Altres consultes IRPF

Amb caràcter general, la declaració de l'IRPF es presenta de forma individual. No obstant això, les persones integrades en una unitat familiar pue­den optar, si així el desitgen, per declarar de manera conjunta, sempre que tots les seus membres siguen contribuents per este impost.

A l'efecte de l'IRPF, existixen dos modalitats d'unitat familiar:

1. En cas de matrimoni:

   És unitat familiar la integrada pels cònjuges no separats legalment i, si els hi haguera:

   1. Els fills menors, a excepció dels que, amb el consentiment dels pares, visquen independentment d'estos.

   2. Els fills majors d'edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.

   Recorde: la majoria d'edat s'assolix al complir els 18 anys.

2. En absència de matrimoni o en els casos de separació legal:

   És unitat familiar la formada pel pare o la mare i la totalitat dels fills que convisquen amb un o una altra i reunisquen els requisits assenyalats per a la modalitat anterior.

De la regulació legal de les modalitats d'unitat familiar poden extraure's les següents conclusions:

• Qualsevol altra agrupació familiar diferent de les anteriors no constituïx unitat familiar a l'efecte de l'IRPF.

• Ningú podrà formar part de dos unitats familiars al mateix temps.

• La determinació dels membres de la unitat familiar es realitzarà tenint en compte la situa­ción existent el dia 31 de desembre de cada any. Per tant, si un fill complira 18 anys durant l'any, ja no formarà part de la unitat familiar durant aquell període impositiu. Tampoc formarà part de la unitat familiar el membre que muiga durant el període impositiu.

En les parelles de fet només un dels seus membres (pare o mare) pot formar unitat familiar amb els fills que reunisquen els requisits anteriorment comentats i, en conseqüència, optar per la tributació conjunta. L'altre membre de la parella ha de declarar de forma individual. El mis­mo criteri és aplicable en els casos de separació o divorcie amb guàrdia i custòdia compartida.

Una vegada exercitada l'opció per tributar de forma individual o conjunta, només és possible mo­dificarla presentant noves declaracions dins del termini voluntari de presentació de declaracions. Finalitzat este termini, no podrà canviar-se l'opció de tributació per a aquell període impositiu. La tributació conjunta vincula a tots els membres de la unitat familiar; si un qualsevol dels membres de la unitat familiar presenta declaració individual, els restants membres hauran d'utilitzar este mateix règim de tributació.

Mínim personal
En qualsevol de les modalitats d'unitat familiar, el mínim del contribuent serà de 5.550 euros anuals, independentment del nombre de membres integrats en la mateixa.
El còmput de l'increment per edat o per discapacitat del contribuent es realitzarà d'acord amb les circumstàncies de cadascun dels cònjuges.

Reduccions per tributació conjunta:

1. En declaracions conjuntes d'unitats familiars integrades per ambdós cònjuges, no separats legalment, i els seus fills, si n'hi hagués, s'aplicarà una reducció de la base imposable de 3.400 euros anuals.

2. En declaracions conjuntes d'unitats familiars formades pel pare o la mare i tots els fills que convisquen amb un o un altre s'aplicarà una reducció de la base imposable de 2.150 euros anuals. No s'aplicarà esta reducció quan el contribuent convisca amb el pare o la mare d'algun dels fills que formen part de la seua unitat familiar.

IMPORTANT: Si s'opta per tributació conjunta, han d'incloure's en la declaració totes les rendes dels membres de la unitat familiar, independentment del fet que individualment resulten o no obligats a presentar declaració.
Els imports i límits quantitatius establits a l'efecte de la tributació individual s'aplicaran en idèntica quantia en la tributació conjunta, sense que procedisca la seua elevació o multiplicació en funció del nombre de membres de la unitat familiar; no obstant això, els límits màxims de reducció per aportacions a sistemes de previsió social i a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat seran aplicats individualment per cada partícip o mutualista integrat en la unitat familiar.

Els contribuents de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques poden optar en la seua declaració per destinar un percentatge de la seua quota íntegra a col·laborar amb el sosteniment econòmic de l'Església catòlica i/o a uns altres fins d'interés social. És a dir, poden optar conjuntament per ambdues opcions o per cap. Si més no, siga quina siga la seua decisió respecte de l'assignació tributària, no es modifica la quantia final de l'impost que paguen o de la devolució a la que tinguen dret.

Normativa reguladora:

• Assignació tributària a l'Església catòlica

  La disposició addicional divuitena de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2007, en desenvolupament del que preveu l'article II de l'Acord amb la Santa Sede ha establit amb caràcter indefinit i amb vigència des de l'1 de gener de 2007, que l'Estat destinarà al sosteniment de l'Església catòlica el 0,7% de la quota íntegra de l'IRPF corresponent als contribuents que manifesten la seua voluntat en tal sentit.

• Assignació de quantitats a fins d'interés social

  D'acord amb el que estableix la disposició addicional cinquantena de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2018 (BOE del 4), per a este any l'Estat destinarà a subvencionar activitats d'interés social el 0,7 per 100 de la quota íntegra de l'IRPF corresponent als contribuents que manifesten expressament la seua voluntat en tal sentit.

  Segons l'article 2 del Reial decret-llei 7/2013, de 28 de juny, de mesures urgents de natu­raleza tributària, pressupostària i de foment de la investigació, el desenvolupament i la innovació (BOE del 29), són eixos de les activitats d'interés general considerades d'interés social, i com a tals seran tinguts en compte en la determinació de les bases reguladores de les ayu­das finançades amb el percentatge fixat del rendiment de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques a uns altres fins d'interés general considerats d'interés social, els següents:

  1. L'atenció a les persones amb necessitats d'atenció integral soci-sanitària.

  2. L'atenció a les persones amb necessitats educatives o d'inserció laboral.

  3. El foment de la seguretat ciutadana i prevenció de la delinqüència.

  4. La protecció del medi ambient.

  5. La cooperació al desenvolupament.

  En el marc dels eixos fixats en l'apartat anterior, i en execució del que preveu l'article II de l'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Sede sobre afers econòmics, de 3 de gener de 1979, les quantitats a distribuir l'any 2014 i següents, obtingudes de l'assignació del percentatge del rendiment de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques per a uns altres fins d'interés social es destinaran a activitats d'interés general que, entre les recollides en l'article 4 de la Llei 6/1996, de 15 de gener, del Voluntariat, puguen ser de­claradas reglamentàriament com d'interés social. Este percentatge serà fixat anualment en la Llei de pressupostos generals de l'Estat.

  Per a 2018 la disposició addicional centèsima sisena de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2018, establix que la quantia total assignada en els pressuposats per a activitats d'interés general considerades d'interés social es distribuirà aplicant els següents percentatges: el 77,22 per 100 al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, el 19,43 per 100 al Mi­nisterio d'Afers Exteriors i de Cooperació i el 2,85 per 100 al Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.

Opcions per al contribuent:

• Marcar ambdues caselles: Església catòlica i fins socials. En este cas es destinarà un 0,7% a cadascuna de les opcions.

• Marcar una de les dos caselles: fins socials o Església catòlica.

• No marcar cap opció (el 0,7% de la quota íntegra de l'IRPF s'imputarà als pressupostos generals de l'Estat amb destinació a fins generals).

Per a esta campanya al contribuent se li assignarà de manera automàtica l'opció que hi haguera exercici en la seua declaració de l'exercici anterior, sense perjudici de les modificacions que desitge efectuar; si no es detecta cap opció de l'exercici anterior o esta haguera sigut no marcar cap opció, li  apareixerà un missatge a fi que exercite l'opció o confirmeu l'absència de la mateixa.

Si una vegada presentada la declaració de l'IRPF el contribuent advertix errors o omissions en les dades declarades,  el curs per a la  modificació de les anomalies és diferent, depenent de què els errors o omissions hagen causat un perjuí al contribuent o a la Hisenda Pública.

• Errors en perjuí del contribuent :

  Si el contribuent va declarar indegudament alguna renda exempta, va computar imports en quantia superior a la deguda o va oblidar practicar alguna reducció o deducció a les que tenia dret, existix un apartat específic per a sol·licitar la rectificació d'autoliquidacions  si bé podrà seguir sol·licitant mitjançant escrit en la Delegació o administració de l'Agència Tributària corresponent al seu domicili fiscal la rectificació de la seua autoliquidació, sempre que l'Administració no haja practicat liquidació provisional o definitiva per aquell motiu i que no haja transcorregut el termini de quatre anys (a comptar des de l'endemà a la finalització del termini de presentació de les declaracions, o bé, si la declaració es va presentar fora d'aquell termini, des de l'endemà a la presentació).

• Errors en perjuí de la Hisenda Pública:

  Els errors o omissions en declaracions ja presentades que hagen motivat la realització d'un ingrés inferior al que legalment haguera correspost o la realització d'una devolució superior a la procedent han de regularitzar-se mitjançant la presentació a través de Renda WEB d'una declaració complementària a l'originalment presentada.

Pot succeir que, una vegada presentada la declaració de l'Impost sobre la Renda, s'advertisca errors o omissions en les dades declarades:

• Si han implicat un ingrés inferior o una devolució superior, han de regularitzar-se mitjançant la presentació d'una declaració complementària a l'originàriament presentada.
• Si al contrari han suposat una menor devolució o un major ingrés haurà de presentar-se una rectificació d'autoliquidació.

En el  portal "Renda 2018", dins de l'apartat "MÉS TRÀMITS" es troba l'opció “Modifique la seua declaració ja presentada", que permet realitzar tant les complementàries com les rectificacions d'autoliquidacions; Igualment a l'accedir al " Servici de tramitació esborrany / declaració (Renda WEB)" haurà de marcar l'opció “Modificació d'una declaració ja presentada“.

Declaració complementària

Els errors o omissions que hagen motivat un ingrés inferior o una devolució superior, han de regularitzar-se mitjançant la presentació d'una declaració complementària.

Endarreriments rendiments de treball

En les dades fiscals que l'Agència Tributària posa a disposició dels contribuents es comuniquen de forma separada els rendiments del treball en concepte d'Endarreriments. Estes quantitats hauran d'imputar-se als períodes impositius en què van anar exigibles, practicant-se, si escau, la corresponent autoliquidació complementària.

Esta autoliquidació complementària, que no comportarà sanció ni interessos de demora ni recarregue algun, es presentarà en el termini que mitja entre la data en què es perceben els endarreriments i el final del termini immediat següent de declaracions per l'IRPF.

Així, si els endarreriments es perceben entre l'1 de gener i l'inici del termini de presentació de la declaració d'IRPF 2018 (fins l' 1 d'abril de 2019 inclòs) l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se durant este any abans de finalitzar el termini de presentació de declaracions de l'exercici 2018 (fins l'1 de juliol de 2019), fora que es tracti d'endarreriments de l'exercici 2018, cas en què s'inclouran en la pròpia declaració d'este exercici.

Si es perceben amb posterioritat a l'inici del termini de presentació de la declaració de Renda 2018 (a partir del 2  d'abril de 2019), l'autoliquidació complementària haurà de presentar-se en el termini existent entre la percepció dels endarreriments i el final del termini de declaració de l'exercici 2019.

També han de regularitzar-se mitjançant la presentació de declaracions-liquidacions complementàries aquelles situacions o circumstàncies sobrevingudes que motiven la pèrdua del dret a una reducció o exempció ja aplicada en una declaració anterior.

Rectificació d'autoliquidació

Si les declaracions presentades amb anterioritat han suposat un perjuí al contribuent, com l'omissió d'alguna deducció, la declaració d'alguna renda exempta, entre d'altres, el contribuent podrà sol·licitar la rectificació d'esta declaració, marcant X en la casella 127.

Es complimentarà la modificació de la declaració presentada, que comprendrà a més de les dades reflectides en l'autoliquidació originària, els de nova inclusió o modificació.

A este efecte, s'indicarà el resultat per ingressar d'anteriors autoliquidacions o liquidacions administratives corresponents a l'exercici 2018 (casella 0681) o bé el resultat per retornar (casella 0682). També haurà de fer-se constar en la casella 0686 el nombre de justificant de l'autoliquidació de la qual rectificació se sol·licita, així com el número de compte en el que es desitja rebre la devolució.

• Descendents menors de 25 anys a 31 de desembre de 2018 que convisquen amb el contribuent, que no hagen tingut rendes superiors a 8.000 euros (sense comptar les exemptes) i que no presenten de forma independent declaració per l'IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros.
• Descendents majors de 25 anys a 31 de desembre de 2018 amb grau de minusvalidesa igual o superior al 33 per 100, que convisquen amb el contribuent, que no hagen tingut rendes superiors a 8.000 euros (sense comptar les exemptes) i que no presenten de forma independent declaració per l'IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros.

  Des de l'1 de gener de 2015 s'assimila a la convivència la dependència econòmica, fora que se satisfacen anualitats per aliments a favor d'estos fills.

  Des de l'1 de gener de 2017 s'assimilen a descendents, aquelles persones vinculades al contribuent per raó de tutela i acolliment, als qui tinguen atribuïda per resolució judicial seu guarda i custòdia.

A estos efectes, el concepte de renda està constituït per la suma algebraica dels rendiments nets (del treball, capital mobiliari i immobiliari, i d'activitats econòmiques), d'imputacions de rendes i dels guanys i pèrdues patrimonials computades l'any, sense aplicar les regles d'integració i compensació. Ara bé, els rendiments han de computar-se pel seu import net, açò és, una vegada deduïts les despeses (incloent la nova despesa deduïble de 2000 € de l'article 19.2 f de la Llei d'IRPF en concepte d'"Unes altres despeses ") però sense aplicació de les reduccions corresponents, llevat en el cas de rendiments del treball, en què es podran tindre en compte la reducció prevista en l'article 18 de la LIRPF a l'aplicar-se amb caràcter previ a la deducció de despeses.

Per tant, per a determinar aquell import de 8.000 euros no han de prendre's en consideració els rendiments íntegres o bruts percebuts, sinó els nets.

Exemple: Un ascendent d'un contribuent percep únicament una pensió de 9.600 euros Li dóna dret a l'aplicació del mínim per ascendents?

Resposta: Sí, atès que al minorar el rendiment íntegre de treball en l'import de les despeses deduïbles prevists en l'article 19 de la Llei de l'IRPF, en particular els de l'apartat 2.f) “En concepte d'unes altres despeses diferents dels anteriors, 2000 euros anuals”, el rendiment net serà com a màxim de 7.600 euros.