Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 1/2025

Vicepresidenta del Fòrum de Grans Empreses

Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D.a Soledad Fernández Doctor

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Manuel Trillo Álvarez

Directora del Departament de Recaptació Tributària

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Subdirector General de Gestió i Intervenció d'Impostos Especials

D. Luis Ignacio Jiménez Parte

Delegat Central de Grans Contribuents

D. Carlos Javier Cervantes Sánchez-Rodrigo

Subdirector General de Política Tributària de la Direcció General de Tributs

D. Jorge Alberto Ferreras Gutiérrez

Membres en representació de les Grans Empreses

ACERINOX

Secretari General

D. Luis Gimeno Valledor

ACS

Director d'Assessoria Fiscal

D. Alfonso Moreno García

AMADEUS IT GROUP

Secretari del Consell Administració

D. Jacinto Esclapés Díaz

BANC SABADELL

Subdirector General Assessoria Fiscal i Laboral

D. Carlos Augusto Lázaro Rico

BANC SANTANDER

Global Head of Taxes

D.a Carmen Alonso Peña

BBVA

Tax Discipline Leader

D. Manuel Díaz Corral

LA CAIXA

Director de Fiscalitat Directa

D. Gonzalo Mendizábal Carredano

CEPSA

Directora d'Impostos

D.a Mayca Pérez Villegas

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Director del Departament Fiscal

D. Luis María Sánchez González

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Responsable de Fiscalitat Internacional i preus de transferència

D. Javier Poza García

GENERALI ESPANYA

Director Àrea Comptabilitat

D. Martí Jo Ruiz

IBERDROLA

Directora Global de Fiscalitat

D.a Begoña García-Fregat González

IBERIA

Spanish Tax Lead

D.a Cristina Santana Negrín

MAPFRE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Antonio Lafuente González de Suso

MERCADONA

Director Fiscal

D. Rafael Hilario López Villanueva

RENAULT ESPAÑA

Director d'Assumptes Fiscals i Duanes

D. Jesús Pérez Esquide

REPSOL

Director General Econòmic i Fiscal

D. Luis López-Tello i Díaz Aguado

SEAT

Directora d'Impostos i Duanes

D.a Susana Sánchez Arenas

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana María Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal Llatinoamèrica

D. Miguel Iglesias San Martín

VODAFONE

Assessoria Fiscal

D.a Gema de Fruits Rodríguez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

D. Ignacio Fraisero Aranguren

El dia 18 de juny de 2025 se celebra la trentena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 20 de novembre de 2024
3. Resum dels diferents grups de treball del Fòrum.
4. Posició espanyola en relació amb la proposta de la Unió Europea sobre decluttering.
5. Campanya de millora de la qualitat del M296 per les retencions de dividends satisfets a entitats no residents.
6. Actualització de les noves declaracions informatives financeres.
7. Estat de situació del projecte de Factura electrònica.
8. Pròxima convocatòria.
9. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

La Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària dóna la benvinguda als assistents a la trentena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses i recorda els temes que es tractar en aquesta sessió.

En primer lloc, es procedirà, si escau, a l'aprovació de l'acta de la sessió anterior.

En segon lloc, es resumiran els diferents grups de treball duts a terme durant el semestre anterior, s'explicarà la posició espanyola sobre decluttering i s'informarà de la campanya de millora de la qualitat del Model 296.

A continuació, s'exposaran les noves declaracions informatives financeres i s'analitzarà la situació del projecte de Factura electrònica.

Així mateix, es decidirà sobre la celebració de la pròxima convocatòria i s'obrirà un alterne de precs i preguntes.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el 27 de novembre de 2023

Sense major demora i no existint observacions a l'acta de la reunió del 3 de juliol de 2024 l'acta queda aprovada, continuant la Directora amb el punt següent de l'ordre del dia.

