Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 2/2014

Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses

Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D. Santiago Menéndez Menéndez

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Luis María Sánchez González

Director del Departament de Gestió Tributària

D. Rufino de la Rosa Cordón

Directora del Departament de Recaptació

D.a Soledad García López

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Pilar Jurado Borrego

Delegat Central de Grans Contribuents

D. Ignacio Huidobro Arreba

Membres en representació de les Grans Empreses

ACERINOX

Secretari General

D. Luis Gimeno Valledor

ACS

Cap del Departament Fiscal Corporatiu

D. José Miguel Moreno Pérez

AMADEUS IT HOLDING

Vicesecretari del Consell d'Administració

D. Jacinto Esclapés Díaz

BBVA

Director del Departament Fiscal

D. José María Vallejo Chamorro

BANC SANTANDER

Director General

D. César Ortega Gómez

BANKIA

Director d'Assessoria Fiscal

D. Javier Mª Tello Bellosillo

LA CAIXA

Director de l'Àrea Fiscal de Criteria Caixa Holding

D. Javier Paso Luna

CEPSA

Responsable d'Impostos Indirectes

La Sra. Inés Martínez Meroño

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

Tresorer Consell Rector

D. Eduardo Pastor Fernández

EL CORTE INGLÉS

Departament Fiscal

D. José Roberto Barroso Duque

ENDESA

Director d'Assessoria Fiscal

D. Carlos Arrieta Martínez de Pisón

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

GAS NATURAL FENOSA

Director de Fiscalitat

D. Jaume Menéndez Fernández

GENERALI ESPANYA

Director Divisió Control Corporatiu i Comptabilitat

D. Francisco Javier Serna Ballarín

INDITEX

Director del Departament Fiscal

D. Andrés Sánchez Iglesias

MAPFRE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Antonio Lafuente González de Suso

MERCADONA

Divisió Fiscal

D. Alberto Cubells Rodríguez Flores

MICHELIN

Responsable Fiscal

La Sra. Rosa María Peña García

NORFIN HOLDER

Director Fiscal

D. José Antonio Gibello Saiz

RENAULT ESPAÑA

Director Assumptes Fiscals i Duaners

D. Felix Ruiz Madarro

REPSOL

Director General Econòmic i Fiscal

D. Luis López-Tello i Díaz-Aigualit

SEAT

Director d'Impostos

D. Francisco Javier Baulenas Setó

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana María Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal Grup

D. Ángel Martín Gómez

VODAFONE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretaria Tècnica

D. Ángel Rodríguez Rodríguez

Madrid, 2 de desembre de 2014, se celebra la novena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió

2. Aprovació de l'acta de la sessió plenària celebrada el dia 17 de juny de 2014

3. Fòrum de Grans Empreses: Situació actual

4. Conclusions rellevants dels diferents Grups de Treball del Fòrum

5. Pròxima convocatòria: dates i temes a tractar

6. Altres consideracions, precs i preguntes

1. Obertura de la sessió

Obri la sessió el Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses, D. Santiago Menéndez Menéndez, que dóna la benvinguda als assistents i demana disculpes per l'absència del secretari de l'Estat d'Hisenda i president del Fòrum, D. Miguel Ferre Navarrete, ja que compromisos ineludibles li han impedit la seua assistència a este acte.

En primer lloc, posa de manifest la importància que per a l'Agència Tributària té el Fòrum de Grans Empreses i agraïx als seus membres el suport rebut per a millorar el compliment dels objectius del mateix.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia el dia 17 de juny de 2014

El Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària cedix la paraula al titular de la Secretaria a Tècnica del Fòrum, D. Ángel Rodríguez Rodríguez, que assenyala que l'acta de la 8a sessió del Ple del Fòrum es va remetre als integrants del mateix i afegix que no havent-se rebut observacions i, si no les hi haguera en este moment, quedaria definitivament aprovada. Al no realitzar-se cap observació pels estos, declara aprovada definitivament l'acta de la sessió plenària del dia 17 de juny de 2014.

3. Fòrum de Grans Empreses: Situació actual

D. Santiago Menéndez Menéndez realitza un breu resum de les tasques que s'han dut a terme en els diferents Grups de Treball del Fòrum:

Grup de Treball d'Anàlisi i Racionalització de les Carregues Fiscals Indirectes

Es referix en primer lloc al Projecte SII (Subministrament Immediat d'Informació), que es va presentar en la reunió informativa del dia 5 de novembre de 2014, a què van anar convidats tots els membres del Fòrum.

