Qüestió prèvia: regles per a la valoració dels elements patrimonials adquirits, situats o depositats a l'estranger

Abans d'entrar a comentar cadascun dels criteris de valoració legalment establits és convenient assenyalar, com qüestió prèvia, les regles que han d'utilitzar-se per a procedir a la valoració dels elements patrimonials adquirits, situats o depositats a l'estranger.

En el supòsit d'elements patrimonials adquirits, situats o depositats a l'estranger, per a expressar la valoració dels mateixos en euros a l'efecte de l'impost sobre el patrimoni hauran de tindre's en compte, si escau, les següents regles particulars:

1. Elements patrimonials de les quals regles de valoració atenen al valor d'adquisició.

Tractant-se d'elements patrimonials preu del qual, contraprestació o valor d'adquisició estiga xifrat originàriament en moneda diferent de l'euro i siga alguna d'estes magnituds per la qual hagen de computar-se a l'efecte d'este impost, el contravalor en euros haurà de determinar-se:

1. En cas de monedes diferents de les dels Estats membres de la Unió Europea que han adoptat l'euro, en funció del tipus de canvi oficial de l'euro corresponent a la data de la meritació de l'impost publicat pel Banc Central Europeu o, si no, l'últim tipus de canvi oficial publicat amb anterioritat. 

   Vegeu la Resolució de 28 de desembre de 2023, del Banc d'Espanya, per la qual es publiquen els canvis de l'euro corresponents al dia 28 de desembre de 2023, publicats pel Banc Central Europeu, que tindran la consideració de canvis oficials, d'acord amb el que disposa l'article 36 de la Llei 46/1998, de 17 de desembre, sobreu la Introducció de l'Euro  (BOE 29-12-2023). 

   Si no existira tipus de canvi oficial, es prendrà com a referència el valor de mercat de la unitat monetària de què es tracte.

2. En el cas de monedes dels Estats membres de la Unió Europea que van adoptar l'euro, en funció dels tipus de conversió irrevocablement fixats entre l'euro i la moneda de què es tracte continguts en el Reglament (CE ) número 2866/98 del Consell, de 31 de desembre de 1998 (DOTZE de 31/12/98), tenint en compte per a la seua conversió i arrodonisc les regles establides pel Reglament (CE ) núm. 1103/97, del Consell, de 17 de juny, sobre determinades disposicions relatives a la introducció de l'euro.

2. Valoració dels béns immobles situats a l'estranger.

En el supòsit de béns immobles situats a l'estranger, hauran de declarar-se en este impost pel contravalor en euros del preu, contraprestació o valor d'adquisició, determinat conforme a l'indicat en la regla 1a anterior.

3. Depòsits en compte en moneda diferent de l'euro.

Els depòsits en compte corrent o d'estalvi, a la vista o a termini, es computaran pel saldo que llancen a la data de merite de l'impost, fora que aquell resultara inferior al saldo mitjà corresponent a l'últim trimestre de l'any, cas en què s'aplicarà este últim.

A estos efectes, el càlcul del saldo mitjà s'efectuarà en la moneda de què es tracte, d'acord amb el que preveu l'article 12 de la Llei de l'impost sobre el Patrimoni, determinant-se a continuació el seu contravalor en euros conforme a la regla 1a.

Pel que fa a l'article 12 de la Llei de l'impost sobre el Patrimoni veja's l'apartat de "Depòsits en compte corrent o d'estalvi, a la vista o a termini, comptes financers i altres tipus d'imposicions en compte"  dins de l'apartat"Formació del Patrimoni brut: regles de valoració dels béns i drets" d'este mateix Capítol.

4. Valors mobiliaris negociats en mercats organitzats situats a l'estranger.

No existix ni en la normativa tributària ni en la normativa financera espanyola relativa als valors negociables, cap definició de “mercat organitzat”.

No obstant això, en l'àmbit financer, usualment, es coneix com “mercats organitzats” a aquells mercats en els que existix un conjunt de normes i reglamentacions que determinen el seu funcionament.

Des d'esta òptica, el concepte de “mercat organitzat” és més ampli que el de “mercat secundari oficial” o “mercat regulat” al que es referix l'article 42, apartat 2 a) de la Llei 6/2023, de 17 de març, dels Mercats de Valors i dels Servicis d'Inversió, (BOE de 18 de març), ja que, quan es tracta d'accions o participacions en entitats, inclou també als denominats “sistemes multilaterals de negociació”, quan mercats dotats d'una autoregulació que establix seu estructura i sistema de funcionament.

Pel que fa als sistemes multilaterals de negociació, la seua definició cal buscar-la en  la nova Llei de Mercat de Valors i dels Servicis d'Inversió, Llei 6/2023 de 17 de març, en el seu article 42.2 lletra b), que disposa:

“b) «sistema multilateral de negociació» (SMN): sistema multilateral, operat per una empresa de servicis d'inversió o per un organisme rector del mercat, que permet reunir —dentro del sistema i segons normes no discrecionales— els diversos interessos de compra i de venda sobre intruments financers de múltiples tercers per a donar lloc a contractes, de conformitat amb present Títol”.

D'acord amb l'anterior es pot afirmar que el concepte de “mercats organitzats” a què es referix l'article 15 de la Llei 19/1991 és més ampli que el de mercat secundari oficial o mercat regulat i inclou els denominats "sistemes multilaterals de negociació".

Així es desprén també de la inclusió en l'Ordre que anualment aprova la relació de valors negociats amb el seu valor de negociació mitjà corresponent al quart trimestre, en virtut del que preveu els articles 13 i 15 de la Llei de l'impost sobre el Patrimoni, tant d'accions que es troben negociades en la borsa espanyola, com d'accions que es troben negociades en el Mercat Alternatiu Borsari (sistema multilateral de negociació espanyola). En l'exposició de motius d'estes ordes es ve a establir una equivalència entre “mercats organitzats” i “centres de negociació”.

Per part seua, l'article 42 de la citada Llei 6/2023, definix els centres de negociació com “sistemes multilaterals autoritzats a operar per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i per les comunitats autònomes amb competències en matèria de mercats de valors, entesos com qualsevol sistema o dispositiu en el que interactuen els diversos interessos de compra i de venda d'intruments financers de múltiples tercers, funcionament del qual s'ha de regir per les disposicions d'esta llei i la seua normativa de desenvolupament.” I a l'efecte de la mateixa, distingix entre: mercats regulats, sistemes multilaterals de negociació i sistemes organitzats de contractació.

Partint de l'exposat,  el concepte “mercats organitzats” (actuals centres de negociació) és més ampli que el de mercat secundari oficial o mercat regulat (les Borses de Valors) i inclou  els sistemes multilaterals de negociació on es negocien valors, havent de's tindre en compte a estos efectes la normativa que resulte d'aplicació al lloc de l'estranger on estiguen situats els valors representatius de la participació en fons propis.

5. Valors representatius de la participació en fons propis d'entitats estrangeres, no negociats en mercats organitzats.

En el supòsit d'accions i participacions en el capital social o en els fons propis de qualsevol mena d'entitat estrangera, no negociades en mercats organitzats espanyols, per a determinar el valor que resulte de capitalitzar al tipus del 20 per 100 la mitjana dels beneficis dels tres exercicis socials tancats amb anterioritat a la data de merite de l'impost, es calcularà la mitjana d'estos beneficis en la moneda corresponent, determinant-se a continuació el seu contravalor en euros conforme a l'indicat en la regla 1a.