3. Resum dels diferents grups de treball

A continuació, per al desenvolupament del tercer punt de l'ordre del dia, la Directora de l'Agència Tributària cedix la paraula a la Directora del Departament de Gestió Tributària, que resumix el tractat en el grup de treball d'anàlisi i racionalització de carregues fiscals indirectes celebrat el 19 de maig de 2025.

D.a Rosa Prieto assenyala que es va comentar la situació del projecte de l'ordre ministerial de l'impost de societats, el qual s'ha enviat a la firma i s'espera per a abans de l'1 de juliol.

La Directora del Departament de Gestió Tributària informa que la Subdirectora de Tècnica Tributària va explicar que es van incorporar les caselles corresponents en el model 200 per a aplicar el nou sistema de les autoliquidacions rectificatives. No obstant això, per a determinats casos, quan es tracti de supòsits de vulneració d'una norma de rang superior, es manté el sistema tradicional.

A continuació, es va tractar la modificació de la Llei 49/2022, que té per objecte incrementar les activitats econòmiques que estan exemptes i incrementar el percentatge de deducció per donatius.

Així mateix, es va reiterar la vigència dels gravàmens temporals, tant l'energètic com el de les entitats de crèdit i establiments financers.

També es va indicar que es prolongava la llibertat d'amortització a inversions que s'efectuaren en instal·lacions destinades a l'autoconsum d'energia elèctrica i en instal·lacions per a ús tèrmic o de consum propi. A continuació, es va abordar l'aprovació del real Decrete-llei 4/2024, pel qual es passa d'una amortització accelerada a una llibertat d'amortització en l'adquisició de determinats vehicles nous o nous instal·lacions de recarrega de vehicles elèctrics, es modifiquen els percentatges de reducció de reserva de capitalització, passant del 10% al 15% de l'import d'incremente dels fons propis i es reduïx de 5 a 3 anys el termini de manteniment de l'increment dels fons propis i el termini d'indisponibilitat de la reserva.

Es van abordar determinades modificacions de la Llei 7/2024 que afectaven a l'impost de societats, modificant-se l'article 15 per a considerar la despesa derivada de la comptabilització de l'impost complementari com no deduïble.

D'altra banda, també es va explicar que en l'ordre ministerial es completa el quadre d'identificació del titular real de l'entitat, afegint-se caselles específiques en el model de declaració per a les cooperatives.

Es van abordar novetats quant a tramitacions normatives, assenyalant-se que estaven pendents de publicació al BOE el model 780 i el model 781, ja publicats a data de celebració del ple, el 29 de maig.

També es va informar que es trobava pendent de finalitzar la tramitació de l'ordre ministerial que recollia les novetats en matèria de declaracions informatives financeres i que afectava als models 196, 181, 170, 171 i 174.

Respecte als models 240, 241 i 242, relatius a l'impost complementari, es va informar que es trobaven en tràmit d'informació pública.

A continuació, la Directora del Departament de Recaptació recalca que en el grup de treball es va informar de la millora que s'havia implementat en tots els sistemes de pagament a l'acceptar-se qualsevol mena de targeta.

Segons el parer de D.a Virgínia Muñoz, este sistema ha suposat una notable millora per a tots els ciutadans, destacant l'externalitat positiva que genera, atès que els pagaments per retencions, pagaments fraccionats i tributs repercutits no són susceptibles d'ajornament, podent ara les entitats atorgar crèdit al ciutadà sobre estos conceptes.

Passant al Grup de treball sobre anàlisi de la normativa tributària i la reducció de la conflictivitat, que es va reunir el 9 de maig, el Director del Departament d'Inspecció assenyala que es va tractar en primer lloc el tema del control dels incentius fiscals. Es partix de què determinats sectors són ajudats a la Unió Europea, ja siga a través de subvencions o a través d'incentius fiscals.

D. Manuel Trillo recalca que, a Espanya, els ajuts d'estat s'han centrat fonamentalment en sectors com el de la cultura, sent un exemple el del cinema i també en determinats territoris, sent un exemple el cas de les Canarias.

Matisa que des del Departament no se n'ha recordat un pla de control sobre estos ajuts; no obstant això, la Comissió controla l'ús dels ajuts i ha sol·licitat informació sobre els ajuts del règim econòmic i fiscal de les Canarias.

Este control es realitzarà al si del procediment inspector a al voltant de dotze entitats i es referirà, entre altres extrems, al Reglament d'exempcions de mínims.

A continuació, el Delegat de Grans Contribuents comenta l'estat de la situació de la Pilar II i de la Directiva Faster. En primer lloc, el Delegat resumix el tractat per D. Joan Cano, el qual va presentar un esquema general de la Pilar II, fent especial èmfasi en l'impost mínim domèstic, la regla primària o d'inclusió de rendes, la regla secundària de beneficis, en els afectats o els grups als que no s'aplica, i en els règims transitoris.

Va revestir especial importància la declaració informativa, sent el model comú en l'àmbit de l'OCDE, intercanviant-se únicament aquella informació pertinent per a cada jurisdicció.

D. Carlos Cervantes va fer al·lusió a què D. Joan Cano va exposar que el gener de 2025 es va obtindre la “Q” o qualificació de què l'impost espanyol domèstic és d'acord amb la directiva. A continuació, va comentar els principals passos que s'estaven donant en l'àmbit de l'OCDE i a la Unió Europea.

El Delegat Central va comentar que les discussions versen principalment sobre les validacions que ha de passar una declaració, els mecanismes de resolució de conflictes en cas de doble imposició, la possibilitat de fer una simplificació del tipus de gravamen i les revisions que han de fer-se per a obtindre la Q amb caràcter definitiu.

Pel que fa a la Directiva Faster, D. Carlos Cervantes va resumir el tractat per La senyora Berta Ballesteros, que es va centrar en el tema de la regulació del certificat de residència fiscal, el qual hauran d'emetre els països en format digital i servirà a la resta de països.

També es va fer al·lusió als registres nacionals d'intermediaris financers ja que cada país tindre un registre nacional, en el qual s'inscriuran els intermediaris financers que participen en les inversions d'aquell país. Així mateix s'establirà un portal europeu on cada país podrà veure quins són els intermediaris financers que estan inscrits en cada país.

És imprescindible el reporte d'informació perquè la devolució de retencions siga ràpida i segura, existint dos possibilitats: un reporte directe, en el qual tots els intermediaris financers de la cadena hagen de donar informació, o bé, un reporte indirecte en el que només un intermediari de la cadena siga el que subministre tota la informació.

També es va parlar de l'obligació de diligencia deguda, havent dels intermediaris fer unes declaracions de la titularitat formal dels comptes d'inversions que mantenen.

Finalment, es van exposar els diferents tipus de sistemes de recuperació i ajustament prevists en la directiva, existint un sistema d'ajustament en origen, de manera que en el moment del pagament del dividend es puga aplicar directament el tipus adequat, i un segon procediment, en el qual després de la retenció hi ha una sol·licitud de devolució del retingut en excés per part de l'intermediari financer.

Entre les principals novetats d'esta Directiva es troba d'una banda el termini de 60 dies per a realitzar aquelles devolucions, transcorregut el qual les administracions hauran d'abonar l'interés de demora i, d'altra banda, la importància de la responsabilitat dels intermediaris, havent d'existir un equilibri entre la rapidesa i la seguretat.

A Espanya la transposició s'ha de produir abans de la fi de l'any 2028 i la directiva ha d'estar en plena aplicació una vegada transposada al text intern a partir d'any 2030.

Entre les accions dutes a terme, la Comissió pretén elaborar una sèrie d'actes d'execució, és a dir, una sèrie de manuals, preguntes i respostes. Així mateix, es treballa en el certificat digital de residència fiscal, en el portal europeu d'intermediaris financers, en els reportes d'informació, en els formularis per a la declaració del titular formal i en el compliment de les obligacions de diligencia deguda.