El Director assenyala la idea de què les noves tecnologies han de ser un intrument al servei de la relació entre l'Administració Tributària i els contribuents; això no suposa que canvie la materialitat d'aquella relació: seguix existint un sistema tributari, impostos que pagar, problemes de gestió, la necessitat de plantejar l'assistència i ajuda als contribuents per al complimente voluntari, i seguixen existint les labors de control. Estes noves tecnologies són un vehicle per a ajudar-nos en la relació entre Administració Tributària i contribuents, ja que col·laboren en la consecució dels objectius d'assistència al complimente voluntari i de control.

L'Agència Tributària ha analitzat els models d'unes altres Administracions Tributàries (Àustria, Suècia, el Regne Unit, Portugal, Mèxic, Xile, el Brasil, etc.), i de l'estudi d'estes experiències i de l'examen de la realitat de les empreses espanyoles en les seues relacions amb l'Administració Tributària es va crear el SII.

Este és un model d'assistència i ajuda, però alhora suposa una nova obligació per a les empreses, ja que estes hauran de remetre la informació de la facturació d'acord amb les especificacions tècniques concretes i en un màxim de 4 dies des de l'emissió de la factura en el procés normal.

Afegix, que el Projecte SII té com objectius tant l'assistència al contribuent com la millora en el control tributari, i que al seu torn, portarà una sèrie d'avantatges per a les empreses, com són:

• La simplificació d'obligacions formals, ja que s'eliminen obligacions informatives (models 347, 340 i 390). D'altra banda, els llibres registres de l'IVA s'emportaran a través de la Sede Electrònica de l'Agència Tributària mitjançant el subministrament electrònic dels registres de facturació.

• Avantatges de caràcter financer, ja que si l'Agència disposa de la citada informació sobre IVA en temps real podrà realitzar les labors de creues preventius (control) i agilitzar les devolucions d'IVA a les empreses.

• Facilitació a les empreses i a l'Administració de les actuacions de control ja que es podrà acostar en el temps a la realitat dels fets.

• L'Agència podrà realitzar l'esborrany de les declaracions d'IVA i l'empresa haurà de confirmar.

• L'Agència Tributària tindrà informació dels seus proveïdors i clients, i l'empresa podrà a través de Sede Electrònica realitzar els contrastes oportuns.

D'altra banda, el Director ressalta que este projecte exigix un procés d'adaptació tant per a l'Agència Tributària com per a les empreses, a més del desenvolupament de productes informàtics. Açò suposarà algunes modificacions en els seus processos gestors i inversions, que encara que no seran significatives en comparació de les funcionalitats i avantatges del sistema, pot que per a les PIMES i autònoms siga una carrega important. Per això, només serà obligatori per a determinats subjectes passius de l'IVA (Grans Empreses i empreses en REDEME), encara que els altres podran acollir-se al sistema voluntàriament. Hi ha un període d'adaptació, i serà obligatori a partir de l'1 de gener de 2017. No obstant això, en la reunió del dia 5 de novembre de 2014 es va informar que per a facilitar l'adaptació necessària a les empreses s'ha creat un Grup de Treball sobre la matèria i es durà a terme una prova pilote de caràcter optatiu que en principi començaria a partir de l'1 gener de 2016.

Finalment, subratlla l'avantatge fonamental d'este projecte, que consistix en què es facilitarà el compliment i que permetrà a les empreses el contraste de la informació existent en les bases de dades de l'Agència. Així mateix permetrà que les relacions siguen més fluïdes i pròximes a la realitat dels fets en l'àmbit d'assistència, control i gestió.

Grup de Treball de Relació Cooperativa

El Director comença l'exposició al·ludint a les anàlisis realitzats en el Grup de Treball de l'ús dels elements de relació cooperativa prevists en la Llei general tributària, així com de les experiències desenvolupades per uns altres països en este àmbit, havent-se realitzat un primer taller de FISCALIS.

El Director General vol ressaltar que en relació amb este Grup existix un compromís de l'Agència Tributària d'impulsar este tipus de relació, bé entés que es tracta de buscar ferramentes per a reduir la conflictivitat entre l'Administració i el contribuent, de facilitació de mitjans al contribuent per a evitar desacords. Tot això sent respectuosos amb el fons dels assumptes i, per suposat, amb les formes.

Este impuls es vol efectuar mitjançant la realització de proves pilote durant 2015, posant en valor els intruments que ja existixen, com el Codi de Bones Pràctiques Tributàries i analitzant les modificacions normatives que pogueren ser necessàries per a impulsar esta relació cooperativa.

Grup de Treball d'Impostos Especials:

El Director assenyala les qüestiones més rellevants que han sigut debatudes al si d'este Grup de Treball:

En relació amb la gestió de les devolucions de l'Impost sobre les Vendes de Determinats Hidrocarburs (conegut com cèntim sanitari), destaca que a petició dels sectors involucrats s'ha desenvolupat una aplicació que permet presentar la documentació i agilitzar les devolucions del cèntim sanitari. Cal valorar, que realitzar esta aplicació va portar un gran esforç, no només d'execució dels programes i processos informàtics, per part del Departament d'Informàtica, sinó també de coordinació amb el Servici de Planificació i Relacions Institucionals, amb el Departament de Duanes i Impostos Especials, i amb el Servici Jurídic de l'Agència entre d'altres. D'altra banda l'aplicació ha sigut modificada en diverses ocasions per a seu millora.

Així mateix es van intentar les diferents formes de procedir, segons el cas concret, en els pagaments fraccionats de les comunitats de béns en l'Impost sobre el Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica, es va debatre sobre el Projecte de llei de l'Impost sobre l'Electricitat, es van realitzar diverses propostes de modificació del Reglament dels Impostos Especials i es va valorar positivament l'aplicació del EMCS intern (Sistema de Control de Moviments d'Impostos Especials).

Grup de Treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat:

El Director de l'Agència assenyala els diferents temes tractats en este grup:

• Aportacions pel que fa al desplegament reglamentari de l'actual Article 18 de la Llei de l'impost sobre Societats relatives a la documentació i prova en operacions entre persones o entitats vinculades fiscalment.

• En relació amb els servicis intragrups, es va considerar que la utilització del mètode de valoració del marge net s'hauria de justificar en aquells casos en què el seu ús té poca consistència.

• Es van destacar els acords previs de valoració i els procediments amistosos com formes d'evitar conflictivitat, assenyalant la necessitat d'homogeneïtat dels criteris que apliquem perquè existisca coordinació i no hi haja desproporcionalidad.

• Es va fer referència a la presumible reforma de la Llei general tributària i del conflicte en l'aplicació de la norma tributària.

• Es va informar sobre les recuperacions d'ajuts d'Estat com a conseqüència de la reacció de la Comissió Europea, que valora com força positiva.

4. Conclusions rellevants dels diferents Grups de Treball del Fòrum

A continuació, D. Santiago Menéndez cedix la paraula al Director del Departament de Gestió Tributària, que analitza el Projecte de Subministrament Immediat d'Informació dins del Grup de Treball d'Anàlisi i Racionalització de les Carregues Fiscals Indirectes

a) Grup de treball d'Anàlisi i Racionalització de les Carregues Fiscals Indirectes: SII (Projecte de Subministrament Immediat d'Informació)

D. Rufino de la Rosa Cordón, Director del Departament de Gestió Tributària desenvolupa el projecte i assenyala, en primer lloc, el treball d'anàlisi realitzat tant del que es du a terme en uns altres països, com del que es vol implantar en la nostra Administració. Es tracta d'una proposta que conjuga els dos objectius que es perseguixen a l'Agència Tributària: incrementar el servici d'assistència i el control sobre el contribuent.

A més de la reducció d'obligacions formals, assenyala que el projecte permetrà a l'Agència traslladar les seues actuacions de control a aquells altres components que siguen més complexos i en els que existisca major necessitat d'intervenció, i aquelles conductes degudes a errors materials, de declaració o d'imputacions del proveïdor o del clienta, podran ser analitzades i corregides a temps per les pròpies empreses. Assenyala altres elements addicionals del projecte, com per exemple, la inclusió del control de la facturació a través dels terminals dels punts de venda, dels tiquets o factures simplificades o l'ampliació del període de pagament de les declaracions, des del 20 al 30 de cada mes.

Quant al Grup de Treball que es constituirà a principis de 2015, amb empreses de diverses característiques, indica que el Departament de Gestió necessitarà el suport directe del Departament d'Informàtica Tributària. Així mateix, les empreses deuen ser coneixedores que per a formar part d'este Projecte necessitaran la col·laboració no només dels seus equips de facturació i fiscal, sinó també del tecnològic.

A continuació, passa a desenvolupar el procés de trasllat de dades en les factures emeses i en les rebudes, assenyalant que el corresponent a les factures emeses oferix menys complexitat que el de les factures rebudes.

• Factures emeses: S'està dissenyant un model que consta de camps de registre en els que es bolca la informació de les dades substancials de les factures. Per això ens hem basat, per una part, en l'estàndard de la factura e (electrònica) i, per una altra, en l'estàndard del model 340.

• Factures rebudes: El disseny del model en estes factures es preveu més complex i s'analitzarà dins del Grup de Treball.

b) Grup de Treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat

D. Luis María Sánchez González, Director d'Inspecció Financera i Tributària, comença assenyalant que el naixement del Grup de Treball es va produir a finals de l'any 2013. Afegix que entre les finalitats del Grup es troben les de ser canal permanent de relació bidireccional, proporcionar més seguretat jurídica, plantejar dubtes davant canvis normatius i clarificar formes d'actuar. Tot açò està reflectit en l'Acta del Ple del Fòrum d'octubre de 2013. A més indica que este grup és successor d'un altre amb grans resultats, el de “Preus de Transferència”, i que el començament d'este nou grup no s'ha produït fins el 20 de novembre d'este any per no estimar-se oportuna la seua obertura donat el desenvolupament que estava realitzant la Direcció General de Tributs sobre el Projecte de Reforma Tributària. També per apreciar-se que era necessari delimitar determinades qüestiones relacionades amb la reducció de la conflictivitat, objecte d'este Grup, i al seu torn relatives a l'àmbit del Grup de “Relació Cooperativa”, i finalment perquè es van produir situacions que van aconsellar la inclusió dels “preus de transferència” a l'ordre del dia de la primera reunió (novetats a mitat d'any, com la modificació de la normativa i algunes iniciatives del Projecte BEPS ).

En esta reunió es va realitzar un intercanvi molt positiu de posicions entre l'Agència Tributària i les empreses, sent els seus objectius molt valorats per ambdues parts, especialment el de l'aclariment de dubtes sobre l'aplicació normativa.

Les qüestiones fonamentals que es van analitzar en el Grup van anar les següents:

• Documentació i prova de les operacions entre persones o entitats vinculades:

  Es van comentar les novetats de l'Article 18 de la Llei de l'impost sobre Societats. Així mateix, el Cap de l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional (d'ara endavant, ONFI) va valorar positivament el fet que per primera vegada una norma amb rang de Llei introduïra els principis de proporcionalitat i suficiència. Estos són principis de bones pràctiques que haurien d'inspirar el desenvolupament del futur Reglament de l'impost sobre Societats, així com la pràctica de les empreses i de l'Administració respecte de la documentació necessària per a acreditar el valor de mercat de les operacions.

  Així mateix, es van apreciar algunes de les modificacions plantejades en l'Article 18 de la Llei de l'impost sobre Societats, especialment la que eleva al 25% la vinculació en els supòsits de relació soci-societat o el fet que desaparega la jerarquia entre mètodes o fins i tot que es puguen aplicar altres mètodes diferents dels que estan especificats en la Llei de l'impost sobre Societats.

  Igualment, es va tractar el tema del desplegament reglamentari que està pendent i que correspon a la Direcció General de Tributs. Es destaca la referència expressa que realitza l'Exposició de Motius de la Llei a les Directrius dels Preus de Transferència de l'OCDE i a les Recomanacions del Fòrum Conjunt de Preus de Transferència a la UE, i s'establixen com a elements que han d'utilitzar-se en la interpretació dels preceptes sempre que no contradiguen la normativa legal i reglamentària.

  Es va abordar seguidament les qüestiones relatives a la nova documentació de país per país, incorporada en este document publicat al mes de juliol. Sobre la matèria existixen dos posicions:

  • Utilització del mecanisme d'assistència mútua per a sol·licitar la documentació al país de l'empresa matriu. Esta és la que millor valoren les empreses espanyoles.

  • Regulació per la normativa interna dels respectius països per a incorporar la possibilitat que la documentació siga exigida directament a la filial.

  D'altra banda, afegix que en les discussions sobre l'Acció núm. 13 de BEPS , les empreses van traslladar la seua preocupació pel que fa a la confidencialitat i a què s'utilitze esta informació per part de les administracions dels estats on estan establides les filials per a realitzar ajustaments de preus de transferència, quan és sabut que esta no és la finalitat de la documentació de país per país, sinó detectar riscos sobre la base d'una altra informació.

  El Director del Departament d'Inspecció assenyala que estes preocupacions són compartides també per l'Administració Tributària, i ressalta l'actitud oberta i proactiva de La senyora Begoña García Rozado, representant de la Direcció General de Tributs, que convida a les empreses participants a manifestar tots els dubtes i propostes que este informe país per país poguera produir-los, així com les opinions que puguen afectar al Reglament de l'impost sobre Societats i tots aquells assumptes relatius a les futures converses en el marc de l'OCDE.

  Per part seua, els representants de la ONFI van realitzar les següents observacions en la reunió:

  • Comptabilitat ajustada a criteris americans en les filials estrangeres situades a Espanya; això dificulta molta la conversió i fa que les comprovacions es dilaten en el temps.

  • Excessiva tendència a la utilització del mètode de valoració del marge net transaccional sense que existisca sempre per part de les empreses una justificació que siga el millor de tots els possibles.

• Servicis intragrup :

  L'assumpte es va analitzar tenint en compte la futura evolució del Capítol VII de les Directrius, on probablement hi haurà un annex especial referit als servicis intragrup de baix valor afegit, amb més detall que el que actualment existix en la Recomanació del Fòrum de preus de transferència de la UE.

• Acords previs de valoració i procediments amistosos:

  Els representants de l'Agència Tributària i de les empreses van manifestar en la reunió una valoració positiva respecte d'això, ja que és un mecanisme preventiu per a evitar conflictes. El Cap de la ONFI va fer una crida a les empreses i matrius espanyoles a què utilitzen, sempre que siga possible, esta via per a determinar la seua política de preus de transferència.

  D'altra banda, en matèria de procediments amistosos s'exposen algunes qüestiones que no suposen bones pràctiques, com ara el fet que iniciats estos procediments amistosos es proporcionen documents que no es van aportar al ser requerits en el procediment d'inspecció o el fet de plantejar estos procediments quan han finalitzat els d'inspecció amb actes amb acord. El Cap de la ONFI assenyala que només han sigut casos concrets. No obstant això, si es generalitzaren estes pràctiques seria un problema a resoldre.

• Altres assumptes tractats en la reunió del Grup de Treball:

  Es va analitzar la problemàtica dels intruments cooperatius, encara que es tracten amb major profunditat en el Grup de Relació Cooperativa. Bàsicament es va comentar la dificultat de delimitar les consultes de la Direcció General de Tributs respecte dels eventuals acords o l'eventual informació que poguera proporcionar-se per l'Administració Tributària.

  També es va al·ludir al tema del conflicte i de la seua possible modificació en la Llei general tributària. Un altre tema va anar el de la recuperació dels ajuts d'estat, sobre el qual no va anar possible subministrar informació respecte d'això, ja que en este moment s'està a l'espera de dos sentencies del Tribunal General de la Unió Europea.

  Finalment es va considerar necessari delimitar els assumptes que corresponguen al Grup de Treball de Relació Cooperativa i es va sol·licitar a les empreses que aportaren un llistat de qüestiones que es puguen considerar rellevants relatives a dubtes d'aplicació de la norma i d'altres temes relacionats amb l'objectiu del Grup. Estos dubtes, que es remetrien al representant de Telefónica per a ser recopilades, s'estudiarien per l'Administració Tributària i, si escau, es valoraria en quina mesura és possible discutir i resoldre algunes d'elles, i donar algun criteri general.

c) Grup de Treball d'Impostos Especials

La senyora Pilar Jurado Borrego, Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials desenvolupa en primer lloc les qüestiones relatives a l'Impost sobre les Vendes Detallistes de Determinats Hidrocarburs ("cèntim sanitari"). Posa de manifest la dificultat que ha suposat tant per a l'Administració com per a les empreses involucrades la seua gestió; també, mostra el seu agraïment a les empreses representades en el Fòrum ja que han col·laborat en facilitar el procediment, fonamentalment al fer possible la utilització d'un tipus de targeta que ha suposat una intermediació entre el consum i el subministrament.

A continuació assenyala que en l'Impost del Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica havia sorgit una problemàtica concreta en pagaments fraccionats i, posteriorment, en autoliquidacions, quan havien intervingut comunitats de béns. En el Grup de Treball es va tractar sobre la solució que l'Administració i les empreses conjuntament havien arbitrat per a resoldre esta situació.

Així mateix, al·ludix a la nova regulació de l'Impost sobre l'Electricitat. Assenyala que a partir de la reforma es modifica el seu esquema emportant-se la tributació de l'impost a qui ven i comercialitza l'electricitat, és a dir, es grava el subministrament d'energia elèctrica per a consum. Amb açò, a més de facilitar-se la gestió, se simplifica la tramitació, ja que s'elimina algun model com el 513, i s'adapta el model 560 d'autoliquidació on s'inclouen camps per a aportar informació relacionada amb l'activitat. També destaca la introducció de nous supòsits de reducció en la base imposable, que se sumen als realitzats l'any anterior i que es van introduir per als grans consumidors d'electricitat. Estes noves reduccions afecten a multiplicitat de destinataris, el que comporta majors costos i problemes de gestió, tant per a l'Administració en la seua aplicació i control, com per a les empreses en la mesura en la que li demanem informació. La reducció del 85 % serà aplicable, sempre que es complisquen els requisits i condicions que reglamentàriament s'establisquen sobre la quantitat d'energia elèctrica que es destine a algun dels usos establits, per això les empreses subministradores han de tindre bé identificats els destinataris per poder aplicar esta reducció. A continuació, fa una referència a les noves reduccions (regs agrícoles i determinades activitats industrials) i a què la justificació dels supòsits de reducció es realitzarà mitjançant la presentació d'una comunicació responsable de què l'empresa destinatària complix les condicions legals. Amb esta comunicació l'Administració facilita un codi, que és el que permetrà que li puguen facturar amb la reducció corresponent que establix la Llei.

