Acta de la reunió

ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DEL FÒRUM D'ASSOCIACIONS I
COL·LEGIS DE PROFESSIONALS TRIBUTARIS
CELEBRADA EL  24 DE NOVEMBRE DE 2020

President del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris

Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D. Jesús Gascón Catalán

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Director del Departament de Gestió Tributària

D. Gonzalo David García de Castro

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Javier Hurtado Puerta

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

La Sra. Pilar Jurado Borrego

Director del Departament de Recaptació

D. Guillermo Barros Gallego

Director del Departament d'Informàtica Tributària

D. José Borja Tomé

Director del Servici Jurídic

D. Diego Loma-Osorio Lerena

Directora del Servici de Planificació i Relacions Institucionals

La Sra. Rosa María Prieto del Rei

Delegat Especial de Catalunya

D. Isidoro García Millán

Subdirectora General de Tècnica Tributària del Departament de Gestió Tributària

La Sra. Mercedes Jordán Valdizán

Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Marcos Álvarez Suso

Subdirectora General de Coordinació i Gestió del Departament de Recaptació

La Sra. Virgínia Muñoz Fernández

Membres en representació de les Associacions i Col·legis

Associació Espanyola d'Assessores Fiscals

Vocal Responsable d'Estudis i Investigació

D. Javier Gómez Taboada

Director del Gabinet d'Estudis

D. Arturo Javier Jiménez Contento

Associació Professional d'Experts Comptables i Tributaris d'Espanya

Secretari de la Junta Directiva

D. José Antonio Fernández García-Moreno

Vocal de la Junta Directiva

D. Antonio Ibarra López

Consell General de l'Advocacia Espanyola

Vicedegà del Col·legi d'Advocats de les Balears

D. Rafael Gil March

Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d'Espanya

Responsable de l'Àrea Fiscal del Consell General

La Sra. Pilar Otero Moar

Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya

Vocal de la Comissió d'Assumptes Fiscals

D. José Castaño Semitiel

Federació Espanyola d'Associacions Professionals de Tècnics Tributaris i Assessores Fiscals

President

D. Joan Torres Torres

Vicepresident Segon

D. Adolfo Jiménez Ramírez

Gabinet de Gestors Administratius i Assessores Fiscals

Advocada

La Sra. Raquel Cobos Casero

Registre d'Economistes Assessores Fiscals

President

D. Agustín Fernández Pérez

Vicepresident

D. Miguel Ángel Ruiz Ayuso

Secretaria Tècnica del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris

Subdirectora General de Comunicació Externa del Servici de Planificació i Relacions Institucionals

La Sra. Dolores Carreño Beltrán

El dia 24 de novembre de 2020 se celebra per videoconferencia la divuitena reunió plenària del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura pel Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.
2. Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el 7 de juliol de 2020.
3. Informació sobre els temes tractats en els grups de treball.
4. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura pel Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Obri la sessió D. Jesús Gascón Catalán, Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i president del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, qui, després de donar la benvinguda i agrair l'assistència a tots els estos, es disculpa per no haver pogut assistir per problemes d'agenda a l'última sessió plenària. Així mateix, comenta que els mitjans tecnològics són molt útils i molt facilitadors de les comunicacions, però que, no obstant això, cal utilitzar-los degudament i que a les reunions, encara que no siguen presencials, cal prestar-los la mateixa atenció que si l'anaren. D'altra banda, prosseguix el Director General indicant que els grups de treball del Fòrum es van reunir el passat dia 5 de novembre i es van abordar, entre altres qüestiones, les novetats en la campanya de declaracions informatives, les normes en tramitació, particularment, el Projecte de llei de prevenció del frau, i les noves figures impositives. En relació amb estes últimes, assenyala que es tracta de dos impostos innovadors no només a Espanya, sinó també a Europa, ja que de l'Impost sobre les Transaccions Financeres només a França existix una figura similar i, de l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals, també és únicament a França on l'estan ultimant i entrarà en vigor a finals d'any. Afegix que en la reunió dels grups de treball també es van comentar les mesures adoptades com a conseqüència de la crisi sanitària i que es van abordar una sèrie de qüestiones en relació amb el Codi de Bones Pràctiques Tributàries. Per a finalitzar amb este punt D. Jesús Gascón indica que estes qüestiones es desenvoluparan en el tercer punt de l'ordre del dia.

2. Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el 7 de juliol de 2020

D. Jesús Gascón cedix la paraula a la Sra. Rosa María Prieto del Rei, Directora del Servici de Planificació i Relacions Institucionals, qui manifesta que l'acta de la dissetena sessió del ple va anar remesa a les Associacions i Col·legis amb anterioritat a esta reunió i que no s'havia rebut cap observació. Adreçant-se als assistents pregunta si algú vol realitzar alguna objecció. Ja que no es formula cap, declara aprovada l'acta de la 17a sessió plenària que va tindre lloc el passat 7 de juliol de 2020 i assenyala que es publicarà en la pàgina web de l'Agència Tributària, en l'espai reservat a este Fòrum.

3. Informació sobre els temes tractats en els grups de treball

A continuació, el Director General de l'Agència Tributària dóna pas al tercer punt de l'ordre del dia i cedix la paraula a D. Gonzalo García de Castro, Director del Departament de Gestió Tributària.

