Acta de la reunió

ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DEL FÒRUM D'ASSOCIACIONS I COL·LEGIS DE PROFESSIONALS TRIBUTARIS

CELEBRADA EL 27 DE NOVEMBRE DE  2025

Presidenta del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris

Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D.a Soledad Fernández Doctor

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Directora del Departament de Recaptació

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Subdirector General d'Ordenació Legal del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Manuel Martínez Cabezas

Inspectora Assessora i Coordinadora

D.a María Azucena Hórreo Tuero

Subdirector General de Gestió i Intervenció d'Impostos Especials

D. Luis Ignacio Jiménez Parte

Director del Servici Jurídic

D. Diego Loma-Osorio Lerena

Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals

D. Ignacio Fraisero Aranguren

Delegat Especial de la Delegació Especial de Catalunya

D. Isidoro García Millán

Director del Departament d'Informàtica Tributària

D. José Borja Tomé

Membres en representació de les Associacions i Col·legis

Associació Espanyola d'Assessores Fiscals

Director del Gabinet d'Estudis i Investigació

D. Arturo Javier Jiménez Contento

Vocal d'estudis, investigació i relacions institucionals

D. Juan Manuel Herrero de Egaña Espinosa de los Monteros

Associació Professional d'Experts Comptables i Tributaris d'Espanya

Secretari de la Junta Directiva

D. José Antonio Fernández García-Moreno

Consell General de l'Advocacia Espanyola

D. Manuel Mata Pastor, president de la Comissió de Deontologia

Consell General De Col·legis De Gestors Administratius D'Espanya

Responsable de l'Àrea Fiscal del Consell General

D.a Pilar Otero Moar

Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya

Vocal de la Comissió d'Assumptes Fiscals

D. José Luis Perea Prieto

Registre d'Economistes Assessores Fiscals (reaf)

D. Agustín Fernández, president REAF-CG

D. Rubén Gimeno Frechel, secretari Tècnic de REAF-CGE

Federació Espanyola d'Associacions Professionals de Tècnics Tributaris i Assessores Fiscals

President

D. Joan Torres Torres

Vicepresident primer

D. Adolfo Jiménez Ramírez

Gabinet de Gestors Administratius i Assessores Fiscals

Coordinador GESAF

D. Carlos de Nicolás Ortells

Secretaria Tècnica del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris

Subdirectora General de Comunicació Externa del Servici de Planificació i Relacions Institucionals

D.a Mª Dolores Carreño Beltrán

El dia 27 de novembre de 2025 se celebra la vint-i-vuitena reunió plenària del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, assistint les persones ressenyades i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el 02 de juliol de 2025.
3. Informació sobre els temes tractats en els grups de treball.
4. Franquicia IVA entre Estats membres.
5. Pròxima convocatòria.
6. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió.

   Obri la sessió la Sra. Soledad Fernández Doctor, Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i presidenta del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, la qual dóna la benvinguda al nou representant del Consell General de l'Advocacia Espanyola, D. Manuel Mata Pastor, degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Castelló.

   A continuació, la Directora enumera els diferents temes de l'ordre del dia i, sense més dilació, dóna pas al primer d'ells.

2. Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el 2 de juliol de 2025.

   D.a Soledad Fernández Doctor cedix la paraula a la Sra. Mª Dolores Carreño Beltrán, Subdirectora General de Comunicació Externa del Servici de Planificació i Relacions Institucionals i secretària Tècnica d'este Fòrum, qui manifesta que l'acta de la vint-i-setena sessió del ple va anar remesa a les associacions i col·legis amb anterioritat a esta reunió.

   La Subdirectora informa que no s'han rebut observacions i no formulant-se observació alguna en el transcurs de la reunió, es procedix a l'aprovació de l'acta de data 2 de juliol de 2025.

3. Informació sobre els temes tractats en els grups de treball.

   A continuació, la Directora de l'Agència Tributària cedix la paraula a la Directora del Departament de Gestió Tributària, la qual exposa que en el grup es van comentar les principals novetats normatives, entre les que es trobaven, entre d'altres, la situació del règim de franquicia en l'impost sobre el valor afegit.

   En primer lloc, es va indicar que al si del grup de treball que va tindre lloc a l'Institut d'Estudis Fiscals, es van analitzar els requisits que hauria de complir un possible règim de franquicia intern a Espanya.

   Les conclusions tècniques es van traslladar a un document que es va remetre perquè fora d'utilitat per al legislador si, si escau, es decidia en algun moment implementar este règim a Espanya.

   No obstant això, es va comentar que de moment no s'esperava que s'adoptara el règim de franquicia intern, sense perjudici que es modifique la norma a fi que es puga aplicar el règim de franquicia en uns altres Estats membres respecte de les operacions efectuades en estos Estats. El representant de la Direcció General de Tributs va explicar que esta situació no implicava discriminació ni tampoc tracte desigual.

   La Directora del Departament de Gestió afegix que en el grup de treball el representant de AEDAF va preguntar quan s'anava a modificar la normativa que permetia optar pel règim de franquicia en uns altres Estats, contestant-se-li que la previsió era l'1 de gener de 2026.

   Es va indicar que, respecte a la tramitació per a transposar la Directiva de la Unió Europea relativa al règim de franquicia entre Estats membres, s'havia presentat l'esmena 59 al projecte de llei de la coneguda com DAC8, amb les modificacions necessàries per a implementar este règim.

   Així mateix, es va informar que s'està tramitant l'ordre ministerial que aprova els dos models necessaris, el 041 i el 350. D'una banda, el model de sol·licitud del règim de franquicia i, d'altra banda, el d'informació del volum d'operacions, el qual determina la continuïtat en el règim o bé si la seua aplicació s'exclou per superar el volum màxim que establix la directiva.

   Quant a estos dos models, la Directora del Departament comunica que l'ordre ministerial va iniciar la seua fase d'informació pública el 12 de novembre i el termini d'observacions va finalitzar el 21 del mateix mes.

   Després de la transposició de la directiva, s'aprovarà oficialment l'ordre ministerial i s'implementaran els diferents tràmits en la Sede electrònica de l'Agència, possibilitant-se així aplicar el règim en uns altres Estats pels contribuents que així el desitgen.

   Quant al segon punt, les novetats de la campanya d'informatives de 2025, la Directora del Departament fa al·lusió a què la Subdirectora General de Tècnica Tributària va anar exposant les diferents novetats, acompanyant-se d'una presentació.

   En primer lloc, es va comentar la modificació del model 233 de guarderies d'acord amb la sentencia del Tribunal Suprem, la qual permet la deducció de despeses de guarderies autoritzades per a guàrdia i custòdia, sense necessitat de què estos centres hagen d'estar autoritzats expressament per l'autoritat educativa. Es va modificar, per consegüent, l'article 69 del reglament de l'IRPF perquè tots els centres autoritzats pogueren presentar la declaració informativa.

   El senyor José Castaño va comentar que a Murcia la normativa autonòmica exigix que l'autorització provinga de l'autoritat educativa i va preguntar si en les dades fiscals es podria conéixer esta autorització a l'efecte de poder aplicar la part de deducció autonòmica. La Directora del Departament indica que, després d'haver-se estudiat la qüestió, es va concloure que anava a existir la possibilitat que es declare que es tracta de centres autoritzats per l'autoritat educativa.

   A continuació, en el grup de treball es va fer referència a la modificació del model 182, informativa sobre donatius, per a ajustar-ho a la redacció de l'article 19.1 de la llei 49/2002, que reduïx a dos exercicis el període de temps per a considerar recurrent un donatiu i aplicar la deducció incrementada del 40%.

   També s'ha modificat el model 184 per a introduir una millora tècnica per tal de poder subministrar informació a la Seguretat Social. Així mateix, s'han introduït canvis tècnics en el model 193 que fan referència a la identificació dels dividends procedents de valors negociats en el mercat secundari oficial espanyol.

   També es va fer al·lusió a la modificació de l'annex de l'orde que aprova el model 282 per a incloure les noves inversions en les que pot materialitzar-se les reserves per a inversions a les Canarias de la disposició addicional quinzena de la llei 19/1994.

   Per si això encara fóra poc, es va modificar un camp del model 345, declaració informativa de plans, fons de pensions i sistemes alternatius per a identificar si els rendiments íntegres del treball procedents de l'empresa superen o no els 60.000 euros.

   Quant al model 190 també s'han inclòs determinats canvis, entre ells aquells que afecten a pagadors de pensions a fi de tindre una major distinció del tipus de pensions i poder aplicar el que estableix la disposició transitòria segona de la llei de l'IRPF.

   Quant a l'impost complementari, es va informar de la publicació dels 3 models, el 240, 241 i 242 en el Butlletí Oficial de l'Estat.

   Quant a les declaracions informatives financeres, el 15 de juliol es va aprovar l'ordre ministerial que aprova els nous models o les modificacions dels models, que afecten, en particular als models 196, 181, 170, 171 i 174.

   En la majoria dels casos, la modificació ha consistit en ampliar l'àmbit subjectiu i objectiu, i establir una presentació de caràcter mensual (per als models 196 i 170, excepte per a la informació econòmica del model 196 que seguirà sent anual).

   Al si del grup de treball, es va informar que s'anaven a publicar preguntes freqüents i que s'anava a celebrar un seminari el 13 dia de novembre per a tractar les qüestiones que afectaven a estos models.

   Finalment, es va comentar que el projecte d'orde pel qual s'aprova el nou model 780, de l'impost sobre el marge d'interessos i comissions de determinades entitats financeres i el 781, del pagament fraccionat, inclouen, com a novetat la casella corresponent a la tributació a Navarra.

   Quant a la factura electrònica, la Directora del Departament recorda que es tracta d'una obligació que establix la Llei Cregui i Creix per a operacions B2B nacionals i que naix amb un doble fi, una fi mercantil de reducció de morositat privada i una finalitat fiscal de lluita contra el frau i millora en l'assistència tributària.

   Es va indicar que el reglament que desenvolupa la llei es troba en tramitació i que no es preveu l'obligació de la factura electrònica per a abans de l'1 de gener de 2027, ja que primer ha de publicar-se el reglament i posteriorment l'ordre ministerial, començant a comptar des d'este moment els diferents terminis assenyalats en funció del col·lectiu.

   D.a Rosa Prieto va recordar també els quatre objectius que té la solució pública de facturació electrònica. El primer d'ells, ser un repositori universal de còpies fidels de factures electròniques, el segon consistix en servir d'interconnexió amb les plataformes privades d'intercanvi, el tercer que servisca per a gestionar els estats de pagament de les factures i el quart seria posar a disposició una solució gratuïta de facturació electrònica amb la sintaxi i amb la semàntica regulada en el Reial decret actualment en tramitació i que, actualment, es correspon amb la semàntica i sintaxi amb la que s'està treballant en el projecte VIDA.

   La Directora del Departament va fer al·lusió a la intervenció en el grup de treball de D. Arturo Jiménez, el qual va preguntar si s'anava a limitar el nombre de factures de la solució pública, contestant la senyora Mercedes Jordán que es podia valorar establir límits i confirmant La senyora Cristina Álvarez que probablement s'imposaria un límit, però que no tenia per què estar relacionat amb el nombre de factures. La representant del Departament d'Informàtica va afegir que estos límits, una vegada que es decidiren, es publicarien perquè anaren de comú coneixement.

   Una vegada finalitza l'exposició la Directora del Departament de Gestió, intervé D. Manuel Martínez Cabeza a fi de resumir els dos temes del seu àmbit tractats en el grup de treball.

   En primer lloc, es va tractar el tema de la creació d'un catàleg de les despeses de difícil justificació, traslladant el Subdirector que no es veu viable esta proposta. Entre les raons que adduïx es troben l'enorme i diferent casuística, i que la deduïbilitat o la prova de què es tracta d'elements afectes a l'activitat requerix una anàlisi de les circumstàncies en cada cas concret e fins i tot en cada sector econòmic.

   El Subdirector recorda que en el grup de treball també es va oferir la possibilitat que els professionals plantejaren alguns casos concrets recurrents per a la seua anàlisi en el Fòrum.

   Quant al segon dels temes, es van discutir dos qüestiones relatives a pronunciaments jurisprudencials, començant el Subdirector amb la sentencia del Tribunal Suprem dictada en l'assumpte conegut com Credit Suisse, de 26 de juny de 2024, en què el TJUE declara com no exempta a l'IVA la gestió de carteres d'inversions.

   Esta sentencia va anar analitzada en el grup de treball per la preocupació dels professionals respecte del principi de confiança legítima, ja que alguns clientes van aplicar el criteri de la Direcció General de Tributs (que declarava exempts estos servicis) i amb posterioritat van veure com l'Administració els liquidava l'IVA en sentit contrari a este criteri.

   D. Manuel Martínez va recordar que, en esta sentencia, el TS determina que les sentencies del TJUE i, fora que este Tribunal limite temporalment els efectes, tenen efectes ex tunc i, per tant, s'apliquen de forma retroactiva als exercicis no prescrits.

   Per si això encara fóra poc, el Subdirector va indicar que la sentencia confirma les liquidacions i que l'Administració queda obligada a aplicar la nova interpretació a exercicis passats, prevalent el principi de primacia del dret de la Unió.

   El segon dels pronunciaments del Tribunal Suprem es relaciona amb l'adoctrina del tercer tire, que implica no poder reiterar per tercera vegada una liquidació administrativa fins encertar.

   En el grup de treball es va posar de manifest l'existència d'una resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central, de 24 de setembre de 2025, a l'entendre algun representant dels professionals que este Tribunal qüestionava el criteri del Tribunal Suprem.

   Des de l'Agència Tributària es va matisar que no s'estava qüestionant en cap moment l'adoctrina del Tribunal Suprem, ja que el TEAC es referia a una qüestió molt diferent.

   Les sentencies del TS reconeixen la possibilitat de retrotreure les actuacions en casos de defectes formals o bé iniciar novament un procediment en casos de defectes substantius. A esta conclusió va arribar el TS, entre d'altres, en dos sentencies prèvies de 3 i 5 d'abril de 2024, que precisament confirmen liquidacions de segon tire dictades per la Inspecció amb els límits de la no reformatio in peius, la prescripció i no reincidència en l'error.

   No obstant això, en aquells casos es tractava de liquidacions totalment anul·lades per raons de fons, mentre que el TEAC es referix a liquidacions parcialment anul·lades.

   En la resolució del TEAC s'analitza l'actuació de la Inspecció, la qual va tindre caràcter general pel que fa a diversos exercicis i de la qual liquidació va anar anul·lada en part pel TEAR per raons substantives.

   En execució d'esta resolució del TEAR, la Inspecció va dictar una nova liquidació amb els ajustaments confirmats i no anul·lats, substituint esta liquidació a l'anul·lada.

   Amb posterioritat, la Inspecció va iniciar actuacions pels mateixos períodes i fets, arribant el TEAC a la conclusió de què l'Administració no pot tornar a dictar liquidació que substituïsca a l'anul·lada doncs esta liquidació ja va anar dictada en execució de la resolució del TEAR.

   Aquella tercera liquidació, argumenta el TEAC només seria possible davant fets diferents o si la liquidació derivada del primer procediment haguera tingut el caràcter de provisional.

   Segons el parer del Subdirector, es tractava d'una qüestió molt tècnica, sent més una qüestió de preclusividad que de mantindre la potestat de liquidar ja que, a títol d'exemple, assenyala que si la primera liquidació haguera tingut abast parcial, es podrien haver dictat successives liquidacions sobre la part no comprovada en aquella comprovació inicial.

   D. Manuel Martínez va sostindre en el grup de treball que, si el TEAC haguera conegut la sentencia del TS, possiblement no haguera usat el terme tercera liquidació, doncs al seu juí existia la liquidació dictada en execució de la resolució (que seguix sent una primera liquidació) i la dictada posteriorment en el procediment fent ús del segon tire, no podent-se parlar de tercera liquidació.

   Per part del Departament d'Inspecció, també intervé D.a Azucena Hórreo per a resumir el tractat en el grup relacionat amb VERI*FACTU.

   Quant a l'àmbit d'aplicació subjectiu, es va aclarir que obliga a tots els contribuents de l'impost de societats que tinguen un sistema informàtic de facturació (SIF), fora que es troben totalment o parcialment exempts, incloses les micropimes i excloent als qui apliquen el SII.

   Es va preguntar també al si del grup de treball des de quan queden obligades les societats civils i comunitats de béns, la qual cosa depén de si estan subjectes al IS, cas en què queden obligades des de l'1 de gener, o si estan subjectes a l'IRPF, com les comunitats de béns, cas en què és aplicable l'1 de juliol.

   Igualment es va preguntar pel que passa quan la societat i l'establiment es troben l'un en la península i l'altre a les Canarias o a la inversa, comunicant D. Azucena Hórreo que la DGT ja havia contestat i que s'han d'analitzar els dos impostos indirectes de manera independent. A títol d'exemple, una empresa en el territori d'aplicació de l'impost, adscrita al SII, que té un establiment permanent a les Canarias no aplicant el SII Canari per a aquelles operacions que realitza a través de l'establiment a les Canarias.

   Respecte de les operacions en el territori d'aplicació de l'impost, estarien excloses del compliment del VERI*FACTU, però per les operacions des de l'EP a les Canarias, sí haurà d'aplicar el Reglament VERI*FACTU. No obstant això, si voluntàriament s'adscriuen al SII canari, des d'aquell moment ja quedarien exclosos del compliment de la normativa VERI*FACTU.

   A la inversa, si una empresa canària aplica el SII canari, però té un establiment permanent en el territori d'aplicació de l'impost, per les operacions a les Canarias quedarien excloses del compliment de la normativa de VERI*FACTU; no així respecte de les operacions en el territori d'aplicació de l'impost, que estarien subjectes a la normativa VERI*FACTU, fora que voluntàriament s'adscriguen al SII.

   La intenció del Departament, indica D.a Azucena Hórreo, és publicar estos dubtes en les FAQ.

   Quant als apoderaments, en el grup de treball es va indicar que els tràmits específics ja es trobaven en la Sede electrònica.

   Quant a l'àmbit d'aplicació objectiu, es va aclarir en el grup de treball que s'inclouen també les factures simplificades, sempre que no siguen completament emeses manualment.

   Els representants dels professionals pregunten si la informació pujada fins el 31 de desembre tenia alguna transcendència, indicant la Sra. Azucena Hórreo que D. José Manuel Alarcón ja havia respost que es tractava d'un període de prova fins l'entrada en vigor.

   D.a Azucena Hórreo aconsella que s'allargue el període de prova i se seguisquen enviant les factures fins seu entrada en vigor per a veure les diferents situacions que poden donar-se.

   Una altra de les preguntes sorgides en el grup de treball va anar que ocorre si una empresa realitza dos activitats, una que factura manualment i una altra aplicant el SII, assenyalant la Sra. Azucena Hórreo que la DGT no ha traslladat encara la resposta.

   Així mateix, es va recordar que en el grup D. Ignacio Fraisero va preguntar sobre el grau de difusió i d'acceptació de la normativa per part dels clientes dels representants, i la Sra. Cristina Álvarez va convidar a què no es deixara per a l'últim moment l'adaptació dels sistemes.

   D. Manuel Mata pregunta quan serà aplicable a les societats civils, contestant la Sra. Azucena Hórreo que dependrà de si tributen en societats o en renda.

   A continuació, el mateix representant sol·licita explicació sobre les factures proforma, ja que en el llistat de preguntes freqüents es diu que també estan sotmeses a VERI*FACTU.

   D.a Azucena Hórreo assenyala que seria convenient conéixer què està succeint amb aquelles factures proforma, encara que no estiguen subjectes a l'obligació, però sí s'aconsella el poder tindre un seguiment d'aquelles factures proforma, de com es convertixen després en factures. Si més no, el reglament VERI*FACTU naix per a evitar els programes de doble ús que eliminen o modifiquen factures.

   D. Arturo Jiménez recorda que respecte les despeses deduïbles, el tema es va analitzar en el grup de treball de l'Institut d'Estudis Fiscals i davant el Consell de Defensa del Contribuent. D'altra banda, quant al tema de les Canarias, el representant agrairia que, independentment del fet que publique com FAQ, se'ls contestara per escrit al correu de l'Associació.

   D. José Luis Perea fa saber que ha estat provant amb diversos programes homologats per l'Agència Tributària i els clientes diuen que la normativa no els permet generar factures amb una data anterior al dia corrent. A títol d'exemple, assenyala que el dia 1 no pot emetre-la perquè cau en diumenge, i no està operativa l'oficina, i el dia 2 vol posar data de dia 1, que és la data en la que sol emetre-la. Si s'ha passat el dia, ja no podria emetre-la amb una data cap endarrere, encara que no haja emés cap no factura.

   Si l'entrada en vigor es produïx el gener i el 31 de gener anara diumenge i la factura s'emetera l'1 de febrer, limitaria la deducció el gener de l'IVA de la factura de tots les seus clientes.

   D.a Azucena Hórreo assenyala que s'analitzarà pel Departament el problema plantejat.

   El Director del SEPRI afegix que s'han emés cartes informatives a les persones jurídiques durant el mes de novembre, que està previst ampliar estes comunicacions a les persones físiques durant els mesos de gener i febrer i que també s'han elaborat vídeos per a incrementar la comprensió en alguns aspectes. Mostra el vídeo en directe i insistix en la importància que revestix la difusió per part de tots.

   Així mateix, D. Ignacio Fraisero informa que es continua amb la intensificació de totes les accions de difusió amb els obligats, amb els desenvolupadors, amb els professionals i amb els autònoms a fi de reforçar tant la difusió com el coneixement de les noves obligacions en matèria d'adaptació dels sistemes informàtics de facturació.

   A continuació, el Director del Departament d'Informàtica resumix la incidència concernent als apoderaments consistent en què, malgrat renunciar l'apoderat, continuava rebent notificacions posteriors.

   En el grup de treball, es va traslladar que hi ha tres tipus d'apoderament, tipus A, tipus B i tipus C que són els apoderaments que es concedixen en el registre electrònic d'apoderaments de l'Agència Espanyola d'Administració Digital.

   Els de tipus A són els concedits per al conjunt de totes les Administracions i quan es confirmen en el registre d'apoderaments de l'Agència Espanyola d'Administració Digital, són traslladats també a l'Agència Tributària.

   Es va informar que es rebia una còpia d'estos apoderaments en el registre d'apoderaments de l'Agència Tributària per a poder-los tindre en compte, rebent-se també còpia de les revocacions, renuncies i caducitats d'estos poders.

   D'altra banda, també es va traslladar que, en el registre d'apoderaments de l'Agència Tributària, els apoderaments són a un tràmit o a un conjunt de tràmits, però no a un expediente, tret d'alguns procediments específics, com és el cas del procediment inspector.

   D. José Borja va comentar que la representant del DIT va sol·licitar que s'enviara el cas concret per poder analitzar la situació amb més detall, però no els consta haver rebut encara el cas.

   Respecte dels poders de tipus B, es va informar que fins feia uns mesos havia una sincronització entre estos poders de tipus B ja que el registre electrònic d'apoderaments comunicava a l'Agència Tributària els apoderaments.

   Tanmateix, s'havien deixat de remetre a l'Agència Tributària les revocacions, cancel·lacions i renuncies d'estos apoderaments, per consegüent l'Agència Tributària desconeix la validesa dels apoderaments de tipus B que té en el seu sistema.

   La decisió que s'ha pres a l'Agència Tributària és no tindre en consideració estos apoderaments per una qüestió de seguretat en la informació. Si no, subratlla el Director, es podria estar donant accés a persones en representació d'unes altres quan ja no operara l'apoderament per haver-se cancel·lat en un altre registre.

   El Director del DIT informa que, no obstant això, es continua en conversa amb l'Agència d'Administració Digital per a intentar resoldre el problema.

   Respecte dels poders de tipus C, que són a tràmits específics, l'Agència d'Administració Digital comunica amb la sede de l'Agència Tributària perquè siga en la Sede d'esta última on es faça l'apoderament.

   En relació amb els Tribunals Econòmics Administratius i la Direcció General de Tributs, encara no és possible registrar este tipus d'apoderament per a un tràmit específic, ja que encara no s'ha publicat al BOE la nova sede dels tribunals, que serà la que estiga integrada a l'Agència Tributària.

   La Sra. Pilar Otero pregunta que s'ha de fer quan, el 2 d'abril del 2026, vencen aquells apoderaments que inicialment eren de durada indefinida i que es van prorrogar per 5 anys.

   A esta pregunta respon la Subdirectora de Comunicació Externa del SEPRI, informant que s'ha creat un grup de treball sobre la representació, que es comunicarà tant a poderdants com apoderats que caducarà la possibilitat que es puguen renovar i que se'ls anirà informant, doncs estan treballant juste en este moment sobre esta qüestió.

   A continuació, intervé D. Ignacio Fraisero per a resumir el tractat en el grup de treball relacionat amb l'actualització del llistat de propostes dels professionals, començant per la proposta 14 per la qual se sol·licita la possibilitat de domiciliar les declaracions d'IRPF complementàries d'exercicis anteriors per la percepció d'endarreriments de salaris.

   En un primer moment, es va concloure que era inviable a curt termini, si bé entre les novetats figura que el Departament d'Informàtica va assenyalar que s'intentarà aconseguir i que estan treballant en això. Així mateix, es va informar que s'havia inclòs la informació de les dades fiscals d'endarrerisc per poder facilitar el trasllat automàtic a la declaració de la renda.

   Quant a la proposta 36, conéixer quins deutes s'han satisfet amb cada pagament, el representant del Departament de Recaptació va informar que l'àrea d'ingressos té altres prioritats derivades de resolucions judicials o de l'adoctrina administrativa, citant a títol d'exemple els interessos de demora i sense que s'haja pogut avançar en esta proposta.

   En relació amb la proposta 37, ampliació del sistema de presentació de l'autoliquidació amb generació del document per a pagar en el Banc, com ocorre amb l'IVA a la resta d'autoliquidacions, es va informar que era viable i que era necessari una anàlisi conjunt amb el DIT.

   Quant a la proposta 46, millorar els termes de les cartes enviades als contribuents quan existisquen discrepàncies, es va traslladar que existixen avanços i, com norma general, s'intenta que el text utilitzat siga el més comprensible possible, però que de vegades les incidències són complexes i difícils de simplificar.

   Finalment, pel que fa a la proposta 47, sobre l'encomana de gestió al Col·legi de Gestors administratius, es va informar de la possibilitat d'estendre-la a uns altres col·lectius sempre que el sol·liciten, complisquen els requisits i assumisquen les obligacions que comporte l'encomana.

   D. Joan Torres sol·licita que se'ls traslladen les 49 propostes actualitzades i no existint més intervencions, es contínua amb el punt següent de l'ordre del dia.

4. Franquicia IVA entre Estats membres.

   D.a Soledad Fernández continua amb l'orde del dia i, respecte del punt quart, assenyala que ja va anar objecte de desenvolupament al resumir-se els diferents grups de treball, pel que, dóna per analitzada la qüestió i passa al punt següent previst a l'ordre del dia.

5. Pròxima convocatòria.

   La Directora de l'Agència Tributària, a fi de fixar un termini per a la pròxima convocatòria, decidix que la pròxima convocatòria tindrà lloc d'aquí a sis mesos.

   Tot seguit, la Sra. Soledad Fernández obri un alterne per a formular quants dubtes i suggeriments existisquen o vulguen plantejar-se pels representants dels professionals.

6. Altres consideracions, precs i preguntes

   Inicia el torn de preguntes D. Ignacio Fraisero, recordant que s'està revisant la col·laboració social, concretament els requisits per a accedir a la col·laboració social.

   Una de les propostes internes que s'estan valorant és restablir la possibilitat perquè un obligat tributari puga directament inhabilitar la col·laboració social.

   El Director del SEPRI afegix que, després de la inhabilitació, es podrà també, si així el desitja l'obligat, rehabilitar la col·laboració social inhabilitada.

   Esta possibilitat, avança el Director, només podrà realitzar-se en oficines, estant previst el seu inici durant el mes de gener.

   D. Joan Torres manifesta que anteriorment ja hi havia la possibilitat de revocar la col·laboració, matisant el Director del SEPRI que la inhabilitació implica que no puga realitzar la presentació cap col·laborador, mentre que la revocació afectava a un en concret.

   D. Jesús Fernández pregunta si els col·laboradors poden revocar als seus clientes amb l'objectiu de deixar de rebre notificacions, contestant el Director del Departament d'Informàtica Tributària que ja es pot sol·licitar donar-se de baixa presencialment en l'oficina, però que s'està analitzant en matèria d'avisos la possibilitat d'habilitar un procediment que permeta donar-se de baixa.

   D. Joan Torres demana que s'afegisca la proposta al llistat.

   D'altra banda, D. Jesús Fernández pregunta si les empreses que estan en el VERI*FACTU tindran accés a les factures rebudes, ja que si està en el SII pot veure les factures emeses i també les rebudes.

   D. José Borja admet que la proposta seria possible i trasllada que s'estudiarà a mitjà termini a partir del 2027, compaginant-ho amb el sistema de facturació electrònica, el qual permetrà accedir a tota la informació.

   A continuació, intervé D. Manuel Mata per a fer constar la preocupació existent en alguns països de la Unió Europea pel que fa al secrete professional i la descripció del servici en la factura electrònica, afegint D. Arturo Jiménez que alguns servicis concrets es veuen particularment afectats, com el cas dels serveis mèdics, contestant la Directora de l'Agència Tributària que es tracta d'un tema molt important i que s'estudiarà.

   No existint més intervencions, la Directora agraïx a totes la seua participació i conclou la sessió plenària del Fòrum.