Altres consultes IRPF

Els contribuents que hagen canviat de domicili fiscal han de comunicar-ho a l'Agència Tributària en el model 030.

També pot realitzar-se la modificació mitjançant el número de referència subministrat per l'Agència Tributària, entrant en la seua declaració bé via Renda WEB o PADRE, marcant la casella de canvi de domicili.

També pot accedir a ambdós servicis utilitzant la clau d'accés Cl@ve PIN.

Si disposa de certificat o DNI electrònic o Cl@ve PIN, es pot fer esta mateixa comunicació punxant en la icona blava "Més Tràmits", en l'opció"Comprovar i modificar domicili fiscal" a la pestanya “Consulta del domicili fiscal (Les meues dades censals)”.

Per a establir si els descendents o ascendents que conviuen amb el contribuent donen dret a aplicar el mínim familiar corresponent, s'exigix que no tinguen rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros.

A estos efectes, el concepte de renda està constituït per la suma algebraica dels rendiments nets (del treball, capital mobiliari i immobiliari, i d'activitats econòmiques), d'imputacions de rendes i dels guanys i pèrdues patrimonials computades l'any, sense aplicar les regles d'integració i compensació. Ara bé, els rendiments han de computar-se pel seu import net, açò és, una vegada deduïts les despeses (incloent la nova despesa deduïble de 2000 € de l'article 19.2 f de la Llei d'IRPF en concepte d'"Unes altres despeses ") però sense aplicació de les reduccions corresponents, llevat en el cas de rendiments del treball, en què es podran tindre en compte la reducció prevista en l'article 18 de la LIRPF a l'aplicar-se amb caràcter previ a la deducció de despeses.

Per tant, per a determinar aquell import de 8.000 euros no han de prendre's en consideració els rendiments íntegres o bruts percebuts, sinó els nets.

Exemple: Un ascendent d'un contribuent percep únicament una pensió de 9.600 euros Li dóna dret a l'aplicació del mínim per ascendents?

Resposta: Sí, atès que al minorar el rendiment íntegre de treball en l'import de les despeses deduïbles prevists en l'article 19 de la Llei de l'IRPF, en particular els de l'apartat 2.f) “En concepte d'unes altres despeses diferents dels anteriors, 2000 euros anuals”, el rendiment net serà com a màxim de 7.600 euros.

Amb caràcter general, la declaració de l'IRPF es presenta de forma individual. No obstant això, les persones integrades en una unitat familiar pue­den optar, si així el desitgen, per declarar de manera conjunta, sempre que tots les seus membres siguen contribuents per este impost.

A l'efecte de l'IRPF, existixen dos modalitats d'unitat familiar:

1. En cas de matrimoni:

   És unitat familiar la integrada pels cònjuges no separats legalment i, si els hi haguera:

   1. Els fills menors, a excepció dels que, amb el consentiment dels pares, visquen independentment d'estos.

   2. Els fills majors d'edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.

   Recorde: la majoria d'edat s'assolix al complir els 18 anys.

2. En absència de matrimoni o en els casos de separació legal:

   És unitat familiar la formada pel pare o la mare i la totalitat dels fills que convisquen amb un o una altra i reunisquen els requisits assenyalats per a la modalitat anterior.

   De la regulació legal de les modalitats d'unitat familiar, poden extraure's les següents conclusions:

   • Qualsevol altra agrupació familiar, diferent de les anteriors, no constituïx unitat familiar a l'efecte de l'IRPF.

   • Ningú podrà formar part de dos unitats familiars al mateix temps.

   • La determinació dels membres de la unitat familiar es realitzarà tenint en compte la situa­ción existent el dia 31 de desembre de cada any. Per tant, si un fill complira 18 anys durant l'any, ja no formarà part de la unitat familiar durant aquell període impositiu. Tampoc formarà part de la unitat familiar el membre que muiga durant el període impositiu.

   En les parelles de fet només un dels seus membres (pare o mare) pot formar unitat familiar amb els fills que reunisquen els requisits anteriorment comentats i, en conseqüència, optar per la tributació conjunta. L'altre membre de la parella ha de declarar de forma individual. El mis­mo criteri és aplicable en els casos de separació o divorcie amb guàrdia i custòdia compartida.

Una vegada exercitada l'opció per tributar de forma individual o conjunta, no és possible mo­dificarla presentant noves declaracions, fora que estes es presenten dins del termini voluntari de presentació de declaracions; finalitzat este termini, no podrà canviar-se l'opció de tributació per a aquell període impositiu. La tributació conjunta vincula a tots els membres de la unitat familiar; si un qualsevol dels membres de la unitat familiar presenta declaració individual, els restants membres hauran d'utilitzar este mateix règim de tributació.

Reduccions per tributació conjunta:

1. En declaracions conjuntes d'unitats familiars integrades per ambdós cònjuges, no separats legalment, i els seus fills, si n'hi hagués, s'aplicarà una reducció de la base imposable de 3.400 euros anuals.

2. En declaracions conjuntes d'unitats familiars formades pel pare o la mare i tots els fills que convisquen amb un o un altre s'aplicarà una reducció de la base imposable de 2.150 euros anuals. No s'aplicarà esta reducció quan el contribuent convisca amb el pare o la mare d'algun dels fills que formen part de la seua unitat familiar.

IMPORTANT: Els límits de l'obligació de declarar són els mateixos en tributació individual i conjunta. Per tant, si s'opta per tributació conjunta, han d'incloure's en la declaració totes les rendes dels membres de la unitat familiar, independentment del fet que individualment resulten o no obligats a presentar declaració.

Dan dret a mínim per descendents (quantitat per la qual no es tributa), independentment del fet que es tracti de declaració individual o conjunta, els següents:

• Descendents menors de 25 anys a 31 de desembre de 2015, que convisquen amb el contribuent, que no hagen tingut rendes superiors a 8.000 euros (sense comptar les exemptes) i que no presenten de forma independent declaració per l'IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros.

• Descendents majors de 25 anys a 31 de desembre de 2015 amb grau de minusvalidesa igual o superior al 33 per 100, que convisquen amb el contribuent, que no hagen tingut rendes superiors a 8.000 euros (sense comptar les exemptes) i que no presenten de forma independent declaració per l'IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros.

  Des de l'1 de gener de 2015 s'assimila a la convivència la dependència econòmica, fora que se satisfacen anualitats per aliments a favor d'estos fills.

Respecte a la tributació conjunta cal tindre en compte:

• Si els descendents són menors de 18 anys (o sent majors formen part de la unitat familiar per estar incapacitats judicialment a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada), han d'incloure's les seues rendes en el corresponent apartat de la declaració. Si s'opta per tributació conjunta, a més de la reducció per descendents, serà aplicable la reducció per tributació conjunta.

• Si els descendents són majors de 18 anys però menors de 25 anys i tenen rendes inferiors a 8.000 euros, aquelles rendes no han d'incloure's en la declaració dels pares o ascendents. Estos fills donen dret a reducció per descendents, però al no formar part de la unitat familiar, no generen reducció per tributació conjunta.

• Si hi ha fills menors de 18 anys e fills grans de 18, però menors de 25, és possible la presentació d'una declaració conjunta (pares i menors de 18), en què s'aplique la reducció per descendent pels majors de 18 menors de 25 anys (sempre que complisquen els requisits assenyalats).

Sí és possible.

S'ha produït una modificació normativa que entra en vigor a partir de l'1 de gener de 2015, d'aplicació per tant per a la Renda 2015, per la qual es modifica l'article 85 de la Llei de l'IRPF que regula la imputació de rendes immobiliàries.

• Amb la redacció anterior, el valor cadastral d'un immoble es considerava que havia sigut revisat quan els valors fixats en el procediment de valoració cadastral col·lectiva hagen entrat en vigor amb posterioritat a l'1 de gener de 1994.
• Amb la redacció actual, el valor cadastral d'un immoble es considerava que havia sigut revisat quan els valors fixats en el procediment de valoració cadastral col·lectiva hagen entrat en vigor durant el període impositiu o els 10 períodes impositius anteriors. És a dir, per a la renda 2015 es considera "valor cadastral revisat" només si s'ha revisat amb posterioritat a l'1 de gener de 2005 i no des de l'1 de gener de 1994.

Els efectes en la declaració de renda són els següents :

Si el valor cadastral, d'acord amb l'exposat anteriorment, es considera "REVISAT" s'aplicarà un 1,1% a l'efecte de calcular la imputació de renda immobiliària a consignar en la declaració.

Si el valor cadastral, d'acord amb l'exposat anteriorment, es considera "NO REVISAT" s'aplicarà un 2% a l'efecte de calcular la imputació de renda immobiliària a consignar en la declaració.

En conseqüència, als immobles de la qual valor cadastral s'haguera revisat entre l'1 de gener de 1994 i el 31 de desembre de 2004 els correspon aplicar un 2% com percentatge d'imputació de rendes immobiliàries en lloc d'un 1,1%.

Amb efectes des de l'1 de gener de 2013 se suprimix la deducció per inversió en habitatge habitual prevista en l'apartat 1 de l'article 68 de la Llei de l'impost i s'establix un règim transitori que permet que els contribuents que hagen adquirit abans d'aquella data el seu habitatge habitual o satisfet quantitats abans d'esta data per a la construcció, ampliació, rehabilitació o realització d'obres per raons de discapacitat en el seu habitatge habitual i vingueren disfrutant d'este benefici fiscal puguen continuar practicant la deducció en les mateixes condicions que venien fent-ho.

Per a tals contribuents, la quantia de la deducció per inversió en habitatge habitual es desglossarà en dos trams: un estatal i un altre autonòmic.

Règim transitori:

A partir de l'1 de gener de 2013 només tindran dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual per les quantitats satisfetes durant el període de què es tracte els següents contribuents:

1. Els contribuents que hagueren adquirit el seu habitatge habitual o satisfet quantitats per a la construcció de la mateixa amb anterioritat a 1 de gener de 2013.

2. Els contribuents que hagueren satisfet quantitats amb anterioritat a 1 de gener de 2013 per obres de rehabilitació o ampliació de l'habitatge habitual, sempre que les citades obres estiguen acabades abans d'1 de gener de 2017.

3. Els contribuents que hagueren satisfet quantitats per a la realització d'obres i instal·lacions d'adequació de l'habitatge habitual de les persones amb discapacitat amb anterioritat a 1 de gener de 2013, sempre que les citades obres o instal·lacions estiguen concloses abans d'1 de gener de 2017.

Si més no, per poder aplicar el règim transitori de deducció s'exigix que els contribuents hagen aplicat la deducció per este habitatge el 2012 o en anys anteriors, fora que no l'hagen pogut aplicar encara perquè l'import invertit en la mateixa no haja superat l'import exempt per reinversió o les bases efectives de deducció d'habitatges anteriors.

Pel que fa a la deducció per aportació a comptes habitatge : Esta queda fora dels beneficis que atorga el règim transitori els contribuents que, amb anterioritat a 1 de gener de 2013, hagueren depositat quantitats en comptes habitatge destinades a la primera adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual. En conseqüència, estos contribuents no podran aplicar-se deducció alguna per les aportacions que realitzen en els seus comptes habitatge a partir d'1 de gener de 2013.

Se suprimix la deducció per lloguer de l'habitatge habitual prevista en l'article 68.7 de la Llei de l'IRPF, i s'establix un règim transitori que permet seguir disfrutant d'esta deducció d'acord amb la regulació continguda en la Llei de l'IRPF, en la seua redacció en vigor a 31 de desembre de 2014 als contribuents que:

• Tingueren un contracte d'arrendament anterior a 1 de gener de 2015;

• Que, en relació amb este contracte, hagueren satisfet amb anterioritat a esta data quantitats pel lloguer del seu habitatge habitual;

• I que s'hagueren deduït pel lloguer d'este habitatge en exercicis anteriors.

L'import de la deducció d'este règim transitori consistix el 10,05 % de les quantitats satisfetes durant el període impositiu pel lloguer del seu habitatge habitual, sempre que seu base imposable siga inferior a 24.107,20 euros anuals.

La base màxima d'esta deducció és de:

1. 9.040 euros anuals, quan la base imposable siga igual o inferior a 17.707,20 euros anuals.

2. 9.040- [1,4125 x (BI - 17.707,20)], quan la base imposable estiga compresa entre 17.707,20 i 24.107,20 euros anuals.

Els contribuents de la qual base imposable, en els termes anteriorment comentats, siga igual o superior a 24.107,20 euros anuals, en tributació individual o en tributació conjunta, no podran aplicar aquesta deducció.

Així mateix podran deduir la deducció per lloguer d'habitatge habitual que, si escau, haguera aprovat cada comunitat autònoma per a l'exercici 2015.

La dació en pagament de l'habitatge habitual constituïx una mesura substitutiva de l'execució hipotecària que poden sol·licitar determinats deutors de contractes de préstec o crèdit garan­tizados amb hipoteca immobiliària. 

En estos casos, una vegada sol·licitada pel deutor la dació en pagament, l'entitat estarà obligada a acceptar l'entrega del bé hipotecat per part del deutor, a la pròpia entitat o tercer que esta designe, quedant definitivament cancel·lada el deute. La dació en pagament suposarà la cancel·lació total del deute garantit amb hipoteca i de les responsabilitats personals del deutor i de tercers enfront de l'entitat per raó del mateix deute.

En la dació en pagament el guany o pèrdua patrimonial serà la per diferència entre el valor d'adquisició del bé que se cedix, l'habitatge habitual del deutor, i el valor de transmissió de la mateixa, determi­nado en este cas pel valor del deute que s'extingix a canvi.

En l'Impost sobre la Renda, està exempta el guany patrimonial que es puga generar en els deutors de contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària que es troben situats en el llindar d'exclusió, amb motiu de la dació en pagament del seu habitatge habitual.

Esta exempció ha experimentat alguns canvis normatius:

• El Reial decret-llei 6/2012 (BOE del 10-3-2012), va regular l'exempció (Disposició Addicional trenta-sisena de la Llei de l'IRPF) per als crèdits o préstecs vigents a 11 de març de 2012, només per als deutors que es trobaven situats en el llindar d'exclusió, que eren aquells en els que concorrien una sèrie de circumstàncies (la unitat familiar faltara de rendes de treball o activitats econòmiques i d'uns altres béns amb què pagar el deute, la quota hipotecària anara superior al 60 per cent dels seus ingressos nets, només tingueren aquell habitatge, i el préstec no tinguera altres garanties).

• La Llei 1/2013, de 14 de maig, (BOE del 15-5-2013) va ampliar el col·lectiu de deutors d'un crèdit o préstec garantit amb hipoteca sobre el seu habitatge habitual que es consideren situats en el llindar d'exclusió i que, per això, poden disfrutar de l'exempció del guany patrimonial que en ells puga generar-se amb motiu de la dació en pagament del seu habitatge habitual.

• Finalment, amb efectes des de l'1 de gener de 2014 i exercicis anteriors no prescrits, per la nova regulació de l'article 33.4. apartat d) de la Llei d'IRPF, afegida per la Llei 18/2014 (BOE del 17-10-2014) es declara exempta de l'IRPF el guany patrimonial en la que concórreguen les següents circumstàncies:

  1. Que es pose de manifest amb motiu de la transmissió de l'habitatge habitual del deutor o del garant del deutor.

  2. Que la transmissió de l'habitatge es realitze per dació en pagament o en execucions hipote­carias judicials o notarials.

  3. Que la seua finalitat siga la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que recaiga sobre este habitatge habitual, contretes amb entitats de crèdit o qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitze l'activitat de concessió de préstecs o crèdits hipo­tecarios.

  4. Si més no serà necessari que el propietari de l'habitatge habitual no dispose d'uns altres béns o drets en quantia suficient per a satisfer la totalitat del deute i evitar l'alienació de l'habitatge.

En relació amb exercicis anteriors no prescrits, el contribuent pot, si es van produir estes circumstàncies, instar la rectificació de l'autoliquidació en la que va declarar el guany patrimonial.

No, esta reducció ja no és aplicable a partir de l'1 de gener de 2015.  

Esta reducció consistia en un 20% sobre el rendiment net positiu declarat prèviament, minorat si escau per unes altres reduccions aplicables, sempre que es donaren determinats requisits i es mantinguera o es creara treball en l'exercici. Es regulava en la disposició addicional 27a de la Llei d'IRPF, afegida per la Llei 26/2009, de Pressuposats Generals del Es­tado per a 2010 i modificada, amb efectes des­de 1 de gener de 2014, per la Llei 22/2013, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2014 (BOE del 26).

La renda d'emancipació dels joves es regula pel RD 1472/2007, de 2 de novembre, modificat per RD 366/2009, de 20 de març i per RD 1260/2010, de 8 d'octubre.

Els perceptors de renda d'emancipació han de declarar-la com a guany patrimonial en l'apartat “G1. Guanys i pèrdues patrimonials que no deriven de la transmissió d'elements patrimonials (a integrar en la base imposable general)”, casella 265 de l'esborrany / declaració.

Com norma general, fora que la Llei expressament l'indique, totes les subvencions o ajuts rebudes per persones que no realitzen activitats econòmiques, tenen la consideració de guanys patrimonials, pel que estan subjectes i no exemptes en l'Impost sobre la Renda. Les que reben les persones que realitzen activitats econòmiques, poden tindre la consideració de rendiment de l'activitat o de guany patrimonial, segons el destí de la subvenció o ajuda.

Entre les subvencions o ajuts més freqüents, destaquen les destinades a l'adquisició d'habitatges, les del Programa d'Incentius al Vehicle Eficient (Pla PIVE), els ajuts per a compensar despeses escolars, per a realitzar determinades millores en els habitatges (eficiència energètica, accessibilitat, etc.) i per a compensar determinades despeses relacionats amb la protecció de la salut.

Cadascuna d'estes subvencions o ajuts pot tindre un tractament diferent en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, pel que per a comprovar si han d'o no declarar-se, convé, en primer lloc, consultar l'acord de concessió de l'ajuda, que, si està exempta, recollirà esta circumstància.

Si es desconeix o no es té accés a l'acord de concessió, es pot consultar el règim tributari de l'ajuda rebuda en el Servei d'informació RENDA, 901 33 55 33 (de dilluns a divendres de 9 a 19 hores).

A títol d'exemple, els ajuts del Pla PIVE estan subjectes a l'impost, havent d'incloure l'import de l'ajuda pública rebut el 2015 en l'apartat Guanys Patrimonials de l'esborrany o declaració. El mateix ocorre amb les subvencions per a adquisició d'habitatge.  

Per a modificar l'esborrany/declaració, incloent una subvenció no exempta, pot consultar el vídeo explicatiu.

Els contribuents que es troben desplaçats fora del territori espanyol i els funcionaris i empleats públics espanyols a l'estranger,  podran presentar la seua declaració i, si escau, realitzar l'ingrés o sol·licitar la devolució per via elec­trónica en les mateixes condicions que els altres contribuents.

En el supòsit de declaracions per retornar amb renuncia a la devolució o negatives, les mis­mas poden enviar-se per correu certificat, dirigit a la Delegació o administració de l'Agència Tributària en de la qual demarcació territorial radique l'últim domicili habitual a Espanya.

Per a més informació veja l'apartat corresponent a  “Preguntes freqüents sobre la declaració”.

És obligatori complimentar la referència cadastral dels immobles consignats en la declaració, ja es tracti de l'habitatge habitual, d'immobles a disposició dels seus titulars o cedits en arrendament o per qualsevol altre títol.

On es localitza la referència cadastral d'un immoble?

• En el rebut de l'Impost sobre Béns Immobles

• Per Internet, accedint a la Sede electrònica del Cadastre en la direcció "http://www.sedecatastro.gob.és":

  • Si no disposa de DNI electrònic o certificat electrònic, accedint a “Consulta de Dades cadastrals. Referència cadastral”
  • Si disposa de DNI electrònic o certificat electrònic, pot accedir als “meus immobles”.
  • Telefonant a la Línia Directa del Cadastre (telèfon 902 37 36 35 o 91 387 45 50).

Enllaços:

• Direcció General del Cadastre 

• Sede Electrònica del Cadastre 

• Consulta de cartografia, dades cadastrals i busca de referència cadastral 

L'Administració disposa d'un termini de sis mesos, des del terme del termini de presentació de les declaracions, o des de la data de la presentació si la declaració va anar presentada fora de termini, per a practicar, si és procedent, liquidació provisional de conformitat amb el que disposa l'article 101 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, que confirme o rectifiqueu l'import de la devolució sol·licitada pel contribuent.

Si la liquidació provisional no s'haguera practicat en l'esmentat termini de sis mesos, l'Administració procedirà a retornar d'ofici l'excés de pagaments a compte sobre la quota autoliquidada, sense perjudici de la pràctica de liquidacions provisionals o definitives ulteriors que pogueren resultar procedents.

Transcorregut el termini de sis mesos sense que s'haja ordenat el pagament de la devolució per causa imputable a l'Administració, s'aplicarà a la quantitat pendent de devolució l'interés de demora tributari des de l'endemà de la finalització d'este termini i fins la data d'ordenació del pagament, sense necessitat de què el contribuent el sol·licite.

Els contribuents de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques poden optar en la seua declaració per destinar un percentatge de la seua quota íntegra a col·laborar amb el sosteniment econòmic de l'Església catòlica i a uns altres fins d'interés social. També poden no exercir cap opció. Si més no, siga quina siga la seua decisió respecte de l'assignació tributària, no es modifica la quantia final de l'impost que paguen o de la devolució a la que tinguen dret.

Normativa reguladora:

• Assignació tributària a l'Església catòlica

  La disposició addicional divuitena de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2007, en desenvolupament del que preveu l'article II de l'Acord amb la Santa Sede ha establit amb caràcter indefinit i amb vigència des de l'1 de gener de 2007, que l'Estat destinarà al sosteniment de l'Església catòlica el 0,7% de la quota íntegra de l'IRPF corresponent als contribuents que manifesten la seua voluntat en tal sentit.

• Assignació de quantitats a fins d'interés social

  D'acord amb el que estableix la disposició addicional cinquantena de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2015 (BOE del 30), per a este any l'Estat destinarà a subvencionar activitats d'interés social el 0,7 per 100 de la quota íntegra de l'IRPF corresponent als contribuents que manifesten expressament la seua voluntat en tal sentit.

  Segons l'article 2 del Reial decret-llei 7/2013, de 28 de juny, de mesures urgents de natu­raleza tributària, pressupostària i de foment de la investigació, el desenvolupament i la innovació (BOE del 29), són eixos de les activitats d'interés general considerades d'interés social, i com a tals seran tinguts en compte en la determinació de les bases reguladores de les ayu­das finançades amb el percentatge fixat del rendiment de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques a uns altres fins d'interés general considerats d'interés social, els següents:

  • L'atenció a les persones amb necessitats d'atenció integral soci-sanitària.

  • L'atenció a les persones amb necessitats educatives o d'inserció laboral.

  • El foment de la seguretat ciutadana i prevenció de la delinqüència.

  • La protecció del medi ambient.

  • La cooperació al desenvolupament.

  En el marc dels eixos fixats en l'apartat anterior, i en execució del que preveu l'article II de l'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Sede sobre afers econòmics, de 3 de gener de 1979, les quantitats a distribuir l'any 2014 i següents, obtingudes de l'assignació del percentatge del rendiment de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a uns altres fins d'interés social es destinaran a activitats d'interés general que, entre les recollides en l'article 4 de la Llei 6/1996, de 15 de gener, del Voluntariat, puguen ser de­claradas reglamentàriament com d'interés social. Este percentatge serà fixat anualment en la Llei de pressupostos generals de l'Estat.

  Per a 2015 la disposició addicional cinquantena de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, establix que la quantia total assignada en els pressuposats per a activitats d'interés general considerades d'interés social es distribuirà aplicant els següents percentatges: el 77,22 per 100 al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, el 19,43 per 100 al Mi­nisterio d'Afers Exteriors i de Cooperació i el 2,85 per 100 al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Opcions per al contribuent:

• No marcar cap opció (el 0,7% de la quota íntegra de l'IRPF s'imputarà als pressupostos generals de l'Estat amb destinació a fins generals).

• Marcar una de les dos caselles: fins socials o Església catòlica.

• Marcar ambdues caselles: Església catòlica i fins socials. En este cas es destinarà un 0,7% a cadascuna de les opcions.

Per a esta campanya al contribuent se li assignarà de manera automàtica l'opció que hi haguera exercici en la seua declaració de l'exercici anterior, sense perjudici de les modificacions que desitge efectuar; si no es detecta cap opció de l'exercici anterior o esta haguera sigut no marcar cap opció, li  apareixerà un missatge a fi que exercite l'opció o confirmeu l'absència de la mateixa.

Si necessita modificar el seu esborrany consulte el vídeo explicatiu “Renda WEB 2015: Assignació tributària”, en la icona "Vídeos" de la pàgina inicial del portal  de Renda 2015.

En el cas de contribuents morts durant 2015, l'impost es meritarà en el moment de la defunció i el període impositiu resultarà inferior a l'any natural.

En el supòsit de mort integrant d'una unitat familiar, els restants membres podran optar per la tributació conjunta però sense incloure les rendes del mort.

La declaració del mort haurà de presentar-se en modalitat individual.

En cas de resultat per retornar, per a tramitar la devolució haurà d'aportar-se pels successors del mort la següent documentació:

• Per a imports inferiors o iguals a 2000 €:

  • Certificat de defunció.
  • Lliure de Família completa.
  • Certificat del Registre d'Últimes Voluntats.
  • Testament (només si figura en el certificat d'últimes voluntats).
  • En el cas que hi haja diversos hereus i es desitge que l'import de la devolució siga abonat a un d'ells, autorització escrita i firmada amb fotocopia del DNI de tots ells.
  • Certificat bancari de titularitat del compte a nom de les persones que cobraran la devolució.

• Per a imports superiors a 2000 €:

  • Certificat de defunció.
  • Lliure de Família.
  • Certificat del Registre d'Últimes Voluntats.
  • Testament o Acta Notarial de Declaració d'Hereus.
  • Justificant d'haver declarat en l'Impost de Successions i Donacions l'import de la devolució.
  • En el cas d'existir diversos hereus i que el mitjà de pagament triat siga la transferència, certificat bancari de titularitat del compte a nom de tots els hereus o, si escau, Poder Notarial a favor d'algun/s d'ells.

L'accés al formulari de sol·licitud de devolució es troba en: Sede electrònica - Tots els tràmits - Impostos i Taxes - Altres - Devolucions a successors de persones físiques (Informació general: Sol·licitud de pagament de devolució d'hereus).

La normativa de l'IRPF preveu la possibilitat de fraccionar el deute tributari distribuint la quota en dos pagaments: el primer pagament serà del 60% de l'import i s'efectuarà en el moment de presentar la declaració, ja siga en efectiu, amb càrrec en compte, o per domiciliació bancària. El segon pagament serà del 40% restant i es  podrà realitzar  fins el 7 de novembre de 2016, sempre que la declaració s'este dins del termini establit i no es tracti d'una declaració complementària. Este fraccionament pot fer-ho al complimentar la declaració, en el propi document d'ingrés o devolució.

D'altra banda es pot sol·licitar ajornament o fraccionament del pagament dels deutes tributaris, d'acord amb el que preveu l'article 65 de la Llei 58/2003, General Tributària, i en els articles 44 i següents del Reglament General de Recaptació, si bé ambdós mecanismes d'ajornament / fraccionament són incompatibles de forma simultània.

Els mitjans per a sol·licitar l'ajornament són:

• Per Internet, en la Sede electrònic "https://www.sede.agenciatributaria.gob.es/", dins dels “Tràmits destacats”, en l'opció “Ajornament i fraccionament de deutes”, utilitzant:

  • Cl@ve PIN

  • Certificat electrònic o DNI-e

• Personalment en les oficines de l'Agència Tributària, a l'hora de presentar la declaració.

Si una vegada presentada la declaració de l'IRPF el contribuent advertix errors o omissions en les dades declarades,  el curs per a la rectificació de les anomalies és diferent, depenent de què els errors o omissions hagen causat un perjuí al contribuent o a la Hisenda Pública.

• Errors en perjuí del contribuent :

  Si el contribuent va declarar indegudament alguna renda exempta, va computar imports en quantia superior a la deguda o va oblidar practicar alguna reducció o deducció a les que tenia dret, podrà sol·licitar en la Delegació o administració de l'Agència Tributària corresponent al seu domicili fiscal la rectificació de la seua autoliquidació, sempre que l'Administració no haja practicat liquidació provisional o definitiva per aquell motiu i que no haja transcorregut el termini de quatre anys (a comptar des de l'endemà a la finalització del termini de presentació de les declaracions, o bé, si la declaració es va presentar fora d'aquell termini, des de l'endemà a la presentació).

  És convenient que faça constar clarament els errors i que acompanye justificació suficient dels mateixos.

• Errors en perjuí de la Hisenda Pública:

  Els errors o omissions en declaracions ja presentades que hagen motivat la realització d'un ingrés inferior al que legalment haguera correspost o la realització d'una devolució superior a la procedent han de regularitzar-se mitjançant la presentació d'una declaració complementària a l'originalment presentada. Per això pot utilitzar-se el programa PADRE.

Els errors o omissions patits en declaracions ja presentades que hagen motivat un ingrés inferior o una devolució superior a la procedent, han de regularitzar-se mitjançant la presentació d'una declaració complementària a l'originàriament presentada.

També han de regularitzar-se mitjançant complementària les pèrdues del dret a reduccions o exempcions aplicades en declaracions anteriors.

Al contrari, la pèrdua del dret a deduccions es regularitzarà en la declaració corresponent a l'exercici corrent,  aplicant els corresponents interessos de demora.

En les dades fiscals que  l'Agència Tributària posa a disposició d elos contribuents  es comuniquen de forma separada els rendiments del treball en concepte d'endarreriments, ja que han de regularitzar-se mitjançant la presentació de declaració complementària.

Per a confeccionar una declaració complementària es necessita disposar de la declaració de l'exercici al que s'imputen les rendes.

Instruccions:

• Utilitze  Renda WEB amb les dades de l'exercici corresponent,

• o bé baixe el programa d'ajuda de l'any que li interesse en “Descàrrega de programes d'ajuda”.

• Introduïsca en el programa o en Renda WEB totes les dades de la declaració/esborrany presentat en el seu moment i els nous rendiments imputats.

• Marque la casella que corresponga: 120, 121, 122, 123, 124 i 125 i consigneu la quantitat ingressada en el seu moment o la devolució obtinguda.

• Comprove les dades.

• Terminis de presentació de declaracions complementàries per percepció d'endarreriments de rendiments del treball.

  Haurà de presentar-se autoliquidació complementària entre altres supòsits, quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es perceben en períodes impositius diferents a aquells en què van anar exigibles. Estes quantitats hauran d'imputar-se als períodes impositius en què van anar exigibles, practicant-se, si escau, la corresponent autoliquidació complementària.

  Esta autoliquidació complementària, que no comportarà sanció ni interessos de demora ni recarregue algun, es presentarà en el termini que mitja entre la data en què es perceben els endarreriments i el final del termini immediat següent de declaracions per l'IRPF.

  Així, si els endarreriments es perceben entre l'1 de gener i l'inici del termini de presentació de la declaració d'IRPF 2015 (fins el 5 d'abril de 2016 inclòs) l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se durant este any abans de finalitzar el termini de presentació de declaracions de l'exercici 2015 (fins el 30 de junio de 2016 ), fora que es tracti d'endarreriments de l'exercici 2015, cas en què s'inclouran en la pròpia declaració d'este exercici.

  Si es perceben amb posterioritat a l'inici del termini de presentació de la declaració de Renda 2015 (a partir de 6 d'abril de 2016), l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se en el termini existent entre la percepció dels endarreriments i el final del termini de declaració de l'exercici 2016.

  Els terminis de presentació de declaracions complementàries per uns altres supòsits diferents al de percepció d'endarreriments els pot trobar en la pàgina 760 i següents del Manual d'IRPF 2015.