Acta de la reunió

ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DEL FÒRUM D'ASSOCIACIONS I COL·LEGIS DE PROFESSIONALS TRIBUTARIS

CELEBRADA EL 10 DE JULIOL DE 2024

Presidenta del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris

Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D.a  Soledad Fernández Doctor

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Directora del Departament de Recaptació

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Nerea Rodríguez Entremonzaga

Director del Servici Jurídic

D. Diego Loma-Osorio Lerena

Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals

D. Ignacio Fraisero Aranguren

Delegat Especial de la Delegació Especial de Catalunya

D. Isidoro García Millán

Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Manuel Luis Martínez Cabeza

Subdirectora General d'Aplicacions del Departament d'Informàtica Tributària

D.a Cristina Álvarez Zazo

Membres en representació de les Associacions i Col·legis

Associació Espanyola d'Assessores Fiscals

Vocal Responsable d'Estudis, Investigació i Relacions Institucionals

D. Juan Manuel Herrero de Egaña Espinosa de los Monteros

Director del Gabinet d'Estudis i Investigació

D. Arturo Javier Jiménez Contento

Associació Professional d'Experts Comptables i Tributaris d'Espanya

Secretari de la Junta Directiva

D. José Antonio Fernández García-Moreno

Consell General de l'Advocacia Espanyola

Subdirector dels Servicis Jurídics

D. José Ramón Álvarez Cañedo

Consell General de Col·legis d'agents i comissionistes de duanes

Secretari del Consell

D. Manuel López Frías

Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d'Espanya

Responsable de l'Àrea Fiscal del Consell General

D.a Pilar Otero Moar

Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials d'Espanya

Vocal de la Comissió d'Assumptes Fiscals

D. José Castaño Semitiel

Vocal de la Comissió d'Assumptes Fiscals

D. José Luis Perea Prieto

Federació Espanyola d'Associacions Professionals de Tècnics Tributaris i Assessores Fiscals

President

D. Joan Torres Torres

Vicepresident segon

D. Adolfo Jiménez Ramírez

Gabinet de Gestors Administratius i Assessores Fiscals

Coordinador GESAF

D. Carlos de Nicolás Ortells

Registre d'Economistes Assessores Fiscals

Vocal del Consell Directiu

D. Jesús Fernández-Brau Pinto

Vocal del Consell Directiu

D.a Mónica Segura Cantón

Secretaria Tècnica del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris

Subdirectora General de Comunicació Externa del Servici de Planificació i Relacions Institucionals

D.a Mª Dolores Carreño Beltrán

El dia 10 de juliol de 2024 se celebra la vint-i-cinquena reunió plenària del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, assistint les persones ressenyades i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el 30 de novembre de 2023.
3. Informació sobre els temes tractats en els grups de treball.
4. Resultats Campanya de Renda 2023.
5. Utilitats del NRCO.
6. Situació de les propostes pendents.
7. Pròxima convocatòria.
8. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió per la Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Obri la sessió D.a Soledad Fernández Doctor, Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (d'ara endavant, Agència Tributària) i presidenta del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris, qui, després de saludar a les persones assistents i agrair la seua presència, enumera els diferents temes de l'ordre del dia i, sense més demora, dóna pas al primer d'ells.

2. Aprovació de l'acta de la sessió celebrada el 30 de novembre de 2023

D.a Soledad Fernández Doctor, cedix la paraula a D.a Mª Dolores Carreño Beltrán, Subdirectora General de Comunicació Externa del Servici de Planificació i Relacions Institucionals i secretària Tècnica d'este Fòrum, qui manifesta que l'acta de la vigesimocuarta sessió del ple va anar remesa a les associacions i col·legis amb anterioritat a esta reunió.

Havent-se rebut una observació de FETTAF, la qual ha sigut incorporada a l'acta, la Subdirectora afegix que, si no hi haguera més observacions en este moment, quedaria definitivament aprovada. Ja que no es formula cap objecció, es declara aprovada l'acta de la 24a sessió plenària, que va tindre lloc el passat 30 de novembre de 2023.

3.Informació sobre els temes tractats en els grups de treball

La Directora General de l'Agència Tributària cedix la paraula a la Directora del Departament de Gestió Tributària, D.a Rosa Mª Prieto, qui assenyala que en el grup de treball es va tractar en primer lloc el règim de franquicia a l'IVA.

D.a Rosa Mª Prieto assenyala que va anar la representant de la Direcció General de Tributs qui va explicar esta qüestió, informant que l'article 281 de la Directiva d'IVA recull la possibilitat de regular règims simplificats, existint a Espanya el règim del recàrrec d'equivalència i el règim simplificat. No obstant això, estos dos règims no existixen en uns altres Estats membres, els quals han vingut aprovant i aplicant el règim de franquicia, amb un llindar màxim de 85.000 euros.

L'aprovació del règim de franquicia havia de veure's des de l'òptica de política tributària i no només des d'un punt de vista tècnic, desconeixent-se si finalment seria aprovat. Qüestió diferent és el règim transfronterer de franquicia, que entrarà en vigor l'1 de gener de l'any 2025 i que permetrà a Espanya establir la possibilitat que determinats contribuents puguen aplicar el règim de franquicia en uns altres Estats membres. Per fer-ho, seria necessari presentar una declaració censal, en què es comunique que s'opta per aquell règim de franquicia i informar del volum d'operacions l'any natural anterior o, si escau, en els dos anys anteriors. També haurà de presentar-se una declaració informativa trimestral informant del volum d'operacions trimestral i si escau de què s'ha sobrepassat el llindar màxim.

La Directora del Departament de Gestió indica que, en segon lloc, es va tractar l'estat de situació de les autoliquidacions rectificatives, recordant que per a la implantació d'este nou sistema es va produir la modificació legal i dels reglaments dels diferents impostos, en concret d'IVA, IRPF, Impost de societats, Impostos Especials i sobreu els gasos fluorats.

Així mateix, per a la implantació de la nova figura de l'autoliquidació rectificativa es va indicar que era necessària l'aprovació de les ordenes ministerials dels models corresponents, començant pel model 303 d'IVA i sent la data prevista perquè entrara en vigor el tercer trimestre, per a aquells que tinguen liquidació trimestral, o bé el mes de setembre, en cas de liquidació mensual. Entre les novetats que introduiria el model 303, es va destacar que en el propi model es creaven caselles per a indicar els motius de la rectificació, en nom de fer efectiva la tutela judicial efectiva, qüestió que va anar sol·licitada al si d'este fòrum.

Respecte de l'impost de societats i IRPF, la Directora del Departament de Gestió indica que la intenció és aprovar el model el 2024, afegint la directora del Departament de Duanes que el 2025 es començarà amb l'impost sobre gasos fluorats.

A continuació, D.a Rosa Prieto recorda que es va tractar el tema del certificat d'estar al corrent de les obligacions tributàries en els casos de societats temporalment inactives, ja que els professionals es trobaven amb el problema de què les entitats financeres exigien el certificat.

No obstant això, es va aclarir en el grup de treball que per a obtindre el certificat era necessari estar donat d'alta en el cens d'empresaris i professionals i, per tant, no es complia el primer dels requisits.

La següent qüestió tractada va anar la problemàtica derivada de la rehabilitació d'un NIF revocat, distingint-se dos problemes, d'una banda, el justificar l'activitat econòmica i, d'altra banda, els casos en els que una societat dissoldrà o liquidar-se. En este últim cas, malgrat que s'havien traslladat als registradors i notaris indicacions perquè no s'obstaculitzara la dissolució o la liquidació, alguns registradors i notaris no admetien estes operacions si el NIF havia sigut revocat. La Directora del Departament de Gestió trasllada als professionals que es troben estudiant una eixida perquè la societat puga acabar dissolent-se i liquidant-se.

Una altra qüestió que es va abordar va anar la notificació de l'inici d'un expediente sancionador, ja que en l'àmbit de gestió tributària s'havien realitzat determinats canvis, a petició del contribuent, a fi d'afavorir la tramitació dels expedientes sancionadors.

En el grup de treball es va explicar que, si el contribuent estava d'acord amb la sanció notificada a l'inici i no existien al·legacions, podia atorgar la conformitat tàcita en sede electrònica, sense necessitat d'esperar al tràmit d'al·legacions.

Assenyala també D.a Rosa Prieto que es va distingir esta conformitat tàcita de la conformitat que ha de prestar-se de manera expressa en el procediment inspector, sent esta última la regulada en l'article 25 del reglament regulador del procediment sancionador en l'àmbit tributari.

A continuació, D. Ignacio Fraisero va fer referència a què en el grup de treball es va anunciar que el 8 d'abril es posaria en marxa una prova pilote, per a oferir la cita especialitzada als col·laboradors socials autenticats que estigueren donats d'alta com a col·laboradors socials o col·laboradors socials delegats i que es trobaren adherits al Codi de Bones Pràctiques Tributàries. Aquella prova pilote es limitava a la prestació d'alguns servicis d'assistència per algunes Delegacions.

El Director del SEPRI reitera estos servicis, resumint el tractat en el grup de treball i sol·licita que es traslladaren les diferents incidències o línies de millora per part dels representants dels professionals.

D'altra banda, D. Ignacio Fraisero comenta que en el grup de treball es va informar sobre l'estat de les propostes pendents, suggerint el representant de FETTAF incorporar una nova tasca relacionada amb les empreses que estaven en el SII, perquè presenten en la mateixa data els models 349 i 303.

Ja que existix un punt de l'ordre del dia dedicat a l'anàlisi de l'estat de les propostes pendents, el Director del SEPRI anuncia que es desenvoluparà esta qüestió a continuació, en l'apartat sisè.

La Directora de l'Agència Tributària agraïx el resum del grup de treball i pregunta si algú desitja intervindre, sol·licitant el representant de AEDAF que partix del contingut de la nota aclaridora del model del 303 s'incorpore en el text jurídic de l'orde. D.a Rosa Prieto aclarix que ja no és possible la incorporació al text des d'un punt de vista temporal. No existint més intervencions, D.a Soledad Fernández dóna pas al punt següent de l'ordre del dia.

4. Resultats Campanya de Renda 2023

La Directora del Departament de Gestió comenta les principals xifres de la campanya, assenyalant respecte als accessos als servicis personalitzats de renda, que s'ha produït un augment d'alguna cosa més del 5% i recalcant l'augment dels servicis amb certificat. Es manté també amb un creixement força important l'accés amb referència, però disminuïx l'accés amb clau. Així mateix, D.a Rosa Mª Prieto destaca la utilització de l'aplicació mòbil, que va millorant i augmentant el seu ús, incrementant-se les descàrregues en més del 21%.

Les declaracions presentades s'han incrementat, passant de 23 milions l'any passat a més de 24 milions, augmentant les presentacions amb renda web, pujant per Internet un 4,98%, presencial el 6,67% i l'atenció telefònica un 5,41%.

La Directora del Departament de Gestió fa especial recalcament en l'assistència prestada tant a nivell presencial com telefònic, doncs este any s'ha realitzat un important esforç per a atendre a tots aquells que necessitaven de l'assistència de l'Agència Tributària per a presentar la declaració.

En funció del resultat, es poden distingir les declaracions presentades per ingressar, les quals han baixat en un 2,95%, les declaracions amb sol·licitud de devolució que han pujat un 8,04%, i les declaracions negatives i les renuncies que pugen igualment, encara que en menor mesura.

Entre les ferramentes d'assistència virtual, s'han rebut 38.238 consultes en el xat, informant la Directora del Departament de Gestió que s'han atés pràcticament la totalitat, sent la deducció per maternitat i la de lloguer per habitatge habitual les qüestiones amb major demanda.

Com resum d'este any pel que fa a l'any passat, D.a Rosa Mª Prieto informa que les respostes automàtiques experimenten un incremente del 48% pel que fa a l'any anterior i els xats atesos augmenten un 46%, passant de 26.500 a 38.600.

Altres servicis d'assistència van anar el servici telefònic 112 d'informació de renda i els prestats per les Administracions Digitals Integrals, ascendint a 38.000 les dites amb cita prèvia immediata.

D.a Rosa Mª Prieto destaca la posada en marxa del Informa+ de renda, disponible en sede des del 17 de maig per a contestar a aquelles preguntes més complexes, i assenyala que es van atendre un total de 4.029 consultes.

Una vegada conclosa l'exposició per part de D.a Rosa Mª Prieto, la Directora General de l'Agència Tributària pregunta si existix alguna qüestió relacionada amb el tema, preguntant D. José Castaño en què estat es troben les resolucions de les sol·licituds de devolució dels mutualistes. Així mateix, pel que fa a les mutualitats, D. José Castaño pregunta com es podrien obtindre les dades dels anys anteriors per a aplicar correctament les reduccions i les deduccions.

La Directora del Departament de Gestió contesta que s'estan resolent gradualment les sol·licituds de rectificació d'autoliquidació i que s'espera poder començar a pagar als no declarants abans que finalitze el mes de juliol. No obstant això, s'emetrà una comunicació a tots aquells que han presentat el formulari, tinguen dret o no a la devolució, indicant-los l'estat en el que es troba el seu formulari.

Quant a l'ajustament de 2023, D.a Rosa Mª Prieto considera que és complicat tindre incorporada la informació també per a anys anteriors i que una cosa és l'ajustament, que el tindrà la persona que està jubilada, i una altra cosa és qui es podrà aplicar el mínim, que és el descendent.

D'altra banda, D. José Castaño exposa, respecte de la deducció per guarderia, la problemàtica sorgida després de la modificació del model, doncs ja no és requisit imprescindible que el centre es trobe autoritzat. No obstant això, en algunes deduccions autonòmiques, com per exemple a Murcia, la legislació sí exigix estar autoritzat en la Conselleria d'Educació. El problema sorgix perquè el professional desconeix si el centre està o no autoritzat, preguntant D. José Castaño si d'alguna manera es podria requerir en el model la dada de si s'està autoritzat o no.

La Directora de Gestió reconeix que pot ser complicat ja que, si cada comunitat posa un requisit, és difícil incloure'ls tots en el model. D.a Rosa Mª Prieto sol·licita que traslladen la problemàtica a través de la Secretaria Tècnica i s'estudiarà i analitzarà.

D. Joan Torres pregunta si les comunitats autònomes comuniquen totes les dades de discapacitat, lloguers etc…

La Directora de Gestió contesta que les CA traslladen informació i que el que s'inclou en dades fiscals és la informació que proporcionen, però que no es trasllada per estes la totalitat de la informació.

La Directora de l'Agència Tributària coincidix en què és necessari que les comunitats autònomes faciliten aquella tasca d'una manera més senzilla, pel que es traslladarà la petició.

D.a Cristina Álvarez afegix que es disposa d'un model, el 993, a través del qual les comunitats autònomes manen la informació, no obstant això, de vegades les seues regulacions són molt complexes i ni tan sols la pròpia comunitat disposa de tota la informació.

5. Utilitats del NRCO

La Directora General de l'Agència Tributària cedix la paraula a la Directora del Departament de Recaptació, que aclarix que les sigles del NRCO fan referència al número de referència complet en línia. El NRCO és bàsicament el DNI de cada pagament o de cada ingrés que es produïx en relació amb tots els deutes que gestiona l'Agència Tributària.

D.a Virgínia Muñoz assenyala que el sistema és innovador, té una implementació força avançada i que ha millorat molt el sistema anterior del 98. En el sistema anterior, es coneixien els ingressos a través de les dites quinzenes, informació que donaven les entitats col·laboradores cada 15 o 30 dies. Amb aquell sistema, es requeria als ciutadans perquè aportaren un justificant de l'ingrés, el que provocava nombroses actuacions i dilacions de les actuacions. Fins que no transcorrien els 15, 30 o de vegades 40 dies, no es podien realitzar actuacions, la qual cosa implicava una incomprensió ciutadana i un incremente de la conflictivitat, realitzant-se part de les actuacions amb informació no actualitzada. També existien retrocessions en les entitats amb desconeixement de l'Agència i el control només podia realitzar-se a posteriori.

Amb el nou sistema, la informació es tindre en línia amb major celeritat, permetent que aquella informació siga explotada per la pròpia Agència Tributària i per tots els ciutadans, existint una total seguretat i un major control, desapareixent les validacions manuals i els segells de finestreta i podent-se realitzar el control en qualsevol moment.

A més, la Directora del Departament de Recaptació indica que amb el nou sistema una liquidació pagada ja no pot ser retrocedida, excepte si excepcionalment existira algun problema. Tot això permetrà utilitzar la informació tant en processos a instàncies de part (emissió de certificats d'estar al corrent de les obligacions tributàries, atorgament de garanties, resolució de recursos etc …) com en procediments iniciats d'ofici.

Així mateix, en l'APP Pagar, ajornar i consultar, no només pot consultar qualsevol ciutadà amb Cl@ve, sinó també les societats amb certificat electrònic. En l'apartat “Consultar deutes o els meus pagaments”, a l'entrar en “Els meus pagaments”, que és una funcionalitat del NRC, es podrà consultar quan es va fer el pagament i baixar-se un justificant.

La Directora de Recaptació indica que el 70% dels accessos que es realitzen als “meus pagaments” es realitza des de l'APP. Així, des del juliol de 2022, existixen més d'1.500.000 d'accessos, dels quals més d'1.000.000 ja es produïxen per l'APP.

D.a Virgínia Muñoz afegix entre els avantatges del sistema que, quan una persona sol·licita un certificat d'estar al corrent i acaba de pagar un deute, el sistema el reconeix emetent-se el certificat amb resultat positiu. El 3 de maig de 2023, també es va establir un sistema per a tots aquells que no estigueren tecnològicament adaptats, que no tenen Cl@ve o que no puguen accedir a l'APP o a la Sede, permetent-los telefonar per telèfon després del pagament i que es canvie el sentit del certificat a positiu.

Així mateix, la Directora del Departament de Recaptació assenyala la importància del NRC en les actuacions d'embargament, a l'usar-se tota la informació relativa als embargaments de crèdits, TPV i altres, la qual cosa permet conéixer que la persona embargada es troba pagant en aquell moment, a diferència de l'anterior sistema, en què existia una diferència d'aproximadament un mes. Este sistema permetrà reduir o alçar l'embargament, així com reduir el deute pendent en els ajornaments i fraccionaments.

La Directora General de l'Agència Tributària agraïx l'esforç del Departament de Recaptació i del DIT pel nou sistema que permet atendre les necessitats d'una manera molt més àgil, i pregunta si existixen intervencions sobre esta matèria.

Tant D. José Castaño com D. Joan Torres se sumen a la felicitació al Departament de Recaptació i al DIT i recalquen la rapidesa de la informació no només en el pagament de deutes sinó també en el pagament de les sanciones.

6. Situació de les propostes pendents

El Director del SEPRI explica en relació amb les tasques pendents que s'han distingit les mesures complides, les que estan en estudi, les que es troben en procés i les no viables, havent de ser eliminades gradualment les complides i inviables, per poder centrar els grups de treball en les propostes viables pendents.

Respecte de la primera proposta, eliminar els avisos de notificació els caps de setmana, ja es va posar en marxa el mes de març, ampliant-se ara als festius nacionals, pel que es dóna per complida.

En segon lloc, declarar el mes d'agost com inhàbil, exigix una modificació normativa, pel que es considera inviable.

En tercer lloc, la modificació del calendari del contribuent en relació amb les festivitats locals, no es considera viable degut a l'elevat nombre de municipis.

Quant a la proposta núm. 4, unificació dels terminis de presentació que cal realitzar el mes de gener, portant-los tots al dia 30, necessita una modificació normativa i una valoració pressupostària, pel que es considera inviable.

La proposta núm. 5, fer coincidir el termini de domiciliació de les autoliquidacions amb l'últim dia del termini per a la seua presentació, ja va anar amplament explicada, existint el compromís de reduir el termini al menor de 3 dies feiners o 5 dies naturals. La Directora del Departament de Recaptació afegix que la novetat consistix en què es recollirà este compromís en ordre ministerial.

Pel que fa a la proposta núm. 6, dedicada a la cita prèvia especialitzada dirigida als professionals adherits al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, ja s'ha comentat que es va posar en marxa una prova pilote el 8 d'abril, circumscrita a determinats àmbits territorials i servicis, estenent-se a partir de l'1 de juliol a tot el territori nacional. Així mateix, s'ha enviat als Col·legis i Associacions una guia on es reproduïxen els passos a seguir per a demanar aquella cita prèvia especialitzada pels diferents professionals. Els Delegats Especials també es reuniran amb els col·legis i associacions del seu àmbit territorial a fi de comunicar-los que està a la seua disposició la possibilitat de realitzar en tot el territori nacional una cita prèvia especialitzada. Esta proposta es dóna per complida, si bé es continuarà millorant i es treballarà especialment a ampliar la difusió de la mesura.

També s'ha complit la proposta núm. 7 sobre la simplificació del llenguatge administratiu, començant per documents de recaptació i requeriments de renda 2023, entre d'altres.

La proposta núm. 8, el reconeixement a la tasca social de l'intermediari fiscal, es recull dins del propi Pla estratègic 2024-2027, on ja s'establix el paper rellevant que tenen els professionals tributaris, pel que es dóna per complida.

La mesura núm. 9, major participació dels col·laboradors socials en l'elaboració dels projectes normatius, es dóna per complida; tanmateix, el núm. 10, que versa sobre una major participació en les reunions amb les entitats financeres, no resulta viable.

La proposta núm. 11, l'acostament dels procediments de comprovació a la data o al moment de realització del fet imposable, es troba en estudi, doncs requerix un temps de maduració.

La següent proposta, el núm. 12, l'aportació del NIE per un només membre de l'òrgan directiu d'entitats no residents per a la realització d'operacions puntuals, exigix modificació de la normativa.

La proposta núm. 13 consistix en la creació d'un logotip, que, si bé està aprovat, es troba en procés, quedant pendent de determinar les normes d'ús.

La proposta núm. 14, domiciliar les declaracions d'IRPF complementàries d'exercicis anteriors per la percepció d'endarreriments de salaris, es troba en procés. D.a Virgínia Muñoz aclarix que, per a domiciliacions en complementàries extemporànies, resulta inviable, doncs això implica recollir arxius per a domiciliar-los amb els bancs cada dia. Respecte de les complementàries presentades en termini, D.a Cristina Álvarez assenyala que no pot implementar-se en el curt termini, ja que és necessària una coordinació amb els bancs. Per exemple, en les declaracions de no residents, sí que es permet la domiciliació, encara que s'este amb posterioritat, no obstant això, això suposa un problema doncs s'acumulen les declaracions presentades durant tot l'any i es recullen el gener. A més, de vegades, principalment en casos de fusiones, els bancs no es recorden de recollir el domiciliat, existint nombrosos problemes amb les declaracions de no residents.

La proposta núm. 15, domiciliació del model 309, es dóna per complida.

Respecte a la unificació dels codis de la CNAE i deL IAE, la proposta núm. 16 es classifica com en estudi, no existint cap novetat.

La proposta núm. 17, introducció d'un major neteo en els moviments bancaris entre comptes d'un mateix titular, requerix un redissenye del model de subministrament d'informació i té uns forts costos indirectes per a la banca, pel que esta proposta es troba en estudi.

La següent, el núm. 18, consistent a reiterar al Consell de Notariat i al Consell de Registradors de propietat instruccions relatives a la revocació del NIF, s'ha dut a terme. També s'ha complit el núm. 19, inclusió d'una nota simple en la informació oferida en els procediments de subhasta d'immobles.

Quant a la major coordinació entre l'Agència Tributària i les comunitats autònomes en relació amb els impostos de la qual gestió es troba cedida, proposta núm. 20, es troba en procés per a la millora dels mecanismes ja existents.

La proposta núm. 21, facilitar per les empreses el certificat de retencions quan existix una finalització de la relació laboral i existisca més d'un pagador en el transcurs del propi exercici, necessita modificació normativa i suposa més costos indirectes, existint dubtes de què la informació econòmica d'un pagador puga ser compartida amb un altre pagador. Per consegüent, es considera inviable.

La proposta núm. 22, compartir amb la Seguretat Social les dades relatives al règim d'autònoms, ja s'ha complit.

Quant a la proposta núm. 23, millorar la gestió de devolució de l'impost especial sobre els envases de plàstic no reutilitzables, s'està treballant en un desenvolupament informàtic per a la presentació i tramitació de les sol·licituds de devolució i en la pròpia Sede electrònica els contribuents poden trobar tant un Excel on poden reflectir la relació de justificants com la sol·licitud de devolució del model.

Quant a reduir les demores en els tràmits d'obtenció del NIE, proposta núm. 24, es considera inviable, ja que no correspon la competència a l'Agència Tributària.

També es considera inviable la proposta núm. 25 doncs ja no es poden reflectir en el reglament determinades qüestiones sobre les autoliquidacions rectificatives.

Quant als criteris d'admissió de despeses deduïbles, proposta núm. 26, es troba en estudi ja que els criteris vénen derivats de l'àmbit normatiu, de les adoctrines vinculants de la DGT i del Tribunal Economicoadministratiu.

Pel que fa a la proposta núm. 27, unificació de data de presentació del model 349 i 303, no és viable ja que canviar el model 303 té un fort impacte i a més el model 349 previsiblement ser objecte d'una modificació comunitària.

Així mateix, s'han incorporat propostes traslladades pel Col·legi d'Economistes. En primer lloc, el núm. 28 sobre actualització d'una nota de processos de procediments concursals, es troba en procés. Quant a la no exigència d'un format determinat per a aportar documentació, el núm. 29, s'ha posat en estudi perquè és necessari concretar quin és la petició en particular.

La proposta núm. 30, adaptació del calendari perquè els pagaments d'impostos no coincidisquen amb dies previs als festius, no es considera viable. Tampoc es considera viable el núm. 31, presentació de comptes anuals segons el model vigent quan es van aprovar, sempre que s'este abans de la publicació d'un nou model, per manca de competència.

La proposta núm. 32, millora dels procediments per a evitar verificació presencial de documentació, s'ha posat en estudi, existint dubtes pel que fa a l'abast del que s'ha sol·licitat.

La proposta núm. 33, analitzar sol·licituds d'unificació de criteris que plantegen els professionals quan es comuniquen actuacions dispares en casos similars, es considera complida, ja que el Codi de Bones Pràctiques Tributàries recull la possibilitat que els professionals s'adrecen a l'Agència Tributària per a resoldre estes discrepàncies.

Quant a les propostes del memoràndum d'Assessores Units, tots els assistents arriben a l'acord de no incloure-les ja que el Fòrum és el lloc creat per a analitzar i debatre les propostes dels representants dels professionals i es desconeix qui firma les mesures del memoràndum.

D. Adolfo Jiménez sol·licita si se li pot reenviar el llistat actualitzat, al que D. Ignacio Fraisero contesta que s'enviarà la llesta a tots.

D. Manuel López Frías pregunta com solucionar el problema sobre la impossibilitat de sol·licitar un NIF d'ofici per a realitzar una declaració d'importació per un no resident, ja que al no tindre un NIF no pot presentar la declaració.

D.a Nerea Rodríguez indica que el NIF d'ofici és una ferramenta que s'utilitza en casos molt taxats, i que, per tant, caldria veure si el cas concret s'ajusta o no a aquells requisits. D. Manuel López Frías contesta que li farà arribar el supòsit.

Així mateix, D. Ignacio Fraisero reitera que s'envien per escrit les noves propostes o problemàtiques sorgides.

D. Juan Manuel Herrero pregunta, respecte de la proposta núm. 18, si és possible que se'ls reenvie la reiteració formulada a notaris i registradors perquè no posen problemes en els casos de dissolució i liquidació.

D.a Rosa Mª Prieto explica que s'està treballant en la possibilitat de considerar esta com una causa de rehabilitació del NIF, pel que, seria més prudent esperar al canvi i evitar així causar una major confusió.

D. Jesús Fernández Bravo afegix algunes problemàtiques com la impossibilitat de presentar comptes en el Registre Mercantil, el curt termini per a presentar l'impost de societats o l'escassa informació que aporta la declaració de titularitat d'accions.

D.a Rosa Mª Prieto al·ludix a la gran necessitat de recursos tant humans com tecnològics que es necessiten per a Renda, sent complicant anticipar més dades fiscals de Societats, recalcant la Directora General de l'Agència Tributària que en les dades fiscals de Renda s'ha evolucionat molt i que cal entendre que amb Societats passarà el mateix, s'aniran donant passos i s'intentarà donar més informació.

D.a Soledad Fernández afegix que l'exigència de tindre informació sobre les titularitats reals de les empreses té el seu origen en els compromisos amb Europa, ja que per a certs ajuts i fons europeus es necessita realitzar un control de les titularitats reals, informació de la que no sempre es disposava.

A continuació, D.a Pilar Otero informa, quant a les propostes 29 i 32, que, en algunes delegacions, persistix el problema de l'emissió de requeriments genèrics d'informació, demanant la totalitat de les factures d'un exercici. La Directora General de l'Agència Tributària sol·licita que es manen per escrit estos problemes de manera breu i precisa.

D. José Castaño indica pel que fa al tema de les dades fiscals de Societats, que no apareixen els recàrrecs i sanciones de l'Agència Tributària en les dades fiscals, responent D.a Rosa Mª Prieto que se li envie el cas concret per a analitzar, si escau, l'incident produït.

7. Pròxima convocatòria

D.a Soledad Fernández manifesta que la intenció és mantindre la periodicitat semestral de les reunions, assenyalant pel que fa al cas que la pròxima reunió se celebraria, previsiblement, el mes de novembre.

8. Altres consideracions, precs i preguntes

La Directora General de l'Agència Tributària fa al·lusió a la qüestió plantejada per FETTAF sobre la disposició addicional sisena del Reial decret llei 8/2023, pel qual s'adopten mesures per a afrontar les conseqüències dels conflictes a Ucraïna i Orient Pròxima, així com per a pal·liar els efectes de la sequera.

Esta disposició establix que l'Agència Tributària valorarà la suficiència de les mesures d'assistència en la presentació de l'IRPF per mitjans electrònics; no obstant això, D. Joan Torres sol·licita aclariment de la disposició quan diu que la valoració podrà dur-se a terme mitjançant informes dels membres del Fòrum de Professionals. D. Joan Torres al·lega que les dades els té l'Agència Tributària i que no queda clar que informe han de fer els professionals.

D.a Rosa Mª Prieto aclarix que esta valoració ha de fer-la l'Agència Tributària i traslladar-la al Consell per a la Defensa del Contribuent que és qui fa l'informe final. L'Agència Tributària ja té aquella informació a través de les enquestes que es fan en campanya.

Així mateix, la Directora del Departament de Gestió Tributària informa que la disposició addicional sisena parla dels fòrums d'associacions, pel que, el setembre, s'enviarà un document a les associacions, perquè contesten i afegisquen el que consideren. Una vegada rebuda la informació, es realitzarà un informe amb la valoració de l'Agència Tributària i es remetrà al Consell per a la Defensa del Contribuent perquè ells acaben de fer l'informe final.

D'altra banda, el representant de AEDAF pregunta quan es preveu publicar el Reglament de facturació electrònica, aclarint la Directora General de l'Agència Tributària que no disposen d'una data ja que s'estava analitzant una qüestió relativa a la protecció de dades, afegint el Director del Servici Jurídic que faria falta una norma amb rang de llei.

Ja que no es realitzen noves intervencions, la Directora General de l'Agència Tributària agraïx a les persones assistents la seua presència i participació i dóna per conclosa la vint-i-cinquena sessió del ple del Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris.