Acta de la sessió

ACTA PLE 1/2023

Acta de la reunió del Ple del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms
celebrada el 13 de març de 2023

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Javier Hurtado Puerta

Directora del Departament de Recaptació

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Director del Departament d'Informàtica Tributària

D. José Borja Tomé

Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals

D. Ignacio Fraisero Aranguren

Membres en representació de les Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms

Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA)

Vicepresidenta Executiva

D.a Celia Ferrero Romero

Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE)

President

D. Raúl Salinero Lacarta

Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA)

Secretari d'Organització

D. César García Arnal

Secretaria Tècnica del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms

Subdirectora General de Comunicació Externa – Servici de Planificació i Relacions Institucionals

D.a María Dolores Carreño Beltrán

El dia 13 de març de 2023 se celebra la tercera sessió plenària del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 24 d'octubre de 2022.
3. Aprovació, si escau, de les modificacions en les Normes de funcionament del Fòrum.
4. Planificació i rendició de comptes de l'Agència Tributària.
5. Supressió de la predeclaració en el model 303. Informació sobre el sistema de carta de pagament habilitat (persones físiques i entitats sense liquidació mensual diferents de societats A i B).
6. Facturació electrònica: projectes normatius.
7. Nou Portal de Subhastes AEAT.
8. Pròxima convocatòria: dates i temes a tractar.
9. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

Obri la sessió D. Ignacio Fraisero Aranguren, Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals, qui, després de donar la benvinguda i agrair a les persones assistents la seua presència en la tercera sessió del Ple del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms, demana disculpes per l'absència de D.a Soledad Fernández Doctor, Directora General de l'Agència Tributària i presidenta del Fòrum, a qui problemes d'agenda d'última hora li han impedit assistir a la sessió plenària.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 24 d'octubre de 2022

D. Ignacio Fraisero cedix la paraula a D.a Mª Dolores Carreño Beltrán, Subdirectora General de Comunicació Externa del Servici de Planificació i Relacions Institucionals i secretària Tècnica del Fòrum, qui manifesta que l'acta de la segona sessió del ple va anar remesa a les federacions i associacions amb anterioritat a esta reunió, no havent-se rebut observacions; afegix que, si no les hi haguera en este moment, quedaria definitivament aprovada. Ja que no es formula cap objecció, declara aprovada l'acta de la segona sessió plenària que va tindre lloc el passat 24 d'octubre de 2022 i comunica que la mateixa es publicarà a la seu electrònica de l'Agència Tributària en l'apartat dedicat a este Fòrum.

3. Aprovació, si escau, de les modificacions en les Normes de funcionament del Fòrum

En relació amb este punt de l'ordre del dia, el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals assenyala que en l'anterior sessió plenària es va anunciar la conveniència de modificar les Normes de funcionament del Fòrum, establint una reunió plenària ordinària a l'any i que, també, en funció de les qüestiones a tractar, poguera determinar-se la celebració conjunta de les sessions ordinàries o extraordinàries del Ple d'este Fòrum i del Ple del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empresa. Així, afegix que estes modificacions havien sigut remeses als membres del Fòrum, sense que fins la data s'hagueren rebut observacions i que, si no es produïren en este moment, quedarien aprovades; ja que no es formula cap objecció, declara aprovades les modificacions de les Normes de funcionament del Fòrum. En este sentit, el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucions informa a les persones estes que a l'ordre del dia de la tercera sessió plenària del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empreses s'incloïa igualment esta qüestió i que havia sigut aprovada pels seus membres. Finalment, D. Ignacio Fraisero aclarix que, per suposat, podran celebrar-se les sessions extraordinàries que s'estimen oportunes.

