Acta de la reunió
Fòrum de Grans Empreses
ACTA PLE 1/2019
ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DEL FÒRUM DE GRANS EMPRESES
CELEBRADA EL 18 DE JUNY DE 2019
Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses
Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària
D. Jesús Gascón Catalán
Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària
Director del Departament de Gestió Tributària
D. Gonzalo David García de Castro
Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària
D. Javier Hurtado Puerta
Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials
D.a Mª Pilar Jurado Borrego
Delegat Central de Grans Contribuents
D. Manuel Trillo Álvarez
Membres en representació de les Grans Empreses
ACS
Director Assessoria Fiscal
D. Alfonso Moreno García
AMADEUS IT GROUP SA
Vicesecretari del Consell d'Administració
D. Jacinto Esclapés Díaz
BANC SANTANDER
Group Executive Vice President
D.a Carmen Alonso Peña
BBVA
Director del Departament Fiscal
D. José María Vallejo Chamorro
LA CAIXA
Director Assessoria Fiscal
D. Manuel Alfonso García Rodríguez
CEPSA
Director Fiscal
D. Alberto Martín Moreno
COFARES
Assessor Consell Rector
D. Luis Valdeolmos González
EL CORTE INGLÉS
Directora d'Impostos
D.a Pilar Fernández Medina
ENDESA
Responsable d'Assumptes Fiscals
D.a María Muñoz Viejo
FCC
Director de l'Àrea Fiscal
D. Daniel Gómez-Olano González
GAS NATURAL
Director de Planificació Fiscal
D. Baltasar Gómez Febrel
GENERALI
Director Àrea Comptabilitat
D. Martí Jo Ruiz
IBERDROLA
Directora Global de Fiscalitat
D.a Begoña García-Fregat González
IBERIA
Spanish Tax Lead
D.a Elena Sánchez LLORENTE
INDITEX
Director Assessoria Fiscal
D. Andrés Sánchez Iglesias
MAPFRE
Director d'Assessoria Fiscal
D. Antonio Lafuente González de Suso
MERCADONA
Gerent Fiscal
D. Rafael Hilario López Villanueva
NORFIN HOLDER
Director Assessoria Fiscal
D. José Antonio Gibello Saiz
REPSOL
Director General Econòmic i Fiscal
D. Luis López-Tello i Díaz Aguado
SEAT
Director d'Impostos
D. Francisco Javier Baulenas Setó
SIEMENS
Directora d'Impostos
D.a Ana Mª Moreda Galante
TELEFÓNICA
Director Fiscal Llatinoamèrica
D. Miguel Iglesias San Martín
VODAFONE
Director d'Assessoria Fiscal
D. Javier Viloria Gutiérrez
Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses
Secretària Tècnica
D.a Rosa María Prieto del Rei
Madrid, 18 de juny de 2019, se celebra la divuitena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent
ORDRE DEL DIA
- Obertura de la sessió
- Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 20 de novembre de 2018
- Resultats dels diferents grups de treball del Fòrum
- Pròxima convocatòria
- Altres consideracions, precs i preguntes
1. Obertura de la sessió
Obri la sessió D. Jesús Gascón Catalán, Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses, qui, després d'agrair als assistents la seua presència, assenyala que hauria volgut portar a este ple la presentació de la planificació estratègica de l'Agència Tributària per als propers anys, per tal de donar a conéixer quins van a ser les línies d'actuació, així com les implicacions per a les grans empreses. Afegix que, si escau, una vegada consolidada la legislatura, no descarta convocar una reunió per a realitzar esta presentació. D'altra banda, indica que, quant a la reiterada qüestió sobre la presentació de les dades estadístiques de manera que es reflectisca la imatge real de la contribució dels agents econòmics, l'Agència Tributària està analitzant la informació continguda en els Informes CbC per tal de realitzar una explotació estadística dels mateixos, garantint la confidencialitat de les dades de les entitats. Prosseguix exposant les dades més rellevants deduïts dels informes: En termes d'impostos meritats del que declara els 134 grups econòmics amb base espanyola, l'aportació global és de 14.250 milions d'euros que, respecte del benefici declarat en els models, suposa un tipus efectiu del 15,5 %. Quant a impostos pagats, l'aportació és d'11.594 milions d'euros i el tipus efectiu sobre el benefici mundial és el 12,6 %. Així mateix, el 30 % dels grups ha declarat un tipus efectiu superior al 25 %; el 33 % aproximadament ha declarat un tipus efectiu entre el 10 i el 25 % i la resta per davall del 10 %. Esta és l'única informació que es pot publicar sense risc de perdre confidencialitat. En estos moments, les dades, amb els seus corresponents notes metodològiques, s'han enviat al Ministeri d'Hisenda a fi que es pronuncien sobre la pertinència de la seua publicació.
D'altra banda, D. Jesús Gascón continua la seua intervenció assenyalant que el Govern va encomanar el 2018 a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) una revisió sobre determinades polítiques de despeses (
A continuació, D. Jesús Gascón dóna pas al segon punt de l'ordre del dia.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 20 de novembre de 2018
D. Jesús Gascón cedix la paraula a D.a Rosa María Prieto, qui assenyala que l'acta de la 17a sessió del Ple del Fòrum es va remetre als integrants del mateix i afegix que, no havent-se rebut observacions i si no les hi haguera en este moment, quedaria definitivament aprovada. Al no realitzar-se cap observació pels estos, declara aprovada definitivament l'acta de la sessió plenària del dia 20 de novembre de 2018.
3. Resultats dels diferents grups de treball del Fòrum
En este punt de l'ordre del dia, el Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària cedix la paraula a D. Javier Hurtado Puerta, Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, qui comentarà l'activitat del grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat.
D. Javier Hurtado inicia la seua exposició assenyalant que abans de comentar les qüestiones que es van tractar en l'última reunió del grup de treball, celebrada el passat 22 de maig, vol ressaltar tres idees que li pareixen importants per a entendre la postura de l'Agència Tributària en relació amb l'“Administració cooperativa”. En primer lloc indica que des que l'“Administració cooperativa” va començar el seu camí, amb molts dubtes al principi, no ha fet més que créixer i incrementar la seua influència en l'activitat de l'Agència Tributària i, en particular, en la del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, comptant cada vegada amb més persones que creuen en la possibilitat d'un nou model de treball amb les grans empreses, una nova relació basada no en la conflictivitat, sinó en l'entesa i la cooperació per al compliment dels respectius interessos. En segon lloc, assenyala que cal ressaltar que l'avanç en esta relació cooperativa exigirà un esforç d'empatia per a tots, és a dir, caldrà posar-se al lloc de l'altre i comprendre els seus interessos, entenent que tots formem part d'una mateixa societat, a desenvolupament del qual contribuïx cadascun des de les seues responsabilitats i amb el seu esforç. Finalment, comenta que la tercera idea, en relació amb les dues ja exposades, és que a l'Agència Tributària el desenvolupament d'aquella empatia passa per assegurar el compliment tributari, és a dir, sense detriment de la recaptació tributària, ja que este element serà una indicadora clau a l'hora de valorar el funcionament del model cooperatiu.
Quant a l'última reunió del grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària indica que els punts de l'ordre del dia tractats en la mateixa van anar aportats per l'Administració, sent desitjable que per a les pròximes convocatòries les empreses remeteren també els temes del seu interés. A continuació D. Javier Hurtado exposa les qüestiones que es van tractar en la reunió:
-
Quant a la “Nota de l'Agència Tributària sobre interposició de societats” publicada a la pàgina web, explica que va sorgir com a conseqüència de la polèmica existent a peu de calle pel que fa a un possible canvi de criteri en el tractament d'este tipus d'entitats. En la reunió es va aclarir que no havia existit tal canvi de criteri i que per a l'Agència Tributària quan una societat assumix funcions, riscos o actius o bé aporta valor al servei que presta, s'està davant una entitat legítima. En la mesura en què no es produïsca aquella aportació de valor, l'Agència Tributària entén que procedix una regularització tributària utilitzant, o bé el sistema d'aixecament del vel, o bé el de valoració de les prestacions a preus de mercat. En qualsevol cas, afegix que este ha sigut un tema de preocupació constant per a l'Agència Tributària i per això consta en els Plans de Control Tributari dels últims anys, podent ser consultat en les Resolucions que els aproven.
-
Pel que fa a l'estat de tramitació de la transposició de la Directiva (UE) 2018 del Consell, de 25 de maig de 2018 (Directiva sobre Intermediaris fiscals o DAC 6), la Direcció General de Tributs va assenyalar que havia hagut un procés de consulta prèvia en el que s'havien recollit observacions molt útils dels contribuents i dels intermediaris. També va afegir que havia sigut un tràmit molt enriquidor i que els treballs tècnics estaven a punt de fructificar. Quant a la possible extensió de l'obligació a les operacions domèstiques, es va indicar que aquell assumpte seria resolt amb la transposició. D'altra banda, pel que fa al règim sancionador, es va assenyalar que el desitjable seria que es tractés d'un règim aplicable, raonable i proporcional. Finalment, des de la DGT es va indicar que la Directiva busca operacions de planificació fiscal d'una certa importància i que pretén una transposició en la que totes les parts se seuen còmodes. D. Javier Hurtado afegix que no és molt propi de l'ordenament jurídic espanyol tindre este tipus de directives, però que, en un món cada vegada més internacionalitzat, la UE ha decidit que esta ha de ser la línia de treball i, per tant, caldrà anar encaixant els nous conceptes que proporciona este marc en les relacions jurídica-tributàries.
-
En tercer lloc, es va tractar l'aportació extemporània de proves en els procediments d'aplicació dels tributs: el Departament d'Inspecció va mostrar la seua preocupació per aquelles conductes de contribuents que no aporten els elements de prova que han sigut sol·licitats durant el curs del procediment inspector, per a aportar-los posteriorment en via contenciós-administrativa. Es va fer referència a una sentencia del Tribunal Suprem en la que s'establix que la jurisdicció contenciós-administrativa, com instància revisora que és, té la facultat de valorar noves proves, encara que no anaren posades de manifest durant el procediment inspector. Per part del Departament d'Inspecció es va assenyalar que esta sentencia estava provocant canvis en els hàbits de treball del personal de la Inspecció, sent la principal mesura adoptada el diligenciat exacte de tot el sol·licitat i del que s'ha aportat, fent constar, si escau, la falta de documents, i instruint expedientes sancionadors quan es considere que una omissió és intencional o deliberada, en aplicació de l'article 203.6 de la Llei general tributària (incompliment del deure de col·laboració).
-
Quant al principi de confiança legítima en dret tributari i els canvis de criteri en l'Administració, el Departament d'Inspecció va manifestar que són els òrgans interpretatius els qui han d'interpretar la norma. No obstant això, el principi de confiança legítima és subsidiari del principi de legalitat, ja que el primer que cal fer és aplicar la Llei, sabent el que diu per poder interpretar-la correctament. Així, en el procés d'interpretació pot haver-hi criteris que varien degut, per exemple, a una decisió interpretativa d'una instància superior. Es va fer al·lusió a la sentencia del Tribunal Suprem de 13 de juny de 2018 en la que es recull una exposició del principi de confiança legítima. Entenen que podria sorgir quan l'Administració s'ha pronunciat sobre determinats fets i les seues conseqüències jurídiques (a través de consultes vinculants de la Direcció General de Tributs o resolucions del TEAC) i posteriorment canvia el seu criteri sense haver sigut modificada la normativa. Produït aquell canvi de criteri, el dubte residix en si ha de projectar-se només a futur o si podria aplicar-se també de forma retroactiva. En este sentit, el Tribunal Suprem ve declarant que és des del moment en què es va aprovar la norma i no des que es va dictar la sentencia. Així, la polèmica sorgix quan un contribuent ha ajustat la seua actuació a un criteri externalitzat clarament per l'Administració i un òrgan interpretatiu, no tan alt com el Tribunal Suprem, en un moment donat varia esta interpretació. És en este moment quan, partint de comence de confiança legítima, caldria entendre que els efectes es produïxen a partir del canvi de criteri i no cap endarrere i, a més, hauria d'anar en ambdós sentits, és a dir, que el principi de confiança legítima ha de ser bilateral, havent d'haver-hi una posició jurídica equilibrada d'ambdues parts, Agència Tributària i contribuent. Este és el criteri que ha reconegut l'Audiència Nacional en recent jurisprudència i coincidix amb el plantejament de l'Agència Tributària, tenint en compte que sempre caldrà analitzar cas per cas.
-
Quant a la tributació dels dividends pagats per societats holdings, la Oficina Nacional de Fiscalidad Internacional comentó las recientes sentencias del Tribunal de Justicia de la Unión Europea y los aspectos conflictivos respecto a la utilización de entidades holdings. Així, el TJUE va dictar dos sentencies el passat 26 de febrer que han aportat elements rellevants per a la interpretació de la Directiva Matriu-Filial i de la Directiva d'Interessos i Cànons, en les que es pronuncia sobre la invocació del principi general de prohibició de pràctiques abusives, el concepte d'abuse de dret i els seus indicis, el concepte de “beneficiari efectiu” com clàusula autònoma per a denegar els beneficis de les directives i l'efectiva subjecció a impostos com a condició per poder beneficiar-se de l'exempció.
Per a finalitzar la seua intervenció, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària assenyala que, en relació amb l'últim punt tractat en la reunió del grup de treball, en estos moments l'Agència Tributària no està donant a esta jurisprudència una aplicació immediata i directa, sinó que s'està estudiant amb deteniment, per tal de tindre una línia clara d'actuació.
D. Jesús Gascón agraïx a D. Javier Hurtado Puerta la seua intervenció i cedix la paraula a D. Gonzalo García de Castro, Director del Departament de Gestió Tributària, per tal que comente l'activitat del grup de treball per a l'Anàlisi i Racionalització de Carregues Fiscals Indirectes.
D. Gonzalo García de Castro indica que en la reunió d'este grup de treball del passat 23 de maig es va comentar, en primer lloc, la millora de la qualitat de la informació del sistema de Subministrament Immediat d'Informació; en segon lloc, els resultats de la tramitació en l'entorn TGVI online en l'última campanya de declaracions informatives; en tercer lloc, aspectes vinculats a l'Ordre Ministerial d'aprovació del model de declaració de l'impost sobre societats 2018; en quart lloc, el format de Llibres Registre d'IVA i les perspectives de l'Agència Tributària pel que fa als Llibres Registre d'IRPF ; i, finalment, algunes consideracions vinculades als certificats de residència fiscal.
Prosseguix la seua exposició assenyalant que, en relació amb el SII, el dia 20 de juny està previst celebrar una reunió amb més de dos-cents assistents, en què s'analitzarà tota la problemàtica d'este sistema per tal d'intentar implementar un esquema que permeta, al seu torn, la introducció de noves validacions que atorguen una major consistència a la informació que obra en poder de l'Administració, de manera que puga ser utilitzada per l'Agència Tributària en la millora de l'assistència al contribuent i, al mateix temps, que siga útil per a identificar comportaments de risc. El Director del Departament de Gestió Tributària assenyala que en el transcurs de la reunió es posaran en comú de manera detallada les especificacions tècniques, intentant generar un cert consens, ja que no implicaran modificacions en els dissenys de registre. Així mateix, comenta que s'adequarà l'apartat de “preguntes freqüents”. Quant a les transformacions que requerirà la introducció de les noves validacions, estes consistixen en què missatges que en estos moments són només d'avís, passen a ser de rebuig i no s'admeta la informació en tant no es corregisca. Afectaran exclusivament als llibres registre de factures emeses i rebudes. Per a finalitzar amb este punt, D. Gonzalo García de Castro reitera que es tracta de millorar la qualitat de la informació i que és necessària la participació de tots.
En relació amb el TGVI online, el Director del Departament de Gestió Tributària agraïx a les empreses la seua col·laboració en l'eficaç desenvolupament de la campanya de declaracions informatives ja que, sense la important cooperació dels obligats a subministrar la informació i la seua actitud constructiva, no hauria funcionat. Afegix que l'Agència Tributària ha pogut tractar la informació amb gran agilitat i que, fins el moment, el major impacte s'ha produït en la declaració de l'IRPF, amb el trasllat als contribuents de les dades que obren en poder de l'Administració per tal de facilitar-los la confecció de les seues declaracions.
Prosseguix D. Gonzalo García de Castro assenyalant que en la reunió del grup de treball es van analitzar també les següents qüestiones:
-
En relació amb l'Ordre Ministerial d'aprovació del model de declaració de l'impost sobre societats 2018: es va informar del canvi de programa d'ajuda a formulari web de presentació (Societats Web). A més, es va indicar que este any havia hagut poques novetats normatives i que s'havien incorporat en l'Ordre HAC/554/2019, de 26 d'abril, per la qual s'aproven els models 200 i 220. Així mateix, es van comentar altres novetats incorporades al model 200.
-
En quan al format de Llibres Registre d'IVA : es va comentar que l'àmbit subjectiu es referix a contribuents que no estan obligats al SII i que estan sotmesos en un procediment de comprovació per IVA 2018. L'objectiu és normalitzar el format electrònic per a homogeneïtzar els llibres registre d'IVA que sol·licita l'Agència Tributària, no només en l'àmbit de gestió sinó també en l'àmbit d'inspecció. Açò permet una tramitació més ràpida dels procediments. Es va assenyalar, a més, que el format dels Llibres està publicat al web de l'Agència Tributària i s'ha facilitat a les empreses de desenvolupament informàtic perquè, si així el decidixen, l'utilitzen com plataforma bàsica de confecció de llibres registre.
