Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 1/2024

Vicepresidenta del Fòrum de Grans Empreses

Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D.a Soledad Fernández Doctor

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Manuel Trillo Álvarez

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Nerea Rodríguez Entremonzaga

Subdirector General de Procediments Especials - Departament de Recaptació

D. Carlos José Dorrego Anta

Delegat Central Adjunte

D. Joan Cano García

Membres en representació de les Grans Empreses

ACS

Director d'Assessoria Fiscal

D. Alfonso Moreno García

BANC SABADELL

Subdirector General Assessoria Fiscal i Laboral

D. Carlos Augusto Lázaro Rico

BANC SANTANDER

Global Head of Taxes

D.a Carmen Alonso Peña

BBVA

Director de Fiscalitat Directa

D. José María Vallejo Chamorro

LA CAIXA

Director de Fiscalitat Directa

D. Gonzalo Mendizábal Carredano

CEPSA

Director Fiscal

D. Alberto Martín Moreno

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Director del Departament Fiscal

D. Luis María Sánchez González

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

GENERALI ESPANYA

Director Àrea Comptabilitat

D. Martí Jo Ruiz

IBERDROLA

Directora Global de Fiscalitat

D.a Begoña García-Fregat González

IBERIA

Spanish Tax Lead

D.a Cristina Santana Negrín

MAPFRE

Advocada Departament Fiscal

D.a Lucía Martín de Bustamante

MERCADONA

Director Fiscal

D. Rafael Hilario López Villanueva

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

RENAULT ESPAÑA

Fiscalista

D.a Almudena Fernández Miguélez

REPSOL

Director General Econòmic i Fiscal

D. Luis López-Tello i Díaz Aguado

SEAT

Directora d'Impostos i Duanes

D.a Susana Sánchez Arenas

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana María Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal Llatinoamèrica

D. Miguel Iglesias San Martín

VODAFONE

Director Assessoria Fiscal

D. Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretari Tècnic

D. Ignacio Fraisero Aranguren

El dia 03 de juliol de 2024 se celebra la vint-i-vuitena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 27 de novembre de 2023.
3. Planificació 2024.
4. Resum dels diferents grups de treball del Fòrum.
5. Aprovació del document de proposta de modificacions en CBPT i FGE.
6. Pròxima convocatòria.
7. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

La Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària dóna la benvinguda als assistents a la sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses i celebra els quinze anys transcorreguts des de la primera sessió, així com els avanços aconseguits al si de la relació cooperativa.

A continuació, la Directora de l'Agència Tributària fa un recordatori dels temes a tractar en aquesta sessió. En primer lloc, es procedirà, si escau, a l'aprovació de l'acta de la sessió anterior. En segon lloc, el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals exposarà el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2024-2027. A continuació, es resumiran els resultats dels grups de treball dels últims mesos. Així mateix, es votarà sobre les modificacions propostes per a avançar en la relació cooperativa, es decidirà sobre la celebració de la pròxima convocatòria i s'obrirà com de costum el torn de precs i preguntes.

D.a Soledad Fernández cedix la paraula al secretari tècnic del Fòrum i Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals El senyor Ignacio Fraisero.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el 27 de novembre de 2023

El senyor Ignacio Fraisero agraïx la presència dels assistents i assenyala que, una vegada remés l'esborrany de l'acta de la reunió del 27 de novembre de 2023, no s'ha rebut cap observació.

No existint en la sessió cap observació o suggeriment de modificació pel que fa al contingut de l'acta, queda aprovada.

3. Planificació 2024

El Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals repassa breument les línies generals incloses dins del Pla Estratègic 2024-2027, així com, les del Pla de control de l'Agència.

El Pla Estratègic s'estructura en set apartats. El primer d'ells, “Elements clau”, recull els aspectes bàsics que articulen el Pla. Entre ells està la redefinició del model d'informació i assistència, basat en la centralitat del ciutadà.

Un dels principis bàsics que ha de regir l'actuació de qualsevol Administració Pública és la transparència i rendició de comptes, així com l'optimització del model organitzatiu.

Igualment, és necessari fer front als reptes externs en matèria de comerç electrònic, de nous models de negocis i globalització, de ciberseguretat i protecció de dades i d'intel·ligència artificial.

