Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 2/2020

Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses

Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D. Jesús Gascón Catalán

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Director del Departament de Gestió Tributària

D. Gonzalo García de Castro

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Javier Hurtado Puerta

Director del Departament de Recaptació

D. Guillermo Barros Gallego

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Mª Pilar Jurado Borrego

Delegat Central de Grans Contribuents

D. Manuel Trillo Álvarez

Subdirectora General de Tècnica Tributària - Departament de Gestió Tributària

D.a Mercedes Jordán Valdizán

Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica - Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Marcos Álvarez Suso

Subdirectora General de Coordinació i Gestió – Departament de Recaptació

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Membres en representació de les Grans Empreses

ACERINOX

Secretari General

D. Luis Gimeno Valledor

ACS

Director Assessoria Fiscal

D. Alfonso Moreno García

AMADEUS IT GROUP SA

Vicepresident del Consell d'Administració

D. Jacinto Esclapés Díaz

BANC SANTANDER

Group Executive Vice President

D.a Carmen Alonso Peña

BANKIA

Director d'Assessorament Fiscal - Direcció d'Assessoria Fiscal

D. Juan José Lagares Gómez-Abascal

BBVA

Director del Departament Fiscal

D. José María Vallejo Chamorro

LA CAIXA

Director Assessoria Fiscal

D. Manel Alfonso García Rodríguez

CEPSA

Director Fiscal

D. Alberto Martín Moreno

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Director del Departament Fiscal

D. Luis María Sánchez González

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

GENERALI

Director Àrea Comptabilitat

D. Martí Jo Ruiz

IBERDROLA

Directora Global de Fiscalitat

D.a Begoña García-Fregat González

IBERIA

Spanish Tax Lead

D.a Cristina Santana Negrín

INDITEX

Director Assessoria Fiscal

D. Andrés Sánchez Iglesias

MAPFRE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Antonio Lafuente González de Suso

MERCADONA

Director Fiscal

D. Rafael Hilario López Villanueva

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

NATURGY ENERGY GROUP

Director de Planificació Fiscal

D. Baltasar Gómez Febrel

NORFIN HOLDER

Director Assessoria Fiscal

D. José Antonio Gibello Saiz

RENAULT

Director Assumptes Fiscals i Duanes

D. Felix Ruiz Madarro

REPSOL

Director General Econòmic i Fiscal

Luis López-Tello i Díaz Aguado

SEAT

Director d'Impostos

D. Francisco Javier Baulenas Setó

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana Mª Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal

D. Ángel Martín Gómez

VODAFONE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretària Tècnica

D.a Rosa María Prieto del Rei

El dia 17 de novembre de 2020 se celebra per videoconferencia la vigesimoprimera sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 30 de juny de 2020.
3. Resultats dels diferents grups de treball del Fòrum.
4. Pròxima convocatòria.
5. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

Obri la sessió D. Jesús Gascón Catalán, Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, en la seua qualitat de Vicepresident del Fòrum de Grans Empreses, qui, després de saludar als assistents i agrair-los la seua presència, comenta que, tenint en compte l'evolució de la pandèmia, és probable que encara calga realitzar per videoconferencia les pròximes reunions.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 30 de juny de 2020

D. Jesús Gascón cedix la paraula a D.a Rosa María Prieto, Directora del Servici de Planificació i Relacions Institucionals, qui assenyala que l'acta de la 20a sessió del Ple del Fòrum es va remetre als integrants del mateix i afegix que, no havent-se rebut observacions i si no les hi haguera en este moment, quedaria definitivament aprovada. Al no realitzar-se cap observació pels estos, declara aprovada definitivament l'acta de la sessió plenària del dia 30 de juny de 2020.

3. Resultats dels diferents grups de treball del Fòrum

El Director General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària indica que, quant a l'activitat dels grups de treball durant el segon semestre, el d'“Anàlisi de les carregues fiscals indirectes” i el d'“Anàlisi de la normativa tributària i de reducció de la conflictivitat” va celebrar una reunió conjunta el dia 4 de novembre. Així mateix, afegix que el grup de treball d'Impostos Especials es va reunir el 28 d'octubre i el de Relació cooperativa, l'11 de novembre.

A continuació, cedix la paraula a D. Gonzalo García de Castro, Director del Departament de Gestió Tributària, a fi que informe als estos sobre l'activitat del grup de treball per a l'Anàlisi i racionalització de carregues fiscals indirectes. D. Gonzalo García de Castro, després de saludar als assistents, assenyala que el desenvolupament d'este punt el realitzarà D. a Mercedes Jordán Valdizán, Subdirectora General de Tècnica Tributària del Departament de Gestió Tributària, que és qui va assistir a la reunió del grup de treball. Afegix que, no obstant això, intervindrà puntualment en algunes qüestiones.

Seguidament pren la paraula a D.a Mercedes Jordán, qui inicia la seua exposició assenyalant que en la reunió del passat 4 de novembre es van abordar, entre d'altres, les següents qüestiones:

• Novetats en IVA : en el grup de treball es van tractar els canvis, fonamentalment tècnics, que entrarien en vigor l'1 de gener de 2021 per tal principal de millorar l'assistència al contribuent a través del servici d'emplenament del model 303. Així, en relació amb el SII, es va assenyalar a títol d'exemple que en el llibre registre de factures rebudes s'havia afegit una nova clau per a identificar els béns d'inversió. També que s'havia desenvolupat l'apartat del llibre registre d'operacions intracomunitàries per a acords de venda de béns en consigna. Així mateix, es va recalcar que el servici Pre303, a partir de gener de 2021, anava a ser més complet quant al preemplenament de caselles que s'oferiria al contribuent amb la informació coneguda per l'Agència Tributària.

  Per a finalitzar este apartat, D.a Mercedes Jordán convida als assistents, igual que s'ha fet a través de cartes informatives, a provar este servici d'ajuda.

• Novetats en la pròxima campanya de declaracions informatives: es va indicar en la reunió que les modificacions en la campanya 2020 també anaven a ser principalment de caràcter tècnic i que la majoria afectaven a declaracions informatives financeres. Es va afegir que l'objectiu d'estos canvis era, sobretot, millorar l'assistència en la campanya d'IRPF, quant a les dades fiscals facilitats als contribuents. Així mateix, es va assenyalar que el principal canvi afectava al model 198, si bé les modificacions s'havien aprovat l'any 2019 i s'havia ajornat la seua aplicació fins l'exercici 2020. També es van comentar els canvis introduïts en el model 187, a fi de reduir els requeriments per a identificar els pagaments a compte realitzats pels propis socis.