No existint intervencions, el següent grup de treball exposat és el d'Impostos Especials, de la qual reunió es va celebrar el 22 de maig.

D. Luis Jiménez resumix els temes tractats en aquell grup de treball, en què les empreses van proposar temes com la Directiva energètica, concretament, la no-subjecció d'autoconsums i l'exempció per a l'electricitat. Ja que el tema era aliè a la Subdirecció, el van remetre a la Direcció General de Tributs.

També es van aclarir els dubtes que s'havien suscitat en relació amb la nota 1/2019 d'11 de desembre sobre l'emmagatzematge i mescles de mercaderies a granel en règim de depòsit temporal.

Respecte a SILICIE, l'1 de gener de 2025 es va canviar el sistema de gestió de comptabilitat, passant d'un sistema comptable versió primera a una versió 2 i es va establir un període transitori que finalitzava el 30 de juny de 2025. El Subdirector informa de l'existència d'una comunicació informativa i de la publicació d'informació en la Sede electrònica.

Així mateix, es van plantejar alguns dubtes en relació amb el gas natural, en concret sobre el termini per al subministrament dels assentaments electrònics, que finalitza el 30 d'abril per als moviments de desembre de 2024, finalitzant el 30 de juny per al tancament del 2024.

També es van aclarir les dates en les que s'oferiria una foto de tancament d'exercici i de cada mes, a fi de poder comprovar la comptabilitat amb ambdues versiones i, si escau, efectuar les correccions oportunes.

D'altra banda, es va posar de manifest certes dificultats en les fàbriques d'hidrocarburs a l'hora de computar les pèrdues, a l'existir cert desquadrament en algun moment. Així mateix, es va informar que existirien desquadraments en el control dels productes a l'interior de la refineria conseqüència de la conversió de quilos en litres.

Respecte a les hisendes forals, es va informar en el grup de treball que el termini per a implementar la nova versió SILICIE era diferent.

El Subdirector va indicar que quan s'aprove l'autoliquidació rectificativa del model 581, se n'aprofitarà per a modificar el model i solucionar un problema advertit per les empreses, consistent en la impossibilitat de regularitzar la diferència de tipus en el model quan el producte es troba emmagatzemat en els emmagatzemes fiscals a tipus reduït o exempt i es constata l'existència de pèrdues.

D. Luis Jiménez va insistir en què la interpretació de l'article 52 del reglament realitzada per l'Administració era la correcta, ja que l'article estava previst exclusivament per a les diferències en els recomptes que constatava l'Administració, però no per a les advertides pel titular del magatzem fiscal.

Al si del grup de treball es van resoldre els dubtes sobre el model 560, que va anar modificat amb efectes 1 de gener de 2025 i que inclou les diferents operacions que es declaraven anteriorment en el model 573, el qual desparece.

Finalment, el Subdirector va exposar que el grup de treball va concloure amb qüestiones específiques d'algunes empreses, organitzant-se una reunió l'endemà per al seu tractament.

No existint preguntes dels assistents, la Directora de l'Agència Tributària cedix la paraula a D. Ignacio Fraisero, el qual resumix els principals temes tractats en el grup de relació cooperativa celebrat l'11 de juny.

El Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals inicia la seua exposició amb el projecte de cronograma del procediment inspector comentat pel Delegat Central de Grans Contribuents.

El cronograma es desenvolupa a fi que tots els expedientes seguisquen un ritme de tramitació adequat  i seguint un esquema d'actuacions similar.  Així mateix, es pretén que els expedientes electrònics estiguen estructurats amb les mateixes carpetes i documents.

A títol d'exemple, es va indicar que calia fer una sèrie d'actuacions en els primers 6 mesos des de la comunicació d'inici, havent de finalitzar les consultes tècniques abans dels 18 mesos, disposant les empreses del brodador de l'acta abans del mes 19, perquè el mes 20 es puga realitzar la posada de manifest i es puga realitzar la firma el mes 21.

No obstant això, el cronograma no ha sigut encara elaborat, pel que estos terminis es van exposar com exemple, creant-se un grup de treball en la Delegació Central per a la seua concreció i finalització.

Posteriorment, al si d'este grup, diversos representants de les empreses van intervindre. Es va preguntar si es podia col·laborar abans de la comunicació d'inici, responent el Delegat Central que la col·laboració comença des de la comunicació d'inici. Així mateix, es va sol·licitar que per part dels equips no s'esperara fins el final del termini per tal de traslladar tota la informació i que s'atorgara tràmit d'audiència quan existiren informes de tercers. També es va suggerir una millora en la redacció de les diligencies, ja que de vegades es creava tensió innecessària després de continus requeriments d'informació.

En segon lloc, en el grup de treball es va tractar el model de control conjunt de la dependència del control tributari i duaner i de la dependència d'assistència tributària.

Degut a la limitació de mitjans, es va explicar que resultava necessari assignar les tasques de comprovació als òrgans més adequats i poder efectuar un adequat seguiment de les actuacions.

Així mateix, es va emfatitzar especialment a limitar les segones actuacions a l'estrictament imprescindible. L'Administració va transmetre en el grup de treball que s'espera que quan un contribuent manifeste la conformitat davant determinats criteris en el curs d'una actuació inspectora, regularitze voluntàriament utilitzant aquells mateixos criteris en els exercicis següents.

Per part de la Delegació Central, es va indicar que l'informe de transparència també podria ser útil per a indicar que l'empresa ha adoptat els criteris que ja va acceptar en la proposta o en la regularització prèvia.

El tercer dels temes tractats en el grup de treball de relació cooperativa tenia relació amb l'adhesió de les entitats al Codi de Bones Pràctiques Tributàries.

El Director del SEPRI va comentar que s'havia iniciat un procés de revisió de les entitats adherides al CBPT, recordant que s'han de comunicar els canvis ja que algunes dades estan obsolets, el que dificulta la relació cooperativa.

També se'n va recordar que la sol·licitud de baixa de les entitats adherides al codi es faça amb acord del Consell d'Administració.

Per als casos de fusió, es va advertir que la nova entitat resultant també ha de manifestar que desitja adherir-se al codi.

Finalment, en l'apartat de precs i preguntes del grup de treball es va informar de què la setmana del 7 a l'11 de juliol, s'anava a celebrar un esdeveniment a l'Institut d'Estudis Fiscals amb representants de les administracions tributàries llatinoamericanes. Així mateix, es va cursar una invitació a algunes empreses per a participar en la taula rodona del 9 de juliol, agraint el Director del SEPRI a les participants la seua col·laboració.

4. Posició espanyola en relació amb la proposta de la Unió Europea sobre decluttering

No existint preguntes, la Directora de l'Agència Tributària passa al punt següent de l'ordre del dia, desenvolupat pel Subdirector General de Política Tributària de la Direcció General de Tributs.

D. Jorge Alberto Ferreras Gutiérrez explica la posició espanyola en la proposta europea de decluttering, proposta que s'emmarca dins d'un procediment general de simplificació que s'està fent en l'àmbit de la Unió Europea.

No obstant això, qualsevol modificació que es faça en matèria fiscal requerix la unanimitat, pel que, el Subdirector advertix que la negociació no és tan ràpida com per a la modificació d'un altre tipus de matèria.

El projecte pretén comprendre totes les directives en vigor que es troben damunt de la taula com la DAC, la directiva TAX, la directiva matriu filial, la directiva d'interessos i cànons, la de fusiones, etc.

La Comissió ha començat amb una sèrie de reunions tant amb els Estats membres a nivell bilateral com amb empreses i amb la societat civil.

En l'àmbit del Consell, existixen algunes conclusions a les que es van arribar en el Consell Ecofi de març, on el Consell va plantejar quines eren les seues inquietuds sobre el projecte i va demanar a la Comissió que presentara un informe durant el tercer trimestre de l'any. Així mateix, la Comissió té previst presentar l'any vinent un directiu òmnibus, que es podria telefonar DAC10.

La DAC10 comportaria d'una banda recollir les actualitzacions i millores respecte de la DAC sobre cooperació administrativa i simplificació i, d'altra banda, contindria les modificacions de la resta de directives que es troben en vigor.

El Consell, en l'última reunió del grup, ha establit un calendari de reunions força ambiciós, segons el parer del Subdirector. Estes reunions tindran lloc amb els diferents experts i tindran per objecte anar tractant tota una sèrie de qüestiones que ja s'han posat damunt de la taula i repassar totes les directives.

Respecte a Espanya, el Subdirector informa que es participa activament, creant-se grups interns de treball per a configurar una posició espanyola i traslladant-se qüestiones a la Comissió Europea.

També s'ha suggerit la creació d'algun tipus de plataforma o fòrum per al debat de les qüestiones relatives al procés de declutering o simplificació.

En particular, se sol·licita que no tot es resolga amb modificacions normatives, sinó que hi ha qüestiones que, en la mesura del possible, pot ser més útil resoldre-les mitjançant una via interpretativa.

D'altra banda, s'informa que en la plataforma de bona governança fiscal que organitza la Comissió Europea amb representants dels Estats membres i representants de la societat civil de les empreses, també s'estan tractant temes de decluttering.

En particular s'està plantejant la possibilitat de modificar en la DAC6, l'informe de País per País, la informació de la Pilar II i les mesures anti abuse de les directives matriu-filial i d'interessos i cànons.

També s'ha demanat que es tinga més en compte als Estats membres a l'hora de plantejar les proposades per part de la Comissió, a fi que quan es presenten les propostes de directives estes compten amb un faig costat ampli.

No existint intervencions, la Directora de l'Agència Tributària agraïx al Subdirector la seua participació i continua amb l'orde del dia.

5. Campanya de millora de la qualitat del M296 per les retencions de dividends satisfets a entitats no residents

L'encarregat de desenvolupar la campanya de millora de la qualitat del model 296 és el Director del Departament d'Inspecció Tributària, el qual assenyala que este tema guarda molta relació amb Faster.

Quan es paga un dividend a un no resident, es demana la devolució de la diferència entre el tipus de retenció normal i el tipus de retenció del conveni, i ja que bona part dels tenidors d'aquelles accions són institucions d'inversió col·lectiva, comparables amb els nostres fons d'inversió, addicionalment estos demanen la devolució fins el tipus de l'1%.

Segons el parer del director, esta comprovació és molt costosa, perquè a més es tracta de quanties molt importants, pel que, l'any passat es va decidir modificar les ordres ministerials dels models que afectaven a la retenció per dividends, tant a residents en el model 193, com als no residents en el 296.

La modificació tenia com a objectiu fonamental tindre la major informació possible tant del propi dividend com la del primer perceptor d'aquell dividend i la de les institucions que intervenen, la qual cosa permetria reconstruir aquella cadena.

No obstant això, D. Manuel Trillo recalca que l'emplenament del model per part de tots els involucrats no ha resultat satisfactòria, existint a més una sèrie de problemes estructurals en l'emplenament del model.

Els experts han aïllat deu problemes, sent el primer que es modificarà les especificacions del model per a evitar que s'assigne a dos dividends diferents el mateix codi.

També s'actualitzaran les preguntes freqüents que hi ha sobre l'emplenament del model, s'elaboraran exemples d'emplenament, es posarà en marxa una campanya de cartes on s'advertirà de l'existència d'errors i es convocaran reunions.

El Director sol·licita la col·laboració de totes les parts perquè siga possible aconseguir l'objectiu de la modificació realitzada, que no és una altra que conéixer la cadena del pagament del dividend.

Respecte del model 159, que afecta als comercialitzadors d'energia elèctrica, s'indica que en el cadastre hi ha 38.000.000 de registres, però es reporten escassament 10.000.000 de números de referència cadastral, pel que, se sol·licita un esforç addicional per a complimentar bé el model.

6. Actualització de les noves declaracions informatives financeres

L'anàlisi del punt següent de l'ordre del dia correspon a la Directora del Departament de Gestió Tributària, que recorda la ràpida evolució que experimenta el mercat financer i la proliferació de nous productes financers.

D.a Rosa Prieto indica que era necessari actualitzar les ordes de diferents models, modificant-se l'àmbit subjectiu (perquè tots aquells que estiguen operant remeten la informació del contingut dels productes i servicis que s'estiguen prestant) i anticipant-se la presentació d'algunes informatives (perquè tinguen caràcter mensual en lloc d'anual).

Per fer-ho, la Directora del Departament informa que es va modificar el Reial decret 1065/2007 i que actualment s'estan adaptant les ordres ministerials.

En primer lloc, es va modificar l'article 37 del Reial decret per a ampliar l'àmbit subjectiu, establint-se una periodicitat de presentació mensual però només per a les dades de titularitat, mantenint-se el caràcter anual per a les dades no econòmiques.

En segon lloc, es modifica l'article 38 bis que afecta al contingut del model 170 i al model 171 i s'afegix un nou apartat ter a l'article 38, aprovant-se un nou model, el 174, que recull l'obligació d'informar sobre les operacions realitzades amb tota mena de targetes.

No existint intervencions D.a Rosa Prieto contínua amb el punt següent de l'ordre del dia.

7. Estat de situació del projecte de Factura electrònica

La Directora del Departament de Gestió informa que el 5 de març va eixir a informació pública el Reial decret de factura electrònica, faltant encara força informes per a finalitzar la tramitació.

Entre les qüestiones bàsiques que es canvien, es modifica la sintaxi de la solució pública, adoptant-se la sintaxi més utilitzada a nivell europeu en les plataformes de facturació electrònica.

Una altra qüestió que es modifica és la relativa a la còpia, en particular seu contingut i el moment de seu envie.

En tercer lloc, s'establix d'una manera més clara el termini de pagament de les factures, qüestió sobre la qual han arribat força observacions. No obstant això, la tramitació l'està portant el Ministeri d'Economia, pel que no es pot assegurar per part de l'Agència Tributària que les observacions incorporen en la seua totalitat, si bé, s'espera que es faça una remissió a l'article quatre de la llei de morositat.

D.a Rosa Prieto conclou que, una vegada que entre en vigor l'ordre ministerial, existisquen 2 terminis de 12 mesos i 24 mesos en funció de si el volum d'operacions supera els 8.000.000 d'euros.

No existint preguntes, D.a Soledad Fernández contínua amb l'orde del dia i passa al punt següent.

8. Pròxima convocatòria

La Directora de l'Agència Tributària comunica que la pròxima sessió se celebrarà previsiblement el mes de novembre, continuant així el caràcter semestral de les reunions.

9. Altres consideracions, precs i preguntes

La representant d'Iberdrola comenta la seua preocupació respecte de l'ordre ministerial de l'impost mínim que ha eixit a tràmit d'informació pública i que no ha donat temps a tractar-ho en els grups de treball.

D. Carlos Cervantes contesta que la idea és celebrar reunions per poder veure els dubtes que genera l'impost i comentar-les.

Un altre tema que preocupa la modificació legislativa que està duent a terme Trump i que penalitzaria a les inversions de les empreses europees als Estats Units.

Així mateix, D.a Begoña García-Fregat considera que algunes mesures fiscals, com l'impost sobre servicis digitals, pot portar al país a una especie de llesta negra i sol·licita una solució conjunta.

La Directora de l'Agència compartix la preocupació i després de respondre que el traslladaran al secretari de l'Estat, dóna per conclosa la sessió.