Obtenció de dividends procedents d'un altre país

Si una persona física és resident fiscal a Espanya ha de tributar a Espanya per la seua renda mundial, és a dir, ha de declarar a Espanya les rendes que obtinga en qualsevol part del món, inclosos els dividends, sense perjudici del que es dispose en el Conveni per a evitar la doble imposició internacional subscrit entre Espanya i el país d'origen dels dividends.

Si els dividends procedixen d'un país amb el que hi ha Conveni per a evitar la doble imposició, cal acudir a les disposicions del mateix per a conéixer els límits d'imposició al país d'origen (normalment els convenis disposen una potestat tributària compartida sobre els dividends per als Estats signants) i les mesures per a pal·liar la doble imposició, que solen consistir en què l'Estat de residència (Espanya) permeta aplicar una deducció per doble imposició per l'impost suportat a l'estranger fins el límit d'imposició previst en el conveni.

Si els dividends procedixen d'un altre país amb el que no hi ha Conveni per a evitar la doble imposició internacional i són gravats també en l'altre país, el contribuent podrà aplicar la deducció per doble imposició internacional prevista en l'article 80 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

En cas que les accions que generen els dividends de font estrangera estiguen depositades en una entitat depositària resident a Espanya, esta entitat està obligada a practicar retenció a compte de l'IRPF espanyol, sobreu els dividends nets que rep, una vegada suportada la retenció prèvia al país d'origen, retenció que serà deduïble en concepte de retencions sobre el capital mobiliari.