• Es van abordar els canvis normatius que seria necessari tramitar com a conseqüència de:

  • Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018 (Directiva sobre Intermediaris fiscals o DAC 6): es va comentar que la seua transposició continuava pendent, si bé les diferents normes que componia el projecte en el seu conjunt ja havien complimentat el tràmit d'informació pública, incloses les ordres ministerials que aprovarien els tres models de declaracions informatives. Es va assenyalar que, no obstant això, des de l'1 de juliol de 2020 en la pàgina web de l'Agència Tributària estava publicada la informació tècnica necessària per a dur a terme els desenvolupaments informàtics ja que, encara que provisional en tant no s'aprovara la llei, no s'esperaven canvis donat el grau de consens assolit en els grups de treball informàtics de la Comissió.

  • Impost sobre les Transaccions Financeres: D.a Mercedes Jordán comenta que el tràmit d'audiència i informació pública del projecte d'ordre ministerial per la qual s'aprova el model 604 va finalitzar el passat 13 de novembre. Així mateix, indica que en la reunió es van assenyalar les següents qüestiones:

    • L'impost entra en vigor el 16 de gener de 2021.

    • El model s'ha de presentar amb caràcter mensual (del 10 al 20 del mes següent) i únicament durant els períodes en què es realitzen operacions subjectes. Si no es realitza cap operació subjecta, no serà necessari presentar l'autoliquidació.

    La Subdirectora General de Tècnica Tributària afegix que es publicarà en la pàgina web de l'Agència Tributària la informació tècnica i d'interés sobre l'emplenament del model, així com les qüestiones que la Direcció General de Tributs considere oportunes.

  • Impost sobre Determinats Servicis Digitals: en el grup de treball es va destacar el següent:

    • L'impost també entra en vigor el 16 de gener de 2021.

    • La presentació del model 420 té caràcter trimestral i es presenta el mes següent al trimestre natural.

    Per a acabar amb este punt la Subdirectora General de Tècnica Tributària indica que, ja que la primera declaració caldrà fer-la el mes d'abril, encara queda un termini de temps raonable per a publicar el Reglament i el projecte d'ordre ministerial per la qual s'aprovaria el model.

D. Jesús Gascón agraïx a D. a Mercedes Jordán la seua intervenció i cedix la paraula a D. Gonzalo García de Castro per si desitja realitzar algun comentari.

El Director del Departament de Gestió Tributària comenta que, efectivament, no existixen grans canvis normatius a excepció de les dues noves figures impositives comentades per la Subdirectora General de Tècnica Tributària, l'Impost sobre les Transaccions Financeres i l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals. Afegix que el seu Departament està pendent de la publicació dels desplegaments reglamentaris per tal de concretar tot el plantejament gestor dels dos impostos. Així mateix, indica que està prevista l'emissió de notes informatives, tant en castellà com en anglés, així com una sèrie de preguntes freqüents (FAQ), que, d'una manera sistemàtica i ordenat, aclarisquen els conceptes bàsics dels nous impostos.

Per a finalitzar la seua intervenció, D. Gonzalo García de Castro, en relació amb la campanya de declaracions informatives 2020, destaca el seu caràcter essencialment continuista, sense grans novetats. Així mateix, comenta que, quant a l'IVA, els ajustaments també han sigut els tradicionals, és a dir, els derivats de la transposició de directives i, sobretot, els vinculats a la millora de les validacions en el SII, a fi que el servici d'ajuda Pre303 tinga un major abast subjectiu i oferisca als contribuents un precàlcul més complet.

D. Jesús Gascón agraïx a D. Gonzalo García de Castro la seua intervenció i comenta que en les pròximes sessions caldrà tractar els canvis normatius que, en estos moments, s'estan tramitant, com ara la Llei de pressupostos generals de l'Estat, termini del qual per a la presentació d'esmenes acaba, precisament, el dia de celebració d'este Ple, així com una sèrie de projectes normatius que afecten a nous impostos i als ja existents. Així mateix, indica que, a més, en cas que la Llei de Pressuposats no s'aprove abans del dia 31 de desembre, també caldrà arbitrar algun intrument normatiu d'ajustament perquè no quede sense cobrir algun període de temps. Afegix que, per tant, s'acosten unes setmanes complicades i complexes quant a normes en tramitació, però que temps haurà de tractar-les en les pròximes reunions.

A continuació, el Director General de l'Agència Tributària oferix la paraula als assistents per si desitgen realitzar alguna consulta o comentari amb relació al tractat fins el moment en la reunió. Ja que no es produïx cap intervenció, cedix la paraula a D. Javier Hurtado Puerta, Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, a fi que comente l'activitat del grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de reducció de la conflictivitat.

D. Javier Hurtado indica que la reunió d'este grup de treball va tindre lloc el passat dia 4 de novembre i que en la mateixa es va comptar amb la participació de representants de la Direcció General de Tributs. Afegix que, com qüestiones més rellevants, es van comentar els següents assumptes:

• Projecte de llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau, de transposició de la Directiva 2016/1164 del Consell, de 12 de juliol de 2016: el Subdirector General de Tributs va assenyalar que el projecte de llei, quant a transposició de la Directiva, només afectava a dos punts de la mateixa, per entendre's que els altres apartats o bé ja estaven transposats o bé encara havia termini per a una transposició futura. Va afegir que, bàsicament, el que el projecte de llei anava a transposar era un nou règim de transparència fiscal internacional i la regulació de la dita “imposició d'eixida ”o “ exit tax ”.

  Així mateix, es van abordar amb molt detall les següents novetats introduïdes pel projecte de llei en diverses matèries relacionades, precisament, amb la lluita contra el frau fiscal:

  • Prohibició expressa de les regularitzacions fiscals extraordinàries, també dites “amnisties fiscals”.

  • Prohibició del programa de doble ús: es va assenyalar en la reunió que, mitjançant la modificació de la lletra j) de l'article 29.2 de la Llei general tributària, s'establia l'obligació d'utilitzar un programa que impedira l'alteració de registres i es fixava un estàndard mínim que havien de complir els sistemes. No obstant això, es va indicar que este punt havia de ser objecte de desplegament reglamentari. Així mateix, el Departament d'Inspecció Financera i Tributària va explicar en la reunió que no es tractava d'una mesura aïllada, sinó que el que es pretenia era establir les bases de futurs desenvolupaments tendents a aconseguir el que s'ha donat en telefonar el “compliment per disseny”, és a dir, aconseguir una conciliació entre els sistemes informàtics dels contribuents i el sistema de presentació de declaracions de l'Administració tributària, de manera que, al mateix temps que se simplificaria la tasca gestora de l'obligat tributari al no haver de trasformar els seus registres per a presentar una autoliquidació, ja que estos s'originarien en un format perfectament llegible pels sistemes de l'Administració, també s'asseguraria, d'altra banda, la integritat, conservació, traçabilitat i inviolabilitat dels registres.