4. Planificació i rendició de comptes de l'Agència Tributària

El Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals informa de què l'addenda corresponent a l'exercici 2023 del Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020-2023 s'havia publicat a la sede electrònica el mes de febrer passat, i que, de la mateixa, es podien destacar les següents qüestiones:

• El 2023 s'està treballant en la implantació d'un nou model d'informació i assistència mitjançant la vertebració de la coordinació entre els servicis d'assistència presencials i telefòniques, distribuïts per tot el territori nacional, amb les Administracions d'assistència Digital Integral (ADI), que passen a prestar no només assistència digital als contribuents, sinó també al personal de l'Agència Tributària dedicat a les labors d'assistència, aconseguint d'esta manera una connexió permanent i homogeneïtat quant a protocols d'actuació i criteris. La finalitat del model és que la majoria dels servicis es presten per tots els canals, facilitant i simplificant l'accés als mateixos de manera que siga la ciutadania qui decidisca com vol o necessita ser atesa. Este model es desenvolupa a partir dels següents intruments:
  • Nova aplicació de cita prèvia en la que s'incorpora un llenguatge més comprensible i es millora la seua usabilitat.
  • Definició d'una carta de servicis completa que es publicarà a la seu electrònica, facilitant l'accés a estos servicis. Així mateix, en l'APP de l'Agència Tributària s'inclourà una versió simplificada.
  • Unificació de l'assistència telefònica prestada pel personal de l'Agència Tributària, independentment de quin siga la seua ubicació territorial, mitjançant un servici coordinat de forma centralitzada a través de les ADI.
• Potenciació de la relació cooperativa: està prevista la constitució d'un Fòrum amb les empreses, institucions i entitats pública, així com, en el marc del Fòrum de Grans Empreses, l'aprovació d'un nou annex al Codi de Bones Pràctiques Tributàries que possibilite l'aportació primerenca de la informació relativa a preus de transferència per les entitats que, voluntàriament, així el decidisquen.
• Avançar en la resolució de les sol·licituds de devolució de l'impost sobre societats de les pimes: amb este projecte, a desenvolupar en diversos exercicis, es pretén avançar de manera progressiva l'acord de les devolucions que complisquen determinats requisits, de manera que un percentatge rellevant de l'import sol·licitat es tornaria en un moment més pròxim a la finalització del termini de presentació de l'impost.
• Revisió dels criteris actuals relatius a la tramitació dels ajornaments i fraccionaments, de manera que es flexibilitze la concessió d'aquells que complisquen determinats requisits.
• Projecte de digitalització de treballadors autònoms i pimes: es continuarà avançant en este projecte per tal de modernitzar i professionalitzar la gestió administrativa i facilitar el compliment de les obligacions formals a estos col·lectius.

En relació amb esta última qüestió, D. Ignacio Fraisero indica que es desenvoluparà en el 6é punt de l'ordre del dia, dedicat a la facturació electrònica.

5. Supressió de la predeclaració en el model 303. Informació sobre el sistema de carta de pagament habilitat (persones físiques i entitats sense liquidació mensual diferents de societats A i B)

Per a l'exposició d'este punt de l'ordre del dia, el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals cedix la paraula a D.a Rosa María Prieto del Rei, Directora del Departament de Gestió Tributària, qui inicia la seua intervenció assenyalant que esta funcionalitat va dirigida a persones físiques i entitats que no siguen societats anònimes o limitades i que consistix en la possibilitat de, una vegada presentada l'autoliquidació a través de la sede electrònica, imprimir una carta de pagament i acudir a una entitat financera a abonar-la dins del període voluntari de presentació. Així, afegix que durant els mesos d'octubre i novembre es va remetre una carta informativa als contribuents que havien presentat durant els corresponents trimestres de 2022 la predeclaració, comunicant-los que, per a les autoliquidacions corresponents a l'exercici 2023 i següents, se suprimia la possibilitat de presentar el model 303 en paper imprés i que se substituïa per un procediment fàcil d'utilitzar i assegurança, ja que per a la presentació de l'autoliquidació el contribuent hauria d'identificar-se a la seu electrònica utilitzant Cl@ve i certificat o DNI electrònics. D'altra banda, D.a Rosa María Prieto comunica que, novament, s'enviaran cartes informatives als contribuents que han presentat la predeclaració durant el 4t trimestre de 2022, que són, aproximadament uns 98.000, representant un percentatge força xicotet en relació amb els presentadors del mateix trimestre que han utilitzat algun dels sistemes d'identificació electrònica. Finalment, la Directora del Departament de Gestió Tributària indica que, aproximadament, 65.000 contribuents que han utilitzat la predeclaració en paper durant el 4t trimestre no disposen d'un mitjà d'identificació electrònica, pel que és previsible que utilitzen els servicis d'assistència de l'Agència Tributària per a obtindre-ho o que decidisquen presentar les autoliquidacions del model 303 a través d'un col·laborador social.

6. Facturació electrònica: projectes normatius

Per a abordar este punt de l'ordre del dia, el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals cedix la paraula a D. Javier Hurtado Puerta, Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, qui assenyala que, com tots els estos coneixen, hui dia són dos els projectes normatius en tramitació que, d'alguna manera, estan relacionats amb esta matèria, si bé amb notables diferències quant a seu contingut, estructura de la informació i finalitat:

• Projecte de Reial decret pel qual s'aprova el reglament que establix els requisits que han d'adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suporten els processos de facturació d'empresaris i professionals, i l'estandardització de formats dels registres de facturació: impulsat per l'Agència Tributària, es dicta en desenvolupament de l'article 29.2.j) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en la redacció donada per la Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, en relació amb la prohibició del programa de doble ús o d'ocultació de vendes, afectant tant a les factures B2B com a les B2C. Així mateix, les entitats obligades al SII no es troben dins del seu àmbit subjectiu, ja que es considera que el mateix complix els requisits de seguretat de les dades subministrades. D'altra banda, quant a la seua tramitació, hui dia es troba pendent de l'informe del Consell d'Estat.
• Projecte de Reial decret pel qual es desenvolupa la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses pel que fa a la factura electrònica entre empreses i professionals: impulsat pel Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, els seus objectius són aportar una major eficiència al trànsit mercantil mitjançant l'avanç en matèria de digitalització del teixit empresarial espanyol, així com la reducció de la morositat, facilitant l'accés a la informació sobre els terminis de pagament. D'altra banda, estén l'obligació d'expedir i remetre factura electrònica a totes les relacions comercials entre empresaris i professionals, és a dir, establix la seua universalitat, si bé afecta únicament a les factures B2B. Quant a la seua tramitació, actualment el projecte de Reial decret es troba en fase de consulta pública prèvia.

Així, D. Javier Hurtado comenta que ha realitzat estes precisions per tal d'evitar confusions, ja que des d'alguns sectors s'havia apreciat que el segon projecte subsumia al primer, cosa que no és tal. No obstant això, aclarix que els ministeris d'Afers Econòmics i Transformació Digital i d'Hisenda i Funció Pública estan treballant conjuntament en la determinació dels requisits tècnics i d'informació a incloure en la factura electrònica i que, al si d'estos treballs, l'Agència Tributària ha presentat una proposta integral per a donar una solució eficient i viable a la qüestió que, a continuació, exposarà el Director Del Departament d'Informàtica Tributària.

Seguidament pren la paraula D. José Borja Tomé, Director del Departament d'Informàtica Tributària, qui comenta que abans d'exposar la proposta de l'Agència Tributària, abundarà en el ja assenyalat pel Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, reiterant certes diferències entre ambdós projectes:

• D'una banda estarien els sistemes de reporting fiscal, com és el cas del SII o l'actual projecte normatiu de desenvolupament de sistemes de facturació assegurances, entre els quals existix una modalitat que és amb envie immediat d'informació a l'Agència Tributària, si bé es tracta només del subministrament de la informació que és rellevant des del punt de vista fiscal i no del contingut complet de la factura. Cal tindre este que el seu objectiu és la prevenció i lluita contra el frau fiscal.
• D'altra banda estaria el projecte normatiu de desenvolupament de la Llei 18/2022, pel qual s'establiria l'obligatorietat de la factura electrònica en els intercanvis B2B i objectius dels quals són la reducció de la morositat comercial i la digitalització del teixit empresarial espanyol. El Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital està impulsant juntament amb el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública una arquitectura de facturació electrònica d'esquema del qual es poden destacar els següents elements:
  • intermediat per una xàrcia de plataformes d'intercanvi de factures electròniques subjectes a una regulació de mínims quant a seguretat, sintaxi, etc.;
  • complementat per un sistema públic d'intercanvi bàsic de factures proporcionat per l'Administració, en què els emissors de les factures o les plataformes designades pels mateixos tindran l'obligació de depositar-les a la seu electrònica de l'Agència Tributària en un format únic;
  • interoperable, gràcies a la capacitat tècnica de les solucions informàtiques i les plataformes per a traduir els diferents formats estructurats més utilitzats, basats en estàndards internacionals;
  • que inclou a més la informació de la data de pagament de les factures per tal de la seua transmissió entre les parts, així com a l'Administració per al seu seguiment, potenciant la transparència com a mesura enfront dels abusos en els terminis de pagament.

