Guanys i pèrdues patrimonials obtingudes en l'exercici

Normativa: Art. 11.5 Llei IRPF

Per a determinar a qui han d'atribuir-se els guanys i pèrdues patrimonials meritades en l'exercici, la Llei de l'IRPF establix una regla general i una altra especial.

Regla general

1. Quan resulte acreditada la titularitat dels béns  o drets

   Els guanys i pèrdues patrimonials es consideren obtingudes per la persona a qui corresponga la titularitat dels béns, drets i altres elements patrimonials dels que provinguen, sent esta persona qui haurà de declarar-los.

   En els supòsits en què la titularitat dels béns o drets corresponga a diverses persones, els rendiments es consideraran obtinguts per cadascuna d'elles en proporció a la seua participació en esta titularitat.

   En el cas de matrimoni, i d'acord amb esta regla general, els guanys i pèrdues patrimonials derivats de béns i drets que, conforme a les disposicions o pactes reguladors del corresponent règim econòmic matrimonial, siguen comuns a ambdós cònjuges, s'atribuiran per mitat a cadascun d'ells, fora que justifiquen una altra quota de participació.

   Al contrari, els guanys o pèrdues patrimonials derivades de béns o drets privatius corresponen al cònjuge titular dels mateixos.

   Aportació gratuïta d'un bé privatiu per un dels cònjuges a la societat de guanys

   L'aportació realitzada per un dels cònjuges a la societat de guanys d'un bé privatiu es considera, després d'esta aportació, de titularitat d'ambdós cònjuges per mitat. Suposa per al aportante una alteració en la composició del seu patrimoni capaç de generar un guany o pèrdua patrimonial en l'IRPF d'acord amb el que estableix l'article 33.1 de la Llei de l'IRPF, que es determinarà, en virtut de l'article 34 d'esta Llei per la diferència entre els valors d'adquisició i transmissió de la mitat del bé aportat. Vegeu respecte d'això la Resolució del TEAC de 23 de gener de 2024. Reclamació número 00/020204/2023, recaiguda en recurs extraordinari d'alçada en unificació de criteri.

2. Quan no resulte degudament acreditada la titularitat de béns o drets

   Quan no resulte degudament acreditada la titularitat de béns o drets, l'Administració tributària tindrà dret a considerar com a titular a qui figure com a tal en un registre fiscal o d'altres de caràcter públic, a què li seran atribuïdes els guanys o pèrdues patrimonials derivades d'estos béns o drets.

   Els guanys no justificades s'imputaran en funció de la titularitat dels béns o drets en què es manifesten.

   Tenen esta consideració els béns o drets de la qual tinença, declaració o adquisició no es corresponga amb la renda o patrimoni declarats pel contribuent, així com la inclusió de deutes inexistents en qualsevol declaració per este IRPF o per l'impost sobre el patrimoni, o el seu registre en els llibres o registres oficials. A estos efectes, els guanys no justificades s'integraran per l'Administració tributària en la base liquidable general del període impositiu respecte del que es descobrisquen, fora que el contribuent prove suficientment que ha sigut titular dels béns o drets corresponents des d'una data anterior a la del període de prescripció. (Art. 39 Llei IRPF ).

   Per a desvirtuar la qualificació d'un guany patrimonial com no justificada en els termes de l'article 39 Llei de l'IRPF el contribuent ha de provar l'origen o font dels elements patrimonials, açò és: d'on procedixen mitjançant la identificació del mitjà de transmissió dels béns o drets, de qui
   procedixen mitjançant la identificació de la persona que els transmet, i, per què es transmeten acreditant el negoci jurídic pel qual es transferix la titularitat dels béns i drets que alteren la composició del patrimoni. Criteri interpretatiu fixat pel Tribunal Suprem en el fonament jurídic quint de la Sentencia núm. 1.537/2025, de 27 de novembre, recaiguda en el recurs de casació contenciós-administratiu núm. 5514/2023 (ROJ : STS 5384/2025). I en el mateix sentit, la Sentencia núm. 1.539/2025, de la mateixa data (ROJ : STS 5378/2025).

   Nota : tinga's en compte que l'article 39 de la Llei de l'IRPF ha sigut modificat per la disposició final quinta de la Llei 5/2022, de 9 de març, per la qual es modifiquen la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats, i el text refós de la Llei de l'impost sobre la Renda de no Residents, aprovat mitjançant Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, en relació amb les asimetries híbrida, com a conseqüència de la Sentencia (TJUE) de 27 de gener de 2022 (assumpte C-788/19) que va exigir adequar a la legalitat europea determinats aspectes del règim jurídic associat a l'obligació de declaració de béns i drets a l'estranger (model 720). 

   En els casos de matrimoni, el TS ha fixat com a criteri interpretatiu el següent: per a establir la individualització fiscal dels guanys patrimonials no justificats a les que es referix el paràgraf segon de l'art.11.5 de la Llei de l'IRPF i a fi de determinar la titularitat dels béns o drets en els que es manifesta el guany no justificada, han de tindre's en compte, les disposicions reguladores del règim econòmic matrimonial aplicable, el que implicarà, si escau, el joc de la presumpció a la que es referix l'article 1361 del Codi civil. Vegeu el criteri interpretatiu fixat en seu FJ 4t. pel Tribunal Suprem en la Sentencia núm. 977/2025, de 15 de juliol, recaiguda en el recurs de casació núm. 6622/2023 (ROJ : STS 3493/2025).

   Important: els guanys o pèrdues patrimonials derivades d'elements afectes al desenvolupament d'activitats econòmiques s'atribuiran segons les regles anteriorment comentades pel que, tractant-se de guanys afectes, el guany o pèrdua patrimonial obtinguda s'atribuirà per mitat a ambdós cònjuges.

Regla especial

Conforme a la regla especial, els guanys patrimonials que consistisquen en adquisicions de béns i drets que no es deriven d'una transmissió prèvia, com els guanys en el joc i supòsits anàlegs, s'atribuïxen a la persona a qui corresponga el dret a la seua obtenció o que les haja guanyat directament.

En el cas dels  guanys patrimonials originats per una subvenció, s'imputaran únicament al contribuent al que se li haja concedit la subvenció, independentment de l'ús que se li done a la mateixa.

Vegeu respecte d'això la  resolució del TEAC d'1 de juny de 2020, Reclamació número 00/00670/2019, recaiguda en  recurs extraordinari d'alçada per a unificació de criteri.