Finalment, manifesta que en la reunió del Grup es van tractar també les modificacions del Reglament d'Impostos Especials. Així mateix es va fer balanç, des de la seua implantació l'any 2013 fins el 2014, del sistema de control del moviment de productes d'impostos especials. La valoració del conjunt de les empreses representades va anar positiva, sense perjudici de l'existència de complicacions associades a destinataris que es beneficien d'una reducció o exempció, i que en l'àmbit de la circulació, són les que poden generar major problema.

d) Grup de Treball de Relació Cooperativa

El senyor Ignacio Huidobro Arreba, Delegat Central de Grans Contribuents comença la seua intervenció assenyalant que després de l'aprovació del Document de Conclusions en matèria de facultats d'informació i comunicació recíproca entre les Administracions Tributàries i les empreses que es va produir a finals de 2013, el Grup de Treball ha continuat les seues tasques havent-se reunit en tres ocasions enguany: el 3 de juny, el 18 de setembre i el 25 de novembre.

En elles, el Grup de Treball ha tractat i valorat els següents assumptes:

• La utilització d'intruments existents de fonamente cooperatiu (APAS, el Document de Conclusions citat, actes amb acord, etc. ), realitzant-se les següents consideracions:

  • Hi ha la possibilitat d'una major utilització de les APAS, sobretot per grups amb matriu nacional, tant en l'àmbit dels preus de transferència, com en relació amb els intangibles. D'altra banda, es va constatar la possibilitat de més seguretat jurídica en les actes amb acord en relació amb aspectes de les mateixes que pogueren reproduir-se en el futur.

  • També es va constatar la utilització, ja pràctica, de l'intrument d'informació recíproca entre l'Administració Tributària i les empreses, aprovat a finals de l'any passat. En esta matèria, l'observació fonamental que es va realitzar en el Grup va anar el fet que la resposta no anara vinculant. No obstant això, l'Administració Tributària considera que es tracta d'un intrument molt potent que acaba amb un informe del Departament de l'Agència Tributària implicat en l'assumpte. Esta circumstància, al marge del seu caràcter vinculant o no, és un plantejament que té suficient importància i transcendència en la pràctica de l'Administració Tributària. Finalment, es van valorar les possibilitats de coneixement i valoració per l'Administració Tributària de determinades solucions comunes d'aplicació de les normes tributàries per les empreses.

• Sobre les actuacions d'informació de models comparats de relació i compliment cooperatiu i el desenvolupament i avanços en el nostre “model” es van plantejar les següents reflexions i accions a realitzar en el futur immediat:

  • Es va realitzar una valoració molt positiva del Taller de Treball “Models de relació cooperativa” promogut i organitzat per l'Agència Tributària a finals del mes de setembre en el marc del Programa FISCALIS, en què han participat representants de les Administracions Tributàries del Regne Unit, Itàlia, Suècia, Holanda i Austràlia, així com representants de dos empreses espanyoles i dos consultores, i per suposat, funcionaris de la DCGC, i que va anar inaugurat pel Director d'Inspecció Financera i Tributària. Segons el parer del Delegat, esta iniciativa ha permés analitzar i constatar aspectes més pràctics i alhora més crítics del funcionament d'estos models, sobretot en països del nostre entorn, com el Regne Unit i Holanda, amb major grau d'implantació.

  • S'aprecia la conveniència i oportunitat d'organitzar nous tallers de treball sobre esta mateixa matèria, amb intervenció també d'unes altres Administracions Tributàries, d'unes altres empreses i d'unes altres consultores, per a tindre una visió més extensa i àmplia del funcionament d'estos models.

  • Es considera convenient la realització de contactes bilaterals amb empreses que hagen tingut experiències d'aplicació de model cooperatiu amb unes altres Administracions Tributàries, per a analitzar i contrastar les seues experiències.

  • S'estima convenient la realització de visites de treball de funcionaris de l'Agència Tributària a les Administracions Tributàries dels països que estan aplicant models de compliment cooperatiu.

D'altra banda, El senyor Ignacio Huidobro destaca que s'abordarà una anàlisi més pràctica i documentat dels compromisos derivats del Codi de Bones Pràctiques Tributàries en el curs d'activitats de control, tant per part de les empreses com de les Administracions adherides, i en este sentit l'Administració es va comprometre a presentar un document per a analitzar en el Grup de Treball.

Així mateix assenyala que la Dependència de Control Tributari i Duaner de la Delegació Central es planteja realitzar durant l'any 2015 actuacions informals, de valoració de les condicions de control de riscos fiscals de determinades empreses.

Per a finalitzar, el Delegat subratlla que dins del Grup de Treball es va plantejar el tractament i anàlisi d'un document remés al Grup per algunes de les empreses membres, titulat “Una proposta de relació cooperativa”. En este document es proposen quatre línies de treball per tal de fer més operatives les accions de l'Administració Tributària i les empreses en este àmbit: Coneixement mutu i recíproc i accions en este sentit, comunicació recíproca interna i externa en ambdues parts, nou enfocament en els procediments d'inspecció i treballar en el disseny de mecanismes de relació.

5. Pròxima convocatòria: dates i temes a tractar

El Director de l'Agència Tributària assenyala que es continuarà amb la cadència semestral de celebració del Fòrum de Grans Empreses i que es realitzarà un seguiment de tots els esforços i avanços de tots els Grups de Treball.

6. Altres consideracions, precs i preguntes

Intervé D. Ángel Martín Gómez, representant de Telefónica que fa referència a què les empreses estan molt implicades en el Grup de Relació Cooperativa perquè consideren que és el futur de les relacions entre Administració Tributària i empreses. A continuació assenyala que valora positivament les experiències d'aprenentatge de la relació cooperativa en uns altres països, ressaltant la reunió del FISCALIS, i fa una crida a què en la pròxima reunió d'este Programa es tinguen en compte als països llatinoamericans, on les empreses espanyoles tenen molta presència. Quant al projecte SII manifesta que representa una inversió important per a les empreses, però que es tracta d'una iniciativa molt positiva que és benvinguda. Quant a la Reforma Fiscal assenyala que el Fòrum hauria d'haver tingut una major interlocució i consideren necessari fer un document per a aportar les opinions i reclamacions de les empreses en la reforma de la Llei general tributària. Així mateix, apunta la necessitat de delimitar la matèria pròpia del “Grup de Treball de Relació Cooperativa” de la del “Grup de Treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de Reducció de la Conflictivitat”, i que este Grup no se centre tant en els preus de transferència sinó que aborde també el tema de la modificació de la Llei general tributària en la part que ens afecta, dins del que encara es puga fer respecte d'això.

D'altra banda, manifesta la seua disconformitat i parla també en nom de les altres empreses, per haver-se establit com axioma l'aplicació a totes les multinacionals del tipus efectiu del 5%. A això considera que contribuïxen els Informes Anuals de Recaptació on apareix esta xifra. Esta informació es recull juntament amb unes altres dades, com que el tipus mitjà en els pagaments fraccionats està al voltant del 29,4%, que el creixement en l'impost meritat està per damunt del 25%, i que els pagaments fraccionats han augmentat el 20%, entre d'altres. No obstant això, atès que la dada del 5% es repetix en el citat Informe, a què qualifica d'altra banda com brillant per la seua extensió i minuciositat, i a què certs mitjans recullen aquella xifra sense cap anàlisi objectiu respecte d'això, la postura ha quedat fixada en l'opinió pública, la qual cosa perjudica a les citades empreses. Per això sol·liciten un canvi de línia per part de l'Agència Tributària a l'hora de realitzar l'Informe Anual de Recaptació, i defensa la seua petició per reciprocitat al·legant a la presència de les grans empreses del país quan se les ha necessitat.

A continuació passa a contestar-li el Director de l'Agència Tributària que manifesta la seua conformitat amb què s'elabore un esborrany on s'establisquen normes internes del funcionament del Fòrum.

Pel que fa a l'assumpte del tipus efectiu del 5% en els Informes Anuals de Recaptació, assenyala que les valoracions no les fa l'Agència Tributària ja que esta només aporta les dades. Les valoracions es fan a través dels mitjans de comunicació. Al·ludix a la possibilitat d'intentar ser més explícit amb les dades que s'oferixen omodifican, explicant millor el seu origen o els motius del canvi per no donar lloc a confusions ni crítiques i afegix que pren nota per a estudiar com es pot resoldre el problema.

Així mateix, D. Santiago posa de manifest que l'Agència Tributària de vegades es veu envoltada per aquells mateixos mitjans de comunicació en situacions incongruents, inconsistents i absurdes, i en estes circumstàncies des de l'Administració es troben a faltar altres veus, que no siguen les de la pròpia Agència, i que posen de manifest una altra postura diferent de la publicada.

D'altra banda D. Santiago Menéndez manifesta el seu acord amb D. Ángel Martín i les empreses a les que representa pel que fa a la relació cooperativa. Ressalta la voluntat mútua d'avançar en este tema encara que reconeix que l'evolució és lenta i complicada. Així mateix, assenyala que és moment d'analitzar les experiències de països com Holanda i el Regne Unit, que encara que tenen sistemes diferents del nostre, convé estudiar en quina mesura es poden adoptar els seus models. Apunta que estem en un bon moment per a recollir els suggeriments de les empreses en esta matèria i estudiar-les per a incloure-les en la reforma de la Llei general tributària.

Finalment es referix a la insistència per part de les empreses del Fòrum de què este es convertisca en l'intrument de comunicació amb la Direcció General de Tributs i la seua intenció d'aconseguir-ho l'abans possibles perquè siga curs de comunicació.

Pren la paraula D. José María Vallejo Chamorro, representant del BBVA, que assenyala que en relació amb la dada del 5%, el problema el tenen principalment les multinacionals amb matrius a Espanya, ja que aquella xifra compara el resultat comptable del grup a tot el món, sense tindre en compte el que ha pagat en uns altres llocs. Caldria fer un esforç per a explicar-ho ja que a través dels mitjans de comunicació es cregui aquella idea en l'opinió pública que no és real ni convé a ningú. D'altra banda, la dada ja està publicat i pot que ja no anara efectiu modificar l'estadística en l'Informe, però D. José María planteja la possibilitat que es fera una declaració pública en algun fòrum en el que es destacara que aquell tipus efectiu del 5% no representa la realitat de la carrega fiscal de les empreses. A continuació exposa una reflexió sobre les línies de treball del Fòrum i assenyala que per una part els grups de treball han sigut força efectius, i per una altra és una realitat l'evolució de la relació cooperativa que va començar amb el Codi de Bones Pràctiques. En este àmbit cal esforçar-se molt, tenint en compte totes les propostes i assumint que els entorns més rígids tindran menys capacitat de modificació.

D. Santiago Menéndez pren novament la paraula i mostra el seu acord amb l'exposat per D. José María Vallejo, insistint en la necessitat d'avançar a poc a poc però amb resultats. Pel que fa a la dada del 5%, el Director insistix en què pren nota de les seues sol·licituds i comentaris.

A continuació, passa a exposar els seus comentaris D. Javier Baulenas Setó, representant de SEAT, que assenyala que de vegades en relació amb les xifres de les grans empreses pareix que és políticament incorrecte dir que estes l'estan fent bé, i se senten més veus sobre empreses que tributen en paradisos fiscals que sobre les quals estan contribuint en esta consolidació fiscal mitjançant mesures força dràstiques com la reducció en la deducció de les amortitzacions, la limitació en la compensació de bases imposables, l'increment dels pagaments fraccionats i tota una sèrie de mesures que estem acceptant durant este any e fins i tot per al qual ve. Fa una crida a l'Agència perquè l'esmente en fòrums públics i donar a conéixer esta realitat, i així compensar lleugerament aquelles mesurades negatives.

Respecte dels grups de treball comenta que s'està avançant molt i opina que els documents que resulten dels seus treballs es podien oferir a la resta de les empreses del Fòrum perquè estes aporten sobre aquella matèria. Sobre l'intrument de comunicació recíproca que s'ha posat en funcionament opina que si es comunicaren algunes instruccions d'utilització a algunes empreses els seria més fàcil acudir al mateix i treballar amb ell.

Intervé novament el Director i destaca que en la roda de premsa de la presentació de la Reforma Tributària, el Ministre i el secretari de Estadoinsistieron molt en el reconeixement a les grans empreses, assenyalant que amb la reforma s'estimava que en dos anys hi haurà una baixada d'impostos en tots els conceptes de 9.000 milions d'euros, i van presentar l'evolució de l'impost sobre societats distingint entre grups i no grups, entre grans empreses i les que no ho són, i ahí és on es reflectia l'aportació dels grups i grans empreses. Així mateix, el Director ressalta que aquella contribució s'observa també en la recaptació en voluntària que evoluciona, al voltant del 5% en termes homogenis i líquids, per damunt del creixement del PIB , de qualsevol índex d'activitat econòmica, i del propi IVA. Estes cooperacions de les grans empreses sí que es valoren positivament, el que passa és que els mitjans no les recullen. Tanmateix, es difonen dades com el del 5%, sense contrastar exhaustivament la informació.

Per a finalitzar subratlla la valoració positiva que es té de les grans empreses en general, i assenyala que des de l'Agència es veuen a estes empreses com entitats amb un assessorament professionalitzat i molt tècnic.

Finalment, intervé la Sra. Ana María Moreda Galante, representant de Siemens, que agraïx l'acostament que es percep en els últims temps, sobretot de caràcter divulgatiu i d'informació. Assenyala que esta proximitat es manifesta de diverses formes, per exemple, demà se celebrarà un Fòrum en Duanes, fa uns dies va haver-hi una presentació sobre el SII…; també es reflectix en l'àmbit de tracte i de gestió, ajudat per les noves tecnologies que el faciliten. La Sra. Ana María subratlla esta percepció, comú a totes les empreses que representa, i que també ajuda a la relació cooperativa a uns altres nivells.

El Director, D. Santiago Menéndez, agraïx molt aquell comentari i apreciació, ja que és la intenció que té l'Agència Tributària.

Per a finalitzar, dóna les gràcies a tots i s'acomiada fins la pròxima convocatòria.