2.5.2. Inscripció en els registres del declarant (EIDR)
La EIDR és una simplificació duanera que requerix una autorització que pot concedir-se en determinades condicions i d'acord amb uns criteris específics definits en la legislació duanera (article 182 del CAU ). Ambdós tipus de EIDR (a saber, presentant les mercaderies i amb dispensa de l'obligació de presentar-les) poden usar-se a l'efecte de declarar EEV per al seu despatx de lliure pràctica d'acord amb el règim especial i el mecanisme ordinari de recaptació de l' IVA en el moment de la importació.
No obstant això, esta simplificació no és adequada per al règim de la IOSS, ja que els requisits de validació del número d'identificació a l'efecte de l'IVA de la IOSS i de notificació mensual no poden satisfer-se ni mitjançant la EIDR amb l'obligació de presentar les mercaderies, ni mitjançant la EIDR amb dispensa d'esta obligació. Així mateix, cal tindre en compte que, en cas de EIDR, no és possible dispensar de l'obligació de presentar la declaració complementària, independentment del mecanisme de recaptació de l'IVA empleat.