D. Gonzalo García de Castro, després de saludar als estos, reitera el comentat pel Director General i assenyala que el format de videoconferencia, tan utilitzat durant esta situació especial provocada per la crisi sanitària, permet seguir en contacte i continuar amb les activitats i reunions, a les que cal donar el mateix valor que si anaren presencials. Seguidament, indica que la reunió dels grups de treball del passat dia 5 de novembre va anar molt extensa i productiva i assenyala que, durant la mateixa, es va realitzar una exhaustiva anàlisi de les normes en tramitació, de les declaracions informatives, etc. Afegix que, per tant, en el Ple de hui es referirà breument al tractat en els grups de treball, ja que preferix comentar les novetats que s'han produït amb posterioritat a esta reunió, així com alguns assumptes en els que s'està treballant de cara a un futur força immediat. Així, destaca les següents qüestiones:

• En relació amb el sistema de Subministrament Immediat d'Informació (SII) comunica que s'ha publicat al BOE l'Ordre HAC/1089/2020 que modifica el sistema d'informació i la gestió dels llibres registre de l'IVA a través de la Sede electrònica de l'Agència Tributària per als obligats al SII. Conté tres aspectes fonamentals:

  • s'adapta el SII respecte a les operacions relacionades amb les vendes de béns en consigna;

  • s'introduïx la possibilitat d'identificar les quotes suportades per l'adquisició o importació de béns d'inversió;

  • s'afegix la possibilitat d'identificar operacions en les quals l'exercici del dret a la deducció s'exercirà en un moment posterior a aquell en què se suporta l'impost.

  D. Gonzalo García de Castro afegix que l'esforç a millorar la informació del SII té com a finalitat l'avanç en els servicis d'assistència i la facilitació al contribuent del compliment voluntari. Així, l'objectiu és la consecució dels “llibres d'IVA consolidats”, és a dir, que la informació dels diferents llibres registre (factures rebudes, factures emeses, béns d'inversió i operacions intracomunitàries) abast la major qualitat possible, de manera que, a través del servici d'ajuda Pre303, es puga traslladar a una autoliquidació d'una manera pràcticament automàtic. Així mateix, assenyala que les noves validacions del SII ja estan a disposició de les empreses i dels desenvolupadors en l'entorn de proves.

• Respecte a les declaracions informatives reitera que en la reunió del passat dia 5 de novembre es van tractar amb molt detall tots els models. Afegix que al llarg del mes de desembre s'aniran publicant les diferents ordres ministerials per les quals s'aproven modificacions, normalment parcials, en els diferents models. D'altra banda, indica que les Delegacions Especials organitzaran les tradicionals sessions informatives, si bé, degut a la pandèmia, amb un format diferent, però procurant, si més no, mantindre la mateixa intensitat quant a comunicació i interrelació a fi que servisquen per a facilitar el compliment de les obligacions tributàries i aclarir els dubtes i incidències que es pogueren plantejar. Així mateix, assenyala que ja està publicat a la pàgina web de l'Agència Tributària un apartat amb tota la documentació de la campanya i que este any s'han inclòs notes aclaridores sobre determinats aspectes de cert impacte, derivats de la contingència socioeconòmica que s'està vivint.

• En relació amb els models de les dues noves figures impositives (Impost sobre les Transaccions Financeres i Impost sobre Determinats Servicis Digitals) indica que encara no estan publicats al BOE els reglaments i, com a conseqüència, les ordres ministerials tampoc. Afegix que, no obstant això, una vegada publicades les normes, l'Agència Tributària publicarà notes informatives amb preguntes freqüents per tal d'aclarir i resoldre dubtes que pogueren plantejar-se.

• Quant a la Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018 (DAC 6), D. Gonzalo García de Castro comenta que espera que al més aviat possible es publiquen tots els desenvolupaments normatius i puga publicar-se, també, l'ordre ministerial que aprovaria els models 234, 235 i 236.

• Quant a la prioritat establida en el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020-2023 relativa a la potenciació dels servicis d'informació i assistència a l'obligat tributari com a mitjà de foment del compliment voluntari, el Director del Departament de Gestió Tributària assenyala que des del seu Departament s'està treballant decididament en l'adopció de solucions que permeten posar a disposició del contribuent tota la informació de què disposa l'Administració, amb caràcter previ a la presentació de les declaracions, i que li faciliten la confecció de les mateixes. Així, destaca les següents actuacions:

  • En l'impost sobre societats:

    • En la campanya anterior va anar la primera vegada que es van comunicar als interessats les dades fiscals, si bé únicament per a la seua visualització i contraste. L'accés a la informació va estar disponible a partir de l'1 de juliol i 500.000 contribuents van accedir a la mateixa.

    • En la pròxima campanya està previst que les dades estiguen disponibles amb una antelació de com a mínim una setmana pel que fa a l'inici de la mateixa i el trasllat a la declaració es realitzarà de manera automàtica amb possibilitat de correcció per part de l'interessat. En cas que en la campanya de 2019 s'hagueren complimentat voluntàriament les caselles corresponents al desglosse dels ajustaments en el resultat comptable, les dades també es traslladarien automàticament. A més, s'incidirà especialment en la part censal de la declaració (dades identificatives de l'entitat, dels representants, domicili fiscal, etc.), però amb flexibilitat, podent-se avançar en la confecció de la mateixa i permetent tornar posteriorment i completar les dades que falten.

  • A l'IVA :

    • Servici d'ajuda Pre303: Partint de què l'IVA és un impost molt complex, cal assenyalar que, no obstant això, un 85% dels contribuents està subjecte al règim general, més senzill que els règims especials (règim especial dels béns usats, objectes d'art, antiguitats i objectes de col·lecció, règim especial de les agències de viatges, règim especial del grup d'entitats, etc.). Així, les millores introduïdes en el SII permeten avançar en els servicis d'ajuda per a un ampli col·lectiu de contribuents, ja que, al comptar amb unes dades més fiables, l'Agència Tributària pot facilitar al contribuent una informació de més qualitat, en forma de llibres consolidats, que, a través del Pre303, permetran que l'autoliquidació es complimente d'una manera, pràcticament, automàtic.

    • Gestió integrada IVA / censos: Ja que en l'àmbit de l'IVA existixen opcions vinculades a modificacions de tipus censal que cal realitzar a través del model 036, es tracta de que la pròpia autoliquidació del model 303 d'un període determinat servisca per a realitzar estes modificacions, les quals es traslladarien al cens i serien efectius en les autoliquidacions dels següents períodes.

