Saltar al contingut principal
Manual pràctic de Patrimoni 2023.

Deutes deduïbles

Normativa: Art. 25 Llei Impost Patrimoni

Deutes deduïbles

Tenen la consideració de deutes deduïbles en l'impost sobre el patrimoni les carregues i  gravàmens de naturalesa real que disminuïsquen el valor dels respectius béns o drets,  així com els deutes i obligacions personals de les que haja de respondre el subjecte passiu.

Els deutes només seran deduïbles quan estiguen degudament justificades, sense que en cap  cas siguen deduïbles els interessos.

Els deutes es valoraran pel seu nominal en la data de la meritació de l'impost (31 de desembre).

Només són deduïbles el deutes existents i exigibles a la data de la meritació de l'impost sobre el patrimoni, però no les nascudes amb posterioritat. En relació amb els deutes procedents de liquidacions existents a la data de merite de l'impost sobre el patrimoni, per ser anteriors o coetànies a l'exercici en què es merita l'impost, podran ser deduïdes si són exigibles, bé perquè no estiga suspesa la liquidació o perquè la mateixa siga firme. Criteri interpretatiu fixat en la Sentencia del Tribunal Suprem núm. 246/2023, de 27 de febrer, de la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa (ROJ: STS 612/2023).

Deutes no deduïbles

No seran objecte de deducció:

  1. Les quantitats avalades, fins que l'avaladora estiga obligat a pagar el deute, per haver-se  exercitat el dret contra el deutor principal i resultar este fallit. En cas d'obligació  solidària, les quantitats avalades no podran deduir-se fins que s'exercite el dret contra  l'avaladora.

  2. La hipoteca que garantisca el preu ajornat en l'adquisició d'un bé, sense perjudici que  sí el siga el preu ajornat o deute garantit.

  3. Les carregues i gravàmens que corresponguen a béns exempts d'este impost, ni els deutes contrets per a l'adquisició dels mateixos.

    Quan l'exempció siga parcial, com succeïx en els supòsits en els que el valor de l'habitatge habitual  siga superior a 300.000 euros, serà deduïble, si escau, la part proporcional dels  deutes que corresponga a la part no exempta del bé o dret de què es tracte. 

Supòsit especial: deutes relacionades amb béns i drets afectes

La inclusió d'estos deutes juntament amb els restants deutes deduïbles només procedirà quan concórreguen les següents circumstàncies:

  • Quan els elements patrimonials afectes a activitats empresarials i professionals no estiguen exempts de l'impost sobre el patrimoni.

  • Quan el subjecte passiu no porte comptabilitat ajustada al Codi de Comerç.

Important: en els supòsits d'obligació real de contribuir, només seran deduïbles  les carregues i gravàmens que afecten als béns i drets que radiquen en territori  espanyol o puguen exercitar-se o hagueren de complir-se en el mateix, així com els deutes  per capitals invertits en els indicats béns.

El deute garantit amb hipoteca sobre el bé la titularitat del qual determina la subjecció per obligació real a l'impost sobre el patrimoni, quan no haja sigut destinada a l'adquisició del bé, o a la inversió en el mateix, no pot deduir-se del seu valor a l'efecte de determinar la base imposable de l'impost sobre el patrimoni per obligació real, d'acord amb el criteri interpretatiu fixat en la Sentencia del Tribunal Suprem núm. 167/2023, de 13 de febrer, de la Secció Segona de la Sala del Contenciós - Administratiu (ROJ: STS 418/2023).