Altres consultes IRPF

Els errors o omissions patits en declaracions ja presentades que hagen motivat un ingrés inferior o una devolució superior a la procedent, han de regularitzar-se mitjançant la presentació d'una declaració complementària a l'originàriament presentada.

També han de regularitzar-se mitjançant complementària les pèrdues del dret a reduccions o exempcions aplicades en declaracions anteriors.

Al contrari, la pèrdua del dret a deduccions es regularitzarà en la declaració corresponent a l'exercici corrent,  aplicant els corresponents interessos de demora.

En les dades fiscals que  l'Agència Tributària posa a disposició dels contribuents  es comuniquen de forma separada els rendiments del treball en concepte d'endarreriments, ja que han de regularitzar-se mitjançant la presentació de declaració complementària.

Per a confeccionar una declaració complementària es necessita disposar de la declaració de l'exercici al que s'imputen les rendes.

Instruccions:

• Utilitze  Renda WEB amb les dades de l'exercici corresponent. En el "Portal Renda 2016", dins de l'apartat de "MÉS TRÀMITS" es troba l'opció “Modificació de declaració" que permet realitzar tant les rectificacions d'autoliquidacions com les complementàries, a través de Renda WEB i selecció de la declaració prèviament presentada que es desitja modificar.

• Introduïsca en Renda WEB totes les dades de la declaració/esborrany presentat en el seu moment i els nous rendiments imputats.

• Marque la casella que corresponga: 120, 121, 122, 123, 124, 125 i 126 i consigneu la quantitat ingressada en el seu moment o la devolució obtinguda.

• Comprove les dades.

• Terminis de presentació de declaracions complementàries per percepció d'endarreriments de rendiments del treball.

  Haurà de presentar-se declaració complementària entre altres supòsits, quan per circumstàncies justificades no imputables al contribuent, els rendiments derivats del treball es perceben en períodes impositius diferents a aquells en què van anar exigibles. Estes quantitats hauran d'imputar-se als períodes impositius en què van anar exigibles, practicant-se, si escau, la corresponent autoliquidació complementària.

  Esta autoliquidació complementària, que no comportarà sanció ni interessos de demora ni recarregue algun, es presentarà en el termini que mitja entre la data en què es perceben els endarreriments i el final del termini immediat següent de declaracions per l'IRPF.

  Així, si els endarreriments es perceben entre l'1 de gener i l'inici del termini de presentació de la declaració d'IRPF 2016 (fins el 4 d'abril de 2017 inclòs) l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se durant este any abans de finalitzar el termini de presentació de declaracions de l'exercici 2016 (fins el 30 de junio de 2017, fora que es tracti d'endarreriments de l'exercici 2016, cas en què s'inclouran en la pròpia declaració d'este exercici.

  Si es perceben amb posterioritat a l'inici del termini de presentació de la declaració de Renda 2016 (a partir de 5 d'abril de 2017), l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se en el termini existent entre la percepció dels endarreriments i el final del termini de declaració de l'exercici 2017.

  Els terminis de presentació de declaracions complementàries per uns altres supòsits diferents al de percepció d'endarreriments els pot trobar en la pàgina 773 i següents del Manual d'IRPF 2016.

Amb efectes des de l'1 de gener de 2013 se suprimix la deducció per inversió en habitatge habitual prevista en l'apartat 1 de l'article 68 de la Llei de l'impost i s'establix un règim transitori que permet que els contribuents que hagen adquirit abans d'aquella data el seu habitatge habitual o satisfet quantitats abans d'esta data per a la construcció, ampliació, rehabilitació o realització d'obres per raons de discapacitat en el seu habitatge habitual i vingueren disfrutant d'este benefici fiscal puguen continuar practicant la deducció en les mateixes condicions que venien fent-ho.

Per a tals contribuents, la quantia de la deducció per inversió en habitatge habitual es desglossarà en dos trams: un estatal i un altre autonòmic.

Règim transitori:

A partir de l'1 de gener de 2013 només tindran dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual per les quantitats satisfetes durant el període de què es tracte els següents contribuents:

1. Els contribuents que hagueren adquirit el seu habitatge habitual o satisfet quantitats per a la construcció de la mateixa amb anterioritat a 1 de gener de 2013.

2. Els contribuents que hagueren satisfet quantitats amb anterioritat a 1 de gener de 2013 per obres de rehabilitació o ampliació de l'habitatge habitual, sempre que les citades obres estiguen acabades abans d'1 de gener de 2017.

3. Els contribuents que hagueren satisfet quantitats per a la realització d'obres i instal·lacions d'adequació de l'habitatge habitual de les persones amb discapacitat amb anterioritat a 1 de gener de 2013, sempre que les citades obres o instal·lacions estiguen concloses abans d'1 de gener de 2017.