-
Quant a les acreditacions de residència fiscal de no residents: es va comentar que esta matèria té una problemàtica molt heterogènia, fins i tot de coordinació entre Administracions, ja que algunes funcionen amb un esquema encara molt tradicional, mentre que l'Administració tributària espanyola ha implementat un sistema d'expedició de certificats, inclosos els de residència fiscal a l'efecte de conveni, caracteritzat per la seua immediatesa i la possibilitat de verificació des de qualsevol lloc del món en qualsevol moment. D. Gonzalo García de Castro finalitza la seua intervenció assenyalant que les acreditacions de residència fiscal afecten molt substancialment a l'àmbit financer, pel que cal obrir un procés de reflexió, obert a rebre propostes i comentaris, amb la finalitat de garantir la robustesa del sistema d'acreditació espanyol i l'eficàcia dels certificats que emet, davant unes altres autoritats fiscals o altres contribuents.
D. Jesús Gascón agraïx a D. Gonzalo García de Castro la seua intervenció i cedix la paraula a D.a María Pilar Jurado Borrego, Directora del Departament de Duanes i IE, per tal que comente l'activitat del grup de treball d'Impostos Especials.
D.a Pilar Jurado comença la seua exposició assenyalant que el grup de treball d'Impostos Especials es va reunir el dia 24 de maig i es van abordar les següents qüestiones:
-
Quant al procediment de vendes en ruta i avituallaments de carburants a embarcacions i aeronaus es va informar sobre el nou règim aplicable, que suposarà la transmissió electrònica a l'Agència Tributària dels fitxers que contenen la informació. En la reunió les empreses van manifestar la seua preocupació per la possibilitat de no tindre preparats els seus sistemes informàtics per a l'1 de juliol. Ja que esta inquietud també s'havia posat de manifest en el tràmit d'informació pública, D.a Pilar Jurado comenta que l'Agència Tributària ha publicat una nota informativa on es recull que l'aplicació del nou sistema es demora fins l'1 d'octubre.
-
D'altra banda, en la reunió també es va informar de què l'Agència Tributària havia hagut d'abordar una actualització del EMCS intern per a adaptar-ho a l'Ordre Ministerial i que en la Sede electrònica s'havia habilitat un apartat específic (portal SIANE - Sistema Integrat d'Avituallaments i Notes d'Entrega) on s'estava recollint tota la informació i documentació relativa al nou sistema per tal de facilitar el compliment de les seues obligacions tributàries a les entitats afectades. També es va informar de la publicació de les instruccions tècniques i un entorn de proves. La Directora afegix que en estos moments s'ha produït ja l'obertura real, si bé sense conseqüències jurídiques fins l'entrada en vigor de la normativa.
-
Pel que fa a la gestió de la comptabilitat dels impostos especials en la Sede electrònica de l'Agència Tributària, el denominat SILICIE (Subministrament Immediat de Llibres Comptables d'Impostos Especials), que entra en vigor l'1 de gener de 2020, agraïx a les empreses la seua col·laboració i el seu esforç per a l'adaptació al nou sistema. En la reunió es va comentar que s'havien desenvolupat sessions informatives amb les principals associacions dels sectors afectats, en les que s'havia facilitat informació detallada sobre el contingut i models de llibres. A més, es va informar de què s'havien visitat empreses, tant grans com xicotetes, per a conéixer la problemàtica concreta, i que l'Agència Tributària havia realitzat l'esforç d'adaptar-se el més possible als processos productius dels tres grups principals d'impostos (hidrocarburs, alcohol i tabac), per tal d'aconseguir un model vàlid per a les empreses. D.a Pilar Jurado afegix que les especificacions tècniques ja estan publicades i que en breu es publicarà un apartat de “preguntes freqüents”. Així mateix, agraïx tots els suggeriments rebudes i comenta que és propòsit de l'Agència Tributària continuar amb les sessions informatives.
-
Respecte a les marques fiscals de begudes derivades, en la reunió es va informar de què s'estava treballant en una precinta fiscal més potent, consistent en un model autoadhesiu, dotat d'un codi de punts al que va associada una informació que es transmet a l'Agència Tributària en el moment de seu embotellat. Així mateix, s'ha introduït un segelle rodó que pot facilitar els processos de lectura o de distribució posterior.
