Saltar al contingut principal

Acta de la reunió

Logotip de l'Agència Estatal d'Administració TributàriaLogotip del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris
 

ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DEL FÒRUM D'ASSOCIACIONS I
COL·LEGIS DE PROFESSIONALS TRIBUTARIS
CELEBRADA EL  26 DE NOVEMBRE DE 2019

President del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris

Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D. Jesús Gascón Catalán

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Director del Departament de Recaptació

D. Guillermo Barros Gallego

Directora del Departament de Duanes i II. EE.

D.a Pilar Jurado Borrego

Director del Departament d'Informàtica Tributària

D. Manuel Alfonso Castro Martínez

Directora del Servici de Planificació i Relacions Institucionals

D.a Rosa María Prieto del Rei

Director del Servici Jurídic

D. Diego Loma-Osorio Lerena

Delegat Especial de Catalunya

D. Isidoro García Millán

Subdirectora General de Tècnica Tributària del Departament de Gestió Tributària

D.a Mercedes Jordán Valdizán

Subdirector General d'Ordenació Legal del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Marcos Álvarez Suso

Membres en representació de les Associacions i Col·legis

Associació Espanyola d'Assessores Fiscals

Director del Gabinet d'Estudis

D. Arturo Jiménez Contento

Vocal Responsable d'Estudis i Investigació

D. Javier Gómez Taboada

Associació Professional d'Experts Comptables i Tributaris d'Espanya

Secretari de la Junta Directiva

D. José Antonio Fernández García-Moreno

Vocal de la Junta Directiva

D. Antonio Ibarra López

Consell General de l'Advocacia Espanyola

Vicedegà del Col·legi d'Advocats de les Balears

D. Rafael Gil March

Consell General de Col·legis d'agents i comissionistes de duanes

Secretari del Consell

D. Manuel López Frías

Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d'Espanya

Responsable de l'Àrea Fiscal del Consell General

D.a Pilar Otero Moar

Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya

Vocal de la Comissió d'Assumptes Fiscals

D. José Castaño Semitiel

Vocal de la Comissió d'Assumptes Fiscals

D. José Ruiz Sánchez

Federació Espanyola d'Associacions Professionals de Tècnics Tributaris i Assessores Fiscals

President

D. Joan Torres Torres

Vicepresident Segon

D. Adolfo Jiménez Ramírez

Gabinet de Gestors Administratius i Assessores Fiscals

Advocada

D.a Raquel Cobos Casero

Registre d'Economistes Assessores Fiscals

Director del Servici d'Estudis

D. Rubén Gimeno Frechel

Secretari Tècnic

D. Luis de l'Amo Carbajo

Secretaria Tècnica del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris

Subdirectora General de Comunicació Externa del Servici de Planificació i Relacions Institucionals

D.a Dolores Carreño Beltrán

Madrid, 26 de novembre de 2019, se celebra la setzena reunió plenària del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

  1. Obertura pel Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària.

  2. Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el 2 de juliol de 2019.

  3. Informació sobre els temes tractats en els grups de treball.

  4. Procediment d'adhesió al Codi de Bones Pràctiques d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris i al Codi de Bones Pràctiques de Professionals Tributaris.

  5. Altres consideracions, precs i preguntes. 

1. Obertura pel Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Obri la sessió D. Jesús Gascón Catalán, Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i president del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, qui, després d'agrair l'assistència a tots els estos, informa dels punts que es tractar en la reunió i afegix que en l'apartat dedicat a “Altres consideracions, precs i preguntes” realitzarà una exposició sobre l'estat de situació del “Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020-2023” que, encara que encara no té data per a la seua publicació, està pràcticament ultimat.

2. Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el 2 de juliol de 2019

El president del Fòrum cedix la paraula a D.a Dolores Carreño Beltrán, Subdirectora General de Comunicació Externa del Servici de Planificació i Relacions Institucionals i secretària Tècnica d'este Fòrum, qui manifesta que l'acta de la quinzena sessió del ple va anar remesa a les Associacions i Col·legis amb anterioritat a esta reunió, havent-se rebut observacions per part del Consell General de Graduats Socials. Les mateixes es van incorporar a l'acta i es va comunicar a les Associacions i Col·legis la part objectada. Afegix que, fins el moment, no s'ha rebut cap comentari. Adreçant-se als assistents pregunta si algú vol realitzar alguna observació. Ja que no es formula cap, declara aprovada l'acta de la 15a sessió plenària que va tindre lloc el passat 2 de juliol.

Per a finalitzar, D.a Dolores Carreño informa que l'acta aprovada en este Ple es publicarà en la pàgina web de l'Agència Tributària, en l'espai reservat a este Fòrum.

A continuació, el Director General de l'Agència Tributària dóna pas al tercer punt de l'ordre del dia i cedix la paraula a D.a Rosa María Prieto del Rei, Directora del Servici de Planificació i Relacions Institucionals.

3. Informació sobre els temes tractats en els grups de treball

D.a Rosa María Prieto pren la paraula i assenyala que, en la reunió del grup de treball de novetats en normativa, models i campanyes, que va tindre lloc el passat 23 d'octubre, es va tractar, entre altres qüestiones, el tema del procediment d'adhesió al Codi de Bones Pràctiques d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, així com al Codi de Bones Pràctiques de Professionals Tributaris. Pel que fa al primer d'ells, per part de l'Agència Tributària es va plantejar que, ja que tant l'organització com el funcionament i forma jurídica de cada Associació i Col·legie és diferent, es necessitava que les entitats comunicaren quin òrgan en la seua organització seria el competent per a adoptar la decisió d'adherir-se. Així mateix, es va assenyalar que l'Agència Tributària necessitava conéixer a més el nombre d'associats o col·legiats de cada entitat per tal d'establir trams, en funció del tamany, que delimitaren el nombre de consultes que cadascuna podia plantejar. Afegix la Directora del Servici de Planificació i Relacions Institucionals que des de la Secretaria Tècnica d'este Fòrum es va sol·licitar la informació i que, en estos moments, ja han contestat algunes Associacions i Col·legis, però no tots. D'altra banda, quant al procediment d'adhesió al Codi de Bones Pràctiques de Professionals Tributaris, en la reunió va haver-hi una posició unànime en què un requisit obligatori havia de ser la pertinença del professional a l'Associació o Col·legie corresponent.

D.a Rosa María Prieto cedix la paraula a D.a Mercedes Jordán Valdizán, Subdirectora General de Tècnica Tributària del Departament de Gestió Tributària, que comença la seua exposició assenyalant que comentarà l'activitat del grup de treball de novetats en normativa, models i campanyes que afecta al seu Departament. Així, indica que les qüestiones més destacades van anar les següents:

  1. Modificacions normatives i tècniques per a la pròxima campanya d'informatives: es va informar de què la majoria dels canvis eren essencialment tècnics i orientats, fonamentalment, a millorar els servicis d'assistència al contribuent, sobretot, en la campanya de renda. Així, en relació amb els diferents models, sense entrar en detall, es va destacar que pel que fa al model 198, declaració anual d'operacions amb actius financers i altres valors mobiliaris, s'havien rebut nombroses observacions al projecte d'orde, algunes de les quals s'havien incorporat a la mateixa, com era el cas de l'ajornament de seu entrada en vigor fins l'1 de gener de 2021. Per part seua, en relació amb el model 184, entitats en règim d'atribució de rendes, es va informar de què s'anava a incloure un major desglosse de la informació, tant per a activitats econòmiques en estimació directa, com per als rendiments del capital immobiliari.

    D'altra banda, quant a les modificacions tècniques, es va assenyalar que l'objectiu era millorar la qualitat de la informació subministrada i es van destacar les següents:

    • Extensió del sistema TGVI on line: es va comentar que el sistema no havia tingut grans incidències en el seu primer any d'implantació, havent-se resolt la majoria durant el període de proves. Així, es va comunicar que per a 2019 s'estenia el seu ús a la resta de declaracions informatives. D.a Mercedes Jordán afegix que des de la primera setmana de novembre està disponible un portal de proves, a fi que es realitzen les validacions oportunes i es comprove que es podrà realitzar l'emplenament dels models durant el període de presentació.