D. José Borja continua la seua exposició assenyalant que una arquitectura basada en una xàrcia interoperable de plataformes presenta importants reptes, com ara els següents:

• Tindrà un cost recurrent per a empreses i professionals ja que hauran de contractar el servici amb una plataforma privada i, encara que esta prestara el mateix de manera gratuïta, s'estaria pagant un cost mitjançant la comunicació d'informació sensible en relació amb les seues operacions mercantils.
• Encara que en algun moment s'ha plantejat la possibilitat que l'Agència Tributària o un tercer desenvolupe un node públic d'interoperabilitat que resolga el problema de la comunicació gratuïta entre diferents plataformes, qualsevol node d'este tipus proporcionarà una interoperabilitat limitada i l'Agència Tributària no estaria en disposició d'abordar la seua construcció, ja que portar a la pràctica la interoperabilitat pot ser molt complex, tant per la dificultat per a definir-la i exigir-la com per a assegurar-la.
• Haurà d'establir-se la forma d'assegurar la integritat de les factures, segurament mitjançant sistemes criptogràfics de firma electrònica, el que complicaran la seua implantació i ús. A més, pot suposar un repte assegurar esta integritat quan es fan les necessàries conversions de formats.
• Admetre una multiplicitat de formats també generarà costos de transformació de les factures. Així mateix, el fet que estos formats poden variar amb el temps i tindre diverses variants, en la pràctica pot suposar un element de complexitat addicional.
• Caldrà determinar quin nivell de seguretat s'exigix a les plataformes tenint en compte que, com més alt siga, menys probabilitats haurà de que patisquen atacs informàtics. No obstant això, si el nivell de seguretat exigit és molt alt, hi haurà menys prestadors del servici de facturació electrònica, el que suposarà un encariment dels seus preus.
• Serà molt costós per a empreses i professionals complir amb l'obligació d'informar de tots els pagaments. Així mateix, caldrà establir com les plataformes consoliden i lliuren la informació a l'Administració.

Seguidament, el Director del Departament d'Informàtica Tributària comenta que l'Agència Tributària ha participat en el grup de treball que ha definit l'arquitectura impulsada pel Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, on, des d'un primer moment, ha sostingut que faltava dels mitjans i habilitats tècniques per a posar en marxa sistemes públics que donaren suport a la mateixa i, en particular, un node d'interoperabilitat o una plataforma pública gratuïta de facturació electrònica que interoperara amb la resta de plataformes. Igualment, l'Agència Tributària ha assenyalat alguns dels reptes anteriorment exposats i la impossibilitat de participar en una definició de detall del sistema. Així mateix, D. José Borja indica que l'Agència Tributària ha proposat un esquema per a la facturació electrònica que, basant-se en un sistema públic per a l'intercanvi bàsic de factures i respectant el valor afegit que poden aportar les plataformes de facturació electrònica, permetria assegurar la viabilitat i utilitat del sistema. Afegix que este sistema seria addicional als d'informació fiscal de facturació (SII i Veri*factu) i que en el mateix totes les empreses i professionals incorporarien a la seu electrònica de l'Agència Tributària totes seus factures emeses, amb un format únic que es validaria juntament amb el NIF de l'emissor i del receptor. Igualment, estes factures quedarien a disposició tant dels seus destinataris com de l'Agència Tributària a la seu electrònica de la mateixa. Així, el Director del Departament d'Informàtica Tributària assenyala que el sistema proposat es basa en els següents elements:

• Establiment d'un sistema públic per a l'intercanvi de factures B2B en un format únic, que podria ser Facturae, ja que el seu ús està molt estés atès que és obligatori en les relacions B2G, encara que també podria ser un altre que estiguera alineat amb els estàndards europeus, però sempre mantenint la unicitat. No obstant això, la decisió final sobre el format únic a adoptar haurà de prendre's pel Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital.
• Obligació de comunicació de totes les factures B2B a la sede electrònica de l'Agència Tributària pels emissors de les mateixes.
• Posada a disposició dels seus destinataris o representants a la seu electrònica de l'Agència Tributària. Així, sent l'obligació universal, totes les empreses i professionals disposaran de totes seus factures a la seu electrònica. No obstant això, el contribuent podrà utilitzar, addicionalment, una plataforma de facturació privada per a l'intercanvi de factures, així com per a la gestió de tot el que té relació amb les mateixes.
• Es prohibix obligar a l'emissor a comunicar la factura al receptor per una plataforma diferent de la sede electrònica l'Agència Tributària.
• Validació del format i del NIF d'emissor i receptor de les factures a la seu de l'Agència Tributària, rebutjant-se aquelles que no s'ajusten al format estàndard. Esta validació és la mínima imprescindible perquè els receptors de les factures puguen integrar en els seus sistemes informàtics d'un mode automàtic les factures electròniques rebudes. Encara que inicialment no es planteja el rebuig de factures per uns altres motius per raons de simplicitat, per tal de no dificultar l'intercanvi de factures i limitar l'accés de l'Agència Tributària al contingut no tributari de les mateixes, s'avaluarà més avance la possibilitat i oportunitat d'unes altres validacions de contingut i, en particular, de la seua consistència amb els llibres registre d'IVA.
• L'Agència Tributària oferirà un formulari en seu sede per a l'elaboració i registre de factures senzilles per a xicotets emissors. Estes factures quedaran a disposició dels seus destinataris en format Facturae a la seu electrònica de l'Agència Tributària.
• La informació dels pagaments de les factures es comunicaria obligatòriament pels receptors de factures del SII i de forma voluntària pels emissors de factures Veri*factu. Les seues contraparts podrien consultar esta informació a la seu de l'Agència Tributària i, si escau, informar de discrepàncies tant pel que fa a si el pagament no s'ha realitzat com a la data real en què s'ha produït. A més, s'estudiaria la possibilitat de fer convergir el sistema d'intercanvi de factures amb SII i Veri*factu en un moment posterior, quan l'intercanvi de factures estiguera bé consolidat. D'altra banda, s'ha descartat la participació de les entitats financeres en el model per la complexitat que implicaria, en especial pel que fa a la identificació en el moment del pagament del destinatari, l'origen del pagament, i la factura a què es puga referir.

Seguidament, el Director del Departament d'Informàtica Tributària assenyala que es poden destacar com avantatges i inconvenients d'esta proposta els següents:

• Avantatges:
  • Es tracta d'una alternativa viable amb un cost moderat per a les empreses i professionals, inferior al de qualsevol altra alternativa en els terminis plantejats.
  • Les diferents parts del projecte es poden desenvolupar de forma independent e aniran aportant valor tan prompte com entren en servici. Per exemple, la informació sobre pagaments que s'articularia sobre els actuals llibres de factures rebudes del SII, pot començar a consolidar-se independentment de què s'haja començat a rebre la informació completa de les factures de tots els empresaris i professionals.
  • No obliga als empresaris a comunicar a plataformes privades informació sensible.
  • El sistema permet a les empreses i professionals l'intercanvi de factures electròniques estructurades que poden incorporar de manera automàtica en els seus sistemes informàtics.
  • A l'establir-se un format únic, s'adopta un estàndard nacional que simplifica en la majoria dels casos el tractament automatitzat.
  • S'habilita un sistema que permet un control bàsic de períodes de pagament, en especial els de les grans empreses, sense imposar una carrega desproporcionada d'informació. Esta informació estarà consolidada a l'Agència Tributària per al seu ús per les autoritats econòmiques.
  • Es reduïx el risc d'alteració de factures en plataformes privades amb intencions fraudulentes.
  • Mantindre una mínima validació de format i del NIF de les factures intercanviades en el sistema farà més fàcil seu desplegue. De la mateixa manera, mantindre un envie del contingut de les factures independent de l'enviament dels registres de facturació dels sistemes SII i Veri*factu simplificarà el compliment de les obligacions d'empresaris i professionals.
  • Addicionalment i amb caràcter voluntari es poden utilitzar plataformes privades per a fins que aporten un valor afegit al mer intercanvi de factures en un format estàndard.
  • Una futura convergència dels sistemes d'informació fiscal i intercanvi de factures és molt més senzilla en el model proposat que en qualsevol altre que puga plantejar-se.
• Inconvenients:
  • L'Agència Tributària ha d'assumir el cost de la posada en funcionament del sistema, si bé al basar-se en infraestructures disponibles este cost està controlat.
  • La informació relativa als pagaments de les factures ser incompleta, ja que només es registraran pagaments totals. A més, el subministrament d'esta informació només serà obligatòria per a determinades empreses. No obstant això, una vegada implantat el sistema, si anara necessari, és viable establir majors obligacions d'informació per a emissors i receptors de factures.
  • Els empresaris i professionals hauran de remetre dos informacions a l'Agència Tributària: llibres registre de SII (o transmissió automàtica de registres Veri*factu) i contingut de les factures. Esta doble obligació respon a la diferent naturalesa de la informació que cal comunicar a l'Administració tributària i als clientes e, fins i tot, als diferents tractaments que ambdós processos puguen requerir. Tanmateix, es tracta d'un procés tècnic automatisable i la independència entre ambdós sistemes és necessària per poder implantar el sistema en un termini breu. Així mateix, qualsevol altre model que puga plantejar-se per a la facturació electrònica, com el basat en plataformes privades de facturació, s'enfronta al mateix inconvenient i, a més, si la informació fiscal i la de facturació s'envien a sistemes diferents, seria molt més complicat en un futur buscar una possible convergència dels mateixos.

A continuació, els representants de les Federacions i Associacions estes en la sessió plantegen les següents qüestiones:

• En relació amb el formulari que l'Agència Tributària oferirà en seu sede electrònica per a la confecció de factures senzilles es consulta si, una vegada complimentat, es podria remetre, al que el Director del Departament d'Informàtica Tributària li respon que, una vegada finalitzada l'emplenament no és necessari remetre-ho, atès que es confecciona en la pròpia sede electrònica, on la factura quedaria disponible per al seu destinatari en un format que li permetria integrar-la en la seua comptabilitat. A més, l'emissor de la factura pot optar per remetre-se-la al receptor per uns altres canals (plataforma privada, correu electrònic, etc.).
• Es pregunta si es vincularan les factures electròniques amb els llibres registre, al que els representants de l'Agència Tributària contesten que en un primer moment no serà possible degut, fonamentalment, als terminis d'implementació prevists. A més, s'assenyala que per a elaborar els llibres registre amb el contingut de les factures electròniques, estes haurien de sotmetre's a una sèrie de validacions que introduirien una certa complexitat en un document que conté una part d'informació no fiscal i sí de caràcter comercial. No obstant això, el fet que totes les factures B2B estiguen en un repositori a la seu electrònic de l'Agència Tributària facilitarà la convergència dels sistemes de subministrament d'informació fiscal i de facturació electrònica a mitjà termini, contribuint a la implantació d'un model que permeta avançar en l'automatització de totes estes tasques, simplificant així el compliment de les obligacions legals a empreses i professionals.
• En relació amb la utilització de plataformes privades s'assenyala que, efectivament, se cedirien dades sensibles de l'activitat comercial i que, a més tindria un cost. Per part seua, els representants de l'Agència Tributària, donant suport a les seues intervencions en una presentació en power point, indiquen que la utilització de les mateixes tindria caràcter voluntari, ja que existeix la possibilitat de què hi haja empreses o professionals que per diferents motius preferisquen la seua utilització. En este cas, seria la pròpia plataforma la que s'ocuparia del compliment de les obligacions de remissió de la informació a l'Agència Tributària.
• S'indica que el fet que totes les factures estiguen depositades a la seu de l'Agència Tributària facilitaria l'activitat dels professionals tributaris que s'ocupen de la comptabilitat, ja que no haurien d'esperar a què els seus clientes se les remeteren.
• Es planteja el cas de les factures B2C, al que els responsables de l'Agència Tributària assenyalen que, si bé la remissió d'estes factures no ser obligatòria, tanmateix, per a evitar possibles errors en la qualificació del destinatari (consumidor o empresa i professional) l'aconsellable és que, voluntàriament, es remeten també les factures expedides als clientes consumidors finals.
• Es pregunta sobre el “Tiquet Bai” que s'està implementant al País Basc. Els representants de l'Agència Tributària responen que ja està en vigor a Gipuzkoa i que presenta una major semblança amb els sistemes Veri*factu que amb els de remissió de factures, ja que únicament es remet determinada informació i no el contingut complet de les mateixes.
• Quant als sistemes d'identificació dels clientes per a consultar seus factures a la seu electrònica el Director del Departament d'Informàtica Tributària indica que en el cas de persones físiques podran utilitzar el certificat o DNI electrònics i el sistema Cl@ve.
• Les entitats estes en la reunió assenyalen que, en relació amb estes noves obligacions d'informació, esperen que s'implemente la possibilitat de comptar amb una ferramenta amb la que puguen elaborar seus factures i que estes es remeten directament a l'Agència Tributària, sense necessitat de comptar amb una plataforma privada que cause nous costos i que supose la cessió a un tercer de dades que podrien considerar-se sensibles sobre la pròpia activitat empresarial.

Per a finalitzar amb este punt de l'ordre del dia, el Director del Departament d'Informàtica Tributària assenyala que després de la reunió es remetrà als membres del Fòrum un document on s'explica més detalladament l'exposat en la reunió. Així mateix, anima als estos a participar en la consulta pública i remetre les seues propostes i observacions, ja que l'opinió de pimes i autònoms en este projecte normatiu és d'una importància considerable.

Ja que no es produïxen més intervencions, el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals dóna pas al punt següent de l'ordre del dia i cedix la paraula a D.a Virgínia Muñoz Fernández, Directora del Departament de Recaptació.

7. Nou Portal de Subhastes AEAT

D.a Virgínia Muñoz, que utilitza en la seua exposició una presentació en power point, informa de què el passat 24 de novembre l'Agència Tributària havia posat en funcionament el “Projecte per a la comercialització de béns en subhasta”, consistent en un nou sistema d'informació i assistència en matèria d'alienacions centrat no en els deutors amb la Hisenda Pública afectats per un procediment d'alienació, sinó en totes aquelles persones interessades en participar en este procediment. Afegix que la finalitat de la nova funcionalitat és potenciar les alienacions de béns mobles i immobles embargats, a través de subhastes electròniques convocades per l'Agència Tributària. Així, la Directora del Departament de Recaptació indica que destacarà breument els següents aspectes del nou sistema:

• A nivell intern es va crear l'Equip Nacional d'Alienacions i la Mesa Nacional de Subhastes, el que ha permés prestar el servici i la pren de decisions a escala nacional, homogeneïtzant els procediments d'alienació. Així mateix, la gestió i la depuració del stock és única per a tot el territori nacional, havent-se implementat una funcionalitat informàtica (“mapa de selecció de béns ”) que permet la classificació d'un bé tenint en compte un algoritme que determina la seua capacitat d'alienació (en funció del tipus de bé, dret alienable, percentatge de titularitat, valor, carregues, etc.) i que, a més, geoposiciona els béns immobles en google maps.
• S'ha posat en marxa un servici d'atenció telefònica específic dirigit a prestar a la ciutadania en general, i no només als especialistes en la matèria, una atenció personalitzada, facilitant-li la informació que necessite i guiant-li al llarg de tot el procés, amb l'objectiu d'incrementar la participació i l'import de les adjudicacions. La durada mitja de les dites ateses està entre 15 i 20 minuts, el que pot donar una idea de què la informació subministrada és molt completa (jurídica, tècnica, procedimental, etc.). A més, el nou servici disposa d'un sistema de “trucades de sortida ”. D'altra banda, també compta amb un sistema intern d'auditories per tal de garantir el compliment d'uns rigorosos estàndards de qualitat.
• La nova funcionalitat, ja siga a la seu electrònica de l'Agència Tributària o en l'APP, és visualment atractiva, accessible i fàcil d'utilitzar, pel que s'espera que fomente la participació. La seua aparença és semblant a la d'unes altres plataformes existents en el mercat.
• De moment, està dirigit a l'alienació de béns immobles, si bé està prevista la seua extensió a béns mobles durant 2023.
• Els immobles subhastats incorporen descripcions detallades, fotos i tota la informació que es considera d'utilitat per a la ciutadania, així com un enllaç a la informació cadastral dels mateixos. També inclou un enllaç al Portal de subhastes BOE, on es poden consultar les subhastes que estan actives i participar en les mateixes.
• Els béns es poden visualitzar en format “Llistat” o “Mapa” i, en qualsevol cas, disposa d'un sistema de filtres i cercadors que es complementa amb un catàleg de preguntes freqüents per tal de facilitar la gestió a les persones que desitgen participar. A més, els interessats poden guardar els seus criteris de cerca i subscriure's a un servici d'“avisos ”que li permetrà, prèvia identificació electrònica, rebre un SMS o un correu electrònic quan hi haja nous béns que complisquen estos criteris.

8. Pròxima convocatòria: dates i temes a tractar

D. Ignacio Fraisero comenta que, tal com se n'ha recordat amb les modificacions de les Normes de funcionament del Fòrum aprovades en el punt 3 de l'ordre del dia, està previst que la següent sessió plenària tinga lloc el març de 2024 i es realitze conjuntament amb el ple del Fòrum de Xicotetes i Mitjanes Empreses. No obstant això, el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals afegix que la data és orientativa i, per suposat, cabria la possibilitat de modificar-la en funció de l'evolució de l'activitat dels grups de treball.

9. Altres consideracions, precs i preguntes

El Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals oferix la paraula a les persones assistents per si desitgen realitzar algun comentari, observació, etc.

En primer lloc pren la paraula D.a Celia Ferrero per a assenyalar que cal que des de l'Administració es realitze una campanya de difusió sobre les modificacions normatives previstes quant a facturació electrònica i l'important que és per a la realització dels tràmits administratius que els treballadors autònoms disposen d'un certificat electrònic. Així, comenta que durant la pandèmia es va posar de manifest que un percentatge significatiu del col·lectiu al que representa faltava de certificat electrònic i que, si bé el nombre de treballadors autònoms que el tenen ha anat incrementant-se des d'aleshores, ATA considera que s'ha de seguir insistint en este tema. En este sentit, indica que seria convenient facilitar els tràmits per a la seua obtenció i, a més, comptar amb un servici d'ajuda específic. Finalment, subratlla que disposar d'un certificat electrònic també pot significar una reducció de costos indirectes, ja que es podria no dependre d'un col·laborador social.

Seguidament pren la paraula D. César García Arnal, qui manifesta que està d'acord amb el comentat per la representant d'ATA, però que desitja insistir en què, a més, haurien de facilitar-se els tràmits per a l'obtenció del certificat electrònic, així com la seua utilització. Afegix que existixen empreses certificadores que, previ pagament, t'el proporcionen sense desplaçaments, el custodien en el “núvol”, t'avisen quan cal renovar-ho, etc. Així, assenyala que seria convenient que des de l'Administració se simplificara tot el que té relació amb els certificats electrònics.

Per part dels representants de l'Agència Tributària s'indica que es pren nota de la qüestió plantejada i se sol·licita a les entitats que remeten a l'Administració les propostes que consideren oportunes.

A continuació, ja que no es produïx cap altra petició de paraula, D. Ignacio Fraisero agraïx a totes les persones estes la seua assistència i dóna per conclosa la tercera sessió plenària del Fòrum de Federacions i Associacions de Treballadors Autònoms.