Obtenció de rendes estrangeres, regles generals

Si una persona física és resident fiscal a Espanya és contribuent per l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i ha de tributar a Espanya per la seua renda mundial, és a dir, ha de declarar a Espanya les rendes que obtinga en qualsevol part del món, sense perjudici del que es dispose en el Conveni per a evitar la doble imposició internacional subscrit entre Espanya i el país d'origen de la renda.

Si la renda estrangera procedix d'un país amb el que Espanya ha subscrit un Conveni per a evitar la doble imposició internacional, cal acudir a les disposicions del Conveni per a conéixer la potestat tributària sobre la mateixa i, si escau, les mesures aplicables per a pal·liar la doble imposició.

Els convenis enumeren uns tipus de rendes i disposen, respecte de cadascuna d'elles, les potestats tributàries que corresponen a cada Estat signant:

• en uns casos, potestat exclusiva per al país de residència del contribuent,

• en uns altres, potestat exclusiva per al país d'origen de la renda i,

• finalment, en alguns supòsits, potestat compartida entre ambdós països, podent ambdós gravar la mateixa renda, però amb l'obligació, en general, per al país de residència del contribuent d'arbitrar mesures per a evitar la doble imposició.

En general, en cas de doble imposició, correspondrà a Espanya com país de residència arbitrar aquelles mesures, consistents normalment en l'aplicació d'una deducció. En determinats casos, el Conveni pot disposar una exempció de la renda al país de residència, si bé amb aplicació de progressivitat, fet que suposa que la renda exempta s'afegix a la resta de rendes per a calcular el tipus de gravamen aplicable a la resta de les rendes. Quan algun Conveni resulte aplicable, sempre és necessari consultar el Conveni concret.

Si una renda estrangera procedix d'un país amb el que no hi ha Conveni per a evitar la doble imposició internacional, aquella renda tributa a Espanya. Si aquella renda és gravada també en l'altre país, el contribuent podrà aplicar la deducció per doble imposició internacional prevista en l'article 80 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'IRPF.

El període impositiu de l'IRPF és l'any natural. Una persona serà resident o no resident durant tot l'any natural ja que el canvi de residència no suposa la interrupció del període impositiu.

La declaració de la renda de les persones físiques residents fiscals a Espanya es presenta durant els mesos d'abril, maig i juny de l'any següent al de merite. La normativa de l'IRPF regula uns límits i condicions que determinen l'obligació de presentar la declaració de l'impost, que hauran de consultar-se cada any.