    • Ferramentes d'assistència virtual:

      • Calculadora de sectors diferenciats: A l'IVA l'àmbit relatiu als sectors diferenciats revestix certa complexitat, pel que la utilització d'esta ferramenta pot ser de molta utilitat. Permet saber, quan s'exercix més d'una activitat, si constituïxen sectors diferenciats a l'efecte d'aplicar les regles de prorrata. Així mateix, s'està treballant perquè la resposta obtinguda amb la ferramenta vaja sent cada vegada més personalitzada.

      • Localitzador d'entregues de béns i prestacions de servicis: Es tracta d'un intrument que permet determinar on es localitza i tributa a l'IVA la prestació d'un servici / entrega d'un bé i es poden realitzar al voltant de 450 combinacions. Els resultats que torna s'estan revisant permanentment i, a escala internacional, és una ferramenta molt bé valorada.

      • Qualificador immobiliari: Té un funcionament força senzill i permet al contribuent saber si una determinada operació de compravenda o arrendament d'immobles està subjecta a l'IVA o a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials.

      • Calculadora de terminis de modificacions de bases imposables i altres rectificacions: Torna com a resultat la data límit per a emetre una factura rectificativa o modificar l'IVA suportat deduït.

      Finalment, en relació amb les ferramentes virtuals, D. Gonzalo García de Castro afegix que són intruments de suport fonamentals per a incrementar la seguretat jurídica i que l'objectiu en el que s'està treballant és arribar a aconseguir que, si un contribuent accedix a la ferramenta identificant-se, la mateixa li torne una resposta personalitzada a nom seu.

  • En l'IRPF : Es continua avançant en la millora dels servicis d'informació i assistència en nom a aconseguir una major transparència i un context més col·laboratiu. En esta línia d'actuació, la compatibilitat tècnica entre les normes per les quals es regulen les obligacions de facturació, la gestió dels llibres registre en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, així com les de la pròpia declaració, possibilitarà que en la pròxima campanya els contribuents que realitzen una activitat econòmica puguen traslladar automàticament a les corresponents caselles de la declaració els imports consignats en els llibres registre de l'impost (de vendes i ingressos i de compres i despeses), de forma agregada, sempre que el format dels llibres siga el format tipus de llibres registre publicat per l'Agència Tributària en la seua pàgina web. A més, en este procés d'homogeneïtzació i normalització, ja el 2020, els llibres registre de l'IRPF es poden utilitzar per a l'IVA i, el 2021, també podran ser empleats per al IGIC. Així, estes actuacions simplificaran i a facilitar a 1.400.000 contribuents, persones físiques, el compliment de les seues obligacions tributàries al permetre'ls que amb un únic registre complisquen amb les obligacions formals de dos impostos.

D. Jesús Gascón agraïx a D. Gonzalo García de Castro la seua intervenció i cedix la paraula a D. Javier Hurtado Puerta, Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, perquè comente la part corresponent a l'àmbit del seu Departament de les qüestiones tractades en la reunió dels grups de treball.

D. Javier Hurtado inicia la seua intervenció indicant que referirà a el Projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau, però que, primerament, cedirà la paraula a D. Marcos Álvarez Suso, Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica, qui exposarà les qüestiones relatives a la transposició de la Directiva 2016/1164 del Consell, de 12 de juliol de 2016. Afegix que la Directiva aborda cinc àmbits (establiment d'una norma general antiabús, un nou règim de transparència fiscal internacional, el tractament de les denominades asimetries híbrides, la limitació de la deduïbilitat d'interessos i la regulació de la imposició d'eixida), si bé el projecte de Llei de Mesures de prevenció i lluita contra el frau s'ha limitat a transposar dos de les qüestiones per entendre's que els altres apartats ja estan transposats o encara hi ha termini per a una transposició futura.

D. Marcos Álvarez comença assenyalant que la Directiva 2016/1164 es referix fonamentalment a imposició directa i que, com ha comentat el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, hi ha cinc aspectes que Espanya està obligada a transposar al seu ordenament intern, si bé en el projecte de Llei només es recullen dos. Afegix que el text del projecte de Llei es va publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Generals del passat 23 d'octubre i, fins el 25 de novembre, està en fase de presentació d'esmenes. Així mateix, el Subdirector General d'Ordenació Legal assenyala que les dues qüestiones que es transposen són les següents:

• Transposició de les qüestiones relatives a un nou règim de transparència fiscal internacional: en síntesi, la Directiva inclou diversos tipus de renda susceptibles de ser objecte d'imputació en este règim que no estaven recollits fins este moment en la llei espanyola. Així mateix, també permet l'existència i aplicació de disposicions nacionals dirigides a l'establiment d'un nivell de protecció més elevat, com és el cas d'Espanya, on s'ha optat perquè puguen ser objecte d'imputació més rendes que les derivades de la transposició estricta de la Directiva.

• La imposició d'eixida o exit tax : la principal novetat residix en què es gravaran les plusvàlues latents derivades no només del trasllat fora d'Espanya de determinats actius, sinó que afectarà també al trasllat de la pròpia activitat del contribuent. A més, la Directiva preveu el dret del contribuent a fraccionar el pagament de l'impost d'eixida durant cinc anys.

D'altra banda, D. Marcos Álvarez comenta que, en relació amb els aspectes de la Directiva que no es transposen en el Projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau, la qüestió de l'establiment d'una norma general antiabús ja està recollida en els articles 13, 15 i 16 de la Llei general tributària i, pel que fa a la limitació de la deduïbilitat dels interessos i el tractament de les denominades asimetries híbrides, la pròpia Directiva permet un termini superior per a la seua transposició.

D. Javier Hurtado agraïx a D. Marcos Álvarez la seua intervenció i assenyala que quant al contingut d'el Projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau vol ressaltar dos qüestiones:

• La primera d'elles està recollida en l'exposició de motius i fa referència a la vocació de la norma per establir una estratègia integral que, a més d'un marc legal apropiat, incloeu una Administració tributària dotada dels mitjans necessaris per a fer front als reptes en matèria de prevenció i lluita contra el frau fiscal derivats de la globalització de l'economia, els nous models de negocis i l'aparició d'avanços tecnològics disruptius.