Si més no, per poder aplicar el règim transitori de deducció s'exigix que els contribuents hagen aplicat la deducció per este habitatge el 2012 o en anys anteriors, fora que no l'hagen pogut aplicar encara perquè l'import invertit en la mateixa no haja superat l'import exempt per reinversió o les bases efectives de deducció d'habitatges anteriors.

Pel que fa a la deducció per aportació a comptes habitatge : Esta queda fora dels beneficis que atorga el règim transitori els contribuents que, amb anterioritat a 1 de gener de 2013, hagueren depositat quantitats en comptes habitatge destinades a la primera adquisició o rehabilitació de l'habitatge habitual. En conseqüència, estos contribuents no podran aplicar-se deducció alguna per les aportacions que realitzen en els seus comptes habitatge a partir d'1 de gener de 2013.

Per a establir si els descendents o ascendents que conviuen amb el contribuent donen dret a aplicar el mínim familiar corresponent, s'exigix que no tinguen rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 euros.

A estos efectes, el concepte de renda està constituït per la suma algebraica dels rendiments nets (del treball, capital mobiliari i immobiliari, i d'activitats econòmiques), d'imputacions de rendes i dels guanys i pèrdues patrimonials computades l'any, sense aplicar les regles d'integració i compensació. Ara bé, els rendiments han de computar-se pel seu import net, açò és, una vegada deduïts les despeses (incloent la nova despesa deduïble de 2000 € de l'article 19.2 f de la Llei d'IRPF en concepte d'"Unes altres despeses ") però sense aplicació de les reduccions corresponents, llevat en el cas de rendiments del treball, en què es podran tindre en compte la reducció prevista en l'article 18 de la LIRPF a l'aplicar-se amb caràcter previ a la deducció de despeses.

Per tant, per a determinar aquell import de 8.000 euros no han de prendre's en consideració els rendiments íntegres o bruts percebuts, sinó els nets.

Exemple: Un ascendent d'un contribuent percep únicament una pensió de 9.600 euros Li dóna dret a l'aplicació del mínim per ascendents?

Resposta: Sí, atès que al minorar el rendiment íntegre de treball en l'import de les despeses deduïbles prevists en l'article 19 de la Llei de l'IRPF, en particular els de l'apartat 2.f) “En concepte d'unes altres despeses diferents dels anteriors, 2000 euros anuals”, el rendiment net serà com a màxim de 7.600 euros.

Els contribuents de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques poden optar en la seua declaració per destinar un percentatge de la seua quota íntegra a col·laborar amb el sosteniment econòmic de l'Església catòlica i a uns altres fins d'interés social. També poden no exercir cap opció. Si més no, siga quina siga la seua decisió respecte de l'assignació tributària, no es modifica la quantia final de l'impost que paguen o de la devolució a la que tinguen dret.

Normativa reguladora:

• Assignació tributària a l'Església catòlica

  La disposició addicional divuitena de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2007, en desenvolupament del que preveu l'article II de l'Acord amb la Santa Sede ha establit amb caràcter indefinit i amb vigència des de l'1 de gener de 2007, que l'Estat destinarà al sosteniment de l'Església catòlica el 0,7% de la quota íntegra de l'IRPF corresponent als contribuents que manifesten la seua voluntat en tal sentit.

• Assignació de quantitats a fins d'interés social

  D'acord amb el que estableix la disposició addicional cinquantena de la Llei 48/2015, de 29 d'octubre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2016 (BOE del 30), per a este any l'Estat destinarà a subvencionar activitats d'interés social el 0,7 per 100 de la quota íntegra de l'IRPF corresponent als contribuents que manifesten expressament la seua voluntat en tal sentit.

  Segons l'article 2 del Reial decret-llei 7/2013, de 28 de juny, de mesures urgents de natu­raleza tributària, pressupostària i de foment de la investigació, el desenvolupament i la innovació (BOE del 29), són eixos de les activitats d'interés general considerades d'interés social, i com a tals seran tinguts en compte en la determinació de les bases reguladores de les ayu­das finançades amb el percentatge fixat del rendiment de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques a uns altres fins d'interés general considerats d'interés social, els següents:

  1. L'atenció a les persones amb necessitats d'atenció integral soci-sanitària.

  2. L'atenció a les persones amb necessitats educatives o d'inserció laboral.

  3. El foment de la seguretat ciutadana i prevenció de la delinqüència.

  4. La protecció del medi ambient.

  5. La cooperació al desenvolupament.

  En el marc dels eixos fixats en l'apartat anterior, i en execució del que preveu l'article II de l'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Sede sobre afers econòmics, de 3 de gener de 1979, les quantitats a distribuir l'any 2014 i següents, obtingudes de l'assignació del percentatge del rendiment de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a uns altres fins d'interés social es destinaran a activitats d'interés general que, entre les recollides en l'article 4 de la Llei 6/1996, de 15 de gener, del Voluntariat, puguen ser de­claradas reglamentàriament com d'interés social. Este percentatge serà fixat anualment en la Llei de pressupostos generals de l'Estat.