-
Finalment, en relació amb l'Impost sobre l'Electricitat comenta que les reduccions i exempcions d'este impost són objecte d'anàlisi per la UE. Assenyala que ha calgut adaptar els codis per motiu de la informació que Espanya ha de subministrar a l'efecte d'ajuts d'Estat. Així, els destinataris d'estes reduccions i exempcions tindre un canvi de codi que els subministradors hauran de tindre en compte.
D. Jesús Gascón agraïx a D.a Pilar Jurado la seua intervenció i cedix la paraula a D. Manuel Trillo Álvarez, Delegat Central de Grans Contribuents, a fi que comente l'activitat del grup de treball de Relació Cooperativa.
Pren la paraula el Delegat Central i manifesta que se suma a la proposta realitzada pel Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, quant a que serien benvingudes les propostes i iniciatives que remeten les empreses per a ser tractades en els grups de treball.
D. Manuel Trillo prosseguix assenyalant que el grup de treball de Relació Cooperativa es va reunir el passat 24 de maig i en el mateix es van tractar, bàsicament, cinc temes: els informes de transparència, el programa
A continuació, el Delegat Central detalla cadascun dels punts:
Quant als informes de transparència informa que, atès que es tracta d'una ferramenta respecte de la qual no existix regulació alguna, se li està dedicant moltes hores de treball, però que s'estan extraient importants conclusions. Entén que és un camí molt satisfactori i agraïx l'interés de les empreses i la millora clara en el contingut dels informes. Assenyala que s'ha decidit estudiar tots els informes rebuts, a diferència del que es venia fent, on només se seleccionava una part dels mateixos. Afegix que este any ha hagut una presentació superior, però encara manejable. En concret, són vint-i-dos informes als que s'està dedicant atenció, tenint als presentadors com interlocutors. En este sentit, indica que fins la data s'han celebrat reunions amb setze entitats, en les que el personal de l'Agència Tributària que ha estudiat l'informe planteja les qüestiones suscitades arran de la seua lectura, es discutixen amb l'entitat i, si escau, se sol·licita documentació addicional. D. Manuel Trillo agraïx a les empreses la celeritat amb què aporten la informació addicional sol·licitada, segons li ha transmés la Dependència de Control Tributari i Duaner, que és qui assistix a estes reunions i que li ha indicat que estan sent summament interessants. D'altra banda, el Delegat Central manifesta que tindre la possibilitat de dur a terme una certa anàlisi de risc in situ amb la pròpia entitat és un gran avantatge per a tots. Així, els informes de transparència estan sent un element definitiu a l'hora decidir les actuacions a realitzar a curt i mitjà termini quant a l'anàlisi de risc que l'Agència Tributària du a terme permanentment, ja que permeten tindre un major coneixement, i molt pròxim, de la realitat que, d'altra manera, per a conéixer-la, caldria iniciar formalment un procediment, amb tot el que això suposa. Per part seua, les empreses van sol·licitar que, com a resultat d'estes reunions, s'emetera algun document que pogueren presentar als seus respectius Consells. El Delegat Central informa que s'està estudiant la proposta.
Quant al programa
En este punt el Director General de l'Agència Tributària abandona la reunió.
El Delegat Central prosseguix la seua intervenció assenyalant que a partir d'ahí es realitzen reunions amb certa periodicitat, on cada país centra la seua atenció en funció de les seues preocupacions, si bé totes les Administracions tenen com única finalitat determinar des d'un punt de vista multilateral el nivell de risc apreciat. Bàsicament, existixen dos qualificacions, "baix risc" o "no baixe risc", que es recull en una "carta de resultats" on es justifica la qualificació, així com les reserves que, si escau, puga realitzar algun país. La validesa del document s'estén als dos anys posteriors a la seua emissió, sempre que no varien les circumstàncies que han sigut avaluades. D. Manuel Trillo afegix que d'este document es pot aprendre molt de cara als informes de transparència. Continuant amb el
Quant al
Continua la seua exposició el Delegat Central i assenyala que, quant a les consultes sobre criteris aplicables a operacions concretes, entén perfectament que les empreses, davant determinades operacions amb una transcendència tributària notable, vulguen contrastar opinions. Així, en la reunió del mes de maig passat, el Cap de la Dependència de Control Tributari i Duaner va oferir a les empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries la possibilitat de plantejar els dubtes fiscals que desitjaren. Afegix que des de la Subdirecció General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica es va aclarir que l'emissió per part de l'Agència Tributària de criteris interpretatius en supòsits concrets no podia substituir en cap cas a la Direcció General de Tributs en l'emissió de consultes vinculants, ja que, com s'ha repetit en nombroses ocasions, cada organització té les seues competències. El Delegat Central afegix que es pretén que esta via siga més ràpida, però no substitutiu, i que, en col·laboració amb el Departament d'Inspecció Financera i Tributària, es puguen anar resolent les qüestiones plantejades per les empreses.
Seguidament el Delegat Central informa que el quart tema que es va tractar en la reunió del grup de treball va anar la Norma UNE 19.602. Assenyala que, si bé l'Administració tributària valora positivament esta Norma, igual que unes altres iniciatives sorgides en el context del compliance, no constituye una propiamente norma jurídica. Añade el matiz de que la Agencia Tributaria no participó en la elaboración de dicha Norma y se está creando la falsa expectativa de que someterse a los procedimientos de auditoría que la Norma UNE establece y obtener el sello por parte de los autorizadores, va a proporcionar una especie de “blindaje” frente al régimen sancionador. Aclara que la Administración tributaria siempre realizará, de acuerdo con el procedimiento establecido, las valoraciones que estime pertinentes, al margen de que la empresa se haya adherido voluntariamente al cumplimiento de la Norma UNE. Por su parte, en la reunión también se informó que la due diligence que qualsevol grup empresarial poguera adoptar rebria el mateix tractament que la Norma UNE.
Continua la seua exposició el Delegat Central assenyalant que en la reunió es va sol·licitar a les empreses que proporcionaren a l'Agència Tributària un coneixement prompte de determinats fets significatius des del punt de vista de la seua rellevància tributària, com podia ser la presentació de declaracions rectificatives d'importància considerable.
Per a finalitzar, D. Manuel Trillo indica que també es va sol·licitar la col·laboració de les empreses perquè informaren a l'Agència Tributària quan tingueren coneixement de què un tercer poguera causar danye tant a les pròpies empreses com a l'Administració.
A continuació, la secretària Tècnica agraïx la intervenció de D. Manuel Trillo, així com la dels altres Directors i dóna pas al punt següent de l'ordre del dia.
4. Pròxima convocatòria
Respecte de la pròxima convocatòria, D.a Rosa María Prieto manifesta la intenció de mantindre la periodicitat semestral de les reunions, assenyalant pel que fa al cas que la pròxima reunió se celebraria, previsiblement, el mes de novembre. Afegix que, no obstant això, és probable que, tal com ha anunciat el Director General, es convoque una reunió extraordinària amb anterioritat al pròxim ple.
5. Altres consideracions, precs i preguntes
A continuació, la secretària Tècnica dóna pas al 5é punt de l'ordre del dia, “Altres consideracions, precs i preguntes” i abans d'oferir la paraula als assistents, comenta que a la Secretaria Tècnica estan arribant des de fa temps nous sol·licituds de participació en els diferents grups de treball. Així, informa que, d'acord amb les normes de funcionament d'este Fòrum, a través de la col·laboradora de la Secretaria en representació de les empreses, es realitzarà formalment la consulta i, si no hi ha oposició per part de les empreses, es valorarà ampliar els integrants d'algun grup de treball, en funció dels sectors que l'integren i per a aportar un major dinamisme, sempre dins d'uns límits i de manera que els grups de treball puguen seguir sent operatius.
A continuació, pren la paraula D.a Begoña García-Fregat González, representant d'Iberdrola, qui informa que la Diputació Foral està estudiant canvis normatius de manera que totes les factures s'emeten electrònicament i es remeten posteriorment a l'Administració. Per fer-ho, està duent a terme un projecte pilote en el que la seua entitat està participant. La idea de la Hisenda Foral és, possiblement, substituir al SII. Paréixer ser que s'aplicarà en primer lloc a les caixes registradores i s'anirà estenent a totes les factures. Així, D.a Begoña García-Fregat pregunta si en territori comú es té pensat fer alguna cosa paregut i, si és així, si això afectaria a les empreses que presenten en SII i, si escau, sol·licita que els ajustaments que han de realitzar en el sistema de facturació de la companyia per a adaptar-se a la normativa foral servisquen si en un futur s'implanta un poc similar a la resta del territori.
D.a Rosa María Prieto li contesta que no existix en estos moments cap projecte en aquell sentit.