• La segona qüestió fa referència a l'existència en l'articulat de disposicions dedicades a l'administració cooperativa com a mitjà per a evitar la litigiositat i les controvèrsies, clarificant, per exemple, la valoració de determinats fets imposables.

Seguidament, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària fa un repàs de les qüestiones que es van tractar en la reunió dels grups de treball del Fòrum en relació amb les modificacions en matèria tributària que el Projecte de llei introduïx en diverses normes:

• Paradisos fiscals: Este tipus de territoris passen a denominar-se “jurisdiccions no cooperatives”. La inclusió d'un país o territori en esta categoria es realitzarà atenent, bàsicament, als següents criteris:

  • territoris amb els que no existisca un intercanvi efectiu d'informació tributària;

  • o en els que existisca baixa o nul·la tributació;

  • o faciliten les pràctiques fiscals pernicioses o perjudicials.

  El llistat de jurisdiccions no cooperatives serà objecte d'una constant actualització, tenint en compte les revisions realitzades tant per la UE com per l'OCDE.

• Pactes successoris: En cas de transmissió del bé abans de la defunció del causant, el beneficiari del pacte successori se subroga en la posició del causant pel que fa al valor i la data d'adquisició.

• Les criptomonedas: S'establixen noves obligacions informatives en relació amb la tinença i operativa amb monedes virtuals, tant dels saldos que mantenen els titulars de les mateixes, com de les operacions en les que intervenen (adquisició, transmissió, permuta, etc.). Estos actius s'inclouen expressament en el model 720, declaració informativa sobre béns i drets situats a l'estranger.

• Assegurances unit linked: S'inclouen en l'impost sobre el patrimoni, encara que el prenedor de l'assegurança no tinga la facultat d'exercir el dret de rescate.

• En l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i en l'Impost sobre Successions i Donacions se substituïx el terme “valor real ”pel de “valor”, equiparant-se este concepte amb el valor de mercat. En el cas de béns immobles el valor de referència és conseqüència d'un exhaustiu treball realitzat per la Direcció General del Cadastre. Així mateix, esta regla es fa extensiva a l'impost sobre el patrimoni.

• Impost sobre el valor afegit: S'estén el supòsit de responsabilitat subsidiària del pagament del deute tributari als titulars de depòsits fiscals diferents dels duaners quan els béns siguen extrets per persones que no estiguen incloses en el “registre d'extractors ”que es constituïsca a este efecte. D. Javier Hurtado assenyala que esta és una mesura que sorgix de la detecció d'organitzacions delictives dedicades al frau en la comercialització d'hidrocarburs.

• Modificacions de la Llei general tributària:

  • Prohibició de l'establiment de qualsevol mecanisme extraordinari de regularització fiscal que implique una disminució de la quantia del deute tributari.

  • Per motius de proporcionalitat i justícia tributària i per a evitar el dit “error de salte” es modifica el sistema de recàrrecs per extemporaneïtat, establint-se un règim de recàrrecs creixents de l'1 %per cada mes complet d'endarrerisc sense interessos de demora fins que hagen transcorregut dotze mesos d'endarrerisc. A partir de l'endemà del transcurs dels dotze mesos, a més d'aplicar-se un 15 % de recarregue, començarà la meritació d'interessos de demora. Així mateix, es excepciona del recàrrec per extemporaneïtat a qui regularitze voluntàriament una conducta tributària que l'haja sigut prèviament per l'Administració pel mateix concepte impositiu i circumstàncies, però per uns altres períodes, sense haver sigut sancionat i sempre que es realitze en el termini de 6 mesos des de l'endemà de la notificació de la liquidació.

  • Amb l'objectiu de no permetre la producció i tinença de programes informàtics que d'alguna manera permeten la manipulació de les dades comptables i de gestió, s'establix l'obligació de què els sistemes informàtics o electrònics que suporten els processos comptables o de gestió empresarial s'ajusten a certs requisits que garantisquen la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres. D. Javier Hurtado afegix que és evident que l'Administració tributària no proposa estes modificacions en la Llei amb ànim de sancionar, però que també és evident que s'han de preveure sanciones per als casos d'incompliment de les mateixes. Així, s'establix un règim sancionador específic. D'altra banda, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària assenyala que està previst un sistema d'autocertificació de què es complixen els requisits per part dels propis fabricants, productors i distribuïdors de programa, de manera que, si s'escau un incompliment, la sanció recaurà sobre el productor i no sobre el clienta que haguera pogut adquirir el producte ignorant que no s'ajustava a la norma.

  • S'establixen dos modificacions en relació amb el llistat de deutors amb la Hisenda Pública:

    • import del deute pendent de la qual superació dóna lloc a la inclusió en la llesta es fixa en 600.000 euros.

    • l'objectiu de fomentar l'ingrés voluntari dels deutes s'establix que el deutor pot ser exclòs del llistat sempre que s'haja efectuat el cobrament íntegre dels deutes i sanciones tributàries abans de la finalització del període d'al·legacions posterior a la comunicació de la seua inclusió en el llistat.

  • S'establix un nou supòsit de suspensió del còmput del termini de les actuacions inspectores motivat per les obligacions que les lleis del Concert basc i del Conveni navarrés establixen en ordre a la cooperació i coordinació entre l'Administració central i les Administracions forals.

  • S'elimina el caràcter obligatori de l'informe de disconformitat en les actes de disconformitat: D. Javier Hurtado assenyala que la supressió no té cap efecte pràctic, ja que, actualment i des de fa força temps, els processadors de text utilitzats permeten que el text de l'acta tinga la dimensió necessària de manera que es puguen incorporar a seu contingut els fonaments fàctics i jurídics que la motiven.

  • Es modifica l'enumeració dels possibles subjectes infractors per tal de donar un tractament homogeni als infractors tant en el règim de consolidació fiscal de l'impost sobre societats com en el règim especial del grup d'entitats a l'IVA.

  • S'eleva al 65% la reducció aplicable a les sanciones tributàries derivades de les actes amb acord. En el supòsit d'actes en conformitat la reducció es manté el 30% i s'establix una reducció per pagament immediat del 40 %, pel que la reducció pot assolir un 58 % de la sanció.

  • S'establix en 6 mesos el termini màxim per a l'inici del procediment sancionador.

  • La limitació de pagaments en efectiu es reduïx a 1.000 euros, si bé es manté en 2.500 euros en el cas de transaccions entre particulars. El Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària afegix que la limitació de pagaments en efectiu ha resultat ser una mesura molt útil en la lluita contra el frau fiscal i l'economia submergida i que esta reducció suposa un avanç en la priorització de la utilització de mitjans de pagament de naturalesa electrònica que permeten, d'alguna forma, la seua traçabilitat.

A continuació D. Jesús Gascón agraïx a D. Javier Hurtado Puerta la seua intervenció i dóna pas al punt següent de l'ordre del dia.

4. Altres consideracions, precs i preguntes

El president del Fòrum oferix la paraula als assistents per si desitgen realitzar algun comentari.

En primer lloc, intervé D. Rafael Gil March, representant del Consell General de l'Advocacia Espanyola, qui assenyala que, si bé l'Agència Tributària està dedicant molt esforç a facilitar les declaracions als contribuents, tanmateix, en l'atenció a sol·licituds d'informació tant del contribuent com del professional tributari ha de dir que quan s'intenta contactar amb alguna administració està resultant molt complicat poder realitzar consultes. Així, desitja saber si l'Agència Tributària té previst reforçar este servici.

D. Gonzalo García de Castro li respon que, tal com recull el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020 – 2023, està previst, a curt termini, l'establiment d'un canal de resolució de sol·licituds d'informació (Administracions d'assistència Digital Integral - ADI), en què l'atenció i assistència al contribuent es realitzarà exclusivament per mitjans electrònics i telefònics i que ser un complement de les administracions presencials. Així mateix, assenyala que la finalitat és establir una estructura més ordenada que contribuïsca a dotar a les relacions amb l'Administració d'una major agilitat i certesa, no només per al contribuent en general sinó també per als col·laboradors socials, els qui tenen la permanent necessitat, derivada de l'exercici de la seua professió, de contactar amb l'Agència Tributària en relació amb temes aplicatius, tant materials com procedimentals. El Director del Departament de Gestió Tributària afegix que les ADI comptaran amb personal especialitzat en les figures impositives més complexes, de manera que les respostes es puguen emetre d'una manera més immediata. D'altra banda, les ADI també contribuiran a què les administracions físiques puguen reforçar l'atenció presencial en aquelles àrees tradicionalment més demandades, podent-se destinar més efectius, per exemple, a la interlocució en aquells casos en els que ja s'ha iniciat un procediment de comprovació o d'una altra naturalesa. Per a finalitzar, D. Gonzalo García de Castro comenta que en breu s'inauguraran oficialment les Administracions d'assistència Digital Integral.

Seguidament, D. Jesús Gascón afegix que l'atenció i l'assistència presencial és una activitat molt absorbent i que consumix una gran part dels recursos de les oficines tradicionals i que, per això, l'aposta estratègica és obrir administracions digitals que presten este tipus de servicis. Assenyala que no es va a començar per l'IRPF, ja que, precisament, en este impost es compta amb un bon servici d'atenció al contribuent. Tanmateix, l'Agència Tributària entén que en les àrees de censos i d'IVA sí que es poden desenvolupar accions de reforce que, gradualment, s'anirien estenent a la resta d'impostos i àmbits d'actuació. Així mateix, el Director General informa de què hui dia està funcionant en fase de proves una ADI a València que compta amb 60 efectius i que té competències en tot el territori nacional. Finalment, indica que les ADI no només estan pensades per a tasques d'atenció i assistència, per molt important que es considere l'activitat preventiva, sinó que la idea és que també tinguen un paper destacat en l'assistència en els procediments tributaris i que el contribuent o el seu representant puguen realitzar tràmits i gestions per videoconferencia o telefònicament.

Novament intervé D. Rafael Gil per a comentar que seria bo que esta iniciativa es posara en marxa com més prompte, ja que estan rebent moltes queixes sobre la impossibilitat de contactar telefònicament amb l'Agència Tributària, sobretot en temes de l'àrea de recaptació, quan s'intenta realitzar algun tipus d'actuació en relació amb fraccionaments o ajornaments o conéixer els tràmits que cal dur a terme.

D. Jesús Gascón li contesta que, en paral·lel al projecte de les ADI, s'han reforçat els servicis telefònics de l'àmbit de recaptació, però que cal tindre en compte que, del començament d'any ençà, s'ha rebut un milió de sol·licituds d'ajornament addicionals a les que, normalment, tramita l'Agència Tributària. Afegix que, no obstant això, en breu s'espera assolir una capacitat d'atenció al voltant del milió de dites a l'any, només de l'àrea de recaptació, i que s'aniran adoptant altres mesures en funció de com evolucione l'activitat econòmica.

Seguidament intervé D. Guillermo Barros Gallego, Director el Departament de Recaptació, per a assenyalar que el telèfon d'informació i assistència al ciutadà de l'àrea de recaptació porta ja diverses setmanes atenent totes les dites, si bé en dies puntuals com poden ser els de venciment d'un termini, per exemple, el 20 d'octubre, és possible que el percentatge de dites ateses baixe un poc i se situe al voltant d'un 85 %.

A continuació, pren la paraula D. José Castaño Semitiel, representant del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya, qui comenta que li pareix molt encertada la facilitació de les dades fiscals als contribuents, ja que, als col·laboradors socials, per la normativa sobre protecció de dades personals, cada vegada els exigixen més requisits per a accedir a la informació dels seus clientes. Afegix que disposar de les dades fiscals els proporciona seguretat en el desenvolupament de la seua activitat, ja que complementa la informació de la que disposen. D'altra banda, indica que, en relació amb les declaracions informatives, s'estan rebent directament propostes de liquidació basades en una declaració informativa d'una tercera persona, sense haver-se contrastat prèviament d'on procedia la discrepància. Així, sol·licita que l'Agència Tributària abans d'emetre una proposta de liquidació investigue què és el que motiva esta discrepància, si és un error en la declaració informativa o en l'autoliquidació, e, fins i tot, que es requerisquen els aclariments necessaris. Afegix que, en relació amb els requeriments de l'Agència Tributària, també vol sol·licitar que siguen més concrets i que especifiquen amb claredat les dades que s'estan sol·licitant.

D. Gonzalo García de Castro respon que, normalment, davant una discrepància entre una autoliquidació d'un contribuent i una declaració informativa presentada per una tercera persona el que procedix és iniciar un procediment, normalment de comprovació limitada, amb una comunicació d'inici on s'informe al contribuent clarament del motiu que origina la comunicació i, si escau, se li requerisquen les dades concretes que es consideren oportuns. A partir d'ahí, si les dades aportades pel contribuent no permeten resoldre el procediment, l'òrgan de gestió tributària haurà d'adreçar-se a qui va presentar la declaració informativa i sol·licitar-li la informació necessària. Una vegada contrastats totes les dades, el material probatori permetrà formular la proposta de liquidació o l'arxivament de l'expediente. No obstant això, el Director del Departament de Gestió Tributària indica que és possible que en algun cas concret s'haja pogut produir una mala praxi, però que no és l'habitual. Afegix que, també, amb la creació de les ADI i el suport que proporcionar a les oficines presencials, va si és possible reorientar les activitats d'estes últimes i oferir un servici de més qualitat, evitant-se situacions com les exposades per D. Rafael Gil i D. José Castaño. D'altra banda, en relació amb les oficines digitals, comenta que el seu horari ser de 9 a 19 hores, és a dir, que tindre un horari major que les administracions presencials i, a més, prestaran també servicis de l'àrea de Duanes i és possible que d'alguns aspectes concrets relacionats amb les grans empreses.

A continuació, pren la paraula D. Javier Gómez Taboada, representant de l'Associació Espanyola d'Assessores Fiscals, qui assenyala que desitja que consten en l'acta de la sessió plenària les següents manifestacions: Amb motiu de la publicació el passat 23 d'octubre en el Butlletí Oficial de les CCGG (Congrés dels Diputats) de l'Acord de la Mesa de la Càmera encomanant a la Comissió d'Hisenda l'aprovació d'el Projecte de llei de “mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, de transposició de la Directiva (UE) 2016/1164, del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s'establixen normes contra les pràctiques d'elusió fiscal que incidixen directament en el funcionament del mercat interior, de modificació de diverses normes tributàries i en matèria de regulació del joc”, la AEDAF desitja fer les següents consideracions:

• Sent conscients de què l'Agència Tributària no és-no com a mínim formalment - la impulsora oficial de les iniciatives legislatives del Ministeri d'Hisenda, la veritat és que és ella, en la seua permanent contacte amb la praxi tributària quotidiana, la que ja en primera instància detecta aspectes susceptibles de reformes legals. Prova d'això és que D. Javier Hurtado (Dtor. Departament d'Inspecció) acaba d'afirmar que “l'Administració tributària proposa (estes) modificacions en la Llei” (referint-se, precisament, a este Projecte de llei ara en tramitació parlamentària).
• A més, entreu els objectius d'este Fòrum estan i) “aprofundir en el coneixement mutu entre l'Agència Tributària i els professionals representats en ell, en un marc de cooperació, transparència, rigor tècnic, objectivitat, proporcionalitat i receptivitat”, i ii) “augmentar la seguretat jurídica en les relacions dels contribuents i els professionals tributaris amb l'Agència Tributària ”.
• I, en qualsevol cas, l'Agència Tributària sempre podrà canalitzar al Ministeri d'Hisenda les inquietuds que des del Fòrum se li traslladen en nom d'aconseguir aquells tan lloables objectius. Així es reconeix en l'acta del Ple del passat 7 de juliol: “La Sra. Rosa María Prieto (…) reitera que desitja garantir que este Fòrum ha servit de canal de comunicació amb unes altres instàncies i que l'ha fet profusament durant este període, traslladant totes les qüestiones i donant suport a les que ha jutjat raonables i viables”.
• Per tot això, la AEDAF expressa el seu profund malestar per la introducció en tal Projecte de llei de diversos aspectes (suspensions davant les TEIES, règim dels pactes successoris, Valor de Referència al Mercat, omissió de qualsevol referència derogatòria del 720, …) que defugirien repetits pronunciaments judicials (no pocs del Tribunal Suprem) i que, a més, poc o nada han de veure amb el frau i sí molt amb la defensa dels drets i llibertats dels ciutadans en la seua faceta de contribuents.
• Esta praxi, que ja s'havia detectat en anteriors ocasions, ara s'aguditza, i a la AEDAF li pareix extremadament greu pel que suposa de deteriorament institucional i de menyscabe, també, de la separació de poders (un dels baluards de tot Estat de Dret que es pree de ser tal).

D. Jesús Gascón contesta que, efectivament, el Fòrum servix de canal de comunicació amb unes altres instàncies de l'Administració i que, potser, seria convenient reflexionar sobre l'abast del mateix, així com els objectius que pretén e, fins i tot, la seua composició. Afegix que la qüestió de si havia de ser un fòrum de l'Administració tributària gestora o si el Ministeri havia de participar i, concretament, la Direcció General de Tributs, ha sigut un tema molt debatut des de l'inici, igual que ha succeït en el Fòrum de Grans Empreses. Finalment, es va concloure que si participava la Direcció General de Tributs les qüestiones anaven a girar sempre al voltant del dret substantive i les normes pròpies dels tributs i molt poc sobre administració tributària. Així, independentment del fet que es considerara que el procés normatiu i la interpretació de les normes eren àmbits de gran importància, es va optar perquè només estiguera representada l'Agència Tributària, ja que també existien moltes incidències per resoldre en l'àrea d'aplicació del sistema tributari. D. Jesús Gascón afegix que, no obstant això, els representants de la Direcció General de Tributs participen en les reunions dels grups de treball quan es considera oportú. Per a finalitzar amb esta qüestió, el Director General reitera que este Fòrum servix de canal de comunicació i que les qüestiones plantejades per les Associacions i Col·legis representades en el mateix i que no són competència de l'Agència Tributària es traslladen al Ministeri de la manera més àgil i ràpida possible.

Seguidament, en relació amb el projecte de Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, D. Jesús Gascón destaca que el mateix té una envergadura considerable ja que inclou des de transposicions de directives fins modificacions proposades per l'Agència Tributària i altres òrgans, així com per Administracions tributàries diferents de l'estatal, i que responen a finalitats molt diferents. Així, assenyala que, per exemple, pel que fa a les modificacions propostes en matèria de tributs cedits, l'Agència Tributària, a través del Consell Superior per a la Direcció i Coordinació de la Gestió Tributària, ha tingut una escassa participació, havent-se limitat el seu paper, bàsicament, a servir de curs de comunicació de les CCAA amb uns altres òrgans de l'Administració. D'altra banda, afegix que l'Agència Tributària és conscient de què el projecte de Llei no ha resolt determinats problemes, com el citat per D. Javier Gómez Taboada en relació amb el model 720, si bé en este cas pareix força evident que la posició oficial espanyola és esperar al pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Per a finalitzar la seua intervenció, D. Jesús Gascón informa que en l'únic punt dels citats per D. Javier Gómez Taboada en el que l'Agència Tributària ha tingut una participació més directa ha sigut en el relatiu a suspensions i ha vingut motivat per l'elevada quantia hui dia de l'import del deute suspès.

A continuació, pren la paraula D. Arturo Jiménez Contento, representant de AEDAF, qui comenta que, en relació amb la transposició de la DAC 6 i, concretament, l'obligació d'informació dels mecanismes transfronterers de la qual primera fase d'execució s'haguera realitzat entre el 25 de juny de 2018 i el 30 de juny de 2020, tenia entés que la data de declaració seria febrer de 2021. Afegix que ahir es va publicar al Butlletí de les Corts Generals (Senat) una esmena del grup parlamentari socialista en la qual remetia al Reglament pel que fa a l'obligació d'informació d'este període. Així, desitja saber si està previst que el Reglament introduïsca alguna modificació quant als terminis de presentació.

La Sra. Mercedes Jordán li contesta que desconeixia l'esmena presentada i que el termini previst és gener i febrer de 2021.

Seguidament intervé D. Joan Torres Torres, representant de la Federació Espanyola d'Associacions Professionals de Tècnics Tributaris i Assessores Fiscals, qui comenta que, en relació amb les consultes tributàries, de vegades és complicat determinar si és una qüestió interpretativa o si és aplicable de la norma i que, per això, sorgixen dubtes sobre l'òrgan al que cal dirigir-les. Afegix que seria desitjable que les consultes es pogueren plantejar a través del Fòrum i que l'Agència Tributària s'encarregara directament de canalitzar cap l'òrgan competent les que no anaren del seu àmbit. Així, D. Joan Torres pregunta si s'està avançant en esta matèria.

D. Jesús Gascón contesta que, fora que es desitge realitzar una consulta vinculant, les consultes tributàries es poden presentar a través del Fòrum, encarregant-se l'Agència Tributària d'analitzar si es poden contestar directament, perquè ja hi haja un criteri administratiu, o si és necessari que resolga la Direcció General de Tributs. Afegix que el model en el que s'està treballant és el de “canal únic”, ja que amb els avanços tecnològics existents va perdent sentit exigir a un contribuent amb pocs coneixements tributaris que sàpia davant quin òrgan ha de plantejar els seus dubtes. Este és el model amb el que s'estan desenvolupant els assistents virtuals. Es tracta de, sense exigir al contribuent que sàpia amb qui s'està relacionant, anar guiant-li fins que se li proporcione la informació que necessita i, en cas que no se li puga ajudar per esta via, encaminar-li a què este seu consulta per escrit, sense que tampoc tinga obligació de saber a qui se l'ha de dirigir, ja que serà la pròpia Agència Tributària qui redireccione la sol·licitud cap l'òrgan competent. Així, la Direcció General de Tributs contestarà en aquells casos en què no hi haja un criteri administratiu o que el contribuent preferisca una resposta vinculant i, a la resta de casos, l'Agència Tributària li comunicarà que existix un criteri o una consulta vinculant que resol el seu dubte.

D. Joan Torres comenta que seria una bona manera de facilitar i simplificar les consultes tributàries.

A continuació pren la paraula D. Antonio Ibarra López, representant de l'Associació Professional d'Experts Comptables i Tributaris d'Espanya, qui manifesta que en els col·lectius representats en este Fòrum va causar no poca sorpresa conéixer per la premsa del passat dia 5 de novembre a la vesprada, justament després de la reunió dels grups de treball d'este Fòrum en la que es va fer un repàs dels projectes normatius, que el Director General de l'Agència Tributària anunciava que s'anava a preparar una nova normativa en relació amb la qüestió de l'entrada en els domicilis arran de la sentencia del Tribunal Suprem.

Seguidament, D. Jesús Gascón assenyala que el passat dia 5 de novembre va comparéixer davant la Comissió de Pressuposats del Congrés dels Diputats, amb motiu de la presentació del projecte de Llei de pressupostos generals de l'Estat per a 2021. Afegix que per a estes compareixences els grups parlamentaris sol·liciten l'assistència de persones que pensen que pot aportar informació sobre la matèria i que el format consistix en anar contestant a les preguntes que els representants dels grups parlamentaris realitzen. Indica que si algun dels estos té interés, la transcripció de les compareixences es recullen en el diari de sessions. Així, un Diputat va assenyalar, en relació amb la recent sentencia del Tribunal Suprem sobre les entrades domiciliàries, que li pareixia absurd el fet d'haver d'avisar a algú de què se li anava a investigar i va preguntar si l'Agència Tributària estava estudiant com dotar als inspectors de les ferramentes necessàries per poder seguir duent a terme la seua activitat amb eficàcia, davant una sentencia que d'alguna manera limitava les seues facultats. El Director General de l'Agència Tributària afegix que va respondre que en esta sentencia es tractava un tema molt complex ja que versava sobre dos drets que calia conciliar, la inviolabilitat del domicili i la comprovació tributària com a mitjà de garantir l'eficàcia del sistema tributari. Així, la sentencia del Tribunal Suprem, a partir d'un cas concret, conclou, bàsicament, que quan l'Administració tributària sol·licite autorització judicial ha d'aportar proves i motivar suficientment la seua actuació, de manera que el jutge instructor puga fer un control jurisdiccional de la procedència de l'entrada domiciliària, és a dir, que no es pot sol·licitar amb indicis poc contrastats, la qual cosa és incontestable. D. Jesús Gascón assenyala que va comentar que per a l'Agència Tributària el punt crític de la sentencia consistia en haver d'iniciar un procediment inspector amb notificació a l'interessat per poder sol·licitar una autorització judicial per a una entrada domiciliària, amb el risc de destrucció de proves que podria comportar i que era possible que anara necessària alguna modificació normativa. A més, indica que també va comentar que considerava que acudir a la via penal de forma recurrent i sistemàtica no era la solució i que la conclusió no podia ser que, si els expedientes que es venien resolent normalment en via administrativa amb control judicial es complicaven, acudir automàticament a la via penal. Finalment, D. Jesús Gascón destaca que el dia 5 de novembre no havia cap decisió premeditada que comunicar en relació amb la sentencia, però que, no obstant això, s'està estudiant l'assumpte i no es pot descartar una solució normativa.

A continuació pren la paraula D. Agustín Fernández Pérez, representant del Registre d'Economistes Assessores Fiscals (REAF), qui comenta que ha sigut nomenat president del REAF el mes de juny passat i que només desitjava presentar-se i saludar a tots els estos, així com assenyalar que continuarà amb l'activitat del REAF en este Fòrum, aportant la visió del col·lectiu al que representa, en els assumptes que es consideren oportuns.

El Director General de l'Agència Tributària dóna la benvinguda al Fòrum a D. Agustín Fernández i li sol·licita que transmeta al seu antecessor, D. Jesús Sanmartín, l'agraïment de tots els estos per la seua dedicació durant tots estos anys de treball.

Seguidament intervé D. José Castaño per a comentar que desitja realitzar tres comentaris: en primer lloc, assenyala que la participació de la Direcció General de Tributs ha sigut una qüestió demandada pels professionals tributaris des dels inicis del Fòrum, ja que en les reunions gairebé sempre sorgix algun tema de l'àmbit de la seua competència.

D. Jesús Gascón contesta que les relacions entre la Direcció General de Tributs i l'Agència Tributària són molt cordials i fluïdes i que no hi ha cap inconvenient en què participen, si les associacions i col·legis representats en el Fòrum així el sol·liciten, quan hi haja un assumpte que interesse que exposen, ja siga en un grup de treball o en un ple.

D. José Castaño prosseguix la seua intervenció i assenyala que, en segon lloc, desitja reiterar la preocupació existent entre els professionals tributaris, que ja es va plantejar en la reunió del grup de treball, en relació amb la tributació pel mètode d'estimació objectiva i és que, estant a finals d'any, encara es desconeix si s'habilitarà un sistema de renuncia excepcional per a 2021 i què és el que ocorrerà amb la regularització del quart trimestre i amb l'anual de l'IRPF. Finalment, el representant del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya comenta que té un clienta que no va pagar el primer termini de la declaració d'IRPF abans del 30 de juny i que, ara, quan intenta abonar-ho, en l'Administració li diuen que consta com que està al corrent de pagament i que fins que no finalitze la campanya no li poden facilitar la carta de pagament. D. José Castaño afegix que esta resposta li sorprén i sol·licita una cosa que ja s'ha plantejat anteriorment en este Fòrum i és que es puga obtindre amb facilitat i rapidesa les cartes de pagament motivades per incompliments previs.

D. Guillermo Barros Gallego, Director del Departament de Recaptació, respon que necessitaria certa informació addicional per poder esbrinar què és el que ha ocorregut perquè es produïsca l'errada comentat. Així mateix, informa de què l'Agència Tributària està treballant en el tema de les cartes de pagament i que està previst que a principis de 2021 es pose a disposició dels contribuents una ferramenta que agilitze i faciliteu el pagament de les obligacions tributàries als qui desitgen complir amb elles.

Seguidament, D. Jesús Gascón assenyala que, en relació amb l'altre tema apuntat, el dels Mòduls, desconeix si s'ha pres una decisió, però que li consta que el Ministeri és conscient del problema. Afegix que, en la seua opinió, no pareix molt raonable que les mesures adoptades en relació amb les autoliquidacions trimestrals no es vagen a poder traslladar a les declaracions anuals, però que, no obstant això, cal esperar a veure què es decidix. D'altra banda, D. Jesús Gascón afegix que durant el primer semestre de 2021 s'acosta força activitat, donada l'existència de diversos projectes normatius tramitant-se (Llei de Pressuposats Generals, Llei de Mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, unes altres normes anunciades en matèria d'impostos mediambientals, etc.), de què caldrà realitzar un adequat seguiment. A més, indica que es mantindre en els seus termes el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020 – 2023, encara que, no obstant això, la planificació anual sí es veurà afectada ja que és previsible que l'inici de l'any 2021 seguisca sent atípic. Afegix que, a fi que la planificació de l'Agència Tributària siga cada vegada més transparent, espera poder comentar en les pròximes reunions quins van a ser les línies d'actuació que es potenciaran i els projectes en curs.

Ja que no es realitzen noves intervencions, el Director General de l'Agència Tributària agraïx a totes la seua assistència i participació i dóna per conclosa la divuitena sessió del ple del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris.