VIII.2.3. Extinció del deute

Article 112, apartat 2, de l'apèndix I del Conveni
Article 124, apartat 1, lletres g) i h), del CAU
Article 103, lletra c), de l'AD

L'extinció del deute es produïx quan:

• la sostracció de les mercaderies al règim de trànsit o l'incompliment de les condicions establides per a la inclusió de les mercaderies en el règim de trànsit o per a la utilització d'este règim es derive de la destrucció total o la pèrdua irremeiable d'estes mercaderies (és a dir, han quedat inutilitzables) per una causa que depenga de la seua pròpia naturalesa (p. ex., evaporació normal), com a conseqüència de cas fortuït o de força major o per instrucció de les autoritats competents;
• l'incompliment que va portar al naixement del deute no tinga efectes significatius per a l'adequat funcionament del règim de trànsit i no constituïsca temptativa de frau. Segons esta disposició, correspondrà a les Parts contractants determinar les situacions en les que açò pot aplicar-se i, per consegüent, limitar el seu abast.
  «Frau» es referix a la comissió d'un acte que done lloc a procediments judicials penals o a l'intent de cometre un acte d'estes característiques;
• es realitzen a posteriori tots els tràmits necessaris per a regularitzar la situació de les mercaderies.

La forma de dur a terme esta «regularització» dependrà de l'obligació o de la condició de què es tracte. L'article 103, lletra c), de l'AD precisa que un dels casos d'este incompliment és quan s'haja restablit posteriorment la vigilància duanera per a mercaderies que no formen part formalment d'una declaració de trànsit, però que anteriorment estigueren en depòsit temporal o hagueren sigut incloses en un règim especial juntament amb mercaderies formalment incloses en este règim de trànsit (80).

_{(80) Exclusivament en el règim de trànsit de la Unió.}