3. Disposició anticipada dels béns o drets aportats
Normativa: Art. 54. 5 Llei IRPF
Atenció: no tenen la consideració d'actes de disposició anticipada aquells que, subjectant-se al règim d'administració de la citada Llei 41/2003, suposen una administració activa del patrimoni protegit tendent a mantindre la productivitat i integritat de la massa patrimonial.
Els béns i drets aportats al patrimoni protegit de les persones amb discapacitat no poden ser objecte de disposició durant el període impositiu en què es realitza l'aportació o en els quatre següents.
Una vegada transcorregut este termini, els actes de disposició que es realitzen no tindran cap conseqüència fiscal pel que fa als beneficis fiscals aplicats en relació amb estes aportacions.
Malgrat el que s'ha esmentat anteriorment, es permet, amb caràcter excepcional, realitzar actes de disposició anticipadament, sense respectar el termini exigit en l'article 54.5 de la Llei de l'IRPF, i sense que estos actes donen lloc a la regularització corresponent de les reduccions ja practicades. Així, per exemple, no donarà lloc a regularització l'aplicació de les aportacions realitzades al patrimoni protegit a la realització dels següents actes:
-
La realització d'inversions financeres o immobiliàries, sempre que s'efectue de conformitat amb el règim d'administració regulat en l'article 5 de la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi civil, de la Llei d'Enjudiciament Civil i de la normativa tributària amb esta finalitat (BOE de 19 de novembre) i el nou bé adquirit substituïsca al bé o dret inicialment aportat en el patrimoni protegit. L'anterior comporta que el còmput del termini establit en l'article 54.5 de la Llei de l'IRPF es realitzarà en relació amb el bé o dret inicialment aportat o aquell que puga substituir-ho, per a la qual cosa serà necessària l'oportuna identificació dels mateixos.
-
L'atenció de les necessitats vitals del titular del patrimoni amb els fruits i rendiments del patrimoni constituït.
-
Els actes que suposen una administració activa del patrimoni que es realitzen d'acord amb el règim d'administració previst en la Llei 41/2003, com per exemple les despeses necessàries per a la constitució del patrimoni i per a la incorporació de béns addicionals al mateix.
Tinga's en compte que la despesa de diners i el consum de béns fungibles integrats en el patrimoni protegit, quan es facen per a atendre les necessitats vitals de la persona beneficiària, no ha de considerar-se com disposició de béns o drets, a l'efecte del requisit de manteniment de les aportacions realitzades durant els quatre anys següents a l'exercici de la seua aportació establit en l'article 54.5 de la Llei de l'IRPF.
L'incompliment d'este requisit, tret dels casos de defunció del titular del patrimoni protegit, del aportante o dels treballadors a què es referix l'actual article 37.2 de la LIS, comporta les següents obligacions fiscals que a continuació es comenten:
a) Obligacions per al aportante contribuent de l'IRPF.
El aportante haurà de reposar les reduccions en la base imposable practicades indegudament mitjançant la presentació de l'oportuna autoliquidació complementària o rectificativa (des de 2024) amb inclusió dels interessos de demora que procedisquen, en el termini que mitja entre la data en què es produïsca la disposició i la finalització del termini reglamentari de declaració corresponent al període impositiu en què es realitze esta disposició.
b) Obligacions per al titular del patrimoni protegit.
El titular del patrimoni protegit que va rebre l'aportació, haurà d'integrar en la base imposable la part de l'aportació rebuda que haguera deixat d'integrar durant el període impositiu en què va rebre l'aportació per aplicació de l'exempció regulada en l'article 7.w) de la Llei de l'IRPF, mitjançant la presentació de l'oportuna autoliquidació complementària o rectificativa (des de 2024) amb inclusió dels interessos de demora que procedisquen, en el termini que mitjance entre la data en què es produïsca la disposició i la finalització del termini reglamentari de declaració corresponent al període impositiu en què es realitze esta disposició.
Les aportacions realitzades al patrimoni protegit de persones amb discapacitat tenen la consideració per a la persona amb discapacitat de rendiment de treball, però es beneficien de l'exempció regulada en l'article 7.w) de la Llei de l'IRPF que assolix un import anual màxim conjunt de tres vegades l'IPREM.
En els casos en què l'aportació s'haguera realitzat al patrimoni protegit dels parents, cònjuges o persones a càrrec dels treballadors en règim de tutela o acolliment, per un contribuent de l'impost sobre societats, l'obligació de regularitzar descrita en l'apartat anterior haurà de ser complida per este treballador.
El treballador titular del patrimoni protegit està obligat a comunicar al seu ocupador aportante les disposicions anticipades que s'hagen realitzat durant el període impositiu.
En els casos en què la disposició s'haguera efectuat en el patrimoni protegit dels parents, cònjuges o persones a càrrec dels treballadors en règim de tutela o acolliment, la citada comunicació també haurà d'efectuar-la este treballador.
La falta de comunicació o la realització de comunicacions falses, incorrectes o inexactes constituirà infracció tributària lleu sancionada amb una multa pecuniària fixa de 400 euros.
Important: tractant-se de béns o drets homogenis, s'entendrà que van anar disposats els aportats en primer lloc.