Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 2/2025

Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses

Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D.a Soledad Fernández Doctor

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

Manuel Trillo Álvarez

Directora del Departament de Recaptació Tributària

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Nerea Rodríguez Entremonzaga

Delegat Central de Grans Contribuents

Carlos Javier Cervantes Sánchez-Rodrigo

Membres en representació de les Grans Empreses

ACERINOX

Directora d'Impostos

D.a Raquel Híjar Muñoz

ACS

Assessoria Fiscal

D.a Concepción Guardiola Lafuente

AMADEUS IT GROUP

Secretari del Consell Administració

Jacinto Esclapés Díaz

BANC SABADELL

Director d'Assessoria General

Carlos Augusto Lázaro Rico

BANC SANTANDER

Global Head of Taxes

D.a Carmen Alonso Peña

BBVA

Director del Departament Fiscal

José María Vallejo Chamorro

CAIXABANK

Director de Fiscalitat Directa

Gonzalo Mendizábal Carredano

COFARES

Assessor del Consell Rector

Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Director del Departament Fiscal

Luis María Sánchez González

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

Daniel Gómez-Olano González

GENERALI ESPANYA

Director Àrea Comptabilitat

Martí Jo Ruiz

IBERDROLA

Directora Global de Fiscalitat

D.a Begoña García-Fregat González

IBERIA

Responsable d'Impostos Espanya

D.a Cristina Santana Negrín

INDITEX

Director fiscal

Pablo Mejide Doval

MAPFRE

Assessoria Fiscal

D.a Lucía Martín de Bustamante

MERCADONA

Director Fiscal

Rafael Hilario López Villanueva

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

MOEVE

Directora d'Impostos

D.a Mayca Pérez Villegas

NATURGY

Director de Fiscalitat

Baltasar Gómez Febrel

RENAULT ESPAÑA

Director d'Assumptes Fiscals i Duanes

Jesús Pérez Esquide

REPSOL

Director d'Assumptes Fiscals

Germán Miñano Fernández

SEAT

Responsable de Gestió Fiscal

D.a Marta Camprubí Rabinad

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana María Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal

Ángel Martín Gómez

VODAFONE

Director Assessoria Fiscal

Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

D. Ignacio Fraisero Aranguren

El dia 19 de novembre de 2025 se celebra la trenta-unena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 18 de juny de 2025.

3. Resum dels diferents grups de treball del Fòrum.

4. Novetats en VERI*FACTU.

5. Pròxima convocatòria.

6. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió.

   S'obri la sessió per part de la Directora General de l'Agència Tributària, D.a Soledad Fernández, donant les gràcies a les empreses per assistir a la trenta-unena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses (Fòrum) i donant la benvinguda als nous representants d'Inditex, D. Pablo Mejide Doval, i Acerinox, D.a Raquel Híjar Muñoz.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el 18 de juny de 2025.

   Pren la paraula el secretari Tècnic del Fòrum, D. Ignacio Fraisero, assenyalant que l'esborrany de l'acta es va remetre a les empreses amb anterioritat a la celebració de la sessió plenària. Al no haver rebut observacions i no formular consideracions, preguntes o dubtes sobre l'acta per part de les empreses, queda aprovada l'acta de la trentena sessió plenària del 18 de juny de 2025.

3. Resum dels diferents grups de treball del Fòrum.

   A continuació, per al desenvolupament del tercer punt de l'ordre del dia, la Directora General de l'Agència Tributària cedix la paraula a la Directora del Departament de Gestió Tributària, que resumix el tractat en el grup de treball d'anàlisi i racionalització de carregues fiscals indirectes.

   La Sra. Rosa Prieto assenyala que en el grup de treball es van comentar les novetats referents a la campanya de declaracions informatives de 2025, en particular les següents:

   • La modificació del model 182 referent a la declaració informativa sobre donatius, per a ajustar-ho a la redacció de l'article 19.1 de la Llei 49/2002, on s'assenyala que, si en els dos períodes impositius immediats anteriors s'hagueren realitzat donatius amb dret a deducció a favor d'una mateixa entitat, sent l'import del donatiu d'este exercici i el del període impositiu anterior igual o superior, a cada un d'ells, al de l'exercici immediatament anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció a favor d'aquella mateixa entitat que excedisca 250 euros, serà del 45%.