A continuació, pren la paraula el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària qui informa que el projecte “factura-BAI” de les Hisendes forals bascos afecta en principi al control de la facturació de caixes registradores per a després fer-ho extensiu al control de tota la facturació. Afegix que en el territori comú existix un projecte de control de caixes registradores que a més se suportaria en un canvi en la Llei general tributària quant al compliment de certs requisits com són autenticitat, conservació, no mutabilitat de les factures una vegada emeses, etc. No obstant això, caldria fer canvis en el reglament de facturació i només estarien afectades les factures simplificades, que haurien de complir algun requisit de validació com podria ser dotar-les d'un codi QR. D'altra banda, el sistema de caixes registradores no afectaria a les empreses obligades al SII, ja que, encara que compten amb caixes registradores, s'entén que els sistemes de control de la pròpia empresa són suficients. No obstant això, D. Javier Hurtado assenyala que, si bé no existix en estos moments un projecte en aquell sentit, no es pot descartar que en un futur s'aborde, ja que podria faltar de sentit el fet que a les empreses que estan en el SII se'ls exigisquen els tiquets acumulats de manera diària, mentre que la resta d'empreses l'haja de fer tiquet a tiquet. D'altra banda, el Director del Departament d'Inspecció assenyala que el reglament de facturació és comú per a tot el territori.
Seguidament intervé D. Andrés Sánchez Iglesias, representant d'Inditex, qui comenta que quan el SII era només un projecte, en els seus inicis, ja va sorgir la qüestió de poder sol·licitar el tiquet a tiquet, que no va prosperar degut a les dificultats tècniques i de gestió que comportava, i es va decidir que es fera acumuladament. Afegix que, si es realitzaran modificacions en este tema, agrairia que s'informara a les empreses a fi que puguen respondre dins el termini establert i en la forma escaient, així com iniciar un debat sobre la seua conveniència.
La Directora del Servici de Planificació i Relacions Institucionals li respon que, efectivament, amb el sistema SII, finalment, es va optar per la presentació acumulada. Afegix que, no obstant això, en un futur, amb alguns canvis tecnològics i normatius potser es puga valorar d'altra manera.
A continuació, pren la paraula D.a Carmen Alonso, representant del Banco Santander i col·laboradora de la Secretaria Tècnica, qui sol·licita que, abans de la publicació de les dades estadístiques, encara que siga de forma agregada, l'Agència Tributària informe a les empreses sobre quins són els objectius que es perseguixen amb la publicació de les dades i la manera com se subministraran.
Prosseguix D.a Carmen Alonso assenyalant que, d'altra banda, efectivament, la majoria dels temes tractats en els grups de treball han sigut proposats per l'Agència Tributària i després s'han complementat per part de les empreses. Afegix que cal entendre que les empreses tenen el hándicap de què són moltes i té el seu treball posar-se d'acord abans de cada reunió. No obstant això, indica que faran l'esforç i intentaran remetre una llesta dels temes que els preocupen. Prosseguix assenyalant que, per destacar un assumpte de sume interés, este seria el de la “confiança legítima” i comenta que seria desitjable que l'Administració coneguera l'opinió de les empreses, encara que esta no estiga totalment consensuada, abans de fer pública una nota informativa.
La representant del Banco de Santander continua la seua intervenció comentant que agraïx les reunions derivades dels informes de transparència i que, com a col·laboradora de la Secretaria Tècnica, pot dir que, en general, es valoren molt positivament i que evidencien que, quant a transparència, les empreses i l'Administració van en la mateixa línia. Afegix que també vol agrair a la Secretaria Tècnica l'esforç que ha realitzat remetent els resums de les reunions dels grups de treball, ja que és l'única manera de què totes les empreses estiguen informades i puguen realitzar els seus comentaris.
Finalment, D.a Carmen Alonso comenta que es pot apreciar l'esforç que des de les empreses i la direcció de l'Agència Tributària s'està duent a terme en transparència, però assenyala que encara li han arribat algunes queixes sobre les actuacions dels equips d'inspecció, pel que sol·licita que per tal de reduir la conflictivitat en la mesura del possible, igual que en les empreses s'està fomentant la transparència i es facilita informació sense necessitat d'un requeriment de l'Administració, des de l'Agència Tributària es promoguen actituds de cooperació en el mateix sentit.
Pren la paraula D.a Rosa María Prieto i, després d'agrair la col·laboració de les empreses en els treballs d'este Fòrum, indica que traslladarà al Director General les propostes realitzades. A continuació, ja que no es produïxen més intervencions, la secretària Tècnica conclou la sessió agraint a tots els assistents la seua presència.
LA SECRETÀRIA TÈCNICA
D.a ROSA MARÍA PRIETO DEL REY
Vº Bº
EL VICEPRESIDENT DEL FÒRUM
D. JESÚS GASCÓN CATALÁN