    • Eliminació de les predeclaracions per SMS dels models 190, 347 i 390: es va indicar que la seua supressió no hauria de generar cap problema, ja que tenia un ús molt residual. De fet, en el tràmit d'informació pública no s'havia rebut cap observació en relació amb la qüestió.

  2. Impost sobre societats: es va comunicar que l'Agència Tributària estava abordant una sèrie de treballs tendents a implantar en la campanya de 2019 un servici d'assistència a l'obligat tributari, consistent en el subministrament de determinades dades fiscals en poder de l'Administració, de forma anàloga a com es fa en la campanya anual de l'IRPF.

  3. Modificacions normatives que afecten al model 349, declaració recapitulativa d'operacions intracomunitàries. En el grup de treball es va informar del següent:

    • Les modificacions obeïxen a la transposició de la normativa comunitària a la Llei i el Reglament de l'IVA, cosa que provoca que el model deix de tindre un valor tan formal, per a adquirir un paper més substancial, quant a control.

    • Se suprimix la presentació anual (última presentació el gener de 2020 pel que fa a l'exercici 2019).

    • S'incorporen al model les regles de tributació per als “acords de venda de béns en consigna”.

    • Se simplifiquen les operacions en cadena (entregues successives entre diferents empresaris quan hi ha un únic transporte intracomunitari).

    • Es recalquen els requisits perquè les EIB estiguen exemptes (NIF - IVA, actualització del VIES, declaracions d'operacions intracomunitàries).

A continuació D.a Mercedes Jordán comenta que en la reunió del grup de treball d'anàlisi de mesures per a afavorir la certesa jurídica, que va tindre lloc també el 23 d'octubre, es va informar sobre l'estat de tramitació de la transposició de la Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018 (Directiva sobre Intermediaris Fiscals o DAC 6). Assenyala que, quant al projecte per ordre d'aprovació dels models, el termini per a observacions va finalitzar el passat 11 de novembre i que moltes de les rebudes excedien l'àmbit de la pròpia orde, ja que feien referència a la pròpia Directiva. No obstant això, afegix que sí es recolliran en l'orde algunes de les aportacions rebudes, ja que afecten a qüestiones de l'àmbit gestor de la pròpia orde, com ha sigut el cas del termini de presentació dels models.

Per a finalitzar, la Subdirectora General de Tècnica Tributària assenyala que, com tots recordaran, l'Agència Tributària va publicar en la seua pàgina web un format electrònic de llibres registre d'IVA amb l'objectiu de garantir una actuació normalitzada ajustada als procediments establits per gestió tributària. Així, afegix que, com una mesura més d'assistència i ajuda al contribuent, este format s'ha estés als llibres registre d'IRPF i que el passat 15 de novembre s'ha publicat un format electrònic normalitzat, de caràcter voluntari, que permet complir conjuntament amb les obligacions tant en IVA com en IRPF.

D. Jesús Gascón agraïx a D.a Mercedes Jordán la seua intervenció i cedix la paraula a D. Marcos Álvarez Suso, Subdirector General d'Ordenació Legal del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, per a comentar la reunió del grup de treball d'anàlisi de mesures per a afavorir la certesa jurídica, que va tindre lloc el 23 d'octubre.

D. Marcos Álvarez inicia la seua exposició assenyalant que, de les qüestiones tractades en la reunió d'este grup de treball, referirà breument a les següents:

  1. Nota sobre la posició de l'AEAT en els processos concursals: el Director del Departament de Recaptació Tributària va comentar que la nota sobre la posició de l'Agència Tributària en els processos concursals havia sigut remesa a les Associacions i Col·legis integrants d'este Fòrum, a fi que realitzaren les observacions que estimaren oportunes. Per part del Departament de Recaptació es comunica que s'han rebut diversos suggeriments, les quals s'agraïxen, i que s'estan analitzant per l'Agència Tributària. Afegix que la nota es publicarà en la pàgina web per a coneixement general tan prompte com siga possible, per tal de complir amb el compromís de donar a conéixer els criteris utilitzats per l'Administració en les seues actuacions.

  2. Aplicació del règim especial del recàrrec d'equivalència de l'IVA : es va recordar que, encara que este és un règim obligatori una vegada que es presenten els supòsits subjectius i objectius, tant per al detallista com per al majorista, des del Departament d'Inspecció Financera i Tributària s'estaven detectant casos en els que no s'estava repercutint el recàrrec. Així, per tal d'evitar estes situacions, i ja que per part d'alguns majoristes s'havia al·legat que desconeixien el caràcter de detallista dels seus clientes, es va comunicar que l'Agència Tributària estava treballant en la implementació d'una consulta pública als distribuïdors, on, introduint el NIF del clienta, el majorista poguera conéixer si estava tractant amb un detallista i, així, poder aplicar el recàrrec corresponent.

  3. Estat de tramitació de la transposició de la Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018 (Directiva sobre Intermediaris Fiscals o DAC 6), així com del projecte d'orde pel qual s'aproven els models de declaració relatius a l'obligació d'informació establida en la mateixa: la Direcció General de Tributs va recordar les línies generals de l'obligació i va comunicar que no existia encara un text definitiu, ja que estava pendent del dictamen del consell d'Estat per a la seua aprovació en Consell de Ministres. Per part seua, el Departament de Gestió Tributària va exposar, en línies generals, els nous models (234, 235 i 236) que s'anaven a implementar per a la declaració de la informació relativa als mecanismes transfronterers de planificació fiscal pels intermediaris o, si escau, els obligats tributaris.

  4. Qüestiones plantejades per les Associacions i Col·legis:

    • Dissolució de les comunitats de béns: es va assenyalar que seria convenient que l'Agència Tributària revisara la seua interpretació en este tema i aclarira certs criteris jurídics, diferenciant la dissolució de comunitats de les permutes, al que des del Servici de Planificació i Relacions Institucionals es va contestar que s'estudiaria la proposta.

    • Comprovacions relatives als rendiments de capital immobiliari en l'IRPF : es va assenyalar que s'estaven realitzant comprovacions per part de l'Administració quant al valor a considerar com a base de càlcul de l'amortització d'immobles, sobretot, en cas que hagueren sigut adquirits per herència, així com a l'aplicació de la reducció del 60 %, utilitzant en este cas, en opinió de l'Associació, un criteri incorrecte. La representant del Departament de Gestió Tributària va respondre que prenia nota de la qüestió per a tindre-ho en compte de cara a futures comprovacions.

    • Valoració de les transmissions de participacions / accions no cotitzades en l'IRPF : es va comentar que al realitzar-se estes actuacions pel Departament de Gestió Tributària i no pel Departament d'Inspecció, el contribuent rebia directament una proposta de liquidació, causant-li una certa indefensió, principalment quan els Tribunals Superiors de Justícia ja han reiterat en els seus pronunciaments la situació excepcional del país en els últims anys, en què no ha hagut unes condicions de mercat favorables. Per part seua, el Subdirector General d'Assistència Jurídica va indicar que en estes comprovacions s'utilitzaven les dades que constaven en les declaracions de l'impost de societats, ja que es presumix que estes reflectixen la realitat patrimonial de l'entitat.

    • Avanços en el procediment de col·laboració entre l'Agència Tributària i la Direcció General de Tributs per a la resolució de consultes: es va informar de què tant per a l'Agència Tributària com per a la Direcció General de Tributs és un tema de gran interés l'oferir certesa jurídica a qui la sol·licite i amb la major proximitat possible en el temps a la realització del fet imposable. Així, es va comunicar que els dos organismes estaven treballant en l'establiment d'un sistema que permeta agilitzar, en certa mesura, la resposta de cert tipus de consultes, però que, de moment quedaven molts aspectes per considerar.

      En relació amb esta qüestió, D. Marcos Álvarez afegix que les novetats que es vagen produint s'informaran els membres d'este Fòrum.

    • Concurs de creditors de l'entitat Thomas Cook: es va plantejar la possibilitat de rectificar bases imposables de l'IVA com a conseqüència de la trenca d'esta empresa, al que l'Agència Tributària va respondre que ni la legislació espanyola ni la comunitària permetien una flexibilitat ad hoc per a contribuents concrets.

Per a finalitzar la seua intervenció, el Subdirector General d'Ordenació Legal comenta que també en la reunió del grup de treball es va comentar la preocupació de l'Agència Tributària en relació amb certes notícies aparegudes en mitjans de comunicació, amb informació esbiaixada quant a l'actuació de l'Administració. Així mateix, afegix que considera de gran importància la funció de cooperació i transparència d'este Fòrum e convida als estos a utilitzar-ho com àmbit per a manifestar qualsevol discrepància o malestar. D'altra banda, assenyala que agraïx a les Associacions i Col·legis totes les qüestiones que han aportat per al treball dels grups del Fòrum i els insta a seguir fent-ho.

D. Jesús Gascón agraïx a D. Marcos Álvarez la seua exposició i oferix la paraula als estos per si algú desitjar fer alguna observació o comentari. Ja que no es produïx cap intervenció, dóna pas al punt següent de l'ordre del dia.

4. Procediment d'adhesió al Codi de Bones Pràctiques d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris i al Codi de Bones Pràctiques de Professionals Tributaris.

El Director General comenta que, després de l'aprovació dels dos Codis en la sessió plenària del mes de juliol passat, en les Associacions i Col·legis, necessàriament, s'ha hagut d'obrir un període de reflexió pel que fa a la pren de posició en relació amb els mateixos. Assenyala que, per part seua, la intenció de l'Agència Tributària és posar en marxa com més prompte els procediments d'adhesió. D. Jesús Gascón afegix que, per tal de conéixer l'estat de situació a cada un dels col·lectius, desitja obrir una ronda d'intervencions.

En primer lloc, pren la paraula D. Joan Torres Torres, representant de la Federació Espanyola d'Associacions Professionals de Tècnics Tributaris i Assessores Fiscals (FETTAF), qui exposa que en la seua federació cada entitat té les seues particularitats i que, independentment de què la federació siga el vincle amb este Fòrum, el que s'ha proposat és que cada associació es puga adherir individualment. Afegix que li consta que la majoria ja l'han debatut en les seues juntes directives i que són favorables a l'adhesió, és a dir, que només els falta complimentar el tràmit, i que queden dos o tres que encara no han tingut temps de debatre-ho.

A continuació, intervé D. Adolfo Jiménez Ramírez, representant també de FETTAF, qui afegix que, encara que l'addenda estiga aprovada, no la compartix, ja que, en la seua opinió, el Codi haguera de ser un, a què cada col·lectiu s'adherix o no, segons el seu criteri. No obstant això, assenyala que comprén que, d'alguna manera, les entitats reticents a l'aprovació del Codi, havien de comptar amb algun mecanisme que permetera als seus associats adherir-se i no privar-los d'este dret.

Seguidament pren la paraula D. José Castaño Semitiel, representant del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya, qui manifesta que, primerament, voldria que s'aclarira la qüestió de si els professionals tributaris que no estigueren col·legiats o associats anaven a poder adherir-se pel seu compte al Codi. Afegix que el seu col·lectiu ha manifestat en anteriors ocasions la seua oposició en este punt.

D. Jesús Gascón li respon que un dels requisits per poder adherir-se al Codi és que les persones que el desitgen, hauran d'estar associades o col·legiades en una entitat que compte amb un codi deontològic. Afegix que, en l'horitzó temporal del curt i mitjà termini, l'Agència Tributària només es planteja un procediment obert a les associacions i col·legis ací estos i als seus associats i col·legiats.

A continuació, D. José Castaño Semitiel comenta que el plantejament del seu col·lectiu és que l'aprovació de l'adhesió la realitze el ple del Consell Nacional, format per tots els presidents d'Espanya. Afegix que, posteriorment, cada col·legie provincial, a través d'una addenda a l'aprovació nacional, gestionarà la seua adhesió. Així mateix, indica que seria desitjable que el funcionament anara similar al procediment de col·laboració social, de manera que cada Col·legie poguera ocupar-se, telemàticament, de tramitar l'adhesió dels seus propis col·legiats que així el desitgen. És a dir, si un col·legiat desitja adherir-se, que el faça a través de seu col·legie, de manera que, si deixa de pertànyer al col·legi, l'entitat puga, d'alguna forma, comunicar este fet i que es done de baixa la seua adhesió. Si, posteriorment, esta persona torna a pertànyer a una altra associació, que torne a tramitar l'adhesió a través de la mateixa. Per a finalitzar, D. José Castaño assenyala que per a finals de desembre està prevista la celebració del ple nacional on creï que s'aprovarà sense incidències l'adhesió al Codi, ja que ha sigut un tema debatut internament amb deteniment.

Seguidament intervé D.a Raquel Cobos Casero, representant del Gabinet de Gestors Administratius i Assessores Fiscals (GESAF), qui assenyala que el seu col·lectiu està en una situació pareguda a la que han exposat els representants del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya. Afegix que a final d'any està previst que el Consell aprove l'adhesió i que l'associat que desitge adherir-se la tramite a través de la seua entitat.

A continuació, pren la paraula D.a Pilar Otero Moar, representant del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d'Espanya, qui comença la seua exposició assenyalant que el Consell General ja ha aprovat l'adhesió al Codi i que, en estos moments, s'està debatent la qüestió en els seus vint-i-dos col·legis territorials per tal de plantejar en les seues respectives juntes de govern, l'aprovació de l'adhesió. Afegix que, en la seua opinió, l'aprovació ser unànime. D'altra banda, assenyala que, quant al procediment, seria desitjable que el Consell es poguera ocupar de tramitar les sol·licituds d'adhesió dels col·legis territorials. Per a finalitzar pregunta si, en estos moments, és possible ja sol·licitar l'adhesió al Codi.

D.a Rosa María Prieto contesta que, ja que cada entitat té una forma diferent de funcionament, s'està acabant d'ultimar tècnicament el procediment i que el mes de desembre es comunicarà el mateix als estos, a més de publicar una nota en la pàgina web. Afegix que la centralització en el Consell de les sol·licituds d'adhesió, per al seu posterior trasllat a l'Agència Tributaria, no hauria de presentar cap problema.

Seguidament intervé D. Luis de l'Amo Carbajo, representant del Registre d'Economistes Assessores Fiscals (REAF), qui comenta que la seua entitat té previst celebrar un ple a mitjan desembre i que el que s'estaven plantejant era que, una vegada que es produïra l'aprovació del Codi, se seguira un esquema paregut al del procediment de col·laboració social, és a dir, que cada col·legie s'ocupara de tramitar la seua pròpia adhesió i la dels seus membres, si bé amb algun tipus de centralització al Consell General per a les qüestiones informatives amb els professionals tributaris adherits, ja pertangueren a la seua entitat o a una altra.

A continuació, pren la paraula D. Manuel López Frías, secretari del Consell General de Col·legis d'agents i comissionistes de duanes, qui assenyala que el Consell d'Agents de Duanes ja ha aprovat l'adhesió al Codi de Bones Pràctiques i que, en estos moments, estan transmetent la seua posició als col·legis que representen. Afegix que el plantejament que tenen quant al procediment és que les sol·licituds d'adhesió, ja siguen d'un col·legie o de seus col·legiats, se centralitzen al Consell General i, des del mateix, es comuniquen a l'Agència Tributària, és a dir, que este òrgan siga la via de comunicació, per tal de tindre controlada en qualsevol moment la situació de l'adhesió de tots els membres del seu col·lectiu. Afegix que, no obstant això, cada col·legie s'ocuparà de donar el vistiplau a les sol·licituds dels seus membres i les traslladarà al Consell.

Seguidament intervé D. Antonio Ibarra López, representant de l'Associació Professional d'Experts Comptables i Tributaris d'Espanya (AECE), per a assenyalar que la seua entitat té caràcter nacional i, al no existir la territorialitat, serà la pròpia Associació qui canalitze l'adhesió dels seus membres. D'altra banda, indica que vol redundar en la qüestió plantejada pel representant del Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya sobre si els professionals no col·legiats ni associats podrien adherir-se al Codi. Així, sol·licita que es reculla en l'acta d'esta sessió plenària que la correcta interpretació del Codi, tal com està redactat en estos moments, suposa que un professional que vulga adherir-se al Codi de Bones Pràctiques ha de comptar, obligatòriament, amb la tutela de l'Associació o Col·legie al que pertanga. Afegix que, pràcticament, totes les entitats estes opinen el mateix.

D. Jesús Gascón li respon que l'Agència Tributària ha interpretat que existix unanimitat quant a esta qüestió per part de totes les entitats. Afegix que la posició de l'Administració és que, quant al Codi per a les Associacions i Col·legis, es tracta d'un Codi obert a l'adhesió de qualsevol col·lectiu, atès que pot haver-hi associacions, estos o futures, que desitgen fer-ho. No obstant això, indica que, si alguna associació volguera adherir-se i formara part d'alguna de les ací estos, des de l'Agència Tributària se la reconduiria a fi que el tramitara a través de la seua entitat, si este anara el criteri de funcionament adoptat per la mateixa. Així, cita, a tall d'exemple, el Codi de Bones Pràctiques Tributàries aprovat per unanimitat en el Fòrum de Grans Empreses, el qual està constituït per 27 entitats. Tanmateix, indica que al Codi de Bones Pràctiques Tributàries pot adherir-se, com de fet ocorre, qualsevol altra empresa que així el decidisca. En estos moments s'han adherit més de 140 entitats que, tenint en compte que moltes són grups, suposa que hui dia hi haja més de 1.300 adhesions. D'altra banda, el Director General assenyala que, quant al Codi de Bones Pràctiques de Professionals Tributaris, el punt que impossibilita la seua adhesió individualitzada és que la mateixa faltaria de la certificació de la seua subjecció a un codi deontològic. És a dir, els professionals que vulguen adherir-se al Codi, necessàriament, han de pertànyer a una associació o col·legie que compte amb un codi deontològic al que sotmetre la seua activitat.

A continuació, D. Javier Gómez Taboada, representant de l'Associació Espanyola d'Assessores Fiscals (AEDAF), manifesta que la seua associació ha decidit no adherir-se institucionalment al Codi per a les Associacions i Col·legis, sense perjudici del ple respecte a tots els seus associats que, individualment, desitgen adherir-se al Codi de Bones Pràctiques de Professionals Tributaris.

Seguidament pren la paraula D. Rafael Gil March, representant del Consell General de l'Advocacia Espanyola, qui assenyala que, encara que la seua entitat va votar en contra de l'aprovació dels textos dels dos Codis, això no obsta perquè els col·legiats que vulguen adherir-se, puguen fer-ho. Afegix que se suma al ja comentat en esta reunió i en les anteriors en relació amb no permetre l'adhesió de persones que no estiguen associades o col·legiades. D'altra banda, comenta que en estos moments no li consta que el Consell tinga previst modificar la posició inicialment adoptada, sense perjudici que algun col·legie puga decidir aprovar l'adhesió, ja que l'opinió del Consell en este assumpte no és vinculant per als col·lectius que representa. És a dir, els diferents col·legis, o els col·legiats, individualment, poden decidir sol·licitar l'adhesió al respectiu Codi.

Finalitzades les intervencions dels representants de les Associacions i Col·legis, D. Jesús Gascón manifesta que ha quedat clar en quin punt es troba cadascuna. Reitera que per a l'Agència Tributària no hi ha inconvenient en què la sol·licitud d'adhesió siga a nivell central o territorial, segons el criteri aprovat pels òrgans de govern de l'entitat, i que, en el moment en què es produïsca l'adhesió de l'associació o col·legie, s'obriria la possibilitat que els seus membres s'adheriren. Afegix que, en el cas de les entitats que no desitgen adherir-se, caldria posar en funcionament l'addenda, a fi que els seus associats o col·legiats pogueren fer-ho a títol individual.

Pren la paraula D. José Castaño Semitiel i pregunta si, en relació amb els Codis hi ha alguna data prevista per a l'inici del procediment d'adhesió i si es podrà realitzar telemàticament.

Li contesta D.a Rosa María Prieto que el calendari que estudia l'Agència Tributària és que el mes de desembre ja puguen adherir-se les Associacions i Col·legis que desitgen fer-ho i que a finals del gener de 2020 ja el puguen fer els professionals tributaris a títol individual. Quant al procediment d'adhesió als Codis, es tramitarà a través de la Sede electrònica. Afegix que, no obstant això, una vegada que estiga ultimat s'informarà del mateix als estos perquè puguen realitzar les observacions que consideren que puguen contribuir a millorar-ho. Tècnicament, serà com la resta de procediments recollits en la Sede electrònica, encara que queda per determinar com s'articularan les baixes.

Seguidament D. José Castaño pregunta si les dades sobre el nombre d'associats o col·legiats s'han de remetre a l'Agència Tributària amb algun desglosse, en l'àmbit de Consell o en l'àmbit de Col·legie.

D.a Rosa María Prieto respon que la finalitat de conéixer el nombre de membres és dimensionar cada associació per a conéixer si pot ser més o menys representativa a l'efecte d'establir el nombre de consultes mensuals que pot realitzar cada col·lectiu.

Seguidament, D. Luis de l'Amo Carbajo planteja que, ja que els associats i col·legiats d'entitats que no es vagen a adherir al Codi sí podran fer-ho a títol individual, d'alguna manera açò suposarà en la pràctica la participació d'estes entitats en la concreció i desenvolupament dels compromisos recollits en els Codis, com ara el nombre d'hores de formació, els estàndards de qualitat considerats acceptables, etc., així com servir de canal de comunicació entre l'Agència Tributària i els membres dels seus col·lectius. Així, D. Luis de l'Amo considera molt incoherent que hi haja associacions i col·legis que no s'adherisquen al Codi, però, tanmateix, es vegen implicades directament en qüestiones pràctiques del seu desenvolupament.

D. Jesús Gascón contesta que l'Agència Tributària pressuposa que totes les entitats representades en este Fòrum disposen d'un codi deontològic, així com de manuals de conducta per als seus membres. Afegix que la finalitat de l'addenda és garantir que, precisament, la sol·licitud d'adhesió d'un professional compte amb el suport de la corresponent associació o col·legie, que, a més, li servirà com canal de comunicació amb l'Administració per a seus consultes. No obstant això, D. Jesús Gascón assenyala que s'analitzarà la qüestió plantejada.

Pren la paraula D. Javier Gómez Taboada, representant de AEDAF, qui manifesta que està d'acord amb les observacions apuntades per D. Jesús Gascón i que no veu incompatibilitat entre la falta d'adhesió institucional d'una associació i la funció de servir de canal de comunicació per als seus associats adherits. Així mateix, comenta que en la Delegació Especial de Navarra ha hagut una reunió informativa sobre els Codis i que voldria saber si es tracta d'un iniciatiu particular d'esta delegació o si es promouran sessions informatives per tot Espanya. D'altra banda, sol·licita que conste en l'acta d'esta reunió la contrarietat de la seua Associació pel format utilitzat per l'Agència Tributària en la seua resposta a la sol·licitud de AEDAF de l'informe del Servici Jurídic, relatiu a l'extensió de l'exempció de la prestació per maternitat per a situacions firmes. Afegix que esta resposta faltava de capçalera, data i firma.

D. Jesús Gascón respon que, en relació amb esta última qüestió, ha d'assenyalar que quan, internament, demana un informe que ser assumit per la Direcció General de l'Agència Tributària, no exigix cap tipus de formalisme, utilitzant habitualment el correu electrònic. Tanmateix, quan s'ha d'aportar a un òrgan extern, com pot ser un tribunal, sí que es complixen els requisits formals. Afegix que el fet que l'informe al·ludit estiguera en aquell format respon a simples raons d'operativitat, però que, no obstant això, en el futur, en els casos en què puga existir una transcendència externa, s'estudiaran d'altres formes de complimentar les sol·licituds. D'altra banda, quant a les sessions informatives sobre el Codi de Bones Pràctiques, indica que no hi ha una previsió a este efecte, però que s'atendran les demandes concretes que es vagen produint.

A continuació, ja que no es produïxen més intervencions, el president del Fòrum dóna pas al punt següent de l'ordre del dia.

5. Altres consideracions, precs i preguntes

D. Jesús Gascón comenta que, com ha indicat al començament d'esta reunió, vol exposar l'estat de desenvolupament del Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020 - 2023. Així, assenyala que encara no ha sigut presentat i que s'estan acabant d'actualitzar algunes xifres ja que, en un primer moment, estava pensat per al període 2019 - 2022. Prosseguix assenyalant que el Pla és un document de planificació estratègica de caràcter plurianual, elaborat per l'Agència Tributària per a subratllar quins van a ser les seues línies d'actuació fonamentals i les seues prioritats, així com per a establir una sèrie d'indicadors que reflectisquen millor quin és el treball que realitza, al mateix temps que es reforça la pròpia governança, la transparència i la rendició de comptes de la institució. Ja que és un document elaborat per l'Agència Tributària per a la pròpia organització, té unes limitacions clares, és a dir, no proposarà canvis normatius, més enllà de les normes d'autogovern, ni afecta al sistema de finançament territorial. Afegix que no es tracta d'un relate exhaustiu i detallat del treball de l'Agència Tributària, ja que el document compta amb més de 130 pàgines, en les que es pretén subratllar únicament els aspectes essencials i prioritaris. D. Jesús Gascón prosseguix assenyalant que, en primer lloc, s'inclou una anàlisi del context i que, encara que l'entorn pot resultar molt canviant, ha de ressaltar que, a Espanya, independentment del fet que puguen sorgir urgències pressupostàries, la situació actual és diferent de la dels últims anys, on l'impacte de la crisi econòmica va prioritzar les actuacions a curt termini. Així, este nou escenari ha permés que l'Agència Tributària es dote d'una planificació estratègica per a la seua activitat en el mitjà i el llarg termini. D'altra banda, indica que l'entorn internacional en l'àmbit tributari es troba en un període de reflexió tant en la imposició indirecta com, molt especialment, en la directa i que caldrà veure en què desemboca. A més, assenyala que l'entorn internacional també pot quedar condicionat pel possible impacte del Brexit, aspecte que dependrà del mecanisme d'eixida finalment adoptat, però que necessàriament tindrà conseqüències procedimentals i operatives. D'altra banda, comenta que en el Pla estratègic s'ha prestat especial atenció a la sociologia tributària, ja que els estudis del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) i de l'Institut d'Estudis Fiscals han posat de manifest qüestiones molt interessants en relació amb l'opinió dels espanyols sobre l'Administració tributària, el frau, els servicis d'ajuda de l'Agència Tributària, etc. D. Jesús Gascón indica que és molt significatiu que un percentatge superior al 70 % dels enquestats responga que el frau fiscal no entra dins de la seua forma de veure la vida. Per a esta àmplia majoria de ciutadans és necessari que l'Agència Tributària reforce els mecanismes d'informació i assistència que els faciliten el compliment de les seues obligacions tributàries. Tanmateix, en el costat oposat hi ha un 8 % d'enquestats que contesta que el frau fiscal és consubstancial a la pròpia existència dels impostos, per a què la resposta de l'Administració haurà de basar-se en l'establiment de mecanismes de control. Finalment, hi ha un percentatge, al voltant del 25 %, que opina que el frau és una opció en determinats moments de la vida personal o societària. Enfront d'este col·lectiu caldria reforçar les mesures de prevenció.

Prosseguix D. Jesús Gascón assenyalant que en el Pla també s'han tingut en compte els estudis existents sobre l'economia submergida. En concret, en els estudis realitzats per la Comissió Europea sobre el tax gap i altres indicadors relacionats es recull que, en el cas d'Espanya, en comparació dels països del seu entorn, la xifra d'economia submergida no és molt elevada. Assenyala, tanmateix, que moltes vegades les variacions interanuals s'han de més a canvis metodològics que a canvis en el comportament dels contribuents. Els estudis sobre l'economia submergida de vegades presenten dades molt alarmistes, però quan els organismes internacionals són els que encarreguen estos estudis aquells percentatges cauen dràsticament. De vegades es produïxen determinades polèmiques respecte d'això que transmeten la idea de què es podria recaptar molt més. No obstant això, afegix que no tota l'economia submergida pot ser objecte de regularització ja que, per exemple, les activitats il·legals no són susceptibles de produir una recaptació tributària addicional. A més, hi ha economia de molt baixa intensitat amb imports molt baixos que no tributarien tenint en compte els mínims personals i familiars, per exemple, en l'IRPF. Així mateix, comenta que, encara que parega un contrasentit, hi ha economia submergida que es du a terme pagant impostos. Cita com exemple el cas d'un local on es desenvolupe una activitat oculta. Aquell local està pagant l'IBI i, a més, uns subministraments d'energia i, probablement, s'està aprovisionant en establiments en els que suporta l'IVA. No obstant això, D. Jesús Gascón indica que l'existència d'economia submergida en una realitat i descobrir-la també és un objectiu de l'Administració.

D'altra banda, el Director General comenta que els resultats de les activitats de control de l'Agència Tributària que es presenten anualment oferixen xifres molt elevades, al voltant dels 15.000 milions d'euros. Tanmateix, assenyala que en aquella xifra estan inclosos resultats de qualsevol tipus i no necessàriament derivats d'actuacions de lluita contra el frau. Afegix que és desitjable una major transparència per a informar clarament dels conceptes que s'engloben en aquells resultats. Per exemple, els ingressos derivats de declaracions regularitzades amb resultat per ingressar, rectificacions d'autoliquidacions presentades pels contribuents que són desestimades o reduïdes, etc. A més, l'Agència Tributària du a terme actuacions que no es recullen en els resultats de control, com poden ser les minoracions de bases imposables negatives, la lluita contra el contraban o els efectes induïts, per exemple, pels avisos introduïts en la declaració de l'IRPF que produïxen que el contribuent directament declare correctament. D'altra banda, assenyala que pot haver-hi resultats extraordinaris, expedientes atípics, que poden fer que un any el resultat siga molt elevat i a l'any següent que parega molt reduït. D. Jesús Gascón indica que el Pla introduïx set indicadors estratègics que il·lustren millor quin és el treball que realitza l'Agència Tributària des d'una perspectiva plurianual. Així, d’acord amb l'objectiu de fomentar el compliment tributari, el primer indicador plantejat se centra en mesurar l'evolució del mateix. Per fer-ho, es realitza una anàlisi dinàmic comparant exercicis per tal d'observar l'evolució de les grans magnituds macroeconòmiques més directament relacionades amb els ingressos tributaris. Es compara l'evolució del PIB nominal i la de la demanda nacional, amb la finalitat de determinar si els indicadors fiscals evolucionen millor o pitjor que les principals magnituds macroeconòmiques. D. Jesús Gascón assenyala que la conclusió és que ha millorat el compliment voluntari en els últims anys, a la qual cosa, en alguna mesura, han contribuït amb la seua activitat tots els estos. Així, indica com dada de referència que el 2019 el PIB nominal creixerà al voltant d'un 3,6 %, mentre que les bases imposables agregades estaran al voltant d'un 5 %. D'altra banda, també s'està mesurant el comportament tributari dels contribuents inspeccionats. Exceptuant a les societats i grups adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents (en els que es produïx una gran variabilitat de resultats entre anys degut a la internacionalització i a reestructuracions empresarials que dificulten que les comparatives entre exercicis siguen homogènies), el Director General cita, a tall d'exemple, que s'havia observat que els contribuents inspeccionats el 2015 havien incrementat els seus ingressos declarats un 25,6% durant els tres anys posteriors a l'exercici en el que va anar practicada la regularització respecte del que venien declarant durant els tres anys anteriors, sent el creixement mitjà dels ingressos tributaris entre estos períodes per al conjunt dels contribuents clarament inferior: d'un 12,6%. Així, açò indica que les inspecciones van tindre un impacte positiu, traduint-se en una millora del compliment voluntari. El Director General afegix que és necessari ampliar els estudis sobre els efectes induïts a uns altres àmbits, com el duaner, els impostos especials, les actuacions del Departament de Gestió Tributària, etc. Assenyala com exemple els avisos en la campanya de l'IRPF sobre arrendaments turístics o sobre comptes a l'exterior. Així, l'Agència Tributària ha d'analitzar com evolucionen els rendiments en els anys següents. És a dir, cal establir indicadors que permeten il·lustrar els resultats derivats de les actuacions preventives en els diferents àmbits d'acció, ja que una millora en el compliment voluntari necessàriament es traduïx en una disminució en els resultats de les activitats de control. Així, els indicadors han de servir per a explicar a la societat el treball que s'està realitzant i marcar les prioritats d'actuació, ja que uns resultats de control decreixents no signifiquen que s'estiga treballant pitjor, sinó que són conseqüència de l'esforç realitzat en prevenció. D'altra banda, D. Jesús Gascón destaca que quan es referix a resultats de control, estos només es computen si s'escau l'ingrés efectiu, és a dir, el deute suspès no s'inclou. Així, un altre indicador més que s'ha inclòs en el Pla estratègic, a més dels tres esmentats (compliment voluntari, efectes induïts i resultats de control), és la millora de l'eficiència, el qual està molt relacionat amb la conflictivitat tributària. D. Jesús Gascón assenyala que l'Administració ha d'actuar amb transparència i ser capaç de mesurar la litigiositat que generen els seus actes, per tal d'adoptar mesures que permeten millorar la situació. Aclarix que esta matèria s'ha estat analitzant tant des del punt de vista de la conflictivitat absoluta (nombre de recursos de reposició i de reclamacions economicoadministratives), com en termes de conflictivitat relativa (percentatge que representa el recorregut o reclamat respecte de la totalitat dels actes administratius dictats per l'Agència Tributària). Així, indica que, encara que la conflictivitat relativa és baixa, suposa que als Tribunals Economicoadministratius arriben entre 150.000 i 160.000 reclamacions a l'any, el que els col·loca en una situació operativa molt complexa, que evidencia la necessitat d'un reforce en mitjans materials i personals, com es ve fent este últim any, a fi que les resolucions s'emeten en un termini raonable. D'altra banda, afegix que també cal analitzar les taxes d'anul·lació dels actes de l'Administració en els tribunals, tant en via economicoadministrativa com en via contenciós-administrativa, per tal de millorar la qualitat de les actuacions tant en seu contingut com en seu forma. Així, destaca que les anul·lacions totals o parcials respecte dels actes recorreguts està al voltant d'un 30 %. No obstant això, assenyala que l'Agència Tributària dicta milions d'actes administratius i que, donada la diversitat de funcions que realitza, els estudis dels percentatges d'anul·lació sobre els actes dictats presenten variacions segons la naturalesa dels mateixos, ja que hi ha procediments amb una taxa de conflictivitat molt baixa, com pot ser en l'àmbit censal o recaptatori, enfront d'uns altres que la tenen més elevada. En concret s'han analitzat els supòsits de les actes de disconformitat i les sanciones en els procediments d'inspecció, tenint este que més del 80 % de les actes són de conformitat o amb acord, el que evidència una línia estratègica molt clara i és que, dins del marc normatiu vigent, si és possible aconseguir acords, s'utilitza esta via com a instrument per a la reducció de la conflictivitat. No obstant això, assenyala que l'Agència Tributària no compta amb esta ferramenta jurídica en uns altres procediments diferents de l'inspector. Indica que s'ha encarregat al Consell per a la Defensa del Contribuent (CDC) un estudi sobre les possibles vies de conciliació, el que podria exigir canvis normatius.

Prosseguix el Director General afegint que, d'altra banda, analitzant la conflictivitat des del punt de vista dels imports, el principal indicador és el deute suspès per recurs o reclamació. Així, comenta l'existència de 41.627 milions d'euros de deute total pendent, de què 12.763 corresponen a deute suspès per recurs o reclamació i 5.664 per processos concursals, sent el marge d'actuació de l'Agència Tributària en termes de deute gestionable força inferior als 41.627 milions d'euros esmentats. Així, s'ha considerat important incloure un indicador il·lustratiu enfocat al que es podria denominar deute gestionable, és a dir, aquella part del deute total sobre la qual l'Agència Tributària té plena capacitat, ja que hi ha una altra part sobre la qual no té marge de maniobra, excepte col·laborar amb els tribunals perquè resolguen com més prompte.

Continua D. Jesús Gascón la seua exposició assenyalant que un altre indicador de qualitat que s'ha considerat important incloure en el Pla és el pagament d'interessos de demora per l'Administració als contribuents. Així, indica que el pagament d'interessos ve impost per la normativa, però que, no obstant això, és un camp d'actuació millorable per part de l'Agència Tributària, ja que, fonamentalment, els interessos de demora s'originen per retards en la tramitació de devolucions i per resolucions o sentencies desfavorables de les que es desprén una devolució al contribuent. També existixen casos on el marge d'actuació és menor, com succeïx amb les devolucions derivades de rectificacions d'autoliquidacions. Afegix que, com els altres indicadors, este mesurarà la tendència al llarg dels anys i, excepte situacions extraordinàries, s'espera que els interessos abonats decresquen.

Prosseguix el Director General assenyalant que s'ha introduït també un altre indicador de l'eficiència, utilitzat en la comparativa internacional, que es basa en la comparació del pressuposat de l'Agència Tributària amb els ingressos que gestiona. L'operació llança una ràtio per davall de 0,7, el que ve a significar que, per cada 100 euros gestionats, el cost per al Tresor Públic és de 0,7 euros. Indica que la pretensió és mantindre esta taxa estable ja que l'Agència Tributària està situada pel davant de la mitja de l'OCDE, de la Unió Europea i de països del nostre entorn, com poden ser França, Alemanya i Itàlia. Afegix que el manteniment d'esta ràtio permetria la recuperació dels 3.000 efectius que l'organització ha perdut en els últims anys. A més, informa que l'Agència Tributària s'enfronta a un escenari de jubilacions realment preocupant, ja que la mitja d'edat dels seus efectius està els 53 anys. Açò implica que si es vol comptar amb una plantilla preparada i formada és necessari anar convocant els oportuns processos selectius.

Seguidament, el Director General assenyala que en el Pla també es definixen algunes de les línies prioritàries d'actuació. Destaca a l'IVA la prova pilote de la pre-declaració del model 303 i la comunicació de les dades fiscals a les empreses en la campanya de l'impost sobre societats de manera similar al que es fa en l'IRPF, novetats que han tingut molt eco mediàtic. Afegix que, salvant les diferències existents entre la tributació empresarial i la d'una persona física amb un perfil simple en l'IRPF, l'Agència Tributària està analitzant fins on es pot arribar en la posada a disposició del contribuent de la informació que posseïx. Així, en l'impost de societats s'ha decidit compartir les dades de què disposa l'Administració respecte dels crèdits fiscals pendents d'aplicar, els pagaments fraccionats, les retencions, els comptes a l'exterior, etc., és a dir, tota la informació que es ve transparentant en l'IRPF des de fa uns anys. Este canvi d'estratègia obeïx també a l'objectiu de millorar el compliment voluntari, ja que, per exemple, el nombre de casos en els que no quadren els crèdits fiscals pendents d'aplicar declarats en un exercici anterior amb la qual cosa es declara l'any en qüestió és elevadíssim, desenes de milers de contribuents. Així, des de l'Agència Tributària es pensa que, facilitant estes dades al contribuent, se li està ajudant a complimentar la seua declaració correctament. En definitiva, es tractaria d'establir amb el contribuent canals de comunicació que no es limiten a l'enviament de notificacions relacionades amb procediments de comprovació, sinó també posar en marxa iniciatives que li ajuden en el compliment voluntari de les seues obligacions tributàries. D'altra banda, D. Jesús Gascón indica que també cal avançar en el desenvolupament dels assistents virtuals. Comenta a tall d'exemple que l'any passat l'Agència Tributària va atendre presencialment a dos milions de contribuents per qüestiones censals. Així, la implantació d'un assistent virtual que proporcionara al contribuent la certesa de què ha complimentat la seua declaració censal sense errors, de manera que des de l'Administració se li poguera remetre un avís comunicant-li el termini que té per a presentar una determinada autoliquidació si la seua situació no ha variat, o que, si la seua situació ha variat, per aquell mateix canal poguera rectificar les seues dades censals, alliberaria de treball a les oficines físiques de l'Agència Tributària. És a dir, es tractaria d'implementar autoserveis d'informació o administracions digitals on es concentraria l'atenció al contribuent per mitjans telefònics i telemàtics.

A continuació D. Jesús Gascón indica que les actuacions d'inspecció no tindre com únic objectiu el de regularitzar una situació amb el consegüent ingrés de l'import resultant, sinó que es pretén que tinguen un efecte futur positiu, és a dir, que influïsquen en els sectors econòmics i en l'entorn dels contribuents inspeccionats, tal com ha comentat quan s'ha referit per a aquests efectes induïts. Així, informa que s'actuarà d'una forma molt directa contra l'economia submergida, com poden ser les activitats ocultes i les vendes no declarades. Afegix que la lluita contra el frau necessita el concurs de tota la societat i que el paper desenvolupat pels col·laboradors socials és molt important. A més, l'Agència Tributària també opina que els principals beneficiaris de les accions efectives contra l'economia submergida són les empreses complidores, que, d'altra banda, són la majoria. En este sentit, D. Jesús Gascón al·ludix a les sol·licituds creixents de desenvolupament de codis de bones pràctiques des de determinats sectors, com poden ser CEOE - CEPYME o les organitzacions de treballadors autònoms i reitera el ja comentat en reunions anteriors sobre l'existència d'un Codi de Bones Pràctiques Tributàries, però que, a l'haver sigut resultat dels treballs del Fòrum de Grans Empreses, les organitzacions de PIME opinen que no són aplicables específicament als col·lectius que agrupen. Així, en este camp l'Administració ha d'avançar en el disseny d'estratègies conjuntament amb les organitzacions empresarials. A més, afegix que, a Europa, per exemple, s'estan debatent qüestiones sobre el futur de l'IVA, i que seria desitjable elaborar una “posició país”, fruit del diàleg de tots els agents econòmics i jurídics i basada en els interessos comuns.

D. Jesús Gascón, prosseguint amb la seua exposició sobre el Pla estratègic, es referix a les millores incloses sobre la pròpia governança de l'Agència Tributària. Així, comunica que el propi Pla, els seus indicadors i el pla anual d'objectius ser publicats al Portal de la Transparència i es remetran al Parlament. A més, a exercici vençut, també es donarà a conéixer un informe realitzat pel Servici d'Auditoria Interna que pose de manifest el grau de compliment dels objectius anuals i l'evolució dels indicadors plurianuals. Estos informes també es publicaran en el Portal de la Transparència i es remetran al Parlament. D'altra banda, afegix que també es millorarà la infraestructura ètica de l'organització, adaptant-la a les noves exigències internacionals. Assenyala que l'Administració espanyola compta amb un codi de conducta per als empleats públics. Tanmateix, indica que les característiques específiques de l'Agència Tributària, donat el seu tamany i l'estretix relació de la seua activitat amb la gestió de fons públics, fan recomanable la declaració d'un compromís explícit mitjançant una declaració institucional, així com l'elaboració d'un codi de principis i de conducta aplicable a les seues peculiaritats. Afegix que, a més, es posarà en funcionament un canal de denuncia per a comportaments indeguts i es crearà una comissió consultiva d'ètica.

Finalment, D. Jesús Gascón assenyala que el Pla estratègic ser un document obert, ja que igual que ocorre en les empreses, l'estratègia es pot quedar desfasada per l'ocurrència de determinats esdeveniments, ja siguen favorables o desfavorables, com podrien ser els efectes del Brexit o canvis en la fiscalitat internacional. Per això, indica que les observacions i els suggeriments seran bé rebudes i serviran per a anar adaptant permanentment el pla a la realitat. A més, el Director General afegix que en el Pla es valora positivament el model de relació cooperativa i s'al·ludix explícitament als codis de bones pràctiques, així com a l'avanç que ha suposat per al model cooperatiu els informes de transparència presentats voluntàriament per les empreses, els quals permeten que l'Agència Tributària compte amb un coneixement prompte de la política fiscal i de gestió de riscos fiscals de l'entitat, el que, al seu torn, redunda en més seguretat jurídica per a la mateixa.

A continuació, el president del Fòrum s'adreça als estos i obri un alterne de paraula.

En primer lloc, pren la paraula D. Luis de l'Amo, qui proposa que, encara que no ha de veure amb els impostos, se suprimisca en les reunions d'este Fòrum l'aigua embotellada en envases de plàstic.

D. Jesús Gascón respon que, en la seua opinió, és una gran idea.

A continuació, intervé D. Antonio Ibarra, qui aclarix que parla a títol personal, i assenyala que el tema del Pla estratègic i els seus set indicadors li pareix una bona iniciativa, així com la prevenció basada en el foment del compliment voluntari. D'altra banda, indica que en la seua experiència professional “menys és més” i, per a explicar-ho, comenta que una inspecció de treball, en comparació de les de l'Agència Tributària, dura menys temps, ja que són més reiteratives, amb la qual cosa les quotes resultants són menors i el nombre de contribuents inspeccionat és major. És a dir, les empreses cadascun o dos anys tenen una revisió de treball. Tanmateix, també pot dir que el 50 % dels seus clientes no han tingut una inspecció fiscal en 20 anys. Així, el contribuent opina, com a regla general, que no ser inspeccionat. D'altra banda, també existix el pensament generalitzat de què quan té lloc una inspecció tributària, esta durarà any o any i mitjà i el resultat ser que el contribuent, pràcticament, es queda en la ruïna, és a dir, que ser quantiós. Així, D. Antonio Ibarra opina que una major freqüència en les comprovacions, que duren menys temps i de les que resulten quotes menors serien més alliçonadores i tindrien millors efectes en la conducta del contribuent, al mateix temps que derivarien en una menor conflictivitat. D'altra banda, assenyala com crítica el fet que al voltant d'un 30 % dels recursos o reclamacions es decidisquen favor del contribuent en els tribunals economicoadministratius, i que, de la resta, un altre 35 % es resolga favorablement en la via contenciós-administrativa. Així, indica que per tal de reduir la litigiositat es podrien millorar les resolucions dels recursos de reposició, on, si escau particular, ha constatat que de 10 recursos de reposició que presenta, 9 són rebutjats en via administrativa.

D. Jesús Gascón li contesta que, en relació amb el primer punt, les possibilitats d'actuació que té l'Administració són molt àmplies i ha de diversificar-les. No obstant això, assenyala que un acostament preventiu al contribuent presenta molts aspectes positius. A més, afegix que està d'acord que cal fomentar que les comprovacions es realitzen el més pròximes que siga possible a la realització del fet imposable. D'altra banda, en relació amb el segon assumpte plantejat, comenta que, de l'aproximadament 70 % de resolucions que dicten els Tribunals economicoadministratius donant la raó a l'Administració, només arriben a la via contenciós-administrativa entre un 15 i un 20 %, el que significa que el 30 % dels casos en què en esta via es dóna la raó al contribuent representa un percentatge molt xicotet, ja que, directament, el contribuent no acudix a esta via. No obstant això, D. Jesús Gascón afegix que, encara que depén del procediment, estadísticament en estos moments les estimacions a favor del contribuent en els recursos de reposició superen a les que tenen lloc en les vies economicoadministrativa i contenciós-administrativa considerades conjuntament. A més, indica que els contribuents en nombroses ocasions ignoren el tràmit en el que poden realitzar al·legacions, presentant-les posteriorment, en fase de recurs. Este fet peculiar fa que l'Agència Tributària s'estiga plantejat que el contribuent no identifica aquell tràmit correctament, perquè l'Administració no li ho està comunicant adequadament. Així, també s'està analitzant si, en nom del rigor jurídic, no s'està facilitant la informació concreta de la via d'actuació que s'obri davant el contribuent amb una determinada notificació.

Seguidament, intervé D. Javier Gómez, qui comenta que li han paregut molt interessants totes les reflexions que s'han realitzat i que estarà molt pendent dels avanços del Pla estratègic. D'altra banda, comenta que també vol aportar, com reflexió quant al comentat sobre que el deute suspès no computa en els resultats, que sempre s'ha trobat a faltar, des d'un punt de vista estadístic o macroeconòmic, el percentatge del deute pendent de cobrament que es reflectix en l'actiu de la comptabilitat nacional. Pregunta si es recull el 100 % o va tenint una disminució a mesura que va transcorrent el temps o es produïxen determinades incidències. Afegix que seria desitjable que aquella dada es transparentara.

Respon D. Jesús Gascón que en esta qüestió la dificultat residix en què com els terminis són tan llargs, el filtrat es va produint de manera molt dilatada en el temps. Així, el deute recorreguda es va incorporant a la comptabilitat nacional a mesura que els tribunals donen la raó a l'Administració i es produïxen els corresponents ingressos. En alguns casos, els processos duren més d'una dècada. No obstant això, afegix que s'està observant que en la mesura en què les actuacions són més pròximes a la realització del fet imposable i les regularitzacions es referixen a un menor nombre d'exercicis, el cobrament es produïx d'una manera més immediata. D'altra banda, indica que existixen partides sobre les quals es tenen molt poques expectatives de cobrament, com podrien ser els aproximadament 6.000 milions de deute afectats per processos concursals. Així, indica que en esta qüestió es procurarà ser més transparents ja que es tracta d'un assumpte crític i que el fet d'haver identificat la part de deute afectat per processos concursals va en aquell sentit.

A continuació, pren la paraula D. José Castaño qui indica que, en relació amb el comentat sobre els casos en què, de vegades, els contribuents no entenen les notificacions, torna a reiterar la sol·licitud ja realitzada en anteriors reunions d'una simplificació del llenguatge utilitzat en les comunicacions oficials, de manera que siguen més clares per a tot el món. D'altra banda, assenyala que, quant a la publicació dels indicadors estratègics, seria interessant disposar dels mateixos desglossats per Delegacions a fi que, en el marc de la relació cooperativa, es compartiren en este Fòrum, així com, en l'àmbit de Delegacions, es pogueren convocar reunions amb els representants del fòrum per a transmetre les dades d'aquella delegació i es pogueren aportar solucions davant situacions concretes que necessiten correcció.

D. Jesús Gascón contesta que la publicació en el Portal de la Transparència, així com la remissió al Parlament, ser d'informació nacional, agregada. No obstant això, assenyala que quan les dades siguen territorializables, no hi hauria inconvenient a compartir-los en este Fòrum.

Seguidament intervé D. Antonio Ibarra, qui, en relació amb el comentat sobre els aproximadament 6.000 milions d'euros de deute pendent derivada de processos concursals, assenyala que la dita “llei de la segona oportunitat”, en la seua opinió, ha sigut un fracasse i que no ha servit per a pal·liar els efectes que els durs anys de la crisi econòmica van tindre en l'activitat de molts treballadors autònoms. Així, comenta que hi ha un col·lectiu molt nombrós que, degut als deutes que arrossega, està desenvolupant la seua activitat, com a mínim en part, en un marc d'economia submergida. Aclarix que han de recórrer a familiars i persones de confiança perquè figuren com a titulars de l'activitat i ells cobrar les seues retribucions, en “diner negre ”. D. Antonio Ibarra afegix que seria desitjable que la interpretació de la recent sentencia del Tribunal Suprem de 2 de juliol de 2019 es realitzés de manera que la “llei de la segona oportunitat” anara realment efectiva i permetera reincorporar plenament l'activitat d'este col·lectiu a l'economia espanyola. Finalment, indica que, malgrat que l'Agència Tributària no té competència normativa, sí podria plantejar-se proposar en esta matèria una postura més flexible i favorable a l'exoneració de deutes, tenint en compte que l'aflorament d'activitats desembocaria en uns majors ingressos per a l'Estat.

El Director General respon que el deute pendent derivada de processos concursals afecta quant a imports, majoritàriament, a Societats i, d'una manera molt reduïda, a persones físiques, pel que per a esta col·lectiva cabria plantejar-se un enfocament més possibilista. Afegix que, no obstant això, l'Agència Tributaria encara està realitzant una anàlisi sobre este concepte integrant del deute pendent.

A continuació, pren la paraula D. Rafael Gil March, qui indica que els projectes com el Pla estratègic, tenen un enfocament teòric o de principis de molt bona acollida, però que, posteriorment, no es reflectixen en la seua aplicació pràctica, del dia a dia. Afegix que, per exemple, en les actuacions del Departament de Gestió Tributària, amb un major volum de contribuents afectats que uns altres Departaments, com podria ser el d'Inspecció, no existix un tracte cap el contribuent que puga qualificar-se de pròxim. Així, la percepció real del ciutadà és que quan rep una comunicació de l'Agència Tributària sempre és per a pagar alguna quantitat. A més, de vegades el reduït de la quantitat fa sorprenent que l'Administració destine recursos i temps a regularitzar certes situacions, en comptes d'actuar d'una forma més completa en unes altres que pogueren tindre una major transcendència econòmica. D. Rafael Gil March afegix que és possible que l'establiment dels indicadors que s'han comentat permeta identificar millor les prioritats. D'altra banda, reitera que seria fonamental millorar l'intente els òrgans de gestió cap els contribuents, la qual cosa, en la seua opinió, contribuiria a generalitzar una consciencia de compliment voluntari i milloraria la percepció que els ciutadans tenen, no només de l'Administració, sinó també dels professionals tributaris, facilitant a estos últims la seua tasca, sobretot, quan volen transmetre que el compliment té moltes més avantatges que l'incompliment o l'ocultació de rendes.

Li contesta D. Jesús Gascón que, efectivament, també en les actuacions massives el biaix ha d'estar marcat més per la prevenció que per la repressió. Afegix que ja ha comentat que, per exemple, en l'impost sobre societats l'Agència Tributària es troba amb què el contribuent en la declaració d'un determinat exercici no manté la coherència amb el que declara en els anteriors. En nombroses ocasions, la transcendència econòmica és mínima, però, tanmateix, des de l'Administració és molt difícil ignorar una contradicció flagrant. Així, en estos casos la solució pot consistir en l'establiment d'un sistema d'avisos preventius que permeten al contribuent anar revisant la seua pròpia informació i modificar-la on siga necessari. Afegix que, d'esta manera, l'Agència Tributària podria dedicar més recursos a unes altres prioritats més importants com són l'aflorament de bases imposables no declarades o l'economia submergida. D'altra banda, D. Jesús Gascón reitera que el Pla estratègic es basa en una major simplificació normativa unida a un esforç en prevenció, amb l'objectiu de provocar canvis orientats cap el compliment voluntari en el comportament tributari del contribuent. No obstant això, assenyala que un pla d'esta naturalesa, amb importants canvis estratègics, no es pot implantar de la nit al dia, principalment tenint en compte el tamany i la complexitat d'una organització com l'Agència Tributària. Així mateix, comenta que també una de les finalitats del Pla és obrir un debat sobre l'Administració tributària que la societat desitja per a Espanya.

Ja que no es realitzen noves intervencions, el Director General de l'Agència Tributària agraïx a totes la seua assistència i participació i dóna per conclosa la setzena sessió del ple del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris.

La secretària Tècnica del Fòrum

D.a Dolores Carreño Beltrán

El president del Fòrum

D. Jesús Gascón Catalán