  Per a 2015 la disposició addicional quaranta-cinquena de la Llei 48/2015, de 29 d'octubre, establix que la quantia total assignada en els pressuposats per a activitats d'interés general considerades d'interés social es distribuirà aplicant els següents percentatges: el 77,22 per 100 al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, el 19,43 per 100 al Mi­nisterio d'Afers Exteriors i de Cooperació i el 2,85 per 100 al Ministeri de Agriculturay Pesca, Alimentació i Medi Ambient.

Opcions per al contribuent:

• Marcar ambdues caselles: Església catòlica i fins socials. En este cas es destinarà un 0,7% a cadascuna de les opcions.

• Marcar una de les dos caselles: fins socials o Església catòlica.

• No marcar cap opció (el 0,7% de la quota íntegra de l'IRPF s'imputarà als pressupostos generals de l'Estat amb destinació a fins generals).

Per a esta campanya al contribuent se li assignarà de manera automàtica l'opció que hi haguera exercici en la seua declaració de l'exercici anterior, sense perjudici de les modificacions que desitge efectuar; si no es detecta cap opció de l'exercici anterior o esta haguera sigut no marcar cap opció, li  apareixerà un missatge a fi que exercite l'opció o confirmeu l'absència de la mateixa.

Si necessita modificar el seu esborrany consulte el vídeo explicatiu “Renda WEB 2016: Assignació tributària”, en la icona "Vídeos" de la pàgina inicial del portal  de Renda 2016.

Se suprimix la deducció per lloguer de l'habitatge habitual prevista en l'article 68.7 de la Llei de l'IRPF, i s'establix un règim transitori que permet seguir disfrutant d'esta deducció d'acord amb la regulació continguda en la Llei de l'IRPF, en la seua redacció en vigor a 31 de desembre de 2014 als contribuents que:

• Tingueren un contracte d'arrendament anterior a 1 de gener de 2015;

• Que, en relació amb este contracte, hagueren satisfet amb anterioritat a esta data quantitats pel lloguer del seu habitatge habitual;

• I que  hagueren tingut dret a la deducció per lloguer de l'habitatge habitual en relació amb les quantitats satisfetes pel lloguer d'este habitatge en un període impositiu meritat amb anterioritat a 1 de gener de 2015.

El contribuent tindrà dret a la deducció per lloguer d'habitatge habitual durant els períodes impositius en els que, com a conseqüència de la seua pròrroga, es mantinga la vigència del contracte d'arrendament celebrat amb anterioritat a 1 de gener de 2015.

L'import de la deducció d'este règim transitori consistix el 10,05 % de les quantitats satisfetes durant el període impositiu pel lloguer del seu habitatge habitual, sempre que seu base imposable siga inferior a 24.107,20 euros anuals.

La base màxima d'esta deducció és de:

1. 9.040 euros anuals, quan la base imposable siga igual o inferior a 17.707,20 euros anuals.

2. 9.040- [1,4125 x (BI - 17.707,20)], quan la base imposable estiga compresa entre 17.707,20 i 24.107,20 euros anuals.

Els contribuents de la qual base imposable, en els termes anteriorment comentats, siga igual o superior a 24.107,20 euros anuals, en tributació individual o en tributació conjunta, no podran aplicar aquesta deducció.

Així mateix podran deduir la deducció per lloguer d'habitatge habitual que, si escau, haguera aprovat cada comunitat autònoma per a l'exercici 2016.

S'afegix una nova disposició addicional quaranta-cinquena a la Llei 35/2006 de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de la Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobreu la Renda de no Residents i sobreu el Patrimoni.

Esta disposició addicional té com a finalitat regular els efectes fiscals derivats de la devolució, per part de les entitats financeres, dels interessos prèviament satisfets pels contribuents com a conseqüència de les clàusules de limitació de tipus d'interés de préstecs concertats amb aquelles, tant si la devolució d'estes quantitats deriva d'un acord celebrat entre les parts com si és conseqüència d'una sentencia judicial o d'un laude arbitral.

La disposició addicional establix en seu apartat 1 que les quantitats retornades derivades d'acords celebrats amb entitats financeres, bé en efectiu bé mitjançant l'adopció de mesures equivalents de compensació, prèviament satisfetes a aquelles en concepte d'interessos per l'aplicació de clàusules de limitació de tipus d'interés de préstecs, no han d'integrar-se en la base imposable de l'impost.

Tampoc s'integraran en la base imposable els interessos indemnitzatoris relacionats amb els mateixos.

Per tant, no procedix incloure en la declaració de l'IRPF ni les quantitats percebudes com a conseqüència de la devolució dels interessos pagats ni els interessos indemnitzatoris reconeguts,  per aplicació de clàusules terra d'interés.

No obstant això,  establix uns supòsits de regularització, en els casos en què estos interessos hagueren format part de la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establides per les comunitats autònomes, o hagueren tingut  la consideració de despesa deduïble.

A estos efectes l'apartat 2 de la citada disposició regula ambdós supòsits:

1. Quan el contribuent haguera aplicat al seu moment la deducció per  inversió en habitatge habitual o de deduccions autonòmiques per les quantitats percebudes,  perdrà el dret a la seua deducció. En este cas, haurà d'incloure els imports deduïts en la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de l'exercici en què s'haguera produït la sentencia, el laude arbitral o l'acord amb l'entitat, en els termes prevists en l'article 59 del Reglament de l'IRPF, però sense inclusió d'interessos de demora.

   A estos efectes, si la sentencia, el laude o l'acord s'haguera produït el 2016, en la declaració de Renda 2016 (a presentar l'abril, maig, juny de 2017) estes quantitats s'inclouen en les caselles 524 i 526, no sent necessari completar les caselles 525 i 527, corresponents als interessos de demora.

   Este tractament és el mateix que normalment s'utilitza en els supòsits de pèrdua del dret a deducció per habitatge habitual però sense incloure interessos de demora.

   No serà aplicable esta regularització respecte de les quantitats que  es destinen directament per l'entitat financera, després de l'acord amb el contribuent afectat,  a minorar el principal del préstec. És a dir, si l'entitat financera, en lloc de tornar al contribuent les quantitats pagades el que fa és reduir el principal del préstec, no caldrà regularitza r les deduccions practicades anteriorment corresponents a aquells imports. Per part seua, la reducció del principal del préstec tampoc generarà dret a aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual.

2. En el cas que el contribuent haguera inclòs, en declaracions d'anys anteriors, els imports ara percebuts com a despesa deduïble, estos perdran tal consideració havent de presentar-se declaracions complementàries dels corresponents exercicis, traient les esmentades despeses,  sense sanció ni interessos de demora ni recarregue algun.

   El termini de presentació de les declaracions complementàries serà el comprés entre la data de la sentencia, laude o acord i la finalització del següent termini de presentació d'autoliquidació per este impost.

   Una altra qüestió regulada per la norma són els  exercicis als que afecten estes regularitzacions, tant de les deduccions d'habitatge o autonòmiques com de les despeses deduïbles. En este sentit s'establix que només serà aplicable als exercicis respecte dels quals no haguera prescrit el dret de l'Administració per a determinar el deute tributari.

   En funció de si el contribuent haguera aplicat deducció d'habitatge, o deduccions autonòmiques, o deducció de despeses i de l'any en què es produïsca l'acord, sentencia o laude, la forma de regularitzar i els exercicis afectats varien. En concret ens podem trobar amb els supòsits següents:

   1. El contribuent havia aplicat la deducció per inversió en habitatge habitual o deduccions establides per les Comunitats autònomes, per les quantitats percebudes:
      1. Sentencia, laude o acord de l'any 2016: En este cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà en la declaració de l'any 2016 (que es presentarà l'abril, maig i juny de 2017) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015.

         En el cas que entre les  quantitats retornades hi haja interessos de l'any 2016, estos ja no es tindran en compte per a aplicar la deducció en habitatge este any.

      2. Acord amb l'entitat financera, sentencia o laude de l'any 2017: En este cas la regularització de les quantitats deduïdes es realitzarà en la declaració de l'any 2017 (que es presentarà l'abril, maig i juny de 2018) i afectarà, amb caràcter general, a les deduccions de l'any 2013, 2014, 2015 i 2016.

         No obstant això, si la sentencia o acord és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l'IRPF de l'any 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l'any  2016 no es tindran en compte per a aplicar la deducció en habitatge i, per tant, la regularització no afectarà a este exercici.

   2. El contribuent havia inclòs les quantitats ara percebudes com a despesa deduïble en exercicis anteriors:
      1. L'acord amb l'entitat financera, la sentencia o el laude, s'ha produït des del 6 d'abril de 2016 fins el 4 d'abril de 2017. En este cas, haurà de presentar declaracions complementàries amb caràcter general dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015, en el termini de presentació de la declaració de l'IRPF de l'any 2016 (abril, maig i juny de 2017).

         Si entre les quantitats retornades hi haguera interessos  abonats en l'exercici 2016, el contribuent ja no inclourà com a despeses deduïbles estos imports en la seua declaració.

      2. L'acord amb l'entitat financera, la sentencia o el laude s'ha produït després del 4 d'abril de 2017. En este cas haurà de presentar declaracions complementàries, amb caràcter general, dels anys 2013, 2014, 2015 i 2016 en el termini de presentació de l'IRPF de l'any 2017 (abril, maig i juny de 2018).

         No obstant això, si l'acord o la sentencia és anterior a la finalització del termini de presentació de la declaració de l'IRPF de 2016 (30 de juny de 2017), els interessos de l'any 2016 no es tindran en compte com a despesa deduïble i, per tant, no haurà de presentar declaració complementària d'este exercici.

   Finalment, si el contribuent ja haguera regularitzat estes quantitats per tindre una sentencia anterior podrà instar la rectificació de les seues autoliquidacions sol·licitant la devolució dels interessos de demora satisfets i, si escau, la modificació dels interessos indemnitzatoris declarats com a guany.

Amb caràcter general, la declaració de l'IRPF es presenta de forma individual. No obstant això, les persones integrades en una unitat familiar pue­den optar, si així el desitgen, per declarar de manera conjunta, sempre que tots les seus membres siguen contribuents per este impost.

A l'efecte de l'IRPF, existixen dos modalitats d'unitat familiar:

1. En cas de matrimoni:

   És unitat familiar la integrada pels cònjuges no separats legalment i, si els hi haguera:

   1. Els fills menors, a excepció dels que, amb el consentiment dels pares, visquen independentment d'estos.

   2. Els fills majors d'edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.

   Recorde: la majoria d'edat s'assolix al complir els 18 anys.

2. En absència de matrimoni o en els casos de separació legal:

   És unitat familiar la formada pel pare o la mare i la totalitat dels fills que convisquen amb un o una altra i reunisquen els requisits assenyalats per a la modalitat anterior.

   De la regulació legal de les modalitats d'unitat familiar, poden extraure's les següents conclusions:

   • Qualsevol altra agrupació familiar, diferent de les anteriors, no constituïx unitat familiar a l'efecte de l'IRPF.

   • Ningú podrà formar part de dos unitats familiars al mateix temps.

   • La determinació dels membres de la unitat familiar es realitzarà tenint en compte la situa­ción existent el dia 31 de desembre de cada any. Per tant, si un fill complira 18 anys durant l'any, ja no formarà part de la unitat familiar durant aquell període impositiu. Tampoc formarà part de la unitat familiar el membre que muiga durant el període impositiu.

   En les parelles de fet només un dels seus membres (pare o mare) pot formar unitat familiar amb els fills que reunisquen els requisits anteriorment comentats i, en conseqüència, optar per la tributació conjunta. L'altre membre de la parella ha de declarar de forma individual. El mis­mo criteri és aplicable en els casos de separació o divorcie amb guàrdia i custòdia compartida.

Una vegada exercitada l'opció per tributar de forma individual o conjunta, no és possible mo­dificarla presentant noves declaracions, fora que estes es presenten dins del termini voluntari de presentació de declaracions; finalitzat este termini, no podrà canviar-se l'opció de tributació per a aquell període impositiu. La tributació conjunta vincula a tots els membres de la unitat familiar; si un qualsevol dels membres de la unitat familiar presenta declaració individual, els restants membres hauran d'utilitzar este mateix règim de tributació.

Reduccions per tributació conjunta:

1. En declaracions conjuntes d'unitats familiars integrades per ambdós cònjuges, no separats legalment, i els seus fills, si n'hi hagués, s'aplicarà una reducció de la base imposable de 3.400 euros anuals.

2. En declaracions conjuntes d'unitats familiars formades pel pare o la mare i tots els fills que convisquen amb un o un altre s'aplicarà una reducció de la base imposable de 2.150 euros anuals. No s'aplicarà esta reducció quan el contribuent convisca amb el pare o la mare d'algun dels fills que formen part de la seua unitat familiar.

IMPORTANT: Els límits de l'obligació de declarar són els mateixos en tributació individual i conjunta. Per tant, si s'opta per tributació conjunta, han d'incloure's en la declaració totes les rendes dels membres de la unitat familiar, independentment del fet que individualment resulten o no obligats a presentar declaració.

Els contribuents que es troben desplaçats fora del territori espanyol i els funcionaris i empleats públics espanyols a l'estranger,  podran presentar la seua declaració i, si escau, realitzar l'ingrés o sol·licitar la devolució per via elec­trónica (Certificat electrònic o Cl@ve PIN) en les mateixes condicions que els altres contribuents.

En el supòsit de declaracions per retornar amb renuncia a la devolució o negatives, les mis­mas poden enviar-se per correu certificat, dirigit a la Delegació o administració de l'Agència Tributària en de la qual demarcació territorial radique l'últim domicili habitual a Espanya.

Els ciutadans no residents en territori espanyol que disposen de NIF podran gestionar l'obtenció del certificat electrònic de la FNMT a través de totes oficines consulars d'Espanya a l'estranger, sense necessitat de realitzar un desplaçament a Espanya.

Amb el certificat electrònic la persona podrà relacionar-se amb l'administració tributària espanyola  per mitjans electrònics a través de la sede de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.

Per a més informació:

Els contribuents que hagen canviat de domicili fiscal han de comunicar-ho a l'Agència Tributària en el model 030.

També pot realitzar-se la modificació mitjançant el número de referència subministrat per l'Agència Tributària, entrant en la seua declaració bé via Renda WEB, marcant la casella de canvi de domicili.

També pot accedir a ambdós servicis utilitzant la clau d'accés Cl@ve PIN.

Si disposa de certificat o DNI electrònic o Cl@ve PIN, es pot fer esta mateixa comunicació punxant en la icona blava "Més Tràmits", en l'opció"Comprovar i modificar domicili fiscal" en el tràmit "Consulta i modificació del domicili fiscal i del domicili de notificacions" (Les meues dades censals).

Com norma general, fora que la Llei expressament l'indique, totes les subvencions o ajuts rebudes per persones que no realitzen activitats econòmiques, tenen la consideració de guanys patrimonials, pel que estan subjectes i no exemptes en l'Impost sobre la Renda. Les que reben les persones que realitzen activitats econòmiques, poden tindre la consideració de rendiment de l'activitat o de guany patrimonial, segons el destí de la subvenció o ajuda.

Entre les subvencions o ajuts més freqüents, destaquen les destinades a l'adquisició d'habitatges, les del Programa d'Incentius al Vehicle Eficient (Pla PIVE), els ajuts per a compensar despeses escolars, per a realitzar determinades millores en els habitatges (eficiència energètica, accessibilitat, etc.) i per a compensar determinades despeses relacionats amb la protecció de la salut.

Cadascuna d'estes subvencions o ajuts pot tindre un tractament diferent en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, pel que per a comprovar si han d'o no declarar-se, convé, en primer lloc, consultar l'acord de concessió de l'ajuda, que, si està exempta, recollirà esta circumstància.

Si es desconeix o no es té accés a l'acord de concessió, es pot consultar el règim tributari de l'ajuda rebuda en el Servei d'informació RENDA, 901 33 55 33 (de dilluns a divendres de 9 a 19 hores).

A títol d'exemple, els ajuts del Pla PIVE estan subjectes a l'impost, havent d'incloure l'import de l'ajuda pública rebut el 2016 en l'apartat Guanys Patrimonials de l'esborrany o declaració. El mateix ocorre amb les subvencions per a adquisició d'habitatge.  

Per a modificar l'esborrany/declaració, incloent una subvenció no exempta, pot consultar el vídeo explicatiu.

Si una vegada presentada la declaració de l'IRPF el contribuent advertix errors o omissions en les dades declarades,  el curs per a la  modificació de les anomalies és diferent, depenent de què els errors o omissions hagen causat un perjuí al contribuent o a la Hisenda Pública.

• Errors en perjuí del contribuent :

  Si el contribuent va declarar indegudament alguna renda exempta, va computar imports en quantia superior a la deguda o va oblidar practicar alguna reducció o deducció a les que tenia dret, com a novetat en Renda WEB 2016 s'ha incorporat un apartat específic per a sol·licitar la rectificació d'autoliquidacions  si bé podrà seguir sol·licitant mitjançant escrit en la Delegació o administració de l'Agència Tributària corresponent al seu domicili fiscal la rectificació de la seua autoliquidació, sempre que l'Administració no haja practicat liquidació provisional o definitiva per aquell motiu i que no haja transcorregut el termini de quatre anys (a comptar des de l'endemà a la finalització del termini de presentació de les declaracions, o bé, si la declaració es va presentar fora d'aquell termini, des de l'endemà a la presentació).

• Errors en perjuí de la Hisenda Pública:

  Els errors o omissions en declaracions ja presentades que hagen motivat la realització d'un ingrés inferior al que legalment haguera correspost o la realització d'una devolució superior a la procedent han de regularitzar-se mitjançant la presentació a través de Renda WEB d'una declaració complementària a l'originalment presentada.

La normativa de l'IRPF preveu la possibilitat de fraccionar el deute tributari distribuint la quota en dos pagaments: el primer pagament serà del 60% de l'import i s'efectuarà en el moment de presentar la declaració, ja siga en efectiu, amb càrrec en compte, o per domiciliació bancària. El segon pagament serà del 40% restant i es  podrà realitzar  fins el  6 de novembre de 2017, sempre que la declaració s'este dins del termini establit i no es tracti d'una declaració complementària. Este fraccionament pot fer-ho al complimentar la declaració, en el propi document d'ingrés o devolució.

L'existència d'este procediment de fraccionament del pagament no impedirà al contribuent la possibilitat de sol·licitar ajornament o fraccionament del pagament prevista en l'article 65 de la Llei 58/2003, General Tributària, desenvolupat en els artícu­los 44 i següents del Reglament General de Recaptació.

No obstant això ha de tindre's en compte que el fraccionament de pagament de l'article 97.2 de la Llei de l'IRPF citat en primer lloc és incompatible amb el recollit en l'article 65 de la Llei general tributària : ambdós mecanis­mos d'ajornament/fraccionament no resulten aplicables de forma simultània.

Els mitjans per a sol·licitar l'ajornament són:

• Per Internet, en la Sede electrònic "https://www.sede.agenciatributaria.gob.es/", dins dels “Tràmits destacats”, en l'opció “Ajornament i fraccionament de deutes”, utilitzant:

  • Cl@ve PIN

  • Certificat electrònic o DNI-e

• Personalment en les oficines de l'Agència Tributària, a l'hora de presentar la declaració.

Dan dret a mínim per descendents (quantitat per la qual no es tributa), independentment del fet que es tracti de declaració individual o conjunta, els següents:

• Descendents menors de 25 anys a 31 de desembre de 2016, que convisquen amb el contribuent, que no hagen tingut rendes superiors a 8.000 euros (sense comptar les exemptes) i que no presenten de forma independent declaració per l'IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros.

• Descendents majors de 25 anys a 31 de desembre de 2016 amb grau de minusvalidesa igual o superior al 33 per 100, que convisquen amb el contribuent, que no hagen tingut rendes superiors a 8.000 euros (sense comptar les exemptes) i que no presenten de forma independent declaració per l'IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros.

  Des de l'1 de gener de 2015 s'assimila a la convivència la dependència econòmica, fora que se satisfacen anualitats per aliments a favor d'estos fills.

Respecte a la tributació conjunta cal tindre en compte:

• Si els descendents són menors de 18 anys (o sent majors formen part de la unitat familiar per estar incapacitats judicialment a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada), han d'incloure's les seues rendes en el corresponent apartat de la declaració. Si s'opta per tributació conjunta, a més de la reducció per descendents, serà aplicable la reducció per tributació conjunta.

• Si els descendents són majors de 18 anys però menors de 25 anys i tenen rendes inferiors a 8.000 euros, aquelles rendes no han d'incloure's en la declaració dels pares o ascendents. Estos fills donen dret a reducció per descendents, però al no formar part de la unitat familiar, no generen reducció per tributació conjunta.

• Si hi ha fills menors de 18 anys e fills grans de 18, però menors de 25, és possible la presentació d'una declaració conjunta (pares i menors de 18), en què s'aplique la reducció per descendent pels majors de 18 menors de 25 anys (sempre que complisquen els requisits assenyalats).

Tenen dret a una deducció de 1.200 euros per a aquells contribuents que tinguen a càrrec seu algun descendent amb discapacitat o ascendent amb discapacitat, o que formen part d'una família nombrosa o monoparental amb dos fills sense dret a percebre anualitats per aliments, en els termes establits en l'article 81.bis de la Llei de l'IRPF.

Com a novetat en l'autoliquidació de 2016 s'ha incorporat un apartat específic per a sol·licitar la rectificació d'autoliquidacions de manera que si el contribuent marca la casella 127 de sol·licitud de rectificació, l'autoliquidació fa les funcions de sol·licitud de rectificació d'autoliquidació, d'acord amb el que disposa l'article 126 del Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs apro-bado pel Reial Decret 1065/2007, de 27 de juliol.

Vies d'accés:

En el "Portal Renda 2016", dins de l'apartat"MÉS TRÀMITS" es troba l'opció “Modificació d'una declaració ja presentada" que permet realitzar tant les rectificacions d'autoliquidacions com les complementàries, a través de Renda WB i selecció de la declaració prèviament presentada que es desitja modificar.

El procediment de presentació de sol·licitud de rectificació es pot consultar en la pàgina 781 i següents del Manual d'IRPF 2016.

Quan es pot presentar la sol·licitud de rectificació d'una autoliquidació de l'IRPF:

• Una vegada presentada la corresponent declaració.
• Sempre que l'Administració tributària no haja practicat liquidació definitiva o liquidació provisional pel mateix motiu.
• És necessari que no haja transcorregut el termini de quatre anys des de l'endemà a la finalització del termini de presentació, o des de l'endemà a la presentació de la declaració s'esta es va presentar fora d'este termini.

Formes de presentar la sol·licitud de rectificació d'una autoliquidació de l'IRPF:

• Per via electrònica, quan la sol·licitud de rectificació afecta a la declaració de l'exercici 2016, a través del Servici de tramitació de l'esborrany/declaració, des del Portal de Renda, a través de la sede electónica de l'Agència Tributària (www.sede.agenciatributaria.gob.es).

  Per això el contribuent complimentarà la modificació si escau de la declaració presentada, que comprendrà a més de les dades correctament reflectits en l'autoliquidació originària, els de nova inclusió o modificació.

  Haurà de marcar la casella 127 de la pàgina 2 de la declaració dins de l'apartat"Sol·licitud de rectificació d'autoliquidació"i consignar les dades corresponent a la regularització en d'epígraf P de la pàgina 17. A este efecte, s'indicarà el resultat per ingressar d'anteriors autoliquidacions o liquidacions administratives corresponents a l'exercici 2016 (casella 611) o bé el resultat per retornar (casella 612). També haurà de fer-se constar en la casella 616 el Nombre de justificant de l'autoliquidació de la qual rectificació se sol·licita.

• Mitjançant escrit dirigit a l'administració de l'Agència Tributària corresponent al seu domicili habitual, fent constar els errors o omissions patits i acompanyant justificació suficient dels mateixos.

A la sol·licitud de rectificació que es realitze es podrà acompanyar la documentació i justificants que es consideren oportuns, que podran presentar-se a través del registre electrònic de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (Existirà un enllaç en el justificant de presentació que es genere), o bé en el Registre Presencial de l'Agència Tributària o en unes altres administracions segons el que preveu l'article 16.4 de la Llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

En el cas de contribuents morts durant 2016, l'impost es meritarà en el moment de la defunció i el període impositiu resultarà inferior a l'any natural.

En el supòsit de mort integrant d'una unitat familiar, els restants membres podran optar per la tributació conjunta però sense incloure les rendes del mort.

La declaració del mort haurà de presentar-se en modalitat individual.

En cas de resultat per retornar, per a tramitar la devolució haurà d'aportar-se pels successors del mort la següent documentació:

• Per a imports inferiors o iguals a 2000 €:

  • Certificat de defunció.
  • Lliure de Família completa.
  • Certificat del Registre d'Últimes Voluntats.
  • Testament (només si figura en el certificat d'últimes voluntats).
  • En el cas que hi haja diversos hereus i es desitge que l'import de la devolució siga abonat a un d'ells, autorització escrita i firmada amb fotocopia del DNI de tots ells.
  • Certificat bancari de titularitat del compte a nom de les persones que cobraran la devolució.

• Per a imports superiors a 2000 €:

  • Certificat de defunció.
  • Lliure de Família.
  • Certificat del Registre d'Últimes Voluntats.
  • Testament o Acta Notarial de Declaració d'Hereus.
  • Justificant d'haver declarat en l'Impost de Successions i Donacions l'import de la devolució.
  • En el cas d'existir diversos hereus i que el mitjà de pagament triat siga la transferència, certificat bancari de titularitat del compte a nom de tots els hereus o, si escau, Poder Notarial a favor d'algun/s d'ells.

Els successors del mort hauran de complimentar l'imprés model H-100 ("Sol·licitud de pagament de devolució a hereus"), disponible a la seu electrònica, en l'adreça electrònica https://www.sede.agenciatributaria.gob.es, accedint a través de la ruta: "Tots els tràmits/Impostos i taxes/Altres/Devolucions a successors de persones físiques/Informació i Ajuda/Informació general".

És obligatori complimentar la referència cadastral dels immobles consignats en la declaració, ja es tracti de l'habitatge habitual, d'immobles a disposició dels seus titulars o cedits en arrendament o per qualsevol altre títol.

On es localitza la referència cadastral d'un immoble?

• En el rebut de l'Impost sobre Béns Immobles

• En el programa Renda WEB en el quadre de diàleg desplegat en rendiments de Capital immobiliari

• Per Internet, accedint a la Sede electrònica del Cadastre en la direcció "http://www.sedecatastro.gob.és":

  • Si no disposa de DNI electrònic o certificat electrònic, accedint a “Consulta de Dades cadastrals. Referència cadastral”
  • Si disposa de DNI electrònic o certificat electrònic, pot accedir als “meus immobles”.
  • Telefonant a la Línia Directa del Cadastre (telèfon 902 37 36 35 o 91 387 45 50).

En la informació de Dades fiscals ve desglossat el valor del sòl i de la construcció de l'immoble.

Enllaços:

• Direcció General del Cadastre 

• Sede Electrònica del Cadastre 

• Consulta de cartografia, dades cadastrals i busca de referència cadastral