Un altre dels propòsits de l'Agència Tributària és promoure la utilització de mesures preventives per a evitar o limitar la realització d'errors per part del contribuent, a fi de millorar el compliment voluntari.

Finalment, respecte a este primer apartat, l'Agència Tributària té com a objectiu fer front al frau més complex amb una major eficàcia i eficiència i col·laborar en seguir incrementant la sensibilitat social enfront del frau.

El segon apartat, “L'entorn”, fa al·lusió a la necessitat de tindre en compte l'entorn econòmic i pressupostari (creixement del PIB, l'evolució dels preus, la reducció del dèficit etc …) i l'entorn internacional, així com els compromisos assumits al si de l'OCDE o de la UE (VIDA, BEPS etc …). El marc d'actuació i els condicionants són: la percepció social del frau, el compliment voluntari i mesurament del frau, la direcció per objectius i indicadors de resultats, i la relació amb Administracions Tributàries de règim comú i amb les hisendes forals.

El tercer apartat “Eixos vertebradors” es dividix en quatre parts, el primer baix la rúbrica “Assistència al contribuent”, requerix la definició del model d'informació i assistència integral al contribuent, la implantació del projecte d'autoliquidacions rectificatives (començant per l'impost sobre el valor afegit), l'actualització dels censos (amb especial recalcament en les entitats de caràcter no mercantil i el desenvolupament d'una aplicació de cense web en la mateixa línia que el concepte de renda web), la simplificació del llenguatge, la creació d'un sistema d'assistència a no residents sense establiment permanent i la creació de la cita especialitzada per als professionals tributaris.

La segona part, “A cciones preventives”, comprén l'agilitació de les devolucions d'IRPF (posant a disposició dels contribuents un esborrany de declaració complementària quan es detecte algun error, de manera que puga ser reparat), així com, la realització de campanyes preventives per a promoure el compliment voluntari i la potenciació de les actuacions preventives en matèria de recaptació per a evitar el risc recaptatori. Assenyala també el director del SEPRI que és necessari també avaluar i millorar el compliment cooperatiu amb les Grans Empreses, els professionals tributaris, les empreses públiques, les PIMES i els autònoms. Un altre repte seria la implantació del paquet VIDA en matèria de l'impost sobre el valor afegit i la necessitat de treballar en el desenvolupament d'aplicacions que garantisquen la inalterabilitat, legitimitat i l'intercanvi potencial del registre de facturació, a fi d'evitar fonamentalment el programa de doble ús. Per un altre, costat indica que es rebran nous subministraments d'informació (principalment en matèria de criptoactivos, plataformes ecommerce, etc …).

La tercera part o eix vertebrador seria “Control del frau”, sent l'objectiu reorientar el model de control, reforçar controles i ferramentes d'assistència als grups de consolidació fiscal i reforçar el control d'activitats econòmiques atorgant majors competències de revisió a Gestió. En matèria de grans empreses, es treballarà en la creació d'una unitat que puga servir de suport a la tramitació de determinats expedientes que estan dispersos dins de les unitats de gestió de grans empreses. També es contemplen determinades actuacions de reforce de la lluita contra el frau en l'àrea d'inspecció i de l'activitat d'investigació. Finalment, en matèria de fiscalitat directa internacional, es promou l'estratègia 360° per a aconseguir una visió conjunta de tots els procediments en matèria de fiscalitat internacional.

Dins del control del frau, es preveu una possible renovació del sistema competencial, la millora de l'aplicació del procediment sancionador, la millora de la qualitat del procés de despatx duaner, la implementació de nous tributs mediambientals, la prevenció de l'activitat clandestina de fabricació de productes de tabac i del comerç il·lícit del full de tabac, el reforç de la seguretat dels ports marítims contra el tràfic de cocaïna i, finalment, l'enfortiment de la posició processal de l'Agència Tributària en els Tribunals.

La quarta part o eix vertebrador del tercer apartat del Pla versa sobre “Comunicació institucional”, creant-se un comité de coordinació institucional externa i interna, intentant millorar la comunicació interna, plantejant la possible presència en xàrcies socials i intensificant el Pla d'Educació Civicotributària i la relació amb les universitats. Un altre dels propòsits en l'àmbit de la comunicació és la millora de la consciencia fiscal dels ciutadans i la col·laboració amb unes altres institucions d'àmbit social.

El quart apartat del Pla Estratègic, després dels eixos vertebradors, és el referit als mitjans “humans i materials”, destacant la necessitat del creixement del nombre d'efectius i d'avaluació de l'estructura dels llocs de treball, millorant el mesurament de carregues, establint una carrera professional, fomentant l'avaluació i la formació, fent front a la realitat del teletreball i a un nou conveni col·lectiu, i potenciant els processos selectius i la promoció interna.

Quant als mitjans materials, un dels propòsits és reduir els lloguers, promoure reubicacions i dotar de mitjans aeronavals i tecnològics a Vigilància duanera. Revestixen especial importància els mitjans tecnològics per al desenvolupament del núvol privada al centre de processament de dades del DIT i el punt neutre d'embargaments i per a promoure les comunicacions unificades resilients.

Dins dels mitjans, s'ha treballat en l'estratègia d'intel·ligència artificial, així com, en matèria de ciberseguretat, protecció de les dades tributàries, difusió del codi ètic, reforce de la Comissió Consultiva d'Ètica i reforce de les comissions sectorials de seguretat i control.

Pel que fa al quint apartat, “Indicadors Estratègics”, es desitja eixamplar les bases imposables, promoure el mesurament dels efectes induïts que tenen les actuacions de control, mesurar l'impacte de la transparentación de dades i de les actuacions d'assistència, i seguir l'evolució de la base de càlcul (els resultats de la lluita contra el frau i les disminucions de les sol·licituds de devolució). També com indicador estratègic s'inclou la millora de l'eficiència, es mesura el deute gestionat, es realitza un seguiment de la conflictivitat tributària i s'establixen indicadors estratègics en matèria d'informació i assistència.

El sisè apartat es dedica a les “Actuacions per a uns altres organismes i altres competències”, sent necessari el reforç de la presència internacional de l'Agència Tributària, i destacant la gestió d'ajuts i l'ajuda que presta el Departament d'Informàtica Tributària als Tribunals Econòmics Administratius i a la Direcció General de Tributs. Així mateix, l'Agència Tributària col·labora en el projecte Minerva, en el repte de la factura electrònica, col·labora a través del SETE amb uns altres organismes i continua formalitzant diferents convenis, adquirint cada vegada major importància la cessió d'informació.

El setè i últim dels apartats, els “Intruments de planificació” agrupa els següents intruments: el Pla anual de Control Tributari i Duaner, el Pla anual d'Objectius i el Pla d'Intensificació d'Actuacions. Principalment es vol realitzar un seguiment, avaluar si es complixen els plans, crear un check-list i determinar per a cadascun dels projectes una relació de tasques e fites que han de ser complits en unes dates determinades.

Continua la seua exposició el Director del SEPRI al·ludint al Pla anual de control tributari 2024, que fa referència, en matèria d'informació i assistència, al nou model d'informació i assistència, a l'Impost sobre la Renda de No Residents (informador, xat, informa+ i el canal telefònic amb cita), i al desenvolupament de noves ferramentes virtuals d'assistència virtual en duanes (declaracions d'importació i exportació).

En matèria de foment del compliment voluntari, es preveu adaptar els sistemes informàtics derivats dels servicis de facturació, i potenciar la realització de campanyes preventives per a no declarants, ampliant els col·lectius de l'IRPF i incloent la part d'informatives. També es durà a terme labors d'assistència per a la correcció d'incidències (presentació de declaració complementària de l'IRPF), es creen noves obligacions informatives i es procedix a la simplificació d'alguns documents administratius.

Finalment, en matèria de control, es planteja un model unificat, es té en compte la sentencia del Tribunal Constitucional de 19 de gener de 2024, i, en matèria sobre l'impost sobre el valor afegit, se centrarà l'actuació en operacions transfrontereres, en el control del frau en béns d'inversió o en la utilització de persones vinculades per a la deduïbilitat de quotes suportades. Altres de les directrius en matèria de control són la revisió dels criteris operatius d'aplicació del règim sancionador, el control de plataformes ecommerce i neobancs, i el control sobre els moviments d'efectius i monedes virtuals per a evitar el blanqueig. Es dóna un nou impuls al pla de seguretat portuària i, en matèria de recaptació, es millorarà la informació sobre la titularitat de TPV, s'impulsaran les accions civils i se seguirà el nou protocol d'actuacions preventives.

A continuació, el representant de FCC pregunta que acció concreta existix per a la millora de la consciencia fiscal ciutadana i si anara possible concretar l'eixamplament de les bases imposables.

El Director del SEPRI respon que la millora de la consciencia fiscal requerix un ampli elenc d'activitats, accions de l'Agència Tributària i també accions educatives que fan que la pròpia societat avanç. També comunica que l'Agència continuarà amb les campanyes de publicitat, potenciarà el programa d'educació civicotributària dirigit a les noves generacions i reforçarà la presència d'universitats, sent necessari actuar en totes les ordes, actuar amb el Fòrum de professionals, actuar mitjançant seminaris, etc…

Quant a l'indicador d'eixamplament de bases imposables, l'actuació de l'Agència Tributària pot vindre determinada perquè l'import de les bases imposables augmente en major percentatge que determinades variables econòmiques. A títol d'exemple, el Director fa menció a la possibilitat que la base imposable declarada en els impostos directes augmente en major percentatge que el que augmenta la remuneració dels assalariats, o en matèria de l'Impost sobre Valor Afegit, que la base augmente en una major mesurada que la demanda interna nominal. Altres organitzacions han optat pel tax gap, però davant les dificultats per al seu mesurament, el Director del SEPRI aclarix que s'ha optat per triar l'eixamplament de les bases com indicador estratègic, és a dir créixer en un percentatge superior a determinades variables macroeconòmiques.

La Directora General de l'Agència Tributària afegix que, al tractar-se de bases imposables declarades, es demostraria que s'està millorant el compliment voluntari.

El representant de Telefónica pregunta si s'està treballant en alguna cosa arran de la sentencia del TC, si existixen inspecciones en marxa o com es contemplen els exercicis que no estan tancats, contestant D. Ignacio Fraisero que esta pregunta es tractarà, a continuació, al resumir els grups de treball.

4. Resum dels grups de treball del segon semestre

D.a Soledad Fernández cedix la paraula a la Directora del Departament de Gestió Tributària, que comença l'exposició del tractat en el grup de treball per a l'Anàlisi i Racionalització de Carregues Fiscals Indirectes, el qual es va celebrar el 7 de maig.

D.a Rosa Prieto comença el resum del grup de treball amb l'estat del projecte de les autoliquidacions rectificatives i comenta que la Subdirectora General de Tècnica Tributària va recordar els canvis normatius que s'havien dut a terme, l'estat en què es trobava la figura de les autoliquidacions rectificatives, i el manteniment del procediment tradicional de sol·licitud de rectificació d'autoliquidació per a determinats supòsits (quan s'havia produït la infracció d'una norma de rang superior, de la Constitució, del dret de la Unió Europea o bé dels Tractats internacionals). Així mateix, es va recordar que era necessari per a la seua implantació modificar les normes que regulen cadascun dels impostos i aprovar les ordres ministerials corresponents, sent efectiu a l'IVA per al tercer trimestre de l'any o el mes de setembre, segons la declaració siga trimestral o mensual. Pel que fa al model de renda i al model de societats, la previsió és que s'aplique la nova figura l'any vinent.

També es van comentar les novetats de la campanya de societats, com la modificació dels tipus impositius del 23% per a les empreses que tenen un volum de negocis o un import net del volum de negoci per davall d'un 1.000.000 d'euros i del 15% per a les empreses emergents.

Es va informar també de l'adaptació del model de declaració a la sentencia del Tribunal Constitucional del Tribunal Constitucional 11/2024, de 18 de gener, llevat en el cas de les cooperatives, a l'haver confirmat la Direcció General de Tributs que la sentencia recull eliminar les modificacions amb els límits prevists per a les empreses en general, no així per a les cooperatives.

També s'inclouen nous ajustaments al resultat comptable, en concret en relació amb els gravàmens temporals i alguns supòsits d'amortització accelerada. S'inclou informació per a aplicar el règim fiscal especial de les Illes Balears, i, respecte als membres de les AEIEs i UTE, s'ha decidit mantindre esta informació com d'emplenament voluntari.

Finalment, la Directora del Departament de Gestió va assenyalar que també es va comentar la modificació relativa a l'import màxim de les devolucions d'inversions en produccions cinematogràfiques, les reduccions per a incentivar esdeveniments d'excepcional interés públic i el calendari previst per l'ordre ministerial, la qual es va aprovar uns dies més tard, ja que la reunió va anar el 7 de maig i l'ordre ministerial es va aprovar el 27 de maig.

Quant a les modificacions relacionades amb els UTE i la identificació dels partícips, el Subdirector General d'Estudis, Mètodes i Procediments, va informar que la fi de sol·licitar esta informació era millorar les dades fiscals, però finalment D.a Rosa Prieto reitera que aquella informació este any es demana de manera voluntària.

En precs i preguntes del grup de treball, es van reportar determinades problemàtiques que es produïxen en relació amb el model 296 i 190 quant a la presentació d'estos models a l'Agència Tributària i a les Hisendes Forals, i es va comunicar que es treballaria per a intentar corregir estes incidències.

La Directora General de l'Agència Tributària agraïx a la Directora del Departament de Gestió la seua intervenció i cedix la paraula a D. Manuel Trillo.

El Director del Departament d'Inspecció resumix el tractat en el grup de treball sobre l'execució de la sentencia del 18 de gener del 2024, que declara inconstitucionals determinats preceptes del decret llei 3/2016 (limitació de la compensació de bases imposables negatives, reversió automàtica de deterioraments i pèrdues en cartera de valors).

Els efectes de la sentencia són ex tunc, pel que, la norma queda expulsada de l'ordenament jurídic des de sempre, si bé el Director va comentar que alguns matises en la sentencia generen certs dubtes.

Si més no, la sentencia no ha d'afectar a situacions consolidades, entenent per situacions consolidades les liquidacions firmes, les liquidacions no recorregudes a aquella data i les autoliquidacions de la qual rectificació no s'haguera instat a la data de la sentencia (18 de gener de 2024).

El Departament d'Inspecció es va preguntar que passava amb la resta de situacions pel que va recórrer al Servici Jurídic, el qual va informar que, a partir del 18 de gener de 2024, aquella norma no existix en l'ordenament jurídic i, per tant, aquelles tres limitacions que havia en la norma ja no són aplicables en cap liquidació que es dicte, independentment de quan s'haja iniciat el procediment.

Un dels problemes, avança D. Manuel Trillo, sorgix en la compensació de Bases Imposables, ja que no es tracta d'una opció sinó d'un dret i, per tant, executar la sentencia requerix interactuar amb el contribuent per a veure com vol aplicar-les. Assenyala que el Departament s'ha posat a treballar amb els procediments de comprovació i les sol·licituds de rectificació d'autoliquidació presentades amb anterioritat i que no estaven resoltes, estimant-les, i respecte de les sol·licituds de rectificació presentades amb posterioritat, s'ha procedit a inadmetre-les a tràmit.  Pel que fa als plets, les sol·licituds de rectificació que ja havien sigut denegades i recorregudes i en els casos en els que un dels motius de recurs anara la hipotètica inconstitucionalitat, s'ha valorat un aplanament condicionat a què es permeta quantificar els efectes de l'aplanament i verificar que la quantitat sol·licitada és la correcta.

El Director del Departament d'Inspecció comenta que en el grup de treball es va preguntar sobre un supòsit incremente en les derivacions de responsabilitat, al que es va respondre que no havia tal incremente, sinó que el que havia era una acceleració del termini conseqüència de la recent jurisprudència del Tribunal Suprem, la qual va distingir el termini de prescripció del dret a la derivació i el dret a l'exigència del deute, restringint-se així el termini per a exigir el deute que existia amb anterioritat.

El Subdirector General de Procediments Especials del Departament de Recaptació, D. Carlos Dorrego, afegix que malgrat que s'estan anticipant actuacions, s'estan interposant menys recursos o reclamacions economicoadministratives enfront de les derivacions de responsabilitat.

A continuació, la Directora General de l'Agència Tributària cedix la paraula D.a Nerea Rodríguez, que procedix a resumir el tractat en el grup de treball d'Impostos Especials, on es va abordar la futura modificació de les ordres ministerials de l'impost de l'electricitat i de SILICIE.

La Directora del Departament de Duanes explica que la modificació de l'orde de l'electricitat té per objecte incorporar dades addicionals en els quadres de liquidació amb un major desglosse de la informació, i la del SILICIE és tancar la comptabilitat, establint-se una declaració d'obertura de comptabilitat i de tancament de comptabilitat i exercici.

D.a Nerea Rodríguez informa que ambdues ordes ja han finalitzat el tràmit de consulta i que s'espera poder fer el tràmit d'informació pública, sent l'objectiu que entren en vigor l'1 de gener del 2025.

D'altra banda, en relació amb la classificació aranzelària del fuel, apunta que es va aclarir el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, pel qual el fuel passa a ser un producte de la tarifa segona i, per tant, no sensible, no estant la circulació subjecta a requisits especials.

En relació amb el grup de treball de relació cooperativa, la Directora General cedix la paraula al Director del SEPRI, el qual exposa que s'han celebrat dos reunions: una presencial i una altra virtual. En primer lloc, D. Ignacio Fraisero al·ludix a l'avaluació del model de relació cooperativa, havent-se dut a terme tant una valoració quantitativa com una avaluació qualitativa.

Entre els mitjans d'avaluació, es van elaborar unes enquestes per als funcionaris de l'Agència Tributària i per als representants de les Grans Empreses adherits al Codi de Bones Pràctiques Tributàries o que formen part del Fòrum de Grans Empreses.

La principal conclusió que es va assolir a través d'esta avaluació va anar que el model gaudix de bona acceptació en general. Tanmateix, havia unes línies generals de millora que haurien de ser treballades, sent necessari avançar i continuar amb el model de relació cooperativa. Es va apreciar la necessitat de què els funcionaris de l'Administració Tributària milloraren el coneixement de la relació cooperativa.

El Director insistix en la importància de potenciar les accions formatives en els cursos que es duran a terme en l'Escola d'Hisenda Pública i als que acudiran tant representants de l'Administració com representants de les grans empreses, a fi que els nous funcionaris que es vagen incorporant coneguen més detalladament el funcionament de la relació cooperativa.

Així mateix, es va plantejar la necessitat de millorar el funcionament del grup de treball i del propi Ple del Fòrum de Grans Empreses, apreciant-se la necessitat d'establir algun mecanisme per a aquells incompliments greus dels principis que inspiren el Codi de Bones Pràctiques Tributàries.

Quant a la dinamització dels fòrums de Grans Empreses, tant del ple com dels grups de treball, existixen noves propostes d'empreses que volen formar part del Ple de Grans Empreses, pel que, es va plantejar la possibilitat d'establir un alterne rotatori. Finalment, el Director avança que no s'ha optat per aquella solució, sinó que s'habilitarà una via perquè treballen en els grups de treball i, transcorregut un temps, se'ls donarà la possibilitat d'incorporar-se com un membre més del ple de Grans Empreses.

En el cas d'inobservança greu dels principis inspiradors del Codi de Bones Pràctiques Tributàries, se'n va recordar tant per l'Administració com per les Grans Empreses, que s'eliminarà a esta empresa del llistat de la sede electrònica on apareixen relacionades les empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries. En este cas, l'Administració deixaria de tindre cap tipus de compromís amb ella i l'exclusió d'aquell llistat suposaria l'eixida immediata del Fòrum de Grans Empreses.

Finalment, la Delegació Central de Grans Contribuents va indicar que havia múltiples informes de transparència, no tots amb el mateix grau d'amplitud o intensitat o informació, plantejant-se la possibilitat de fer una prova pilote reduint l'abast de la inspecció amb els informes de transparència més complets i menys complexos.

Un representant de les Grans Empreses va traslladar la necessitat de què es fera major concreció per part de l'Administració sobre com millorar els informes de transparència, proposta que va anar compartida per la Delegació Central de Grans Contribuents.

5. Aprovació del document de proposta de modificacions en CBPT i FGE

La Directora de l'Agència Tributària contínua amb el punt següent de l'ordre del dia, cedint novament la paraula a D. Ignacio Fraisero, el qual assenyala que s'ha remés un document consensuat amb les Grans Empreses que formen part del grup de Relació Cooperativa i en el que es proposen algunes modificacions quant a la relació cooperativa.

Quant al procediment d'adhesió de les entitats al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, l'Agència publicarà la relació d'empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries en la seua pàgina web, podent excloure de la relació a aquelles empreses que, després d'una anàlisi prèvia, considere que han incomplit greument els compromisos assumits amb la seua adhesió. L'exclusió comportarà suspendre el compliment dels compromisos de l'Administració respecte de l'entitat assenyalada i, en cas que l'entitat siga membre del Fòrum de Grans Empreses, la seua exclusió del mateix.

Quan es considere la inobservança de l'empresa per part de l'Agència, el Delegat Central de Grans Contribuents o Delegat Especial elevarà l'assumpte a la Directora General de l'Agència Tributària, qui, si l'estima necessari, el traslladarà al titular de la Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses, qui informarà de la inobservança greu al representant de l'empresa i al Consell d'Administració.

L'entitat tindrà un termini de 15 dies per a al·legar el que considere convenient, podent presentar el compromís del Consell d'Administració de no reincidir en els casos que han donat lloc a la referida comunicació. En el cas de recordar-se'n l'exclusió, esta tindrà una vigència mínima de 2 anys, podent l'entitat tornar a sol·licitar la seua inclusió en la llesta si canvien les circumstàncies que van motivar l'exclusió i no incorre en uns altres incompliments que pogueren motivar la mateixa.

Pel que fa a la inclusió de noves entitats, el Director del SEPRI informa que no és necessari modificar cap document, però sí assenyalar que quan una empresa vulga formar part del Ple, a més d'estar adherida al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, se li inclourà dins dels grups de treball i transcorreguts 2 anys, després de valorar la participació i implicació de l'entitat, s'elevarà al Ple perquè aquella incorporació siga considerada per tots.

En tercer lloc, se'n va recordar que en cas que alguna de les entitats integrades en el Fòrum de Grans Empreses siga exclosa de la relació d'entitats adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries, se suspenguen els compromisos de l'Administració amb esta entitat i quede igualment exclosa del Fòrum de Grans Empreses.

El representant de FCC pregunta què ha d'entendre's per inobservança greu, si està definit o es pretén definir. D. Ignacio Fraisero respon que esta pregunta va anar debatuda en el grup de Relació Cooperativa. Si bé en un moment inicial es va plantejar la necessitat de determinar de manera expressa quan és un incompliment greu i quan no l'és, finalment es va concloure que s'atendria a cada cas, sent una cosa molt excepcional, reiterant el Director del SEPRI que un incompliment greu ha de ser un poc flagrant.

Manuel Trillo afegix que, si s'intentara definir el que és un incompliment greu conforme a les normes jurídiques, qualsevol incompliment seria greu 10 o 12 anys després d'haver-se produït, perquè seria necessari esperar a la fermesa. Però, a més, en el grup de treball es va comentar que estem en un entorn de Soft law, per al que és bo i per al que és dolent, ja que per a adherir-se al Codi o formar part d'este fòrum a ningú se li passa un examen de fiabilitat.

La Directora General de l'Agència Tributària pregunta si existixen més qüestiones i dóna per aprovat el document llegit pel Director del SEPRI.

La representant del Banco Santander comenta que es va preguntar en el grup de treball si podria existir un comité independent que valorara que es podia considerar un incompliment, al que se li va contestar des de l'Agència que les dades particulars que generen aquell incompliment no es poden compartir. La representant suggerix de cara a pròximes reunions que, si existix algun supòsit, s'informe de quin tipus de conductes s'estan considerant un incompliment greu, sense identificar a l'empresa.

La Directora General de l'Agència considera que es pot treballar en això en els grups de treball, anar veient les situacions i definint que s'entén per incompliment greu.

El Director d'Inspecció torna a subratllar que es tracta d'incompliments molt greus que no espera que es donen en empreses que formen part d'un grup de treball sobre relació cooperativa. El Director distingix el món jurídic regulat en els articles 191 i següents de la Llei 58/2003 General Tributària, d'este procediment d'exclusió, que espera que no siga necessari tramitar. Tanmateix, D. Manuel Trillo reitera que considera important que existisca este procediment, de manera que igual que no s'examina a l'empresa per a adherir-se al CBPT, existisca una possible eixida d'esta empresa del mateix.

El representant del BBVA manifest que considera positiu que existisca un dinamisme en els grups de treball, que evolucione la relació cooperativa i que cresca el nombre de participants. Així mateix, entén important seguir treballant en la comunicació institucional de tot este tipus d'iniciatives com a forma de relació paral·lela a la jurídica procedimental que l'Agència té amb els contribuents.

La Directora de l'Agència Tributària agraïx la intervenció i passa al punt següent de l'ordre del dia.

6. Pròxima convocatòria

Previsiblement, la Directora General assenyala el mes de novembre com data de celebració del pròxim Fòrum de Grans Empreses.

7. Altres consideracions, precs i preguntes

La representant d'Iberdrola inicia el torn de precs i preguntes amb la proposta de què este avanç en l'àmbit cooperatiu no es quede ací, sinó que es realitzen diverses reunions per a continuar més en esta línia. D'altra banda, la representant trasllada que una empresa va presentar la documentació de preus i que se li va obrir una Inspecció i entén que no és necessari tornar a presentar la documentació.

Manuel Trillo assenyala que, en este cas, caldrà diligenciar que es tracta de la mateixa documentació i que es dóna com aportada en el termini voluntari.

El representant de Vodafone fa al·lusió a una sentencia del Tribunal Suprem que considera que ha d'aflorar-se l'ingrés en casos d'anul·lació de normes tributàries per violació del dret comunitari. Segons el TS, el criteri ha d'aplicar-se extunc, de manera que ha de fer-se l'ajustament en els anys en què s'ha meritat l'impost, no pareixent raonable, al seu juí, que l'Administració pretenga obrir exercicis molt antics. El representant assenyala que li consta que la Subdirecció d'Ordenació Legal està revisant això i que seria raonable que si recupera diners tribute hui, però que no li òbriguen l'any 2010.

El Director d'Inspecció contesta que si la norma està expulsada de l'ordenament jurídic i l'efecte d'esta norma es va produir fa 15 anys, anem-nos endarrere 15 anys i desfem el que va ocórrer. Si bé este raonament té una lògica, el Director reconeix que quan s'emporta aquella lògica al món de la comptabilitat i de la fiscalitat, sorgixen problemes en la pràctica, podent sorgir doble imposició, pel que es continuarà treballant en les possibles alternatives.

La representant d'Iberdrola proposa crear un grup de treball sobre la Pilar 2 ja que existixen molts dubtes pràctics, sobretot pel que fa al CBC, un element que és molt rellevant per a determinar si hi ha port segur o no hi ha port segur.

Manuel Trillo contesta que s'ha constituït un primer grup de treball en el Departament d'Inspecció i encara que la primera declaració haja de presentar-se el mes de juny del 2026, cal anar resolent dubtes i treballant donada la dificultat.

El representant de Telefónica afegix que és necessari anticipar els problemes i la seua resolució perquè existisca més seguretat i certesa.

El Director d'Inspecció proposa que la representant d'Iberdrola realitze una llesta de temes a tractar, de manera que es comence a treballar amb tots els implicats sobre els assumptes més peremptoris.

Així mateix, la representant de Banco Santander pregunta quan estarà vigent la llei i informa de què s'està treballant baix la hipòtesi de què estarà vigent el 2024, al que el Director d'Inspector contesta que hauria d'estar vigent el 2024 doncs si no podria existir multa de la Unió europea.

La Directora General de l'Agència Tributària confirma que la intenció de la Secretaria d'Estat i del Ministeri d'Hisenda és aconseguir que s'aprove la norma el 2024.

No existint més intervencions, D.a Soledad Fernández dóna per finalitzada la vint-i-vuitena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses.