5.2. Disposicions legals

La invalidació de la declaració en duana és un acte jurídic dut a terme per les autoritats duaneres competents amb motiu d'una sol·licitud motivada del declarant i basat en una decisió de la duana adoptada sobre la base de l'article 22 del CAU.

Únicament en els casos específics prevists en l'article 174 del CAU pot invalidar-se una declaració en duana que haja sigut admesa.

Existixen dos tipus de casos en els que una declaració en duana ja admesa podria invalidar-se:

• quan les autoritats duaneres s'hagen cerciorat de què les mercaderies inclouran immediatament en un altre règim duaner, o
• quan s'hagen cerciorat de què, com a conseqüència de circumstàncies especials, la inclusió de les mercaderies en este règim duaner ja no està justificada.

En qualsevol dels dos casos, si les autoritats duaneres han informat al declarant sobre la seua intenció d'examinar les mercaderies, la invalidació de la declaració en duana tindrà lloc després d'este examen.

En determinats casos, la sol·licitud d'invalidació de la declaració en duana pot presentar-se després de l'alce de les mercaderies. Este podria ser el cas, per exemple, dels béns del comerç electrònic, sobre la base de l'article 148, apartat 3, de l'AD CAU. En este cas, la sol·licitud d'invalidació de la declaració duanera de despatx de lliure pràctica podrà presentar-se en el termini de noranta dies a partir de la data de la seua admissió.