   • Canvis tècnics en el model 193 per poder identificar amb caràcter general mitjançant el codi ISIN i el NIF de l'emissor els dividends procedents de valors negociats en el mercat secundari espanyol.

   • També es modifica l'annex de l'Ordre Ministerial que aprova el model 282 per a incloure les noves inversions en les que puga materialitzar-se la reserva per a inversions a les Canarias.

   • En el model 289 s'inclouen, dins dels annexos de nous països amb els que s'intercanvia informació, el Camerun i Trinitat i Tobago.

   • Modificació del model 345 de declaració informativa de plans i fons de pensions per a identificar si els rendiments del treball procedents de l'empresa que realitza la contribució supera o no els 60.000 euros, a fi d'aclarir i reduir errors detectats.

   • Modificació del model 190 respecte als pagadors de pensions, a fi de millorar la identificació de les pensions; també es creen i modifiquen noves claus dins de la clau “K” de premis per a millorar el càlcul de l'obligació de declarar; i finalment es modifica el model 190 per a conéixer quines rendes subjectes a retenció s'han reduït al 50% com a conseqüència de la modificació introduïda en la Disposició Addicional 53a de la Llei d'IRPF.

   • En relació amb l'impost complementari, es recorda que es van publicar al BOE de 29 d'octubre de 2025 les declaracions sobre els models 240, 241 i 242.

   • També es recorda la publicació al BOE de l'Ordre HAC/747/2025, de 15 de juliol, per la qual s'aproven el model 196 (Declaració informativa mensual de comptes en qualsevol classe d'institucions financeres i resum anual de retencions i ingressos a compte sobre rendiments del capital mobiliari) i el model 170 (Declaració informativa mensual de les operacions realitzades pels empresaris o professionals adherits al sistema de gestió de cobraments a través de qualsevol mena de targetes i  mitjançant pagaments associats a números de telèfon mòbil), s'actualitzen també els models 171 i 181, i es cregui el nou model 174 (Declaració informativa sobretot tipus de targetes).

   • I quant a l'estat de les normes en tramitació, es troba el Projecte d'Ordre pel qual s'aproven els models 780 i 781 d'autoliquidació i pagament fraccionat de l'impost sobre marge d'interessos i comissions de determinades entitats financeres. La novetat fonamental en estos models és la inclusió de noves caselles per a l'articulació d'este impost a la Comunitat Foral de Navarra.

   El següent grup de treball és el d'anàlisi de la normativa tributària i de reducció de la conflictivitat, el qual passa a ser desenvolupat pel Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària i el Delegat Central.

   D. Manuel Trillo assenyala que es van tractar bàsicament les següents qüestiones en el grup de treball: en primer lloc, l'eficàcia interruptiva de les rectificacions d'autoliquidacions de l'impost sobre societats a l'efecte de prescripció com a conseqüència de les limitacions d'efectes d'algunes sentencies del Tribunal Constitucional (TC); posteriorment es va parlar de la interacció en els procediments de comprovació entre els contribuents i l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional (ONFI); i finalment sobre l'execució de la sentencia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobreu el fons de comerç financer.

   Sobre la primera qüestió, en estos moments es troba el TC debatent sobre l'admissió a tràmit o no d'una qüestió d'inconstitucionalitat plantejada sobre l'article 21.6 de la Llei de l'impost sobre Societats en relació amb la deduïbilitat de pèrdues per venda de participacions. En el grup de treball es va plantejar la qüestió de què ocorre amb les empreses que en el seu moment no van recórrer este assumpte i ara presenten una rectificativa per a tindre oberta la via judicial als possibles efectes que tindria la hipotètica sentencia del TC. Sobre este assumpte, el Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) té adoctrina i des de l'Agència Tributària s'està preparant una nota que es donarà a conéixer quan estiga llesta.

   Quant a la participació de la ONFI en els procediments de comprovació i el coneixement de seus informes per part del contribuent, cal assenyalar que esta participació es pot realitzar de dos maneres diferents: participant en l'equip que està fent la comprovació o participant com suport intern a l'equip a l'efecte de donar una opinió que serà valorada per l'equip. En alguns casos, es va plantejar que no es tenia accés a l'informe de la ONFI. Si hi ha informe quan la col·laboració es realitza amb presència de la ONFI en la pròpia comprovació formant part de l'equip, es dóna a conéixer este informe. Es podrien discutir els temps, però l'informe es dóna a conéixer al contribuent. Si no hi ha informe i es tracta d'una opinió en la que es basarà la comprovació, formarà part de l'expediente electrònic si es materialitza en una prova. Si hi ha alguna cosa que constituïx en essència la comprovació, es donar a conéixer al contribuent. Ha de tindre's en compte que en qualsevol moment la comprovació la desenvolupa l'equip. La ONFI es limita a col·laborar amb l'equip per ser l'òrgan especialitzat en la matèria, però és l'equip el que porta la comprovació.

   D. Carlos Cervantes apunta que la ONFI no instruïx els expedientes de comprovació, sinó que dóna suport als equips d'inspecció. La tasca de la ONFI és fonamental i es desenvolupa de les dues maneres abans exposades, o com suport intern dels equips d'inspecció podent materialitzar-se este suport en un informe, o formant part d'ells, i en este últim cas, és necessària una orde firmada pel Director del Departament d'Inspecció. El responsable màxim de la instrucció de l'expediente és el cap de l'Equip nacional d'inspecció. Els especialistes de la ONFI desenvolupen una tasca d'assessoria en els temes més complicats, però és el cap de l'Equip nacional d'inspecció el màxim responsable del procediment de comprovació.

   I respecte de l'últim tema referent a l'execució de la sentencia del TJUE per a la devolució dels ajuts d'estat sobre el fons de comerç financer, D. Manuel Trillo assenyala que des de l'Agència Tributària s'agilitzarà esta execució a mesura que es vagen produint les sentencies i resolucions. Prèviament a l'execució, l'Agència Tributària s'aplana en cada cas i en algun supòsit en concret l'Advocacia de l'Estat està demanant alguna pròrroga de terminis, ja que qualsevol aplanament ha de partir d'un informe de l'Agència Tributària i açò pot endarrerir l'execució de la sentencia.

   D.a María Muñoz, d'ENDESA, pregunta sobre la participació de la ONFI en els procediments de comprovació i assenyala la falta de capacitat de defensa durant el procediment inspector. Assenyala que en la pràctica els informes de la ONFI es posen de manifest en l'expediente electrònic, no abans, sense que aleshores es tinga la capacitat d'exposar els fets i circumstàncies que pogueren evitar una discussió posterior en sede judicial. Ajudaria molt poder fer les coses d'una manera més oberta.

   D. Manuel Trillo assenyala que conéixer l'informe en l'expediente electrònic no ha de ser un poc innovador, ja que al final de la instrucció només hi ha una opinió, i és la que figura en l'acta.

   D. Carlos Cervantes afegix que en les instruccions internes de l'Agència Tributària la ONFI té la paraula en determinats supòsits, però en uns altres casos és el cap d'equip el que pren la decisió final, fins i tot quan l'opinió de la ONFI i l'equip d'inspecció no és coincident.

   La Directora General de l'Agència Tributària assenyala que s'analitzarà esta situació i es millorarà la comunicació entre els contribuents i l'Agència. Per a això es troba la relació cooperativa tant a nivell individual com en l'àmbit de Fòrum, perquè les relacions siguen més fàcils i fluïdes i s'arribe a la millor solució possible del problema.

   El següent grup de treball és el d'Impostos Especials, que serà desenvolupat per la Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials.

   D.a Nerea Rodríguez indica que els temes que es van tractar en el grup de treball van anar qüestiones pràctiques. En primer lloc, la classificació aranzelària dels fuels aromàtics i la dificultat d'aplicar el mètode analític previst en les notes explicatives de la nomenclatura combinada. Se'n va recordar que en casos de dubte el mètode legal és el que resulta aplicable, però que les empreses anaven a fer una proposta de procediment/alternativa que se sotmetria a anàlisi del laboratori de duanes per a verificar si es pot simplificar i adoptar un procediment més fàcilment aplicable.

   Es va parlar també de les autoliquidacions rectificatives i es va informar de què havia finalitzat el tràmit d'informació pública de la modificació de l'Ordre Ministerial de l'impost de gasos fluorats d'efecte d'hivernacle. Està pendent d'obrir les modificacions de les rectificatives  de  l' impost especial sobre carbó i el de l'impost sobre els líquids de cigarrets electrònics i altres productes del tabac. Posteriorment s'iniciarà la tramitació de les ordenes rectificatives dels altres impostos especials de fabricació i de l'impost especial sobre l'electricitat.

   Se'n va recordar també que en el grup de treball pogueren tractar-se qüestiones duaneres sempre que estiguen relacionats amb els impostos especials i mediambientals.

   També es va parlar sobre l'emplenament de l'autoliquidació de l'impost d'electricitat. Es van discutir qüestiones específiques i se'n va recordar que es publicaran unes instruccions en la Sede electrònica per a resoldre tots els dubtes que es pogueren produir i es treballarà amb el Departament d'Informàtica per a millorar les validacions informàtiques perquè hi haja avisos que faciliten l'emplenament de les autoliquidacions i eviten errors.

   Sobre l'estat de situació de la revisió de la Directiva sobre fiscalitat de l'energia de la UE, es tracta d'un expediente que porta la Direcció General de Tributs i actualment la presidència danesa ha manifestat el seu desig de finalitzar l'expediente, però encara no hi ha un consens per a estar en aquell punt.

   Pel que fa a l'últim grup de treball de relació cooperativa, correspon la seua exposició a D. Carlos Cervantes.

   Ací es va reflexionar sobre els informes de transparència i les línies d'actuació per poder seguir avançant en la relació cooperativa. En primer lloc, es va parlar sobre la fi primordial dels informes de transparència que van anar creats per a facilitar l'anàlisi i la comunicació de riscos de les empreses a l'Agència Tributària a fi d'evitar futures comprovacions tributàries.

   L'Agència Tributària incorpora el contingut dels informes de transparència en el procés d'anàlisi de risc juntament amb uns altres paràmetres i estudis interns de risc. Com a conseqüència d'això, es pot inferir que no hi ha risc suficient i no s'inicia cap comprovació, o realitzar requeriments, comprovacions gestores o comprovacions inspectores d'abast parcial o general si es percep algun tipus de risc potencial.

   Pel que fa al contingut dels informes de transparència, s'observa que alguns informes són molt detallats i que aporten força informació per a l'Agència Tributària, i d'altres més genèrics que simplement són un resum de la memòria de l'empresa. Per això, en el grup de treball es va plantejar què es podria fer per a millorar el contingut de l'informe de transparència. Des de l'Agència Tributària, es remetrà una nota que pot definir-se com un recordatori de les millors pràctiques que s'han vingut parlant amb anterioritat, com una actualització de la informació i dades que han de figurar en l'informe per a tindre una informació més valuosa, rellevant i de més valor afegit.

   Un altre tema plantejat en el grup de treball és si el contingut dels informes ha tingut el seu reflex en les regularitzacions posteriors d'uns altres anys. És el que s'analitzarà a partir d'ara.

   D'altra banda, es va analitzar la conveniència de què totes les empreses que formen part del Fòrum presenten informe de transparència. És una reflexió que realitzarà l'Agència Tributària internament i respecte de la que es traslladarà l'opinió respecte d'això.

   També es manarà un recordatori sobre el fet que l'any 2023 el Fòrum va adoptar una decisió de què les empreses que presenten informe de transparència presenten també la documentació sobre els preus de transferència. A Espanya no és obligatori esta presentació, però és una conseqüència de la decisió presa el 2023. Aquella presentació és molt il·lustrativa per a l'anàlisi de risc sobre preus de transferència. Hi ha algunes que presenten esta documentació i d'altres que no. Es remetrà aquell recordatori a les empreses que presenten informe de transparència perquè presenten també la documentació sobre els preus de transferència. Amb això es poden anticipar riscos i evitar futures controvèrsies en la valoració dels preus de transferència.

   Com conclusió, l'informe de transparència ha servit per a millorar el clima de relació amb les empreses i conéixer-les millor, reunir-se amb les empreses, demanar-los documentació, respondre dubtes i discutir aspectes tècnics i resoldre'ls amb certa agilitat.

   Sobre este aspecte, D. Daniel Gómez-Olano, de FCC, assenyala que esta iniciativa seria molt bona per a ambdues parts, però afegix que seria recomanable que l'Agència Tributària proporcionara un adequat “feedback” a l'empresa que aportara esta informació, quant a l'adequació de les seues polítiques de preus de transferència, encara que la valoració tècnica realitzada per l'Administració es realitzara amb les lògiques reserves. Esta anàlisi probablement requeriria una reestructuració d'equips, ja que són temes molt complexos en els que considera que hauria d'estar la ONFI o un grup d'experts en preus de transferència, però adherits al marc de relació cooperativa. Ja que l'entrega d'esta informació ha sigut concebuda com voluntària, per a incentivar tal entrega resultaria convenient que la seua remissió es traduïra en un informe o opinió concreta facilitada per l'Administració. Al cap i a la fi, el model de relació cooperativa va nàixer per a açò: per a propiciar un entorn de transparència voluntària per part de les empreses i, en reciprocitat, rebre per part de l'Administració, de forma igualment transparent, una valoració respecte de les polítiques fiscals aplicades per l'empresa, en nom d'una major confiança i certesa per part d'estes.

   D. Carlos Cervantes assenyala que l'organització dels mitjans humans és una competència mateixa de l'Agència Tributària i el model de relació cooperativa és un model que no té una base legal, no existixen unes normes taxades, sinó que la relació cooperativa es va construint sobre principis de bona fe i de transparència, i tot això ha sigut beneficiós per a tots. La documentació sobre preus de transferència es va aprovar per unanimitat en el Fòrum de 2023 i el que simplement es recordarà és la presentació d'aquella documentació. En la Delegació Central s'ha creat una unitat de fiscalitat internacional perquè servisca de suport als equips, sense perjudici de la col·laboració amb la ONFI, i això implica que cada vegada s'està en millor condició i se serà més àgil per a comprovar tot el que té relació amb els preus de transferència, implicant menors costos de comprovació per a les empreses.

   D. Carlos Augusto Lázaro, de BANC SABADELL, destaca la importància de què no existisca un únic model de relació cooperativa sinó un règim cooperatiu per cada empresa, ja que cada empresa té les seues singularitats, i en aquell sentit el valor que aporta l'informe de transparència resulta rellevant i permet la interlocució directa entre les empreses i l'Agència Tributària al marge dels procediments habituals de comprovació.

   D.a Begoña García-Fregat, d'IBERDROLA, incidix en la importància de la relació cooperativa i advoca per una millora en tot el que siga anticipar a una empresa una valoració sobre una situació de risc que es poguera identificar des de l'Agència Tributària i ser objecte d'informe de transparència. Un esforç de tots perquè en la mesura del possible es puga anticipar el coneixement per ambdues parts de les possibles contingències.

   D. Carlos Cervantes assenyala que l'anticipació seria molt beneficiosa i que s'ha realitzat en empreses que no estan sotmeses a comprovació continua. Tanmateix, no pareix realista realitzar-ho en empreses on s'efectue una comprovació parcial d'un assumpte, d'aquí a un any d'un altre tema, d'aquí a 2 anys una comprovació d'abast general... Quan s'aterra en la realitat és més complicat, perquè les empreses han explicat el risc d'una manera correcta, però després d'una anàlisi molt profund s'arriba a la conclusió de què cal regularitzar o no cal fer-ho, però ha portat força temps arribar a aquella conclusió, perquè cal examinar consultes de la Direcció General de Tributs i paràmetres d'anàlisi de risc que requerixen molts mesos de treball, i després s'arriba a la conclusió de què cal regularitzar o no. La idea plantejada per IBERDROLA està molt bé i en algun cas concret es podria realitzar una comprovació parcial, però en termes generals i en empreses tan grans com aquestes en el ple del FGE és poc realista realitzar comprovacions parcials d'algun risc quan d'aquí a dos anys es realitza una general, sense perjudici que abans es puga parlar si es veu algun risc; anar més enllà, és poc realista.

   La Directora de l'Agència Tributària assenyala que seria convenient que totes les empreses que formen part del Fòrum presenten informe de transparència com a prova per ambdues parts de tindre una relació cooperativa i de confiança més àmplia.

4. Novetats en VERI*FACTU.

   En este punt, D. Ignacio Fraisero assenyala que este projecte d'adaptació dels sistemes informàtics de facturació al VERI*FACTU exigix per part de l'Agència Tributària posar tot l'obstinació a reforçar les labors de difusió d'esta nova obligació.

   Per fer-ho, s'han enviat més de 2 milions de cartes a persones jurídiques, entitats en règim d'atribució de rendes i empresaris persones físiques que estan obligades a rebre notificacions per mitjans electrònics. En aquelles cartes s'informa sobre l'entrada en vigor de les noves obligacions d'adaptació dels sistemes informàtics de facturació per a l'1 de gener de 2026 per a les persones jurídiques i 1 de juliol de 2026 per a les persones físiques i autònomes. Estes cartes continuaran remetent-se el gener i febrer per a les persones físiques. Per a les persones jurídiques es van començar a remetre l'octubre de 2025 i continuaran remetent-se. També s'han reforçat els esdeveniments de difusió, s'han celebrat més de 300, amb Cambres de Comerç, intermediaris i obligats tributaris, que s'han realitzat tant a nivell central com territorial, i intenten posar al carrer i comunicar al major nombre de persones l'entrada en vigor d'esta nova obligació. I finalment comentar que, en esta tasca de difusió, se celebrarà en col·laboració amb la CEOE a finals de novembre un esdeveniment en el qual han demanat comptar en què consistixen les noves obligacions de facturació, per a arribar al major nombre de persones que hagen de complir esta nova obligació. També amb ATA, l'associació d'autònoms, se celebrarà una jornada amb el mateix propòsit.

   D. Manuel Trillo apuntala la importància social que té el projecte VERI*FACTU. No sempre s'adopta una mesura dirigida a més de 3 milions de contribuents i que suposa molt més que implantar una nova declaració informativa. Suposa fer un pas de gegant en matèria de facturació, de seguretat, de transparència de dades i d'assistència al contribuent. Per això es trasllada a les grans empreses que transmeten la importància d'este projecte a les empreses que puguen dependre d'elles. La implantació real d'este projecte suposarà un gran repte i s'ha de ser pacient perquè tot funcione correctament.

   NOTA: Per Reial decret-llei 15/2025, de 2 de desembre, s'endarrerix la implantació del sistema VERI*FACTU a l'any 2027.

5. Pròxima convocatòria.

   La Directora de l'Agència Tributària comunica que la pròxima sessió se celebrarà previsiblement el mes de juny, continuant així amb el caràcter semestral de les reunions.

6. Altres consideracions, precs i preguntes.

   D. Jacinto Esclapés, d'AMADEUS, apunta dos qüestiones. D'una banda, sol·licita rebre amb temps les actes de les reunions dels grups de treball per a conéixer com més prompte millor el contingut d'estes reunions i comprendre més detalladament el que es parla posteriorment en el Fòrum.

   D'altra banda, realitza una reflexió sobre l'informe de transparència, i és que este informe té un component addicional que pot desembocar en una comprovació limitada o en una actuació inspectora. Escoltant el que planteja la representant d'Iberdrola de servir de pas intermedie, pareix una idea raonable, és a dir, que l'Administració utilitze l'informe de transparència per a una avaluació de riscos. Si l'Administració detecta que hi ha algun possible risc, si li ho comunica a l'empresa, d'alguna manera té la potestat interna d'acudir a una regularització voluntària si és que el considera oportú o realitzar una anàlisi amb major profunditat d'aquell risc apreciat per l'Administració. A partir d'ahí, si pren mesures o no, ja l'Agència Tributària pot iniciar una comprovació. Assenyala que ha d'haver-hi un escaló previ: que aquella advertència d'aquell potencial risc apreciat per l'Administració dempeus a l'entitat a almenys fer una anàlisi més rigorosa d'aquell risc i realitzar una regularització voluntària sense sanciones i evitar el procés judicial.

   D. Ignacio Fraisero assenyala que s'intentaran remetre els resums com més prompte millor per a tindre el coneixement de les reunions dels grups de treball amb major celeritat, i sobreu l'altre punt D. Carlos Cervantes assenyala que li pareix bona idea, però que el problema es troba en què estranya vegada ix un risc molt clar en un primer moment. En la mesura en què es puguen identificar estos riscos, es tractarà de comunicar-ho a les empreses que presenten l'informe de transparència amb anterioritat a reunir-se amb elles. Es traslladarà als responsables de control i anàlisi de riscos esta possibilitat.

   D. Jacinto Esclapés assenyala que no es perda de vista que este Fòrum és de relació cooperativa i té la fi d'evitar litigiositat. Perquè si de l'informe de transparència es deriva una inspecció fiscal, s'està passant una barrera que impedirà dur a terme una regularització que evite el litigi.

   D. Carlos Cervantes assenyala que de l'informe de transparència importen aspectes com ara les deduccions de R+D+I o la reserva de capitalització. Molt excepcionalment pot derivar-se una comprovació d'un informe de transparència.

   No havent-hi més temes a tractar, la Directora de l'Agència Tributària alça la sessió, agraint a totes la seua assistència i participació en la mateixa.