vegada a cada beneficiari i ha d'utilitzar-ho en el termini màxim d'un any des de la data de la seua concessió. L'abonament de l'import concedit es realitza, en un únic pagament, en format de targetes prepagament virtuals. Transcorregut l'esmentat termini d'1 any, el Bono Cultural Joven es desactiva automàticament, i l'entitat col·laboradora procedix a la devolució dels imports no disfrutats.

Per esta raó, només l'import dinerari de l'ajuda que ha sigut efectivament utilitzada en l'adquisició de productes i servicis culturals dóna lloc a un guany patrimonial per a les persones que s'han beneficiat del mateix, i procedirà imputar-la al respectiu període impositiu en què s'hagen adquirit els productes, servicis i activitats culturals subvencionables, doncs és quan s'entén que s'ha produït el cobrament de la subvenció.

Supòsit específics:

En el cas de les subvencions l'import d'este guany serà la quantia dinerària de la subvenció.

En relació amb els premis cal distingir:

Premis en metàl·lic. Estos premis estan subjectes a retenció, pel que l'import computable com a guany patrimonial estarà constituït per la totalitat del premi sense descomptar la retenció suportada que es declararà com a tal en l'apartat de la declaració corresponent a retencions i altres pagaments a compte.

Tinga's en compte que, en el cas particular de comptes de joc, el guany patrimonial correspon exclusivament al titular, que haurà de declarar la diferència global positiva entre els premis obtinguts i les aportacions realitzades al llarg de l'exercici en tots els comptes de les que siga titular. No pot computar pèrdues ni deduir cap despesa.
Premis en especie. Estos premis estan subjectes a ingrés a compte, pel que l'import total computable estarà constat per la suma de la valoració del premi rebut, que s'efectuarà pel valor de mercat del mateix, més l'ingrés a compte, fora que este últim haguera sigut repercutit al contribuent.

En el cas de costes judicials han de distingir-se dos situacions:

Contribuent obligat —por sentencia judicial— al pagament de les despeses de defensa jurídica en què ha incorregut la part vencedora en el procés.

Es tracta d'una pèrdua patrimonial, tant per la indemnització com pels interessos legals resultants de la condemna judicial, que s'imputarà durant el període impositiu en què haja adquirit fermesa la sentencia condemnatòria, doncs és durant este període impositiu quan té lloc l'alteració patrimonial que dóna lloc a la mateixa. S'integra en la base imposable general en la forma i amb els límits establits en l'article 48 de la llei de l'IRPF.
Contribuent que, com vencedor d'un procediment judicial, perceba una determinada quantitat per la condemna a costes judicials a la part contrària.

En este cas per a determinar el guany patrimonial que pot suposar per al vencedor del plet la condemna a costes judicials a la part contrària, el litigant vencedor podrà deduir de l'import que reba en concepte de costes les despeses en què haja incorregut amb motiu del plet, import deduïble que podrà assolir com a màxim l'import que reba, sense superar-ho. Per tant, si l'import de la condemna a costes es correspon amb les despeses en què s'ha incorregut —calificables com costas— no s'haurà produït un guany patrimonial per al consultant pel que fa a les costes. Vegeu la Resolució del TEAC d'1 de juny de 2020, Reclamació número 00/06582/2019, recaiguda en recurs d'alçada per a la unificació de criteri.

En el cas d'interessos de demora, la recent Sentencia del Tribunal Suprem núm. 24/2023, de 12 de gener, recaiguda en el recurs de casació núm. 2059/2020 (ROJ: STS 121/2023), que corregix expressament el criteri fixat per este Tribunal en sentencia prèvia de 3 de desembre de 2020 (recurs de casació núm. 7763/2019) sobre la mateixa qüestió d'interés cassacional , fixa com adoctrina: "els interessos de demora abonats per l'Agència Tributària a l'efectuar una devolució d'ingressos indeguts es troben subjectes i no exempts de l'IRPF, constituint un guany patrimonial que constituïx renda general, de conformitat amb el que disposa l'article 46.b) de la Llei de l'IRPF, interpretat a sensu contrari".

Este criteri també és aplicable als interessos de demora abonats per unes altres Administracions, entitats o subjectes diferents de l'Agència Tributària i, en general, als interessos indemnitzatoris percebuts pels contribuents que, després de la sentencia del Tribunal Suprem, es qualifiquen de guany patrimonial a integrar en la base imposable general doncs, com afirma el Tribunal, no s'han posat de manifest amb motiu de la transmissió d'elements patrimonials.

L'existència de dos criteris successius i oposats entre si del Tribunal Suprem sobre la mateixa qüestió d'interés cassacional planteja un problema relacionat directament amb el principi de protecció de la confiança legítima, comence de creació jurisprudencial de la qual eficàcia depén de les concretes circumstàncies de cada cas. En este sentit, l'actuació d'un obligat tributari que, arran de la sentencia del Tribunal Suprem de 3 de desembre de 2020 (recurs de casació núm. 7763/2019), haguera formulat la seua autoliquidació per l'IRPF sense incorporar a ella els interessos de demora satisfets per una Administració Tributària com a conseqüència d'una devolució d'ingressos indeguts, quedaria emparada pel principi de protecció de la confiança legítima si, posteriorment, després de la publicació de la sentencia del Tribunal Suprem de 12 de gener de 2023 (recurs de casació núm. 2059/2020) que considera subjectes a l'impost estos interessos, l'Administració tributària pretenguera regularitzar la seua situació tributària amb suport en esta última sentencia, atès que no es poden regularitzar situacions pretèrites, en perjuí del contribuent, en les que este va aplicar en la seua autoliquidació el criteri jurisprudencial fixat en la sentencia de 3 de desembre de 2020, criteri que al ser el vigent en el moment de presentació de la seua autoliquidació, era el criteri que, d'acord amb l'adoctrina d'este Tribunal Central, vinculava a l'Administració Tributària. Vegeu les Resolucions del TEAC de 29 de maig de 2023, recursos núm. 00-02478-2022 i 00-08937-2022, recaigudes en sengles recursos extraordinaris d'alçada per a la unificació de criteri.

Important: no s'integrarà en la base imposable de l'IRPF la devolució, en efectiu o a través d'unes altres mesures de compensació, de les quantitats prèviament satisfetes a les entitats financeres en concepte d'interessos per l'aplicació de clàusules de limitació de tipus d'interés de préstecs (la denominada clàusula terra), juntament amb els seus corresponents interessos indemnitzatoris, derivades tant d'acords celebrats amb les entitats financeres com del compliment de sentencies o laudes arbitrals.

En el cas de gratificacions percebudes pels qui participen en una campanya promocional, i presenten nous clientes que contracten algun dels productes comercialitzats, el seu import es considera guany patrimonial, quan comporta una incorporació d'un bé al patrimoni del contribuent, i s'integrarà en la base imposable general.