  • Modificació del règim de la llesta de morosos: es va assenyalar que es reduïa el llindar de deute tributari pendent d'1.000.000 euros a 600.000 euros. Així mateix, es va indicar que el deutor podria ser exclòs de la llesta si abonava la totalitat del deute i les sanciones abans que finalitzara el termini d'al·legacions a la inclusió en la llesta.

  • Noves obligacions d'informació en relació amb les criptodivisas: amb la modificació de la DA 18a de la Llei general tributària haurien de consignar-se en el model 720.

  • Noves limitacions de pagaments en efectiu: D. Javier Hurtado comenta que esta limitació ha demostrat ser molt útil en la lluita contra l'economia submergida i que l'actual limitació de 2.500 € en les operacions entre empresaris es reduirà a 1.000 €, mantenint-se en 2.500 € entre particulars. Així mateix, indica que en el cas de persones físiques amb domicili fora d'Espanya, el límit es reduïx de 15.000 a 10.000 €. D'altra banda, també es modifica el règim sancionador, per tal d'adequar-ho a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, establint-se una reducció del 50 % de la sanció si s'abona durant el tràmit d'audiència.

  • Mesures per a fomentar el compliment voluntari de les obligacions tributàries:

    • Exclusió del recàrrec per extemporaneïtat per a les regularitzacions voluntàries que es produïsquen com a conseqüència d'una regularització prèvia de l'Administració pel mateix concepte impositiu i circumstàncies, però per uns altres períodes.

    • Modificació de la forma de càlcul del recàrrec per presentació extemporània per tal d'evitar el denominat “error de salte”, establint-se un sistema de recàrrecs creixents de l'1 %per cada mes complet d'endarrerisc sense que es meriten interessos de demora fins que hagen transcorregut dotze mesos des de la finalització del termini de presentació o ingrés voluntari. A partir de l'endemà del transcurs dels dotze mesos, es meritaria un recarregue del 15% i començaria la meritació dels interessos de demora.

    • Reducció de les sanciones de l'article 188 de la Llei general tributària, per tal d'afavorir la simplificació en la seua aplicació, l'ingrés voluntari i la disminució dels litigis: en actes amb acord augmentaria la reducció del 50 al 65% i en actes de conformitat, a més de la reducció del 30%, s'establix un 40% addicional, el que permetria que la reducció ascendira al 58%.

      El Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària assenyala que, en relació amb este punt, vol destacar la supressió de l'informe de disconformitat, document que hui dia és absolutament redundant amb el contingut de l'acta, ja que, si bé el seu objectiu és assegurar una millor explicació del mateix per a una millor defensa del contribuent, hui dia l'acta recull la totalitat de les argumentacions fàctiques i jurídiques en què es basa, fent innecessari un informe addicional.

  • Modificació de la llesta de paradisos fiscals: La Subdirectora General de Fiscalitat Internacional de la Direcció General de Tributs va explicar que este tipus de territoris passen a denominar-se “jurisdiccions no cooperatives”. Va afegir que Espanya estava compromesa amb els criteris de l'OCDE per a considerar un país o territori com “jurisdicció no cooperativa” i que estos criteris eren, bàsicament:

    • territoris amb els que no existisca un intercanvi efectiu d'informació sobre el titular dels béns o drets;

    • o en els que existisca baixa o nul·la tributació;

    • o faciliten l'existència de societats extraterritorials i de pràctiques fiscals pernicioses.

    Així mateix, es va assenyalar en la reunió que la llesta seria objecte d'una constant revisió, tenint en compte les previsions realitzades tant per la UE com per l'OCDE.

  • Modificacions que afecten als impostos sobre el Patrimoni, sobre Successions i Donacions i sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats pel que fa al valor dels immobles: es va assenyalar que el “valor real ”se substituïa pel “valor”, que és un valor de referència fix que pretén aproximar-se al valor de mercat. D. Javier Hurtado comenta que esta mesura busca evitar la conflictivitat derivada de la valoració dels immobles al proporcionar un valor que, aproximant-se al de mercat, puga ser pres amb certesa per part de l'obligat tributari.

  • Modificacions en l'impost sobre el valor afegit pel que fa a la responsabilitat subsidiària dels titulars dels depòsits fiscals de productes compresos en l'àmbit de l'Impost sobre Hidrocarburs: el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària assenyala que el frau organitzat a l'IVA en la comercialització d'hidrocarburs és un motiu de preocupació per a l'Administració tributària. Així, afegix que, en la reunió, el Subdirector General d'Impostos sobre el Consum de la Direcció General de Tributs va explicar que s'establia un “registre d'extractors”, de manera que els titulars dels depòsits estarien obligats a verificar l'alta de la persona o entitat extractora en el mateix a l'hora de realitzar una operació.

• Noves figures impositives: Impost sobre les Transaccions Financeres i Impost sobre Determinats Servicis Digitals. D. Javier Hurtado indica que, encara que la Subdirectora General de Tècnica Tributària ja ha exposat les novetats en esta matèria, desitja ressaltar algun aspecte d'estos dos impostos, mal dits taxes (taxa Tobin i taxa Google):

  • Impost sobre les Transaccions Financeres: es va comentar que en el projecte de reial decret s'establia una figura innovadora, el depositari central de valors, sobre el qual recauria una part important de la carrega gestora i que simplificaria en gran manera la gestió per als operadors dels mercats borsaris, el que redundaria en una major facilitat en el compliment voluntari de les obligacions.

  • Impost sobre Determinats Servicis Digitals: D. Javier Hurtado assenyala que este impost suposa un repte per a l'Agència Tributària, ja que, a més que els fets imposables recauen en l'àmbit de la societat de la informació, també presenta un component d'extraterritorialitat en la mesura en què moltes de les multinacionals obligades al compliment de l'obligació estan domiciliades fora del nostre país.

• Evolució dels treballs de l'OCDE en relació amb els reptes que presenta la digitalització de l'economia: la Direcció General de Tributs va comentar que estava previst que s'assolira un acord a finals de 2020, però que per la situació sanitària causada per la COVID-19, així com pel desacord entre països, s'havia endarrerit a juny de 2021. També es va assenyalar que, per al mes de desembre, estava previst realitzar una consulta pública sobre el projecte. Així mateix, es van explicar les línies bàsiques dels dos pilars:

  • Pilar I: el seu objectiu és garantir que les jurisdiccions que aporten el “mercat” participen en el repartiment de la tributació de les multinacionals, encara que estes no tinguen una presència física al país en qüestió. Este pilar consta de tres elements:

    • Import A: es determina a través d'una fórmula percentatges dels quals estan pendents de decisions polítiques, encara que sí s'ha avançat en els elements determinants de la base imposable. Es contempla també un sistema de compensació de pèrdues, si bé està pendent de debat els anys de pèrdues a tindre en compta amb caràcter retroactiu.

    • Import B: quantia fixa addicional a l'import A i que es merita pel desenvolupament d'activitats bàsiques de comercialització en la jurisdicció del mercat. S'ha avançat en la definició d'estes activitats i, encara que està pendent de debat, s'ha confeccionat una llesta positiva i una altra negativa. Busca una simplificació administrativa i evitar conflictes entre administracions tributàries. I busca, a més, certesa fiscal per al contribuent.

    • Mecanisme de resolució de conflictes: el seu objectiu és proporcionar una certesa jurídica a les empreses, al mateix temps que es prevenen i resolen les controvèrsies que puguen sorgir entre les diferents Administracions. És a dir, es tracta d'establir un sistema de “finestreta única”, de manera que la multinacional tinga un únic interlocutor que li proporcione una solució definitiva quant a la seua tributació en les diferents jurisdiccions en les que estiga operant.

  • Pilar II: el seu objectiu és establir un estàndard de tributació mínima mundial de manera que, quan les rendes estiguen residenciades en països amb una molt baixa tributació, es puga entendre que el país del mercat té un dret de gravamen directe sobre estes rendes. Este pilar té naturalesa molt tècnica i és objecte d'una controvèrsia menor entre els països.

• Mesures tributàries adoptades com a conseqüència de la crisi sanitària produïda per la COVID-19:

  • Es va comentar que, una vegada finalitzats els terminis de suspensió establits pel Reial decret-llei 8/2020 i prorrogats quant a la seua durada pel Reial decret-llei 15/2020, l'Agència Tributària havia anat recuperant gradualment la seua activitat ordinària en tots els servicis, si bé amb una sèrie de limitacions imposades per les recomanacions sanitàries. En concret, es va limitar la reincorporació presencial del personal de manera que no se superara en cap moment el 50 %, es van establir regles especialment restrictives quant a la durada i afore de les reunions, es van preparar sales per a les reunions amb els obligats tributaris que compliren els estàndards de seguretat, etc.

  • Es va reiterar que la paralització dels procediments havia tingut dos excepcions: aquells casos en els que el contribuent havia sol·licitat la continuació i aquells altres dels que es derivaven efectes favorables per a l'obligat tributari, com podien ser els procediments de devolucions tributàries.

  • Es va aclarir que durant el període de confinament tots els servicis havien continuat treballant i s'havia procurat avançar en el desenvolupament de tècniques que, d'alguna manera, preservaren la distancia personal. Així, es va explicar l'establiment d'un sistema nou de “visites virtuals” regulat en els articles 99 i 151 de la Llei general tributària que podia ser utilitzat tant per a la prestació de servicis d'informació i assistència, com per als tràmits dels procediments inspectors.

• Consultes realitzades en el marc del Codi de Bones Pràctiques Tributàries: en relació amb este punt, pren la paraula el Subdirector General d'Ordenació Legal i Assistència Jurídica per a assenyalar que en el grup de treball es va comentar l'evolució d'este intrument en el que, si bé el Departament d'Inspecció Financera i Tributària és l'emissor final de la resposta, la col·laboració de la Delegació Central de Grans Contribuents és de gran importància. Afegix que les qüestiones més rellevants van anar les següents:

  • Des de 2015, any en què es va implantar esta ferramenta, s'han formulat 26 consultes, de les quals 13 s'han rebut el 2020. És a dir, en este últim any s'ha produït un notable incremente en la utilització per part de les empreses d'este mecanisme, motivat, en part, per l'esforç realitzat per l'Agència Tributària a agilitzar les respostes.

  • No totes les consultes realitzades poden ser contestades per l'Agència Tributària, ja que algunes recauen sobre aspectes interpretatius de la norma, sent competència de la Direcció General de Tributs. Així mateix, també poden quedar sense resposta algunes preguntes degut a la falta de claredat en l'exposició dels fets o perquè, per diversos motius, puga donar-se una situació de risc en la que no s'estime convenient pronunciar-se.

  • Les matèries consultades són molt variades: desplaçament de treballadors a l'estranger, impost sobre societats, IVA, facturació, deduccions per R+D, etc.

  • Les consultes en el marc del Codi de Bones Pràctiques Tributàries no poden substituir la tasca interpretativa que tenen atribuïda altres òrgans, principalment la Direcció General de Tributs i el Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC), havent de versar sobre aspectes concrets d'aplicació de la norma davant determinades circumstàncies fàctiques.

  • Emissió de criteris generals basats en les consultes: com a regla general, les preguntes formulades per les empreses són de molt variada índole i molt concretes, pel que difícilment pot extraure's de les mateixes un criteri general de la qual difusió puga ser d'utilitat. No obstant això, cabria la possibilitat si es donara el cas de què una mateixa qüestió anara objecte de nombroses consultes.

    Per a finalitzar l'exposició sobre l'activitat del grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de reducció de la conflictivitat, pren la paraula novament D. Javier Hurtado i, en relació amb les consultes realitzades en el marc del Codi de Bones Pràctiques Tributàries, afegix que, com segurament comentarà el Delegat Central, també des de la pròpia Delegació Central es contesten qüestiones plantejades per les empreses.

D. Jesús Gascón agraïx als representants del Departament d'Inspecció Financera i Tributària les seues intervencions i oferix la paraula als assistents per si desitgen realitzar algun comentari. Ja que no es produïx cap, cedix la paraula a la Sra. Pilar Jurado Borrego, Directora del Departament de Duanes i IE , per tal que comente l'activitat del grup de treball d'Impostos Especials durant el segon semestre.

D.a Pilar Jurado comença la seua exposició assenyalant que el grup de treball d'Impostos Especials es va reunir el dia 28 d'octubre i que, dels temes abordats, vol destacar els següents:

• Principals modificacions introduïdes pel projecte d'orde per la qual s'establixen l'estructura i el funcionament del cens d'obligats tributaris per l'Impost Especial sobre l'Electricitat i s'aprova el model 560:

  • s'establixen nous CIE (Codis d'Identificació de l'Electricitat) per tal de detallar el diferents supòsits de reducció prevists en l'article 98 de la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d'Impostos Especials, al mateix temps que es proporciona informació sobre els subministraments a beneficiaris d'exempció i de reducció de la base imposable, ja que estos beneficis fiscals, com és conegut, són objecte d'anàlisi per la Unió Europea;

  • la conversió dels CIE es realitzarà d'ofici per les oficines gestores, així com l'emissió de la corresponent targeta;

  • l'ordre ministerial resultarà d'aplicació a les meritacions que es produïsquen a partir de l'1 d'octubre de 2021.

• Depòsits fiscals d'hidrocarburs: el projecte de Llei de Mesures de Prevenció del Frau introduïx en el seu article desè una modificació del concepte de “depòsit fiscal” de manera que s'exigirà per a tindre tal condició l'emmagatzematge físic dels productes en l'establiment. És a dir, la capacitat d'emmagatzematge ha de reflectir el flux operacional d'entrades i eixides del producte, no podent ser en cap cas desproporcionat.

• Situació de la revisió de la Directiva 2003/1996 relativa a l'harmonització de la fiscalitat dels productes energètics i l'electricitat:

  • Assenyalar, en primer lloc, l'antecedent de la proposta de modificació d'esta Directiva promoguda per la Comissió el 2011 que establia els tipus impositius dels productes energètics en funció de seu poder energètic i de les seues emissions de diòxid de carbone i que va anar arxivada a 2015 al no arribar-se a un acord entre els diferents Estats membres.

  • L'11 de setembre de 2019 la Comissió Europea va fer pública la seua avaluació de la Directiva per a concloure que, si bé existix una falta d'harmonització entre els Estats membres en el nivell de tributació, no obstant això, en l'àmbit de la Unió Europea es pot afrontar la implementació de forma més avantatjosa que a escala nacional.

  • Del 22 de juliol al 14 d'octubre de 2020 s'ha dut a terme una consulta pública sobre la Directiva, a fi que els operadors pogueren transmetre les seues valoracions a la Comissió Europea. A Espanya, les empreses del sector energètic han manifestat la seua preferència perquè la fiscalitat de l'energia pivote sobre les emissions de diòxid de carbone i han sol·licitat reunir-se amb la Direcció General de Tributs per tal de conéixer la posició de l'Administració espanyola. Així, en este sentit, la Direcció General de Tributs ha considerat encertada la proposta, ja que a l'hora de presentar i defensar la posició espanyola davant la Comissió Europea és imprescindible conéixer amb certesa el plantejament del sector privat.

D. Jesús Gascón agraïx a D. a Pilar Jurado la seua intervenció i, ja que cap dels estos desitja intervindre, atorga la paraula a D. Manuel Trillo Álvarez, Delegat Central de Grans Contribuents, a fi que comente l'activitat del grup de treball de Relació Cooperativa.

El Delegat Central informa que la reunió del grup de treball de Relació Cooperativa va tindre lloc l'11 de novembre i que l'orde del dia estava plantejat perquè anara una sessió de debat i intercanvi de parers. Així, les qüestiones tractades van anar les següents:

• En primer lloc, es van abordar les perspectives quantitatives derivades de la DAC 6: des de l'Agència Tributària es desitjava conéixer quin era la impressió de les empreses en relació amb el volum de presentacions que cabria esperar a partir de gener, principalment tenint en compte que les primeres es referien a fets ocorreguts a partir de l'estiu de 2018. Les entitats van coincidir en assenyalar que ja portaven un temps analitzant les seues operacions sobre la base de la DAC 6 i que la conclusió era que el volum seria xicotet. Es va afegir que, en alguns casos, esta anàlisi havia actuat de filtre previ i s'havien rebutjat operacions que plantejaven excessius dubtes des del punt de vista tributari, el que des de l'Agència Tributària es va valorar com un efecte positiu d'este nou intrument.

  Per part seua, les peticions de les empreses van anar les següents:

  • Flexibilitat quant al règim sancionador: se'ls va contestar que tant en esta com en unes altres ocasions en què s'aborden situacions innovadores, l'actuació de l'Agència Tributària sempre és prudent, principalment tenint en compte que en este cas totes les parts haurien d'avançar juntes e anar perfilant les situacions clarament reportables i analitzant d'altres més complexes.

  • Agilitat i rapidesa en la resolució de dubtes per part de l'Administració, sobretot en els primers moments: les empreses van assenyalar que la implementació havia sigut realment complexa i es va sol·licitar un feedback ràpid que permetera la resolució primerenca de controvèrsies i informació sobre com s'anava desenvolupant el procés. A més, es va comentar que s'esperava un alt nombre de consultes. Per part seua, l'Agència Tributària va oferir la seua col·laboració per tal de garantir que el nivell de compliment anara acceptable.

• El segon punt que es va tractar en la reunió va anar el relatiu als nous impostos sobre les Transaccions Financeres i sobre Determinats Servicis Digitals, respectivament: es va informar de què l'organització a efectes gestors i de control resultaria més senzilla, a priori, en el primer dels dos impostos ja que, previsiblement, hi hauria un interlocutor principal (el depositari central de valors) que estaria residenciat en la Delegació Central i que, en qualsevol cas, s'esperava un número xicotet d'interlocutors. Tanmateix, es va assenyalar que l'Impost sobre Determinats Servicis Digitals revestia una major complexitat, no només pel seu caràcter transfronterer, sinó que a això calia afegir que els tres fets imposables d'este impost no es realitzaven exclusivament per empreses del sector digital, sinó que, com es va posar de manifest durant la reunió, multitud d'empreses, entre les que estan els grans grups empresarials espanyols, realitzaven algun dels fets gravats per l'impost, si bé tenint en compte que en gran manera la base imposable seria zero, ja que es tractava d'operacions generalment gratuïtes. Així, es va assenyalar que s'estava treballant en la confecció d'un cense referit al nostre país i que, de moment, es desconeixia quants subjectes passius hi hauria fora de la nostra jurisdicció. En este sentit, es va comentar que s'estaven estudiant una sèrie de mecanismes per tal de donar publicitat a l'exterior sobre l'entrada en vigor d'este impost a Espanya. D'altra banda, es va assenyalar que l'Agència Tributària creia convenient centralitzar totes les tasques, tant censals i d'assistència i informació, com les relatives a la gestió de l'impost i les de comprovació, però que encara no estava decidit l'esquema organitzatiu, donada la diversa casuística que, previsiblement, es donaria entre els subjectes passius. No obstant això, el plantejament era presentar una actuació unificada. Finalment, es va destacar que este impost era summament tècnic i es va sol·licitar a les empreses la seua col·laboració, donats els seus coneixements sobre l'economia digital, per tal de poder fer un seguiment raonable d'este impost. Per part seua, les empreses van ressaltar l'elevada complexitat de les funcions d'investigació i control, donada la naturalesa de les activitats que configuraven este impost i van proposar la creació d'un grup de treball on es pogueren compartir i intercanviar experiències. A l'Agència Tributària li va paréixer que podria ser convenient i que caldria esperar a veure com es desenvolupava la posada en marxa.

  Per a finalitzar amb este punt, D. Manuel Trillo assenyala que vol agrair a les empreses la col·laboració oferida.

• En tercer lloc, es va abordar el tema de les consultes realitzades en el marc del Codi de Bones Pràctiques Tributàries: el Delegat Central assenyala que les xifres van més enllà de les oferides pels representants del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, precisament, per alguna cosa que també han assenyalat i és el fet que moltes de les consultes són d'una menor complexitat i no necessiten de la formalitat pròpia que sí és necessària en un altre tipus de qüestiones. Afegix que és un mecanisme que està funcionant bé i que l'Agència Tributària està intentant estar a l'altura, però que cal tindre en compte les limitacions no només en mitjans materials i humans, sinó també jurídiques. D'altra banda, indica que les empreses van reclamar una major publicitat al que es va contestar que, efectivament, l'Agència Tributària estava d'acord però que, desafortunadament, la crisi sanitària havia provocat una alteració considerable en les prioritats de l'organització i que, a més, moltes de les consultes es referien a qüestiones molt concretes, focalitzades en fets molt específics i que només aquelles que anaren prou genèriques podrien tindre un interés general i, degudament reelaborades per no faltar al deure de confidencialitat, podrien publicar-se. No obstant això, es va afegir que ja estaven preparats diversos criteris generals als que s'esperava donar publicitat en breu.

• En el quart punt de l'ordre del dia es va exposar una visió general sobre la situació dels acords previs de valoració i els procediments amistosos com intruments per a evitar la conflictivitat: el Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària va assenyalar que l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional (ONFI), dotada amb mitjans personals molt especialitzats, estava experimentant una activitat creixent, si bé no molt coneguda, excepte per aquells als que afectava directament. Va afegir que les tres línies d'actuació de la ONFI, fonamentalment, eren les següents:

  • Col·laboració amb els equips d'inspecció, tant de la Delegació Central com de les delegacions territorials, en matèria de fiscalitat internacional, amb una mitjana de més de 150 col·laboracions anuals.

  • Acords previs de valoració (APAS): es va assenyalar que la utilització d'este intrument anava tenint també un creixement considerable amb una mitjana anual de més de 140 sol·licituds d'acord, doblant la mitjana dels quatre anys anteriors.

  • Procediments amistosos: es va indicar que la mitjana anual era de més de 300 sol·licituds, havent-se multiplicat en els dos últims anys per 2,2 en relació amb la mitjana dels dos anys anteriors.

  A més, es va assenyalar que la ONFI realitzava un altre tipus d'actuacions com podien ser la participació en grups de treball de l'OCDE, formació en matèria de fiscalitat internacional i elaboració d'informes.

  Per part seua, el Cap de la ONFI va explicar l'“estratègia 360 graus ”: partint de la connexió i integració dels mecanismes citats, consistiria en realitzar una eficaç anàlisi de riscos en matèria de preus de transferència, de manera que si es decidix que són correctes no haver de tornar a repetir-los i poder centrar l'activitat en unes altres àrees. En cas contrari, s'iniciaria una comprovació i, si com a resultat de la mateixa procedira un ajustament, es podria plantejar un procediment amistós.

  D'altra banda, les empreses van preguntar sobre la prevalença dels APAS en relació amb els bilaterals, al que el Cap de la ONFI va contestar que l'escenari ideal era que cada vegada hi haguera més APAS bilaterals, ja que suposarien una solució definitiva, però que, encara que el desig del sol·licitant seria obtindre una resposta àgil i ràpida, el procediment és més lent i encara no s'estaria en la xifra desitjable de APAS bilaterals o multilaterals.

• En l'últim punt de la reunió es va abordar la conflictivitat tributària: Es va reiterar que la reducció de la mateixa era un dels objectius recollits en el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020-2023 i que era una matèria de constant preocupació per a l'Administració. Es va assenyalar que s'estaven impulsant diferents mesures, entre les que calia destacar un compliment escrupolós dels procediments establits, així com la utilització dels intruments citats anteriorment. També es va reiterar que en esta qüestió era necessària la cooperació de tots els intervinents a través dels mecanismes de col·laboració preventius existents i d'uns altres que es pogueren plantejar en un futur. Així mateix, es va comentar que ja es podia apreciar una reducció i es van oferir les següents dades quantitatives:

  • Dels vint milions d'actes administratius produïts, 300.000 eren recorreguts (1,1 %).

  • En l'àmbit de la Delegació Central, 3 de cada 4 actes es firmaven en conformitat o amb acord, pel que únicament el 25% era recorregut en reposició o directament en la via economicoadministrativa, on un 66% de les resolucions eren favorables al criteri de l'Administració. Per part seua, dels assumptes que arribaven a l'Audiència Nacional, en un 33% ratificava el criteri del Tribunal Economicoadministratiu Central, en un altre 33% estimava totalment les pretensions del contribuent i, en els restants, es produïa una estimació parcial. Es va assenyalar que en este últim 33 % calia tindre en compte que, encara que en nombrosos casos es produïa una estimació quant al fons de l'assumpte, la desestimació parcial venia provocada per les sanciones.

  A la manera de resum es va afegir que, encara que la major part dels actes administratius no presentara cap tipus de conflictivitat, les xifres sí que eren motiu de preocupació ja que es traduïen en 7.000 milions d'euros suspesos per procediments en tramitació, dels quals, 2.500 estaven en esta situació des de feia 5 anys o més, 2.500 entre 3 i 5 anys i la resta entre 1 i 3 anys. Així mateix, es va afegir que l'Agència Tributària considerava esta situació ineficient i amb un alt cost financer per a ambdues parts, a més que tenia un cost afegit en termes d'incertesa i inseguretat.

  Per part de les empreses es va comentar que, si bé la cooperació administrativa s'estava plasmant en diversos intruments, era necessari seguir avançant en la mateixa a través de mecanismes com ara la publicació de criteris generals, l'impacte dels informes de transparència en les actuacions de comprovació i el coneixement prompte dels motius de regularització en els procediments d'inspecció, així com a regular d'alguna manera els avanços en esta matèria.

  Des de l'Agència Tributària es va contestar que els informes de transparència eren un element de gran importància per a previndre la litigiositat i que per això s'estaven dedicant moltes hores de treball a la seua anàlisi, però que, no obstant això, no podien constituir una especie de marxamo de cara a conflictes futurs.

  Pel que fa a la publicació de criteris generals, es va reconéixer que existia una obligació per part de l'Agència Tributària i es va reiterar que havia diversos en preparació que es publicarien en breu.

  D'altra banda, quant al coneixement prompte dels motius de regularització en els procediments de comprovació, es va assenyalar que s'havia traslladat als equips inspectors la necessitat de transparència quant als assumptes nuclears del procediment. Es va afegir que, no obstant això, ambdues parts tenien les seues estratègies i que com més transparent s'anara durant el procediment, el coneixement prompte s'assoliria abans.

  Així mateix, les empreses van plantejar la necessitat de dur a terme una reunió monogràfica sobre esta qüestió de la conflictivitat, al que l'Agència Tributària va comentar que no havia inconvenient a dedicar una reunió del grup de treball exclusivament a esta matèria.

  Per a finalitzar, es va assenyalar que quan l'Agència Tributària es referia a la necessitat de reduir la litigiositat, el feia sempre en referència i tenint este el marc jurídic actual.

A continuació, D. Jesús Gascón agraïx la intervenció de D. Manuel Trillo i oferix la paraula als assistents per si desitgen realitzar algun comentari en relació amb els grups de treball.

En primer lloc, pren la paraula D. Javier Hurtado per a indicar que, en relació amb la reunió del grup de treball de Relació cooperativa, vol afegir tres breus apunts per a complementar l'exposició del Delegat Central que, d'altra banda, considera que ha sigut molt completa:

• En relació amb el nou Impost sobre Determinats Servicis Digitals es va comentar que quan es parlava de relació cooperativa, l'Agència Tributària entenia que també estava dins d'este àmbit la denuncia per part de les empreses d'aquelles conductes il·lícites de les que tingueren coneixement. Es va assenyalar que les entitats participants en el Fòrum tenien un gran coneixement de diferents mercats, fins i tot en uns altres territoris, que per a l'Administració eren molt importants i se sol·licitava la seua col·laboració per a identificar este tipus de comportaments que, a més, presentaven un fort component de competència deslleial.

• Quant a la utilització conjunta de mecanismes de reducció de la conflictivitat com els APAS i els procediments amistosos es va indicar que, en relació amb els procediments de comprovació, el desitjable seria que les actuacions inspectores no anaren la base de la relació entre les empreses i l'Administració, sinó que esta poguera limitar-se a mantindre un cert nivell de supervisió. Així, es va assenyalar que este tipus d'intruments podien contribuir a mitjà termini a aplanar el camí en una qüestió tan complicada i conflictiva com era la distribució de les bases imposables en matèria de preus de transferència. D'ahí el valor de l'“estratègia 360 graus” com una nova forma de relació en la que, partint d'una comprovació, s'arribaria a uns acords dels que resultaria la firma d'un AU, constituint-se este en el marc que permetria superar les controvèrsies en una certa matèria. Es va afegir que hi hauria matèries en les que possiblement caldria continuar amb el debat, però que en una qüestió tan complexa com els preus de transferència podrien constituir una manera d'acostar postures i de pacificar un tema tan controvertit, on no era fàcil arribar a conéixer qui tenia raó i que, per tant, seria de major importància arribar a un acord sobre la valoració.

• Respecte a la reducció de la litigiositat es va comentar que un factor determinant era la rapidesa en la resolució del conflicte, ja que així es comptaria amb un criteri al que atindre-se i que redundaria en l'eliminació de futures controvèrsies. Es va afegir que, per tant, treballar en l'agilitació dels tràmits i procediments i evitar dilacions era també una forma de reduir la conflictivitat a mitjà i llarg termini.

Seguidament, pren la paraula D.a Carmen Alonso Peña, representant del Banco de Santander i Col·laboradora de la Secretaria Tècnica del Fòrum en representació de les empreses, qui, després de comentar que els ponents han realitzat una exposició molt completa dels assumptes tractats en les reunions dels grups de treball, assenyala que desitja recalcar i reiterar l'oferiment que les empreses van fer en el grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de reducció de la conflictivitat per a traslladar a l'Administració la visió del sector empresarial en qüestiones com ara la digitalització de l'economia i les noves figures impositives, així com per a compartir el seu coneixement sobre possibles futurs contribuents que, no sent residents a Espanya o no operant directament al nostre país, amb els canvis normatius resultarien obligats a relacionar-se amb l'Administració tributària espanyola.

D'altra banda, indica que en relació amb l'“estratègia 360 graus” es pregunta com esta nova forma d'actuació afecta a les empreses i com enllaça amb els procediments de comprovació en curs. Per això, creï que seria desitjable aprofundir en este tema, de gran interés per a les empreses, per tal de conéixer el que la ONFI podria dur a terme en el marc de les actuacions d'inspecció. Així mateix, proposa que l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional realitze una exposició sobre esta forma de relació cooperativa a la que poguera assistir més empreses que les que van assistir a la reunió del grup de treball i es puga abordar com s'enllaçaria una comprovació en curs amb un AU posterior i amb uns altres mecanismes, com poden ser els procediments amistosos, per tal de millorar la relació cooperativa en preus de transferència, així com en unes altres facetes de la fiscalitat internacional.

D. Javier Hurtado contesta que el Cap de l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional estarà encantant en preparar l'exposició sol·licitada i que, aprofitant els mitjans tecnològics, podria estar dirigida a més empreses que pogueren connectar-se. Així mateix, assenyala que es podria compartir un cas en el que, des del plantejament de l'Administració, tots els intruments de col·laboració s'hagueren integrat perfectament formant un tot coherent. Afegix que, naturalment, es necessita la col·laboració de les empreses, ja que sense la mateixa qualsevol plantejament estaria incomplet.

Carmen Alonso assenyala que, efectivament, es tractaria de veure amb un cas pràctic com seria l'acostament entre les parts i quin seria l'actuació de cadascun dels intervinents.

Seguidament, D. Jesús Gascón manifesta que està d'acord i que la utilització de mitjans audiovisuals permet la participació de més persones que en el cas de reunions presencials.

A continuació, intervé D. Guillermo Barros Gallego, Director del Departament de Recaptació, i informa que, en matèria de reducció de la conflictivitat, està previst que el 2021 s'executen una sèrie d'accions que permeten una reducció dràstica, davant determinades condicions, de les reclamacions de terceria de millor dret.

El Director General agraïx als intervinents la seua participació i dóna pas al punt següent de l'ordre del dia.

4. Pròxima convocatòria

D. Jesús Gascón manifesta que la intenció és mantindre la periodicitat semestral de les reunions, assenyalant pel que fa al cas que la pròxima reunió se celebraria, previsiblement, el mes de juny. Afegix que, quant al format, dependrà de l'evolució de la crisi sanitària.

5. Altres consideracions, precs i preguntes

A continuació, el Director General dóna pas al 5é punt de l'ordre del dia, “Altres consideracions, precs i preguntes” i, ja que no es produïxen noves intervencions, assenyala que vol comentar una sèrie de qüestiones: en primer lloc, indica que en la pròxima sessió plenària l'Agència Tributària vol exposar la seua planificació estratègica per a 2021, any que, com a mínim en la seua primera mitat, ser complicat en matèria de planificació per a totes les organitzacions. Afegix que, tal com es recull en el Pla Estratègic de l'Agència Tributària 2020-2023, el 2021 es publicarà l'avaluació dels resultats del pla d'objectius, així com de l'evolució dels indicadors estratègics, corresponents a l'any 2020. A tall d'exemple, cita com indicador estratègic la conflictivitat i reitera el ja comentat en el desenvolupament de la sessió plenària sobre la importància que per a l'Agència Tributària té esta matèria. Així, assenyala que el seguiment que es fa de la conflictivitat és, pràcticament, permanent i s'analitza tant l'absoluta (nombre de recursos o reclamacions), com la relativa (percentatge que representa el recorregut respecte de la totalitat d'actes administratius dictats, així com els percentatges d'estimació total i parcial o desestimació). Indica que, a més, també s'analitzen altres indicadors molt relacionats amb la conflictivitat com són el pagament d'interessos de demora, ja que una part dels mateixos deriva de les resolucions a favor del contribuent, i l'evolució del deute gestionable. D. Jesús Gascón afegix que, en este últim concepte, un dels factors a tindre en compte és el deute que està suspesa per recursos i reclamacions que, tenint en compte l'actuació de l'Agència Tributària en el seu conjunt, està per damunt dels 12.000 milions d'euros, xifra que és prou significativa com perquè cobre un especial interés per a l'Administració. Així mateix, el Director General comenta que des de l'Agència Tributària s'està fent un esforç per aprofundir en les causes de la conflictivitat i que s'estan aplicant tots els mecanismes disponibles per a reduir-la, ja siguen preventius o mitjançant la utilització dels intruments per a aconseguir acords, com els AU, les actes en conformitat, etc. Afegix que, no obstant això, una vegada suscitat el conflicte es presenta un altre punt crític que és la capacitat dels tribunals per a assumir la resolució dels mateixos en el termini que assenyalen les normes, que, per manca de mitjans, són difícils de complir. Informa que, en este sentit, l'Agència Tributària ha estat cedint personal qualificat amb experiència als tribunals economicoadministratius, però que, per diversos motius, acaba tornant al seu lloc d'origen, pel que este reforce no arriba a tindre un impacte directe en la reducció dels litigis pendents. Així, prosseguix D. Jesús Gascón, en esta línia, en els dos últims anys s'estan destinant als tribunals personal novament ingrés dels grups A1 i A2, el qual arriba amb un bon bagatge teòric, encara que amb escàs coneixement pràctic de l'aplicació del sistema tributari, però que com ponents poden prestar un gran servici, sempre revisat pels qui tenen la responsabilitat en la pren de decisions. D'altra banda, este personal treballa amb total autonomia, sense cap dependència de l'Agència Tributària.

D. Jesús Gascón prosseguix la seua exposició informant de què l'Agència Tributària està participant en un projecte de desenvolupament tecnològic amb la Direcció General de Tributs i amb els tribunals economicoadministratius, els quals, per qüestiones pressupostàries, tenen una autonomia menor a l'hora de decidir les seues prioritats. D. Jesús Gascón assenyala que l'Agència Tributària destina una part important de seu pressuposat al Departament d'Informàtica Tributària (DIT), a fi que este siga molt potent. D'esta manera, el DIT està en posició de donar suport a altres òrgans amb una major eficiència que si estos abordaren el projecte de millorar els seus sistemes informàtics pels seus propis mitjans. Així, indica que el desenvolupament del projecte portarà el seu temps, ja que el seu objectiu és que tant la Direcció General de Tributs com els tribunals economicoadministratius es posen al mateix nivell que ha assolit l'Agència Tributària quant a la implementació de les noves tecnologies, tan necessària per a aconseguir una Administració moderna i garantint sempre la seua plena autonomia.

Continua la seua intervenció el Director General de l'Agència Tributària comunicant que el 5 de novembre ha comparegut davant la Comissió de Pressuposats del Congrés dels Diputats, amb motiu de la presentació del projecte de Llei de pressupostos generals de l'Estat per a 2021. Afegix que, si algú està interessat, la compareixença va anar gravada i està publicada als canals divulgatius utilitzats habitualment pel Congrés. Així mateix, indica que, durant la mateixa, els grups parlamentaris van plantejar diferents preguntes, algunes d'elles relacionades amb el control tributari de les grans empreses. D. Jesús Gascón assenyala que la resposta va anar que en matèria de prevenció del frau no es podia ser reduccionista, ja que cada segmente de contribuents presentava una problemàtica diferent i les simplificacions i generalitzacions podien donar lloc a interpretacions errònies. Es va explicar que les grans empreses, adscrites a la Delegació Central de Grans Contribuents, eren objecte d'un control gairebé permanent, si bé, amb caràcter general, a posteriori i comprenent diversos exercicis, normalment els no prescrits. Es va aclarir que este sistema plantejava certs problemes, com era el fet que consumia molts recursos i molt qualificats tant de l'Administració com de les empreses. Es va afegir que s'estava treballant en la busca de fórmules per a avançar cap un model més preventiu, que permetera anticipar la resolució de problemes. Com exemple es va citar la incidència que podria tindre en la reducció de la conflictivitat la divulgació dels criteris aplicats per l'Administració, de manera que les empreses els conegueren i pogueren, si escau, aplicar-los, o la utilització de mecanismes com els AU. Així mateix, es va indicar que les actuacions de control sobre els contribuents amb una facturació inferior a 6 milions d'euros (PIME, autònoms, etc.) tenien unes característiques pròpies, basades, sobretot, en la prevenció mitjançant el reforç dels servicis d'informació i assistència al contribuent, com poden ser la facilitació de les dades fiscals en poder de l'Administració o més normalització dels llibres registre a l'efecte de l'IVA.

Per a finalitzar, el Director General de l'Agència Tributària agraïx a tots els assistents la seua presència i dóna per conclosa la vigesimoprimera sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, acomiadant-se fins la pròxima reunió.