Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 2/2019

Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses

Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D. Jesús Gascón Catalán

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Director del Departament de Gestió Tributària

D. Gonzalo David García de Castro

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Javier Hurtado Puerta

Director del Departament de Recaptació

D. Guillermo Barros Gallego

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Mª Pilar Jurado Borrego

Delegat Central de Grans Contribuents

D. Manuel Trillo Álvarez

Membres en representació de les Grans Empreses

ACS

Director Assessoria Fiscal

D. Alfonso Moreno García

AMADEUS IT GROUP SA

Vicesecretari del Consell d'Administració

D. Jacinto Esclapés Díaz

BANC SANTANDER

Group Executive Vice President

D.a Carmen Alonso Peña

BBVA

Director d'Assessoria Fiscal per a Espanya

D. Alberto Marzal Cervantes

LA CAIXA

Director de Fiscalitat Directa

D. Gonzalo Mendizábal Carredano

CEPSA

Director Fiscal

D. Alberto Martín Moreno

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Adjunte a Gerència

D. José Roberto Barroso Duque

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

GENERALI

Director Àrea Comptabilitat

D. Martí Jo Ruiz

IBERDROLA

Directora Global de Fiscalitat

D.a Begoña García-Fregat González

IBERIA

Spanish Tax Lead

D.a Cristina Santana Negrín

INDITEX

Director Assessoria Fiscal

D. Andrés Sánchez Iglesias

MAPFRE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Antonio Lafuente González de Suso

MERCADONA

Director Fiscal

D. Rafael Hilario López Villanueva

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

NORFIN HOLDER

Director Assessoria Fiscal

D. José Antonio Gibello Saiz

RENAULT

Director Assumptes Fiscals i Duanes

D. Felix Ruiz Madarro

SEAT

Responsable de Preus de Transferència

D.a Susana Sánchez Arenas

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana Mª Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal

D. Ángel Martín Gómez

VODAFONE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretària Tècnica

D.a Rosa María Prieto del Rei

Madrid, 19 de novembre de 2019, se celebra la divuitena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 18 de juny de 2019.
3. Resultats dels diferents grups de treball del Fòrum.
4. Pròxima convocatòria.
5. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

Obri la sessió D. Jesús Gascón Catalán, Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses, qui, després d'agrair als assistents la seua presència, comenta que, en el 5é punt de l'ordre del dia, “Altres consideracions, precs i preguntes”, es comentaran el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020-2023 i el Despatx Centralitzat Europeu.

A continuació, D. Jesús Gascón dóna pas al segon punt de l'ordre del dia.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 18 de juny de 2019

D. Jesús Gascón cedix la paraula a D. a Rosa María Prieto, Directora del Servici de Planificació i Relacions Institucionals, qui assenyala que l'acta de la 18a sessió del Ple del Fòrum es va remetre als integrants del mateix i afegix que, no havent-se rebut observacions i si no les hi haguera en este moment, quedaria definitivament aprovada. Al no realitzar-se cap observació pels estos, declara aprovada definitivament l'acta de la sessió plenària del dia 18 de juny de 2019.

3. Resultats dels diferents grups de treball del Fòrum

En este punt de l'ordre del dia, el Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària cedix la paraula a D. Javier Hurtado Puerta, Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, qui comentarà l'activitat del grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat.

D. Javier Hurtado inicia la seua exposició assenyalant que abans de comentar les qüestiones que es van tractar en l'última reunió del grup de treball, celebrada el passat 7 de novembre, vol ressaltar el clima de cordialitat i confiança en què se celebren les reunions, donant lloc a un ambiente positiu i constructiu, on tots poden exposar obertament les seues posicions, fet que permet anar avançant en el coneixement mutu i en la relació cooperativa.

A continuació D. Javier Hurtado informa sobre els punts tractats en la reunió del grup de treball:

1. Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018 (Directiva sobre Intermediaris fiscals o DAC 6): en el grup de treball es va comptar amb la participació del Subdirector General Adjunte de la Direcció General de Tributs qui va comentar que el tràmit de consulta pública prèvia de la transposició de la DAC 6 va finalitzar el gener i que s'havien pogut recollir nombroses opinions dels subjectes afectats, moltes de les quals s'havien tingut estos en la transposició de la Directiva. Va afegir que el juny van anar sotmesos a audiència i informació pública els textos normatius de transposició de la Directiva, la modificació de la LGT i del Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d'aplicació dels tributs, havent-se rebut el dictamen del CGPJ i estant pendent l'informe de la Secretaria General Tècnica. A més, va informar de què la DAC 6 preveu un règim transitori, que determinarà l'obligació de declarar els mecanismes transfronterers de la qual primera fase d'execució es realitze entre el 25 de juny de 2018, data d'entrada en vigor de la Directiva, i el 30 de juny de 2019, data d'entrada en vigor de la normativa interna de la transposició. Va assenyalar que estos mecanismes haurien de declarar-se el juliol i agost de 2020.

   Per part seua, la Subdirecció General de Tècnica Tributària del Departament de Gestió Tributària va informar dels tres models que s'anaven a implementar:

   • Obligació general d'informació dels mecanismes transfronterers de planificació fiscal: model 234
   • Obligació d'actualització de la informació dels mecanismes transfronterers comercialitzables: model 235
   • Obligació d'informació de la utilització a Espanya dels mecanismes transfronterers de planificació fiscal: model 236

   En el transcurs de la reunió les empreses van plantejar els següents dubtes:

   • Identificació de l'obligat quan al si d'un grup hi ha una societat filial, d'una altra nacionalitat, que és la que s'encarrega de l'assessoria jurídica o fiscal, sent esta última la que realitza el mecanisme d'informació per a uns altres estats: es va contestar que la qüestió s'havia tractat en el G5 (Espanya, França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit), però sense arribar a una conclusió clara, pel que la mateixa estava sent objecte d'anàlisi pel Ministeri d'Hisenda, per tal de concretar un criteri.
   • Preocupació del sector bancari pel fet que pogueren ser considerats intermediaris a l'efecte de la DAC 6, amb la consegüent obligació d'informació, en el cas de concessió de finançament: es va informar que caldria estudiar cas per cas, ja que, en determinats supòsits, quan l'entitat financera tinguera coneixement de tots els detalls del mecanisme transfronterer a l'hora de concedir el crèdit, podria considerar-se que és intermediària a l'efecte de la Directiva i, per tant, tindria l'obligació d'informar. No obstant això, el normal és que l'entitat financera tinga un coneixement ampli, però parcial, quan concedix finançament per a un mecanisme de planificació fiscal, pel que no pareix que, si més no, haja d'estar obligada quan concedix finançament per a un mecanisme que han dissenyat d'altres. No obstant això, es va aclarir que este assumpte també estava sent objecte d'anàlisi pel Ministeri.

   Per part seua, la Secretaria Tècnica d'este Fòrum va instar als participants a què remeteren per escrit totes les qüestiones de preocupació, perquè pogueren ser analitzades per la Direcció General de Tributs i l'Agència Tributària, permetent la creació d'un sistema de comunicació a través de preguntes freqüents (FAQ). D. Javier Hurtado indica que l'Agència Tributària està considerant la conveniència d'implementar un apartat de “preguntes freqüents”, on es vagen recollint els dubtes que es vagen suscitant, a fi que l'emplenament dels models corresponents puga comptar amb unes regles clares.

   Per a finalitzar este punt, el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària destaca que l'objectiu de la DAC 6 és evitar planificacions fiscals agressives dirigides a l'elusió fiscal i que, de totes les comunicacions que s'espera rebre, fonamentalment, són estes les que interessen a l'Administració tributària.

2. Aplicació del règim de recarregue d'equivalència de l'IVA : es va assenyalar que este règim d'IVA és alliberador per al comerciant detallista, que complix amb la seua obligació suportant el recàrrec que li repercutix el majorista. En este sentit, es va informar de què l'Agència Tributària havia detectat certa laxitud en el compliment d'esta obligació per part d'alguns majoristes, els qui al·legaven desconéixer el caràcter de detallista dels seus clientes. Per tal d'evitar estes situacions, es va indicar que des de la Subdirecció General de Tècnica Tributària s'estava treballant en la implementació d'una aplicació de consulta on introduint el NIF del clienta, el majorista poguera conéixer si estava tractant amb un detallista i així, aplicar-li el recàrrec corresponent. Finalment, es va subratllar que la correcta aplicació del recàrrec d'equivalència, a més de ser una mesura per a evitar el frau fiscal, també era un pas més en la lluita contra la competència deslleial.

3. Qüestiones plantejades per les empreses:

   • Deduïbilitat de les sous percebuts per consellers per l'exercici de funcions executives: les empreses participants en la reunió van sol·licitar una major claredat en el criteri de l'Agència Tributària en este assumpte, ja que diverses entitats cotitzades havien sigut objecte de regularitzacions per entendre l'Administració que estes remuneracions no eren deduïbles, considerant-les liberalitats, sobre la base de la sentencia de la Sala del Civil del Tribunal Suprem de 26 de febrer de 2018 que, en opinió de les empreses, afecta a societats no cotitzades. Per part de la Direcció General de Tributs es va instar a les empreses a presentar una consulta per tal de deixar fixat el criteri de l'Administració en este assumpte. El Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària recorda que no tota retribució a un administrador és deduïble i afegix que en el marc del Codi de Bones Pràctiques Tributàries s'han rebut diverses consultes sobre esta qüestió i que l'Agència Tributària estava analitzant detingudament la sentencia del Tribunal Suprem, però que, no obstant això, anava a sotmetre la seua actuació al criteri que fixara la Direcció General de Tributs.
   • Retribució en especie per la utilització de vehicles i la seua tributació en IRPF i IVA : es va plantejar que l'ús de vehicles per a fins privats era un tema que generava una conflictivitat permanent, al ser de difícil prova per part d'empreses i treballadors, pel que es va proposar la fixació d'un criteri més objectiu a través d'una reforma legislativa que poguera donar més seguretat jurídica en aquell àmbit. L'Agència Tributària va indicar que existia un criteri clar i força conegut que s'estava aplicant pels seus òrgans i que atenia no tant a l'ús efectiu del vehicle com a la seua disponibilitat d'utilització. Així mateix, es va recordar en la reunió la possibilitat d'utilitzar acords previs de valoració (APAS) no només per al cas dels vehicles, sinó per a qualsevol altra retribució en especie. Es va afegir que, no obstant això, es tindria en compte el suggeriment.
   • Resolució de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) de març de 2019 a l'efecte de la tributació del scrip dividend: les empreses van assenyalar que, abans de la Resolució, la percepció d'accions per part de l'accionista en pagament dels dividends suposava únicament la reducció del cost mitjà de la seua cartera i no havia fet imposable. Tanmateix, després de la citada Resolució, s'establix que esta percepció genera un ingrés. El dubte que els ha sorgit és si les empreses estan obligades, com emissores, a realitzar un ingrés a compte i com es calcula el mateix. La Subdirectora General d'Impostos sobre les Persones Jurídiques de la Direcció General de Tributs va contestar que estava en tràmit de resolució una consulta similar i que esperaven emetre prompte un criteri respecte d'això.
   • Deduccions R+D+I: la col·laboradora de la Secretaria Tècnica d'este Fòrum en representació de les empreses es va referir als problemes que es troben nombroses empreses a l'aplicar esta deducció. Per part del Departament d'Inspecció Financera i Tributària es va assenyalar que els requisits per a l'aplicació de la deducció estaven clars, excepte certs matises que podien sorgir amb els projectes de desenvolupament de programa, qualificats pel MINECO com d'innovació tecnològica. Es va indicar que, en estos últims, l'Agència Tributària no discutia la qualificació, però el que sí podia ocórrer és que modificara la base de la deducció per aplicació de l'article 35.2 b) de la Llei de l'impost sobre Societats. La Direcció General de Tributs va afegir que també estaven en tràmit de pronunciar-se sobre este assumpte. Per a finalitzar amb este punt, D. Javier Hurtado assenyala que estos beneficis fiscals estan sent objecte d'un estudi, per la AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), en què participa l'Agència Tributària i altres institucions públiques.
   • Actes propis i comence de confiança legítima: les empreses van aportar un document analitzant este comence, que està sent objecte d'estudi per part de l'Agència Tributària. Es va sol·licitar a les empreses que remeteren casos concrets i es va comunicar que en la pròxima reunió es podria intentar arribar a l'emissió d'una posició consensuada.

4. Finalment, el Departament d'Inspecció Financera i Tributària va informar de què s'anaven a reprendre els procediments de recuperació d'ajuts d'estat, relatius al Tax Lease. El mètode de càlcul seria el fixat en el seu moment per la Direcció General de Tributs. No obstant això, es va assenyalar la seua provisionalitat ja que estava pendent de decisió per part del Tribunal de Justícia de la UE.

D. Jesús Gascón agraïx a D. Javier Hurtado Puerta la seua intervenció i cedix la paraula a D. Gonzalo García de Castro, Director del Departament de Gestió Tributària, per tal que comente l'activitat del grup de treball per a l'Anàlisi i Racionalització de Carregues Fiscals Indirectes.

D. Gonzalo García de Castro indica que en la reunió d'este grup de treball del passat 29 d'octubre es van comentar les següents qüestiones, algunes concurrents amb el ja exposat pel Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, com és el cas de la Transposició de la Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018 (Directiva sobre Intermediaris Fiscals o DAC 6):

1. Modificacions normatives i tècniques per a la pròxima campanya de declaracions informatives 2019:

   • En relació amb les modificacions normatives es va explicar el projecte d'Ordre Ministerial pel qual es modifiquen els models 184, 189, 193, 194, 196, 198. 280 i 289, destacant com canvis més rellevants:

     • Model 184 - Declaració Informativa. Entitats en règim d'atribució de rendes: inclourà un major desglosse de les despeses deduïbles tant per a activitats econòmiques en estimació directa, com per als rendiments del capital immobiliari. El Director del Departament de Gestió Tributària aclarix que, si bé a les entitats representades en este Fòrum no els afecten massa estes modificacions, per a l'Agència Tributària la seua importància radica en què afecta a un nombrós grup de contribuents.

     • Model 189 - Declaració informativa. Valors, assegurances i rendes: les modificacions van dirigides a l'adaptació de la informació, per tal de possibilitar la utilització de la ferramenta “Cartera de Valors”.

     • Model 198 – Declaració anual d'operacions amb actius financers i altres valors mobiliaris: es van tractar amb molt detall les modificacions d'esta declaració, si bé es va assenyalar l'ajornament de seu entrada en vigor a l'exercici 2020. D. Gonzalo García de Castro indica que estes modificacions estan vinculades a l'interés de l'Administració a donar un major i millor servici d'informació i assistència al contribuent, en relació amb la gestió de la seua cartera de valors en l'àmbit de l'IRPF.

     • Model 280 – Declaració informativa anual de plans d'estalvi a llarg termini: el 2019 es podrà presentar a través del sistema TGVI on line.

     • Model 289 - Declaració informativa anual de comptes financers en l'àmbit de l'assistència mútua (CRS): s'actualitzen els annexos I i II, incloent en el llistat als països amb els que s'intercanviarà informació a partir de 2020.

   • En relació amb les novetats tècniques, es van comentar, entre d'altres, les següents:

     • Aplicació del sistema TGVI on line als models 038, 159, 170, 171, 180, 184, 189, 195, 199, 270, 280, 296, 349, 611, 616, 720, 990, 993 i el 995.

     • Eliminació de les predeclaracions dels models 190, 347 i 390.

     En relació amb este punt, el Director del Departament de Gestió Tributària afegix que, des d'un punt de vista pràctic, les modificacions van dirigides a quatre àmbits: a la presentació, a la supressió gradual de la predeclaració, a l'ampliació del TGVI on line y los formularios web y a todo el mecanismo de presentación de complementarias y sustitutivas. Prosigue indicando que el TGVI on line es un mecanismo con el que el usuario puede contrastar sus datos con los que tiene la Administración y, desde su implantación en 2018, se puede afirmar que tiene un funcionamiento satisfactorio. Para la Agencia Tributaria ha supuesto un avance en los servicios de información y asistencia al contribuyente, tanto en IRPF como en IVA, y que se espera que en un futuro también se pueda aplicar al Impuesto de Sociedades. Además, señala que, aunque desde un punto de vista normativo se tenga clara la diferencia entre una declaración complementaria y una declaración sustitutiva, desde un punto de vista práctico se ha logrado una mejora en la utilización del TGVI on line i els formularis web on el contribuent, una vegada presentada una declaració, podrà realitzar la incorporació, modificació o eliminació de registres directament, sense necessitat d'indicar explícitament la voluntat de complementar o substituir una declaració anterior. El tractament de la declaració com complementària o substitutiva serà el que corresponga en funció dels registres presentats en cada moment. D'esta manera, augmenta la seguretat jurídica per al contribuent ja que l'Administració serà qui qualifique l'operació i, en funció de les dates de subministrament dels registres, podrà valorar en conjunt la informació aportada.

2. Anàlisi de les modificacions normatives que afecten al model 349 - Declaració recapitulativa d'operacions intracomunitàries:

   • Se suprimix la presentació anual (última presentació el gener de 2020 pel que fa a l'exercici 2019).
   • Incorporació al model de les regles de tributació per als “acords de venda de béns en consigna ”: suposa que una vegada es donen determinats requisits només es produïsca una EIB exempta en l'estat membre d'origen per al proveïdor i una AIB en l'estat membre de destí per al clienta.
   • Simplificació de les operacions en cadena (entregues successives entre diferents empresaris quan hi ha un únic transporte intracomunitari).
   • Es recalquen els requisits perquè les EIB estiguen exemptes (NIF -IVA, actualització del VIES, inclusió de l'operació en la declaració recapitulativa d'operacions intracomunitàries).

3. Es va comentar que les millores de les validacions del SII que van entrar en funcionament l'1 d'octubre de 2019 havien tingut un resultat força bo, incrementant-se la qualitat de la informació del sistema. A més, es va informar d'un projecte d'assistència pilote en l'emplenament del model 303 (Pre303) que s'anava a implantar a partir del mes de febrer de 2020, per a un determinat col·lectiu de contribuents del SII, que prendrà les dades de la informació declarada en els llibres registre.

4. Quant a l'impost de societats, es van tractar algunes qüestiones relacionades amb la simplificació dels models dels pagaments a compte (202 i 222), així com determinades incidències en la presentació de declaracions en els territoris forals per raó de l'homogeneïtat dels fitxers informàtics.

5. Millores relacionades amb l'impost d'activitats econòmiques: D. Gonzalo García de Castro fa referència a la petició de millora per part de les empreses en la gestió d'epígrafs municipals i en el cercador d'activitats econòmiques. Assenyala que l'Agència Tributària té interés a prestar un servici consistent en este àmbit. Comenta que es va informar dels treballs en una nova ferramenta d'assistència virtual, “Cercador d'activitats econòmiques”, que està en funcionament des del 7 de novembre i que indica els epígrafs de les tarifes de l'IAE i, si escau, el codi d'activitat equivalent (CNAE ) que resulta aplicable.

6. També es van comentar els següents temes proposats per les empreses:

   • Van plantejar dificultats en la localització de notificacions de l'Agència Tributària: Es va contestar que s'estudiaria la introducció de millores en l'orde amb què es mostren.
   • Van sol·licitar una simplificació del model 232 (Declaració informativa d'operacions vinculades i d'operacions i situacions relacionades amb països o territoris qualificats de paradisos fiscals): el Departament d'Inspecció Financera i Tributària va exposar que l'objectiu era obtindre informació de qualitat i que en les campanyes que es realitzen el desembre, març i abril s'analitzarien els errors més freqüents en l'emplenament del model. Així mateix, la Directora del Servici de Planificació i Relacions Institucionals va sol·licitar a les empreses que remeteren totes les propostes de modificació en relació amb este model, per tal de ser tingudes en compte una vegada es resolga el recurs interposat contra l'Ordre Ministerial que aprova el model.

D. Jesús Gascón agraïx a D. Gonzalo García de Castro la seua intervenció i cedix la paraula a D.a María Pilar Jurado Borrego, Directora del Departament de Duanes i IE , per tal que comente l'activitat del grup de treball d'Impostos Especials.

D.a Pilar Jurado comença la seua exposició assenyalant que el grup de treball d'Impostos Especials es va reunir el dia 31 d'octubre i es van abordar els següents assumptes:

1. Projecte SILICIE (Subministrament Immediat de Llibres Comptables d'Impostos Especials de Fabricació): la Directora del Departament de Duanes i IE assenyala que este projecte es troba en seu rectifica final, ja que entra en vigor l'1 de gener de 2020. Prosseguix comentant que en la reunió del grup de treball es va informar del desenvolupament normatiu del projecte i, en concret, de què, en virtut de la Disposició Transitòria Primera de l'Ordre 998/2019, els establiments obligats a la gestió de la comptabilitat a través de la Sede electrònica de l'AEAT podrien realitzar el subministrament dels assentaments comptables corresponents al primer semestre de 2020 durant el període comprés entre l'1 de juliol i el 30 de setembre de 2020. També es va informar de la tasca de difusió duta a terme a través de jornades específiques per sectors, tant a nivell central com a nivell territorial, i la remissió de cartes informatives als operadors obligats. A més, es van comentar les novetats informàtiques relatives al projecte.

   En relació amb este punt, la Sra. Pilar Jurado assenyala que per la informació que posseïx l'Agència Tributària, la majoria de les empreses estar en disposició de subministrar la informació des del primer moment. Afegix que agraïx l'esforç realitzat i la col·laboració per a l'adaptació al nou sistema. Prosseguix indicant que el projecte compta amb una bústia de consultes que permetrà publicar un apartat de “preguntes freqüents”, amb criteris generals en relació amb el sistema.

2. Subministrament Integrat d'Avituallaments i Notes d'Entrega (SIANE), que va entrar en vigor el passat 1 d'octubre: es va informar sobre l'estat d'implantació del nou sistema que ha suposat la comunicació en línia de tots els moviments amb exempció de l'impost sobre hidrocarburs. Així, en relació amb el procediment de vendes en ruta (que és el que afecta a més operadors i documents), es va assenyalar que no s'havien produït incidències significatives i que, transcorregut un mes, el nombre d'operadors que estava presentant els documents a través de SIANE era similar al que anteriorment presentava el model 511 derogat.

3. Colorant del gasoil a tipus reduït: es va informar que des del punt de vista tributari no hi hauria inconvenient en la unificació dels colorants establits en la OM PRE/1724/2002 per als tipus reduïts en funció del seu ús (agrícola i calefacció), ja que estos colorants són addicionals a la utilització d'un mateix marcador químic, sempre que es diferencien clara i visualment de la resta de gasoils a tipus ple. Es va afegir que seria necessària la modificació de la citada ordre ministerial.

4. Rectificació d'autoliquidacions en determinats supòsits de l'article 108.4 del Reglament dels Impostos Especials: el Departament de Duanes i IE va informar d'un cas concret en el que s'havia rebut una sol·licitud d'ingressos indeguts relativa a l'Impost sobre Hidrocarburs, instada per un consumidor final de gas natural que no va comunicar al comercialitzador de gas el destí professional del gas consumit i sol·licitava l'aplicació retroactiva del tipus reduït. A la vista de les circumstàncies concurrents i en aplicació de la jurisprudència del TJUE i del Tribunal Suprem, s'havia determinat que no cabia negar, pel mer incompliment d'una formalitat, l'aplicació d'un tipus reduït si el destí final real del gas natural va anar un ús per al qual la norma preveu l'aplicació d'este tipus reduït.

D. Jesús Gascón agraïx a D.a Pilar Jurado la seua intervenció i cedix la paraula a D. Manuel Trillo Álvarez, Delegat Central de Grans Contribuents, a fi que comente l'activitat del grup de treball de Relació Cooperativa.

El Delegat Central informa que el grup de treball de Relació Cooperativa es va reunir el 12 de novembre i que, en primer lloc, volia agrair el to en què es va desembolicar, ja que ha permés notables avanços en diferents aspectes, entre ells, en la confiança entre les parts, la qual cosa redunda en una major transparència, fins i tot des de la discrepància.

A continuació, D. Manuel Trillo comenta que en la reunió del grup de treball es van tractar, entre d'altres, els següents assumptes:

1. En primer lloc, des de l'Agència Tributària es va proposar obrir un debat sobre els sistemes de control intern exigibles a les empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, introduint un compromís de transparència quant a la pren de les decisions, els òrgans intervinents, el sistema d'informació al consell d'administració de les decisions amb repercussió tributària, etc. Es va exposar que l'objectiu era seguir avançant en el desenvolupament del Codi, introduint esta nova pràctica i, si es considerara procedent, establint-la en el futur com a requisit previ per a l'adhesió al Codi. Per part seua, les empreses, en general, van assenyalar que els pareixia una mesura lògica que les entitats que s'adheriren al Codi comptaren amb uns mecanismes de control intern auditables, afegint que la reforma de la Llei de Societats de Capital ja havia suposat un canvi en el mateix sentit. No obstant això, van indicar que caldria delimitar la definició dels termes i l'abast de la mesura i que una de les claus seria decidir si es desitja que el Codi siga un intrument de foment del compliment voluntari o, si s'establixen requisits previs a l'adhesió, una ferramenta de control.

   Per a finalitzar amb este punt D. Manuel Trillo assenyala que actualment hi ha més de 140 entitats adherides, que representen a més de 1.300 empreses, ja que moltes de les adhesions es realitzen com grup. Afegix que el Codi no és “un poc” de l'Administració, sinó que és “un poc” de tots els estos i d'aquelles entitats que han decidit adherir-se i que, donat el temps transcorregut des que es va posar en marxa, este podria ser un bon moment per a reforçar-ho, tenint en compte de l'interés creixent per adherir-se al mateix. És a dir, es tractaria d'establir com una bona pràctica el transparentar els mecanismes de control intern i, al seu moment, podria passar a ser un requisit necessari per a l'adhesió i permanència. Així, ja que els requisits d'adhesió hui dia són purament formals, l'objectiu que es perseguix amb esta proposta no és un altre que reforçar el valor i la seguretat que atorga l'adhesió al Codi de Bones Pràctiques Tributàries. A més, D. Manuel Trillo afegix que no cal oblidar que, basant-se en este Codi, estan sorgint d'altres, si bé adaptats als col·lectius per als quals estan pensats.

2. En segon lloc, quant als informes de transparència de 2017, es va comunicar que s'havien rebut 23 informes de l'àmbit de la Delegació Central i un de l'àmbit d'una delegació territorial. Es va recordar que l'Agència Tributària havia decidit fer una anàlisi exhaustiva de cadascun dels informes, a més d'una posada en comú amb els presentadors, de manera que es poguera anar aclarint directament qualsevol qüestió que l'informe suscitara. Estes reunions havien tingut lloc entre els mesos d'abril i juliol. Així, es va assenyalar que no només s'havien presentat més informes que l'any anterior, sinó que, en general, la qualitat dels mateixos era millor i, en alguns casos, significativament. Es va informar que, pel que fa als informes de 2018, s'esperava una major presentació, ja que en aquell moment s'havia rebut el mateix nombre d'informes que en l'exercici anterior. Es va indicar que s'havia començat a treballar amb els informes segons s'anaven rebent, sense esperar a què estigueren tots presentats. També es va comunicar que s'havia avançat l'inici de les reunions, per tal de poder-les espaiar en el temps, i que s'esperava que durant el primer trimestre de 2020 esta fase del treball estiguera ultimada. A més, es va destacar l'esforç realitzat per les empreses i es va assenyalar que les relacions s'havien vist reforçades en confiança mútua, sent tot el procés molt bé valorat pels Caps d'Equip. Es va afegir que, com a resultat d'estes reunions i de l'anàlisi de línies de riscos, des de l'Agència Tributària s'estaven pres decisions relacionades amb el model de control. D'altra banda, es va apuntar que, ja que l'actual marc normatiu no permetia donar un valor jurídic als informes i a les conclusions derivades dels mateixos, l'Agència Tributària estava disposada a seguir avançant en l'establiment d'un document de conclusions, prèviament comentades i recordades amb l'Administració, que es pogueren presentar als consells d'administració. En relació amb açò últim, el Delegat Central indica que l'any passat només s'havia remés a les empreses una carta protocol·lària agraint la presentació de l'informe i poc més. Afegix que este any la comunicació contindre una especie de íter procedimental, detallant les fases per les quals ha anat passant l'anàlisi de l'informe i les sol·licituds i aportacions de documentació, així com seus dates.

   D. Manuel Trillo finalitza este punt destacant que els informes de transparència estan aportant a l'Administració tributària un coneixement més prompte en moltes qüestiones i que algunes de les decisions que es prenen, sobretot de control, tenen seu fonamente en els mateixos. D'altra banda, assenyala que, en relació amb els informes de transparència, encara fa falta un major compromís, ja que, encara que hi ha més de 140 entitats adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, els informes de transparència presentats han sigut, com ja ha manifestat, 24.

3. En tercer lloc, la Directora del Servici de Planificació i Relacions Institucionals va realitzar una exposició sobre el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020 - 2023. El Delegat Central comenta que no es va a referir a este tema, ja que ser exposat pel Director General.

4. El quart tema que es va tractar va anar proposat per les empreses, que sol·licitaven un coneixement prompte del criteri de l'Agència Tributària en les actuacions inspectores. Es van posar d'exemple la deduïbilitat de les retribucions dels administradors o la tributació dels vehicles, assenyalant les empreses que conéixer per endavant la posició de l'Administració reduiria la conflictivitat. Se'ls va contestar que en ambdós temes el criteri de l'Agència Tributària estava clar i que estava recollit en les actes amb què acabaven els procediments inspectors. A més, es va assenyalar que, pel que fa a les retribucions dels administradors, en una reunió del grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat se n'havia recordat que, prèvia petició de les empreses, la Direcció General de Tributs elaboraria una nota aclaridora.

   D. Manuel Trillo afegix que ha hagut empreses que, a través dels mecanismes que es deriven de l'anàlisi dels informes de transparència, han sol·licitat conéixer els criteris de l'Agència Tributària en determinades qüestiones i, per suposat, no ha hagut problemes a facilitar-los la informació, deixant clar que no són criteris interpretatius de la normativa, sinó criteris administratius d'aplicació de la mateixa. Per a finalitzar amb este punt, el Delegat Central convida als estos a què, a través de la Col·laboradora de la Secretaria Tècnica en representació de les empreses, plantegen quantes qüestiones consideren que seria d'interés analitzar en este Fòrum.

5. El quint tema que es va abordar va anar el Despatx Centralitzat Europeu. El Delegat Central indica que l'exposarà més avance la Directora del Departament de Duanes i IE

6. En l'últim punt de la reunió, les empreses van plantejar la possibilitat d'incorporar noves entitats al Fòrum, al que l'Agència Tributària va contestar que les limitacions que existien no eren només d'espai, sinó que caldria intentar mantindre un equilibri entre la composició i nombre de participants i l'eficàcia en els resultats de les reunions. No obstant això, es va aclarir que era un tema que caldria estudiar entre tots i buscar alternatives com podria ser l'establiment de torns rotatoris tant en els plens com en els grups de treball.

   Finalment, les empreses van reiterar una qüestió ja plantejada en ocasions anteriors en relació amb la metodologia seguida en la publicació de determinades estadístiques que, en la seua opinió, donaven lloc a interpretacions no del tot correctes. Se'ls va contestar que la postura de l'Administració era de sobres coneguda i que es limitava, en un esforç de transparència, a reflectir el que declara els contribuents, sense cap no carrega ideològica i sense entrar en les valoracions que amb posterioritat poguera fer cadascú.

A continuació, D. Jesús Gascón agraïx la intervenció de D. Manuel Trillo, així com la dels altres Directors i oferix la paraula als assistents, per si desitgen realitzar algun comentari.

Pren la paraula D.a Carmen Alonso Peña, representant del Banco de Santander i Col·laboradora de la Secretaria Tècnica del Fòrum en representació de les empreses, qui, després d'agrair la posada en comú dels assumptes tractats en les reunions dels grups de treball, assenyala que moltes de les qüestiones que les empreses proposen són el resultat d'un treball previ d'agrupació i que seria desitjable comptar amb un canal més directe per a consultar els assumptes que els van sorgint en les seues reunions internes. Afegix que els resums i la documentació de les reunions dels grups de treball estar disponibles en breu. D'altra banda, assenyala que el tema de les retribucions dels administradors i la utilització dels vehicles són temes que es van proposar en la reunió a títol d'exemple, però que el que les empreses desitgen és tindre una certesa primerenca del que pot ocórrer en les actuacions de comprovació. Afegix que el compromís de l'Agència Tributària de publicar els criteris administratius que regixen les seues actuacions és un bon intrument, però que el que es reclama és que, abans de la seua publicació, es posen en comú i en les reunions dels grups de treball s'expliquen i es debaten, sent així una bona oportunitat que permetria que també es compte amb el punt de vista del sector empresarial, la qual cosa redundaria en una menor litigiositat. D'altra banda, indica que, quant a les inspecciones, també voldrien comptar des del seu inici amb un coneixement el més anticipat possible de quins van a ser els focus principals de l'actuació, i no deixar per a les últimes fases els temes més importants.

D. Manuel Trillo li respon que, en els procediments de comprovació, de vegades, resulta complicat des d'un comence determinar els focus més rellevants, ja que van sorgint dades noves a mesura que avança el procediment. No obstant això, assenyala que en l'apartat 3 del Codi de Bones Pràctiques Tributàries es recullen una sèrie de principis als que han d'ajustar la seua actuació totes les parts implicades. Així, l'Agència Tributària ha de facilitar com més prompte millor al contribuent el coneixement dels fets susceptibles de regularització, procurant el major intercanvi de parers, i les empreses, per part seua, han d'aportar la informació i la documentació sol·licitada de la forma més ràpida i completa possible. En els procediments d'inspecció ambdues parts tenen les seues estratègies i el que cal buscar és un equilibri bilateral, treballant tots en la mateixa línia, fins i tot des de la discrepància. En este sentit, el Delegat Central afegix que les instruccions que es donen als equips d'inspecció són les recollides en el Codi de Bones Pràctiques Tributàries i insta a les empreses a informar l'Agència Tributària els casos en què consideren que no està sent així.

La Sra. Carmen Alonso respon que està d'acord i assenyala que el que se sol·licita és precisament aquell equilibri, principalment en els exercicis en què ja s'han començat a presentar informes de transparència.

A continuació, pren la paraula D. Javier Hurtado per a afegir que l'Agència Tributària està treballant en l'elaboració d'alguns criteris administratius, si bé no tots afecten a les grans empreses. No obstant això, recalca el caràcter general dels mateixos, el que implica que han d'adaptar-se quan s'apliquen a cada cas concret, amb la seua pròpia documentació i seus proves.

Seguidament, el Director General de l'Agència Tributària dóna pas al punt següent de l'ordre del dia.

4. Pròxima convocatòria

Respecte de la pròxima convocatòria, D. Jesús Gascón manifesta la intenció de mantindre la periodicitat semestral de les reunions, assenyalant pel que fa al cas que la pròxima reunió se celebraria, previsiblement, el mes de juny.

5. Altres consideracions, precs i preguntes

A continuació, D. Jesús Gascón dóna pas al 5é punt de l'ordre del dia, “Altres consideracions, precs i preguntes” i abans d'oferir la paraula als assistents, indica que, com va comentar al principi de la reunió, exposarà el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020 – 2023. Així, indica que encara no ha sigut presentat i que caldrà actualitzar algunes dades ja que, en un comence, estava pensat per al període 2019 – 2022. Afegix que, no obstant això, en reunions anteriors s'ha anat avançant informació sobre les principals línies d'actuació. Prosseguix assenyalant que el Pla és un document de planificació estratègica de l'Agència Tributària, de caràcter plurianual i que no recull qüestiones normatives, és a dir, no té un plantejament de canvis legislatius de cap naturalesa (ni tributaris, ni procedimentals, ni tan sols organitzatius). Tampoc afecta en absolut al sistema de finançament territorial ni al model de participació de les comunitats autònomes a l'Agència Tributària. És a dir, el Pla part de la normativa en vigor. Afegix que ser un document obert, perquè igual que ocorre en les empreses, l'estratègia es pot quedar desfasada per l'ocurrència de determinats esdeveniments, ja siguen favorables o desfavorables. Per això, indica que les observacions i els suggeriments seran bé rebudes i serviran per a anar adaptant permanentment el Pla a la realitat. Assenyala que el document compta amb més de 130 pàgines, però que no és un relate exhaustiu i detallat del treball de l'Agència Tributària. Així, informa que, bàsicament, els seus principals aspectes són els següents: en primer lloc, fixa l'actuació de l'Agència Tributària tenint en compte el context; en segon lloc, el Pla definix una sèrie d'indicadors estratègics plurianuals que puguen servir per a mesurar la quantitat i qualitat del treball que realitza l'Agència Tributària, superant el sistema anual d'objectius que actualment regix la planificació de l'organització; també introduïx canvis en la governança de la institució, en termes d'infraestructura ètica, de transparència, de rendició de comptes, etc.; i, finalment, fixa algunes línies estratègiques prioritàries que es volen reforçar en els propers anys. Prosseguix D. Jesús Gascón assenyalant que, pel que fa al context, es presenta de forma breu i succinta una anàlisi de la situació macroeconòmica nacional i internacional i de la situació pressupostària. El que constata és que, independentment del fet que es puga produir una desacceleració econòmica, l'escenari actual és molt diferent del dels últims deu anys, on l'impacte de la crisi econòmica va prioritzar les actuacions a curt termini, per tal d'aconseguir una consolidació dels comptes públics i la reducció del dèficit. El Director General prosseguix assenyalant que, encara que l'objectiu de reducció del dèficit seguix este, la situació actual permet que l'Agència Tributària puga combinar les activitats orientades a obtindre resultats a curt termini amb unes altres que tinguen l'horitzó temporal en el mitjà i llarg termini. D'altra banda, comenta que el Pla estratègic també ha suposat una anàlisi sociològica, aprofundint en la percepció que el ciutadà té sobre el treball de l'Agència Tributària i sobreu l'existència del frau, així com el posicionament de cada segmente de contribuents pel que fa al mateix, el que ha vingut a determinar un plantejament no exclusivament en termes repressius, ja que s'ha detectat que la majoria dels contribuents desitja complir voluntàriament, amb els menors problemes possibles. Açò suposa el reforçament dels servicis d'informació i assistència, així com els de prevenció del frau, ja que pot existir un segmente de contribuents que es pot veure inclinat a conductes defraudatòries si l'Agència Tributària no és capaç de transmetre la percepció d'un risc real en les mateixes. Afegix que també s'ha constatat l'existència d'un perfil de contribuents refractaris al compliment voluntari, enfront dels que l'actuació de l'Administració tindrà com a objectiu identificar els incompliments i intentar regularitzar-los. També s'han tingut en compte els estudis existents sobre el Tax Gap o sobreu l'economia submergida, si bé no és un eix fonamental del Pla, el que no vol dir que s'ignoren i no es comparen amb les dades dels països del nostre entorn. Així, cal tindre en compte que no tota l'economia submergida és regularitzable, ja que, per exemple, les activitats il·legals, evidentment, no són susceptibles de produir cap ingrés tributari, amb la qual cosa, de vegades, les xifres que es presenten en els estudis transmeten la idea de què es podria recaptar més, la qual cosa no s'ajusta a la realitat. No obstant això, l'existència d'economia submergida és una realitat i descobrir-la també és un objectiu de l'Administració. D'altra banda i tenint en compte que l'Agència Tributària en els últims anys ha sigut valorada externament, sobretot, pels resultats obtinguts en el curt termini, el Pla recull un canvi quant a l'estratègia, posant el focus, clarament, en el compliment voluntari i en la prevenció, i a dissenyar uns indicadors estratègics plurianuals que il·lustren millor quin és el treball que realitza l'Agència Tributària i que, fins i tot, òbriguen un debat sobre el que espera la societat de l'actuació de l'Administració tributària espanyola. Així, en coherència amb esta priorització del compliment voluntari, el primer indicador estratègic plantejat centra el seu esforç en el mesurament de l'evolució d'este compliment. La manera de fer-ho és comparar els principals indicadors macroeconòmics amb l'evolució dels principals indicadors fiscals. De tots és conegut que la taxa de creixement del PIB nominal este any està al voltant del 3,6, 3,7% i que la demanda nacional ha estat creixent lleugerament per damunt d'aquella xifra. La qüestió està en determinar si els indicadors fiscals evolucionen millor o pitjor que les principals magnituds econòmiques relacionades, ja que, si evolucionen millor, un dels components serà l'increment del compliment voluntari, la qual cosa suposa un èxit col·lectiu com societat. També s'assenyala que l'evolució dels ingressos tributaris en termes de caixa no és un indicador fiable del treball de l'Agència, ja que es veuen condicionats per bestretes de devolucions o situacions extraordinàries com, per exemple, les devolucions que ha calgut realitzar este any després de la sentencia del Tribunal Suprem sobre l'exempció de la prestació per maternitat. D'això es desprén que, en termes homogenis, la comparativa d'un any amb un altre no és el millor indicador. No obstant això, recalca que el que sí es ve observant és que les bases imposables agregades dels principals impostos i la recaptació en termes d'impostos meritats creix més que els indicadors macroeconòmics, el que, en principi, és una dada positiva. Així, reitera que es tracta d'evitar una anàlisi exclusivament anual, on s'han pogut produir circumstàncies conjunturals, i que el que cal considerar és la sèrie històrica i que la tendència es vaja consolidant al llarg dels anys. A més, afegix que, per a il·lustrar l'impacte que té l'actuació de l'Agència Tributària en la millora del compliment voluntari, s'han d'estudiar els canvis en el comportament dels contribuents, ja que si, per exemple, un contribuent inspeccionat en el futur declara pitjor del que el venia fent, l'actuació no es pot considerar d'èxit, ja que encara que s'haja pogut aconseguir una regularització en el curt termini, l'objectiu final no s'ha aconseguit plenament, ja que no s'ha aconseguit un incremente del compliment voluntari. També s'està duent a terme un gran esforç en prevenció, transparentant informació a fi que els contribuents coneguen les dades que obren en poder de l'Administració, el que, necessàriament, s'ha de traduir en un millor i major compliment voluntari. Per suposat, açò incidix en la capacitat de regularització posterior de l'Agència Tributària, ja que el contribuent directament ha complit bé amb les seues obligacions. Així, al llarg dels propers anys, a més de mesurar l'impacte de les actuacions preventives, també es mesurarà l'impacte de les inspecciones. Així, exceptuant les societats i grups adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents (en els que es produïx una gran variabilitat de resultats entre anys degut a la internacionalització i a reestructuracions empresarials que dificulten que les comparatives entre exercicis siguen homogènies), el Director General cita, a tall d'exemple, que s'havia observat que els contribuents inspeccionats el 2015 havien incrementat els seus ingressos durant els tres anys posteriors a l'exercici en el que va anar practicada la regularització en un 25,6%, respecte del que venien declarant durant els tres anys anteriors, sent el creixement mitjà dels ingressos tributaris entre estos períodes per al conjunt dels contribuents clarament inferior, d'un 12,6%. És a dir, que, en general i sempre en termes estadístics, el contribuent inspeccionat complix millor en el futur del que el venia fent en el passat, el que constituïx també una dada positiva en el foment de comportaments orientats al compliment voluntari. D. Jesús Gascón afegix que totes estes actuacions tindran el seu impacte en les xifres anuals de les activitats de control que, per suposat, seguiran sent públiques, però que, no obstant això, no han de valorar-se de forma agregada i acrítica, atès que la xifra global, com ja s'ha esmentat, no és un indicador fiable del treball de l'Agència Tributària. A més, assenyala que les dades de les actuacions de control i recaptatòries han de seguir presentant-se per la seua relació amb el sistema de finançament de l'organització. D'altra banda, si s'aconseguix que millore el compliment voluntari significativament, els resultats anuals de control via regularització disminuirien, pel que caldria buscar una manera alternativa d'il·lustrar que uns resultats de control decreixents no signifiquen que l'Agència Tributària estiga treballant pitjor, sinó que és conseqüència de l'esforç realitzat en les actuacions de prevenció. Així, es pretén establir una visió més àmplia i plural dels resultats de control i que no siga només una xifra, comparada amb la de l'any anterior, la que mesure la qualitat del treball realitzat, sinó que esta xifra es pose en relació amb l'evolució del compliment voluntari. D'altra banda, D. Jesús Gascón assenyala que fins ací ha estat parlant en termes quantitatius, però que també cal establir una sèrie d'indicadors qualitatius a l'hora de mesurar l'acompliment de les actuacions de l'Agència Tributària. En primer lloc, assenyala que l'Administració ha d'actuar amb transparència i ser capaç de mesurar la litigiositat que generen els seus actes, per tal d'adoptar mesures que permeten millorar la situació. Aclarix que esta matèria s'ha estat analitzant tant des del punt de vista de la conflictivitat absoluta (nombre de recursos i reclamacions), com en termes de conflictivitat relativa (percentatge que representa el recorregut o reclamat respecte de la totalitat dels actes administratius dictats per l'Agència Tributària amb peu de recurs o reclamació). Així, indica que, encara que la conflictivitat relativa és molt baixa, un 1,8 %, açò suposa que als Tribunals Economicoadministratius arriben entre 150.000 i 160.000 reclamacions a l'any, el que els col·loca en una situació operativa molt complexa, que fa evident la necessitat d'un reforce en mitjans materials i personals, com es ve fent este últim any, a fi que les resolucions s'emeten en un termini raonable. D'altra banda, afegix que també és necessari aprendre de la litigiositat generada, cercant fórmules per a evitar-la, ja siga millorant la qualitat de les actuacions tant en seu contingut com en seu forma o tenint en compte els casos que són estimats totalment o parcialment en els tribunals. Per això, també s'inclou en el Pla un indicador dels percentatges d'estimació, tant en via economicoadministrativa, com en via contenciós-administrativa. Afegix que, analitzant els actes administratius que són objecte de reclamació economicoadministrativa i, si escau, de posterior recurs contenciós-administratiu, es pot observar que la conflictivitat relativa se situa en el 0,9 % i que aplicant el percentatge d'estimacions totals i parcials en esta via (un 30 %), es pot estimar que un 0,27 % dels actes susceptibles de reclamació són finalment anul·lats totalment o parcialment pels Tribunals Economicoadministratius. Del 0,63 % restant, només un 15 % és objecte de recurs contenciós-administratiu. A més, dels recursos interposats, un 31 % finalitzen amb l'estimació total o parcial del recurs. És a dir, del total d'actes que dicta l'Agència Tributària i que són reclamables, un 0,3 % són finalment anul·lats pels tribunals, bé en la via economicoadministrativa (un 0,27 %) o bé en la via contenciós-administrativa (un 0,03 %). Així mateix, D. Jesús Gascón assenyala que donada la diversitat de funcions que realitza l'Agència Tributària, els estudis dels percentatges d'anul·lació sobre els actes dictats presenten variacions segons la naturalesa dels diferents actes, ja que hi ha procediments amb una taxa de conflictivitat molt baixa, com pot ser en l'àmbit censal o recaptatori, enfront d'uns altres que la tenen més elevada. Per això, es pretén fer públic el percentatge d'actes administratius més controvertits que són objecte d'anul·lació total o parcial en algun moment del procediment de reclamació. En concret s'han analitzat els supòsits de les actes de disconformitat i les sanciones en l'àmbit d'inspecció, tenint este que més del 80 % de les actes són de conformitat o amb acord, el que evidència una línia estratègica molt clara i és que, dins del marc normatiu vigent, si és possible aconseguir acords, s'utilitzarà esta via com a instrument per a la reducció de la conflictivitat. Prosseguix D. Jesús Gascón la seua exposició assenyalant que, d'altra banda, dels estudis realitzats també es desprén que com més gran és l'import de la regularització, major és la propensió al recurs i la reclamació. Així, comenta l'existència de 41.627 milions d'euros de deute total pendent, de què 12.763 corresponen a deute suspès per recurs o reclamació i 5.664 per processos concursals, sent el marge d'actuació de l'Agència Tributària en termes de deute gestionable força inferior als 41.627 milions d'euros esmentats. Per això s'ha considerat important incloure un indicador centrat en el que es podria denominar deute gestionable, és a dir, aquella part del deute total sobre la qual l'Agència Tributària té plena capacitat. Es tracta d'un índex que relaciona, per a cada exercici, l'import de deute gestionat respecte al deute gestionable, en període executiu. A més, mesuraria indirectament l'estat de la litigiositat en termes d'imports suspesos pendents de la decisió dels tribunals, així com el deute gestionat per l'àrea de recaptació. Continua D. Jesús Gascón assenyalant que un altre indicador de qualitat que s'ha considerat important incloure és el pagament d'interessos de demora per l'Administració. Així, indica que el pagament d'interessos als contribuents ve impost per la normativa, però que, no obstant això, és un camp d'actuació millorable per part de l'Agència Tributària, ja que, fonamentalment, els interessos de demora s'originen per retards en la tramitació de devolucions i resolucions o sentencies desfavorables de les que es desprén una devolució al contribuent. També existixen casos, on el marge d'actuació és menor, com succeïx amb les devolucions derivades de rectificacions d'autoliquidacions. L'indicador mesurarà la tendència al llarg dels anys i, excepte situacions extraordinàries, s'espera que els interessos abonats decresquen, ja que la reducció dels mateixos és un clar exponent d'una major qualitat en la prestació dels servicis per l'Agència Tributària a l'agilitzar la gestió de les devolucions, així com a l'augmentar la qualitat dels actes administratius produïts, permetent incrementar els percentatges d'estimació de recursos i reclamacions a favor de l'Administració. Finalment, el Director General comunica que s'ha introduït un indicador de l'eficiència, que compara el pressuposat de l'organització amb els ingressos que gestiona. Afegix que este any el pressuposat executat estarà entorn de 1.400 milions d'euros i els ingressos gestionats entorn de 213.000 milions d'euros, el que dóna una ràtio per davall de 0,7, que ve a significar que, per cada 100 euros gestionats, el cost per al Tresor Públic és de 0,7 euros. La pretensió és mantindre esta taxa estable ja que ens situa pel davant de la mitja de l'OCDE i de la Unió Europea, i de països del nostre entorn, com poden ser França, Alemanya i Itàlia. Afegix que l'Agència Tributària estima que el manteniment d'esta ràtio permetria la recuperació del nombre d'efectius, el qual va patir una reducció per l'impacte de la crisi econòmica. A més, informa de què l'Agència Tributària s'enfronta a un escenari de jubilacions realment preocupant, ja que la mitja d'edat dels seus efectius està els 53 anys. Açò implica que si es vol comptar amb una plantilla preparada i formada és necessari anar convocant els oportuns processos selectius.

Prosseguix la seua intervenció el Director General assenyalant que, a més de publicar el Pla Estratègic i els seus indicadors, també es publicaran els objectius anuals. També, a exercici vençut, es donarà a conéixer un informe realitzat pel Servici d'Auditoria Interna que pose de manifest el grau de compliment dels objectius anuals i l'evolució dels indicadors plurianuals. D'altra banda, afegix que també es millorarà la infraestructura ètica de l'organització, adaptant-la a les noves exigències internacionals. Així mateix, D. Jesús Gascón reitera que en el Pla també s'identifiquen algunes línies de treball considerades prioritàries per als propers anys. Algunes han tingut força eco mediàtic, com la prova pilote de l'esborrany de l'IVA, que tècnicament és una pre declaració del model 303, o la comunicació de les dades fiscals a les empreses en la campanya de l'impost de societats, igual que es ve fent amb l'IRPF. Des de l'Agència Tributària es pensa que estes iniciatives són molt bé rebudes i que cal avançar en la implantació d'assistents virtuals, de manera que el contribuent puga acudir a un autoservei d'informació i de consultes que, d'altra banda, permetria alliberar de treball a la Direcció General de Tributs. A més, es crearan les administracions digitals, de tal manera que es puga concentrar en elles l'atenció al contribuent per mitjans telefònics i telemàtics, sense atenció presencial. D'altra banda, indica que quant a les actuacions de control, es va posar l'èmfasi en l'economia submergida, el programa de doble ús, l'increment de la presència in situ i del nombre de visites; en l'àrea de recaptació, es promouran treballs més especialitzats com ara personacions i mesures cautelars, derivacions de responsabilitat, etc., ja que la gestió recaptatòria és més automatisable; en l'àmbit de Duanes s'actuarà de la mateixa manera, ja que una vegada superat el procés d'implantació del Codi Duaner, també cal centrar-se en la implantació del projecte SILICIE. En definitiva, en totes les àrees d'actuació existixen activitats que es potenciaran.

Per a finalitzar, D. Jesús Gascón assenyala que, en relació amb els codis de bones pràctiques, el passat 2 de juliol, en el Fòrum d'Associacions i Col·legis de Professionals Tributaris s'han aprovat dos textos, un per a les associacions i col·legis i un altre per als professionals tributaris, considerats individualment. El Director General informa de què durant els primers mesos de 2020 l'Agència Tributària posarà en marxa el procediment per a gestionar les adhesions i els òrgans de direcció de les diferents entitats decidiran si s'adherixen o no. Així mateix, assenyala que ja ha comentat en reunions anteriors que també existix la demanda d'un codi de bones pràctiques específic per part de les PIMES i del col·lectiu de treballadors autònoms, per als qui, per les característiques de la seua organització, el Codi de Bones Pràctiques Tributàries aprovat en este Fòrum, no resulta idoni, ja que està més orientat a les grans empreses. Considera que, en realitat hi haurà un únic codi, però adaptat a diferents col·lectius. Així mateix, indica que està clar que el model cooperatiu seguix avance, estenent-se a uns altres col·lectius, la qual cosa va desembocant en un model de control reforçat, basat en la prevenció més que en el control a posteriori, i esmenta expressament projectes com ICAP (International Compliance Assurance Programme) o els informes de transparència. Per a finalitzar comenta que en el Pla Estratègic la relació cooperativa és clau i que, com ja ha comentat, es tracta d'un document obert, susceptible de modificació, pel que les observacions i suggeriments seran molt bé rebudes.

A continuació, D. Jesús Gascón oferix la paraula a qui desitge intervindre.

Seguidament pren la paraula D. Ángel Martín Gómez, representant de Telefónica qui, després de comentar que l'enfocament del Pla li pareix molt interessant i que serà bé rebut, pregunta si, en referència a la relació cooperativa, hi ha alguna previsió quant a l'agilitació dels intruments de revisió tributària, com una ferramenta de facilitació.

El Director General li contesta que la relació cooperativa està entre els projectes més emblemàtics del Pla i que, fins i tot, s'aborda la seua dimensió internacional i s'impulsaran fórmules per al reforçament d'un model de control preventiu bilateral o multilateral amb uns altres països, ja que sempre serà millor que dos estats actuen de manera coordinada i conjunta, que no després haver de recórrer a procediments amistosos i altres recursos. Afegix que al final del Pla hi ha un apartat de caràcter divulgatiu sobre l'impacte del mateix des del punt de vista procedimental segons el perfil del contribuent. En el cas de les grans empreses, s'assenyala que cal avançar cap un model de control reforçat i en temps real, el que fa necessari abordar l'àmbit internacional, sent els informes de transparència un intrument clau. Així mateix, també al final del Pla s'indica que el desenvolupament de canals bidireccionals col·laboratius, com pot ser este Fòrum, per a la unificació de criteris, així com la seua publicació, el reforçament de la certesa jurídica, la prevenció i, si escau, la finalització dels procediments amb acord i la resolució anticipada dels conflictes tributaris, constituïxen ferramentes que permetran reforçar el model cooperatiu. D'altra banda, D. Jesús Gascón assenyala que també es recull l'impacte de la digitalització de l'economia i les seues conseqüències tributàries, així com els canvis que introduïx en les actuacions de l'Administració.

A continuació, ja que no es produïxen més intervencions, D. Jesús Gascón cedix la paraula a la Sra. Pilar Jurado, qui realitzarà una exposició sobre les qüestiones més rellevants del “Despatx centralitzat europeu”.

La Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials, donant suport a la seua dissertació amb una presentació, comença assenyalant que el Codi Duaner de la Unió (CAU), reglament d'aplicació directa, regula la lliure circulació de mercaderies. Així, el despatx centralitzat europeu suposarà una important simplificació, disminuint els tràmits duaners i homogeneïtzant els processos, i permetrà a les empreses que estiguen autoritzades com operador econòmic autoritzat (OEA) relacionar-se amb una única autoritat duanera.

La implantació es realitzarà en dos fases: La primera ha d'estar finalitzada el desembre de 2023 i implica l'aplicació del despatx centralitzat europeu a totes les mercaderies, excepte a les acollides a la PAC i les subjectes a impostos especials, i a tots els règims, a excepció del de trànsit i la importació temporal. El desembre de 2025 ha d'estar operatiu l'enviament electrònic de la documentació entre les diferents Duanes, el que requerirà el desenvolupament d'un nou sistema electrònic d'intercanvi d'informació entre els estats membres.

Per a finalitzar, la Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials manifest que el missatge que vol traslladar és que l'Administració duanera espanyola s'ha compromés amb la Comissió Europea a estar en l'avantguarda d'este projecte, de manera que l'any 2023, que és quan ha d'estar complimentada la primera fase, aprofitant les funcionalitats del sistema electrònic de la Duana espanyola, l'Agència Tributària tinga ja molt avançats els desenvolupaments informàtics exigibles en la segona fase, assegurant així, a l'estar des del principi, la seua influència en el desenvolupament del procés. Afegix que s'han realitzat ja sessions informatives i que se seguiran fent i que, si alguna de les entitats estes vol tindre una reunió sobre la matèria, pot adreçar-se tant al Delegat Central com a ella mateixa. Este oferiment es farà extensiu també a les empreses que no estan representades en este Fòrum.

A continuació, ja que no es produïxen més intervencions, el Director General conclou la sessió agraint a tots els assistents la seua presència.