Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 2/2022

Vicepresidenta del Fòrum de Grans Empreses

Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D.a Soledad Fernández Doctor

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Directora del Departament de Recaptació

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Mª Pilar Jurado Borrego

Delegat Central de Grans Contribuents

D. Manuel Trillo Álvarez

Cap de l' Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional - Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Luis Ramón Jones Rodríguez

Membres en representació de les Grans Empreses

ACERINOX

Secretari General

D. Luis Gimeno Valledor

ACS

Director d'Assessoria Fiscal

D. Alfonso Moreno García

AMADEUS IT GROUP SA

Secretari del Consell d'Administració

D. Jacinto Esclapés Díaz

BANC SABADELL

Subdirector General Assessoria Fiscal i Laboral

D. Carlos Augusto Lázaro Rico

BANC SANTANDER

Group Executive Vice President

D.a Carmen Alonso Peña

BBVA

Tax Discipline Leader

D. Manuel Díaz Corral

LA CAIXA

Director Assessoria Fiscal

D. Manuel Alfonso García Rodríguez

CEPSA

Director Fiscal

D. Alberto Martín Moreno

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Director del Departament Fiscal

D. Luis María Sánchez González

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

IBERDROLA

Cap del Departament de Tributs Locals, Autonòmics i Energètics

D. Jorge Corral García

MAPFRE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Antonio Lafuente González de Suso

MERCADONA

Director Fiscal

D. Rafael Hilario López Villanueva

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

NORFIN HOLDER

Director Assessoria Fiscal

José Antonio Gibello Saiz

RENAULT

Director Assumptes Fiscals i Duanes

D. Felix Ruiz Madarro

REPSOL

Sènior Mànager Tax Global Policies and Corporation - Direcció d'Assumptes Fiscals

D. Alfredo Manero Ruiz

SEAT

Director d'Impostos

D. Francisco Javier Baulenas Setó

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana María Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal

D. Jerónimo Payán Prieto

VODAFONE

Director Assessoria Fiscal

D. Javier Viloria Gutiérrez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretari Tècnic

D. Ignacio Fraisero Aranguren

El dia 15 de novembre de 2022 se celebra la vint-i-cinquena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 21 de juny de 2022.
3. Resum dels diferents grups de treball del Fòrum
4. Pròxima convocatòria.
5. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

Obri la sessió D.a Soledad Fernández Doctor, Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (d'ara endavant, Agència Tributària), en la seua qualitat de Vicepresidenta del Fòrum de Grans Empreses, qui, després de saludar a les persones assistents i agrair la seua presència i suport a este marc de trobada, reitera el manifestat en ocasions anteriors quant a que és voluntat de la institució a la que representa el continuar avançant en l'àmbit de la relació cooperativa, de manera que puga fer-se efectiu un nou model de relació de l'Administració amb les empreses que facilite a una i a unes altres el desenvolupament de les diferents activitats que tenen encomanades. Així mateix, comenta que desitja agrair les propostes rebudes en relació amb l'informe provisional sobre l'aplicació de la Llei 11/2021, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que Espanya ha de presentar durant el 4t trimestre de 2022 en compliment dels compromisos assumits en el component 27 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Afegix que durant el 4t trimestre de 2023 cal presentar l'informe definitiu i que, per a l'elaboració del mateix, es tornarà a sol·licitar la col·laboració de les entitats membres del Fòrum. D'altra banda, la Directora General assenyala que en aquesta sessió plenària, després d'aprovar, si escau, l'acta de la reunió anterior, les Directores dels Departaments de Duanes i Impostos Especials i de Gestió Tributària, així com el Delegat Central de Grans Contribuents i el Cap de l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional (ONFI) exposaran els resultats i perspectives dels diferents Grups de Treball. Finalment, D.a Soledad Fernández Doctor informa de què, tal com ja s'ha comunicat a través de la Secretaria Tècnica del Fòrum, està previst que el dia 1 de desembre se celebre una reunió del grup de treball d'Impostos Especials en relació amb els Impostos sobre els envases de plàstic no reutilitzables i sobreu el depòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, aplicables a partir de l'1 de gener de 2023. Afegix que, donat l'interés manifestat per nombroses empreses, s'ha fet extensiva la invitació per a participar en la reunió a tots els membres del Fòrum que el desitgen i tractar en la mateixa les qüestiones i dubtes concrets que se'ls plantegen. Així mateix, comunica que, donada la previsible amplitud de col·lectius que es veuran afectats, el Departament de Duanes i Impostos Especials està intensificant la seua campanya de difusió, amb la participació de les ADI.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 21 de juny de 2022

D.a Soledad Fernández Doctor cedix la paraula a D. Ignacio Fraisero, Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals i secretari Tècnic del Fòrum, qui assenyala que l'acta de la 24a sessió del Ple del Fòrum de Grans Empreses es va remetre a les persones integrants del mateix com a documentació annexa a la convocatòria d'aquesta reunió plenària i afegix que, no havent-se rebut observacions i si no les hi haguera en este moment, quedaria definitivament aprovada. Al no realitzar-se cap observació, declara aprovada l'acta de la sessió plenària del dia 21 de juny de 2022.

3. Resum dels diferents grups de treball del Fòrum

D.a Soledad Fernández Doctor indica que durant el segon semestre de 2022 els quatre grups de treball del Fòrum han continuat amb la seua activitat habitual i cadascuna d'ells ha celebrat una reunió.

Seguidament cedix la paraula a D.a Pilar Jurado Borrego, Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials, a fi que comente l'activitat del grup de treball d'Impostos Especials.

D.a Pilar Jurado comenta que, de les matèries que es van tractar en la reunió del grup de treball que va tindre lloc el passat 26 d'octubre, es poden destacar les següents:

• En relació amb la reestructuració de l'Impost sobre els Gasos Fluorats d'Efecte D'hivernacle: les empreses van posar de manifest dificultats per a determinar la quantitat i el tipus que contenen els equips precarregats amb estos gasos, al que el representant del Departament de Duanes i Impostos Especials va respondre que la normativa establix presumpcions aplicables en el supòsit en què els equips o aparells continguen gasos fluorats d'efecte d'hivernacle, però s'ignore la quantitat i el tipus.

• Quant a l'Impost sobre els Envases de Plàstic No Reutilitzables, els assistents van plantejar els següents dubtes i qüestiones que van anar contestades pels representants de l'Administració:

  • Certificació de la quantitat de plàstic reciclat en les importacions o adquisicions intracomunitàries: l'acreditació dels quilograms de plàstic no reciclat ha d'efectuar-se conforme al que disposa l'article 77 i en la disposició transitòria dècima de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Així, en la disposició transitòria es recull que, durant 2023, s'admetrà a estos efectes una “declaració responsable firmada pel fabricant”. Igualment, els mitjans de prova vénen taxats en la llei: certificació mitjançant una entitat acreditada o declaració responsable firmada pel fabricant (esta acreditació és vàlida exclusivament per a l'any 2023).

  • Estimació de la quantitat de plàstic en les importacions o adquisicions intracomunitàries: la normativa reguladora de l'impost no permet una estimació objectiva de la base imposable en estos supòsits.

  • Certificació de l'impost pagat per a sol·licitar la devolució de l'impost: ha d'efectuar-se amb el document que acredite la seua repercussió jurídica o la seua facturació o certificació conforme al que disposa l'article 82.9 de La Llei 7/2022. La justificació haurà de ser aportada si així el sol·licita l'òrgan que tramita esta sol·licitud de devolució.

  • Unificació del model d'autoliquidació i el model de sol·licitud de devolució: l'Ordre Ministerial per la qual s'aprovaran els models s'ajusta al que disposa l'article 82 de la Llei 7/2022 que diferencia entre ambdós. No obstant això, una vegada que entre en vigor l'impost es podria valorar si és procedent articular en forma diferent l'exercici d'ambdues facultats quan concórreguen en un mateix operador la condició d'importador i d'adquirent intracomunitari.

  • Codi d'identificació del plàstic (CIP): els adquirents intracomunitaris de productes objecte de l'impost hauran d'obtindre un  CIP de l'oficina gestora del Registre territorial de l'impost; no així els importadors d'estos productes.

  • Comptabilització dels embalatges de plàstics de protecció (embalatges secundaris i terciaris): són producte objecte de l'impost conforme a l'article 68 de la Llei 7/2022, pel que han de ser objecte de comptabilització en la comptabilitat d'existències del fabricant o en el llibre registre d'existències de l'adquirent intracomunitari.

  • Umbral dels 5 quilograms per mes natural en les importacions: cal complimentar la dada en el  DUA d'importació.

  • Desplegament reglamentari de la Llei: ja que la Llei 7/2022 és molt detallada, no està previst este desenvolupament, si bé per Ordre Ministerial s'aprovaran els models.

• Respecte a la inscripció en el Registre Territorial de l'Impost Especial sobre l'electricitat d'instal·lacions de producció: les entitats participants van posar de manifest l'existència de demora en l'obtenció del   CIE de L1 per les instal·lacions productores d'energia elèctrica; per part seua, els representants de l'Agència Tributària van assenyalar que un productor, per realitzar el fet imposable de l'impost, havia de tindre un CIE amb clau d'activitat de contribuent (LC) i que per a beneficiar-se de les exempcions recollides en els articles 94.5 i 94.7 LIE, havia de tindre un CIE L0 i L1, respectivament. Així, es va aclarir que una instal·lació productora amb CIE amb clau d'activitat L0 tindria exempta l'electricitat que produïra i destinara a la seua activitat de producció, pel que la inscripció com L1 només tindria sentit si l'electricitat que destinara a la seua activitat de producció anara la que adquirira d'un tercer, per a la qual cosa l'exempció de l'article 94.5 LIE no seria suficient. Així mateix, es va instar als assistents perquè remeteren una relació d'aquells operadors afectats per demores, per tal de traslladar la qüestió a l'Oficina Gestora competent i que, si escau, s'acceleraren els tràmits oportuns.

• Pel que fa al model 591 (Impost sobre el valor de la producció de l'energia elèctrica, declaració anual d'operacions amb contribuents): es va informar de la tramitació de la modificació de l'Ordre Ministerial que regula el model a fi que els contribuents només hagen de declarar els imports satisfets corresponents a l'electricitat incorporada en el primer i segon trimestre de 2021, ja que les quantitats corresponents a l'electricitat incorporada en el tercer i quart trimestre no havien de ser objecte de declaració a l'estar suspés l'impost.

• Quant a la transposició de la Directiva 2020/262 en relació amb la circulació intracomunitària: el representant del Departament de Duanes i Impostos Especials va informar de què ja s'havia comunicat a la Comissió que per part de l'Administració espanyola estava prevista la implantació de totes les modificacions en el  EMCS el febrer de 2023. Així mateix, es va realitzar un resum de les principals característiques del nou sistema d'enviaments garantits i es va aclarir que la Directiva s'aplicava a tots els estats membres.

• En relació amb la nova Ordre Ministerial per la qual s'aprova el procediment de devolució de l'Impost sobre Hidrocarburs pel gasoil d'ús professional: els representants de l' AEAT van explicar que la mateixa suposa, fonamentalment, la plena implantació de la periodicitat mensual en la gestió de la devolució.

• Respecte a la Decisió d'Execució (UE) 2022/197 de 17 de gener de 2022: es va comunicar que s'havia establit el marcador fiscal per als gasoils i el querosè ACCUTRACE^TM PLUS, si bé es podria seguir utilitzant Solvent Yelow 124 durant el període transitori.

Per a finalitzar la seua intervenció, D.a Pilar Jurado assenyala que, en relació amb l'Impost sobre els Envases de Plàstic No Reutilitzables, cal tindre molt este que el seu objectiu és mediambiental, és a dir, la reducció del consum de plàstic no reutilitzable. Així, indica que l'Administració és conscient de la complexitat que comporta la seua aplicació pràctica tant per a les empreses com per a l'Agència Tributària, però que la normativa no permet un sistema d'estimació objectiva. En este sentit, la Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials afegix que, de cara a l'entrada en vigor de l'impost el pròxim dia 1 de gener, les empreses haurien d'anar preparant la informació i que un element de contraste que podrien utilitzar és la quantitat de plàstic que porten a reciclar, normalment a través d'empreses de retirada de residus, que podrien extrapolar. Finalment, reitera que l'Agència Tributària és conscient de les dificultats, però que haurà d'aplicar l'impost, igual que les empreses, i que estes hauran de contribuir a garantir la traçabilitat de la gestió dels residus.

A continuació la Directora General agraïx a D. a Pilar Jurado la seua intervenció i oferix la paraula als assistents per si desitgen realitzar algun comentari o consulta.

En primer lloc intervé D. Felix Ruiz Madarro, representant de Renault, per a preguntar si la “declaració responsable” admissible durant 2023 l'ha de realitzar l'obligat tributari en el cas d'importacions, al que D.a Pilar Jurado li respon que, efectivament, li correspondria a l'importador, encara que la informació se l'ha de facilitar el fabricant.

Seguidament D. Daniel Gómez-Olano González, representant de FCC, manifesta la seua preocupació amb este tema i assenyala que, en la seua opinió, complir amb les obligacions d'este impost resultarà gairebé impossible, i no només per a les empreses, sinó també per a l'Administració. Afegix que este cas és paradigmàtic quant a una deficient tramitació legislativa. Així mateix, indica que moltes de les empreses estes en la reunió el que desitgen és que des de l'Administració es propose un canvi normatiu després de l'estudi d'alternatives que, en esta matèria, han posat en marxa altres països del nostre entorn com el Regne Unit o Itàlia.

D.a Pilar Jurado reitera que, com és conegut per tots els estos, l'impost té un objectiu mediambiental, la reducció dels envases de plàstic no reutilitzables, i que en la seua tramitació, que ha comptat amb un termini d'audiència i informació pública, han col·laborat els ministeris d'Hisenda i Funció Pública i el de Transició Ecològica i Repte Demogràfic. No obstant això, reitera que l'Administració és conscient de les dificultats que comporta la seua aplicació pràctica i de què suposa la introducció de modificacions en els sistemes de gestió dels contribuents. Així mateix, assenyala que un dels motius pels quals es convocarà una reunió del grup de treball d'Impostos Especials el dia 1 de desembre, com ha comentat la Directora General, és, precisament, conéixer com van avançant les empreses i quins problemes estan trobant i poder assistir-los i prestar-los l'ajuda necessària. Finalment, D.a Pilar Jurado manifesta que totes les observacions i propostes rebudes des dels diferents sectors s'estan analitzant, estudiant i, si escau, remetent a l'òrgan corresponent, i que, igualment, es compromet a analitzar les solucions adoptades pels països comentats.

A continuació pren la paraula D. Francisco Javier Baulenas Setó, representant de SEAT, qui després d'assenyalar que tant l'Administració com les empreses hauran de destinar una gran quantitat de recursos a gestionar este impost, proposa a l'Agència Tributària que es plantege implantar acords de valoració, igual que existixen en uns altres impostos, de manera que les empreses pogueren utilitzar un sistema d'estimació basat, per exemple, en un mostreig important sobre els seus proveïdors més significatius, del qual resultat es poguera extrapolar, evitant així haver de controlar i sol·licitar la informació sobre el plàstic reciclable a milers de subministradors, i contribuint, sens dubte, a simplificar tota la gestió. Afegix que el desenvolupament d'algun intrument anàleg sí que podria considerar-se una bona ajuda per part de l'Agència Tributària.

La Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials li respon que està d'acord que un intrument paregut als acords previs de valoració facilitaria el tema a les empreses i que, encara que suposen una important carrega gestora per a l'Administració, es podria plantejar l'assumir-la. Afegix que, no obstant això, el problema consistix en què no existix una base jurídica per a portar-ho a cap. Així, assenyala que des de l'Agència Tributària s'estan analitzant totes les propostes rebudes per tal de verificar si, jurídicament, podria fer-se alguna altra interpretació de la norma que contribuïra a simplificar tot el procés de gestió.

Novament intervé el representant de SEAT per a reiterar el ja comentat en unes altres reunions sobre este impost, que no és car, però que portar-ho a la pràctica comporta una gran complexitat.

Seguidament D.a Soledad Fernández Doctor manifesta que, inclús sent una tasca complexa per a tots, ha de complir-se la normativa aprovada. No obstant això, indica que s'exploraran diferents vies per si anara possible introduir alguna mesura que permetera simplificar la gestió de l'impost. La Directora General afegix que l'Agència Tributària no pot adquirir un compromís en este sentit, donat el marc normatiu aprovat, però que, si el dia 1 de desembre existira algun avanç, s'informaria del mateix en la reunió del grup de treball d'Impostos Especials.

Ja que no es produïxen més intervencions, D.a Soledad Fernández Doctor indica que, en relació amb el grup de treball per a l'Anàlisi i racionalització de carregues fiscals indirectes, en primer lloc intervindre la Directora del Departament de Gestió Tributària per a comentar les qüestiones de l'àrea de gestió i, seguidament, el Cap de l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional exposarà les de l'àmbit del Departament d'Inspecció Financera i Tributària.

D.a Rosa María Prieto inicia la seua exposició assenyalant que el grup de treball s'ha reunit en una ocasió durant el segon semestre, en concret, el passat 19 d'octubre, i que dels assumptes tractats destacarà els següents:

• En relació amb la campanya de les declaracions informatives 2022 la Subdirectora General de Tècnica Tributària va exposar les modificacions que anaven a afectar a les diferents declaracions, si bé va aclarir que estos canvis no anaven a ser molt significatius. Així, va destacar com qüestiones més innovadores les següents:

  • A finals d'agost s'havia publicat l'Ordre HFP/823/2022 per la qual s'aprovava el model 345 i es modificava el 187.

  • En relació amb els projectes que estaven en tramitació es va assenyalar que la publicació de l'ordre ministerial que aprovava les declaracions informatives relatives a les monedes virtuals estava supeditada a l'aprovació del Reglament que les regula.

• Quant a les actuacions de millora de la qualitat de la informació subministrada per les empreses, els representants de l'Agència Tributària van comentar entre d'altres, les següents:

  • Contribuents inclosos en el SII: s'informa de les comunicacions que l'Agència Tributària està remetent a les empreses, ja que es ve percebent un estancament en el nivell de contraste, degut, sobretot, a discrepàncies en el número de factura rebuda. En este sentit, es recorda que este número ha de coincidir amb el nombre de factura de l'emissor i que en la pàgina web de l'Agència Tributària estan publicades una sèrie de recomanacions quant a la seua codificació. Així mateix, es comenta que la millora en les dades subministrades té una incidència directa en els que, posteriorment, l'Administració posa a disposició del contribuent, facilitant-li la confecció de les seues declaracions.

  • Remissió de comunicacions a determinades entitats financeres per a recordar-los que el  NIF de les comunitats de propietaris han d'informar-se amb la lletra H; també, es comenta que està disponible el servici de consulta de tercers a efectes censals, que facilita la depuració de les dades identificatives inclosos en una declaració, abans de realitzar la seua presentació.

  • Model 159 (Declaració Informativa. Declaració anual de consum d'energia elèctrica): es ve observant que la referència cadastral, de vegades, s'omet o és errònia. En este sentit, es destaca la importància de la dada, per tal de poder fer una correcta imputació del consum i de la despesa. Així mateix, s'informa de què el Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari establix l'obligació de què la referència cadastral conste en els contractes d'energia elèctrica.

  • Model 236 (Declaració d'informació de la utilització de determinats mecanismes transfronterers): s'assenyala que s'enviarà un recordatori als qui estigueren inclosos en els models de comunicació de mecanismes transfronterers, indicant que el termini de presentació de la declaració dels utilitzats el 2021 és de l'1 d'octubre de 2022 al 2 de gener de 2023.

• En relació amb l'impost sobre societats es va informar de què el projecte d'ordre ministerial es tramitaria en les mateixes dates que l'any anterior atès que el 2022 s'havia avançat força la publicació de l'orde (4 de maig). A més, es va indicar que tant l'ordre ministerial com els dissenys de registre haurien d'adaptar-se per a incloure la tributació mínima de l'article 30 bis de la Llei 27/2014, si bé sí que s'anava a intentar anticipar els dissenys de registre a fi que, a través dels mateixos, poguera conéixer-se d'una manera més concreta quin anava a ser el contingut de l'ordre ministerial.

A continuació pren la paraula D. Luis Jones Rodríguez, Cap de l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional, qui, després de demanar disculpes en nom de D. Javier Hurtado Puerta, Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària, al queproblemas d'agenda li han impedit assistir a la sessió plenària, assenyala que en la reunió del grup de treball els representants de l'el seu Departament van exposar, bàsicament, dos qüestiones:

• Motor de liquidació del model 220: es va indicar que es tractava d'una liquidació molt complexa i que la finalitat de la ferramenta era dotar d'un intrument d'ajuda per a la correcta liquidació de l'Impost a les entitats que tributen en règim de grups fiscals en l'impost sobre societats, ja que permet l'arrossegue de les quantitats pendents de compensar, com poden ser les bases imposables negatives. També es va destacar la importància de la ferramenta per a l'Administració, ja que enllaça amb la seua estratègia de proporcionar als contribuents tota la informació de la que disposa per a facilitar-los l'emplenament de les seues declaracions. Per part seua, algunes empreses van plantejar objeccions en relació amb el criteri subjacent en el propi motor de liquidació. Els representants de l'Agència Tributària van indicar que la ferramenta estava en constant desenvolupament per tal de millorar-la i dotar-la de noves funcionalitats e anar corregint els problemes que pogueren sorgir. Finalment, es va comentar que, aproximadament, un 64 % dels declarants havien utilitzat el motor de càlcul.

• Nou reglament de requisits del software de facturació: es va explicar que la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses, establix la universalitat de l'obligatorietat de la facturació electrònica B2B, així com que la factura ha de contindre informació sobre els estats de pagament. Per això, es va assenyalar que, encara que en un comence pareixia que les empreses acollides al SII no s'anaven a veure afectades pel nou reglament de facturació electrònica (encara en tramitació), finalment, sí que tindre incidència en les mateixes, ja que la informació subministrada a través del SII no és suficient per a complir amb les noves obligacions d'informació disposades per la Llei 18/2022, la qual és molt concisa i també està pendent de desplegament reglamentari, cosa que provoca certa incertesa i no permet entrar en detalls. Per part seua, Les empreses van recalcar en què l'aportació d'informació addicional els anava a suposar incórrer en costos addicionals. Finalment, els representants de l'Agència Tributària en la reunió van indicar que seria molt útil comptar amb les casuística que les empreses participants en el Fòrum pogueren aportar.

Seguidament la Directora General agraïx a D.a Rosa María Prieto i a D. Luis Jones les seues intervencions i oferix la paraula als assistents per si desitgen realitzar algun comentari o consulta.

En primer lloc pren la paraula D.a Carmen Alonso Peña, representant del Banco Santander, per a indicar que, en relació amb els models 200 i el 220, tenia entés que en la reunió se'n va recordar que les empreses remeteren les consultes que precisaren en relació amb l'articulació de l'impost mínim. Afegix que, de cara a sol·licitar la informació en les seues organitzacions, seria convenient realitzar una reunió especial sobre este tema per tal de conéixer el plantejament de l'Agència Tributària quant a la informació requerida i el seu format.

D.a Rosa María Prieto li respon que, fonamentalment, l'intentar anticipar en la mesura del possible els dissenys dels registres dels models de l'impost sobre societats té com a finalitat que les empreses puguen conéixer amb anterioritat a la publicació de l'ordre ministerial quin va a ser l'estructura i el contingut de la informació que es requerirà en relació amb l'impost mínim. Afegix que, una vegada que les empreses disposen dels dissenys de registre, no hi hauria cap inconvenient a celebrar una reunió per a comentar les aportacions que es pogueren realitzar.

A continuació intervé D. Javier Viloria Gutiérrez, representant de Vodafone, per a indicar que els problemes de contraste en relació amb el número de factura rebuda vénen motivats, sobretot, per qüestiones tècniques, ja que els sistemes informàtics d'algunes empreses inclouen zeros, guions o altres símbols que l'aplicació de l'Agència Tributària no reconeix. D.a Rosa María Prieto li respon que el número de factura rebuda s'ha d'adaptar a les pautes de format publicats a la sede electrònica, però que, no obstant això, el consultarà amb el Departament d'Informàtica Tributària per si es poguera donar alguna solució a estes discrepàncies.

Seguidament D. Manuel Trillo Álvarez, Delegat Central de Grans Contribuents, comenta que en una anàlisi realitzat en l'àmbit de la Delegació Central es va constatar que, efectivament, les discrepàncies provenien en gairebé un 99 % de qüestiones de format dels diferents sistemes informàtics.

A continuació la Directora del Departament de Gestió Tributària sol·licita a les empreses que, en la mesura del possible, intenten adaptar-se a les pautes elaborades per l'Agència Tributària, ja que així s'aconseguirà un major grau de verificació, augmentant la qualitat de la informació que, posteriorment, es facilita als contribuents i, a més, s'eviten requeriments.

Seguidament pren la paraula D.a Rosa María Peña García, representant de Michelin, per a assenyalar que les empreses ja van indicar que el número de factura podria originar estos problemes i que havien proposat realitzar el contraste utilitzant la data de la factura i l'import de la mateixa.

D.a Rosa María Prieto contesta que els tècnics de l'Agència Tributària van determinar al seu moment que l'única manera d'establir una identificació unívoca era utilitzar el número de factura, ja que, encara que no és l'habitual, una empresa podia emetre el mateix dia per al mateix clienta més d'una factura per idèntic import. Finalment, reitera que es traslladarà la qüestió al Departament d'Informàtica Tributària per si es poguera introduir una major flexibilitat quant a la consignació de la dada, ja que, encara que no es puga solucionar totalment, sí seria de gran utilitat millorar el grau de contraste.

A continuació el representant de Renault pregunta si hi ha alguna previsió quant al desplegament reglamentari del projecte de facturació, al que D. Luis Jones li respon que en estos moments no es disposa de més dades. Afegix que es mantindrà informats als membres del Fòrum dels avanços que es produïsquen en esta matèria.

Ja que no es produïxen més intervencions, D.a Soledad Fernández Doctor atorga la paraula al Delegat Central de Grans Contribuents a fi que comente l'activitat del grup de treball de Relació cooperativa.

D. Manuel Trillo inicia la seua exposició assenyalant que el grup de treball es va reunir el passat 27 d'octubre i que es van tractar, fonamentalment, les següents qüestiones:

1r) Utilització de les Agrupacions d'Interés Econòmic (AIE) com estructura inversora: els representants de l'Agència Tributària van manifestar la seua preocupació per la utilització abusiva dels AIE que, si bé l'Administració les havia donat suport a com a forma d'impulsar determinats sectors com el navilier, el seu ús havia anat proliferant en uns altres àmbits com el cinema, els projectes de R+D+I, etc. Es va afegir que tal com havia establit la Direcció General de Tributs la seua utilització era legítima, però que l'Agència Tributària venia observant situacions en les que existia un abuse, amb rendibilitats del 60 i 70 % de la inversió, sense una assumpció de riscos excessiva. Així mateix, el Ministeri de Ciència i Innovació també havia manifestat la seua preocupació, ja que, en relació amb els projectes de R+D+I, els destinataris dels beneficis fiscals no estaven sent els investigadors. Així, es va sol·licitar l'opinió de les empreses sobre l'assumpte, al que van respondre que, reconeixent l'existència del problema, els AIE eren una figura que tractaven amb certa distancia i que tallar un ús excessiu corresponia a l'Agència Tributària, identificant, en primer lloc, als estructuradors i, en segon, corregint els abusos. Així mateix, van afegir que este tipus d'estructures de vegades són molt útils per a fomentar determinades activitats considerades necessàries, però que, no obstant això, haurien d'establir-se unes regles clares que impediren la seua utilització en activitats per a les quals esta figura no va anar creada. Finalment, es va apuntar que, per tal d'aclarir la matèria, s'analitzara la conveniència d'emetre un criteri administratiu sobre la seua correcta utilització.

2n) Intruments utilitzats per tal d'evitar la doble imposició internacional: en la reunió es va assenyalar que l'objectiu de l'Administració era alinear tots els intruments que estaven a disposició d'una entitat per a evitar la doble imposició (inspecciones, AU, MAP , etc.), però de manera que els diferents procediments es coordinaren adequadament, decidint-se en cada cas quin tenia preferència i que, normalment, era el que comptava amb un termini determinat de resolució. Es va afegir que la col·laboració entre la Delegació Central de Grans Contribuents i l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional era molt intensa, però que els procediments de comprovació, al comptar amb un termini determinat per a la seua resolució, normalment comptaven amb preferència. Així mateix, es va indicar que les entitats membres del Fòrum estaven sotmeses a procediments de comprovació permanents, pel que la superposició d'intruments era inevitable, encara que si, en el curs d'una comprovació, una empresa manifestava que estava negociant un AU , la  DCGC intentava esperar a la resolució d'este, si bé tenint en compte que la limitació temporal del procediment inspector poguera fer que no anara possible. No obstant això, també es va assenyalar que, normalment, moltes de les qüestiones que es resolien en el curs de la comprovació també estaven plantejades en l'AU, el que posava de manifest el nexe entre els diferents intruments. Per part seua, les entitats van reclamar una major rapidesa en la resolució dels AU, al que els representants de l'Agència Tributària van contestar que el que s'intentava era evitar la doble imposició al contribuent i, en la mesura en què això implicava arribar a acords amb Administracions tributàries d'uns altres països, la tasca no era senzilla, ja que tota la carrega documental havia d'estar molt bé documentada. Finalment, es va reconéixer per tots els participants que el model de relació cooperativa i els informes de transparència contribuïen a dotar d'agilitat a la tramitació dels diferents procediments.

3r) Presentació voluntària de la documentació de preus de transferència: es va informar de què, igual que el 2016 s'havia aprovat en el marc del Codi de Bones Pràctiques Tributàries la possibilitat que les empreses voluntàriament presentaren l'informe de transparència, l'Agència Tributària, a la vista de l'útil que estava resultant l'anàlisi d'estos informes, estava valorant l'opció de què les empreses, voluntàriament, presentaren també la documentació sobre preus de transferència, una cosa que ja estaven fent algunes entitats al presentar seu informe de transparència. Per part seua les empreses van valorar positivament la iniciativa, si bé van assenyalar que caldria concretar el contingut i el termini de presentació, així com que seria desitjable obtindre una valoració per part de l'Administració de la documentació aportada. Pel que fa a açò últim, els representants de la Delegació Central van reiterar el manifestat en les reunions anteriors respecte dels informes de transparència i van afegir que, igual que ocorre amb l'anàlisi d'estos informes, un coneixement prompte per part de l'Administració de l'activitat de les empreses en relació amb els preus de transferència permetria escurçar els terminis dels procediments de comprovació, al mateix temps que se suscitarien consultes i regularitzacions.

4t) Informe a remetre a la Comissió Europea en relació amb el component 27 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència: el Director del Servici de Planificació i Relacions Institucionals va agrair a les empreses les aportacions que havien realitzat i va comunicar que l'informe encara s'estava elaborant, però que s'informaria als membres del Fòrum quan estiguera ultimat.

5é) Avaluació del model de Relació cooperativa: es va assenyalar pels representants de la  DCGC que esta qüestió s'havia plantejat en la reunió anterior del grup de treball, que va tindre lloc el 9 de juny de 2022, en què se n'havia recordat que les empreses estudiarien les propostes realitzades per l'Agència Tributària, però que el tema continuava pendent. Així, en la reunió d'octubre es va informar de què l'Agència Tributària tenia molt avançats els treballs d'elaboració d'una proposta de valoració i se'n va recordar que, una vegada aprovada internament, es debatera en el grup de treball, per tal d'obtindre un document consensuat que, posteriorment, es poguera presentar als membres del Fòrum per a la seua aprovació. Així mateix, es va indicar que l'Agència Tributària estava considerant en l'elaboració de la proposta dos aspectes:

• Estadístics: analitzant l'evolució de la litigiositat tant quantitativa com qualitativament, així com la utilització dels intruments col·laboratius, com ara informes de transparència, AU,...

• Enquesta: seria voluntària i anònima e aniria dirigida tant a les empreses com al personal de l'Administració. S'inspiraria en l'informe elaborat per l' OCDE “Moral tributària II”, en què, després d'identificar una sèrie de reptes al voltant de la confiança i la transparència, s'establixen una sèrie d'enfocaments tendents a millorar la comunicació i a construir relacions més eficaços entre les Administracions tributàries i els contribuents.

Per a finalitzar la seua intervenció D. Manuel Trillo assenyala que no només seria interessant conéixer l'opinió dels membres del Fòrum sobre l'evolució del model de Relació cooperativa, sinó que també seria molt útil i donaria una major legitimitat al model que totes les empreses adherides al Codi de Bones Pràctiques Tributàries es manifestaren sobre la qüestió. Afegix que en breu es convocarà una reunió del grup de treball de Relació cooperativa per a presentar la proposta de l'Agència Tributària.

A continuació D.a Soledad Fernández Doctor manifesta que, en la seua opinió, després de tants anys de funcionament, s'ha de realitzar una avaluació de l'estat de situació per tal de corregir deficiències i seguir avançant en la construcció del model. Seguidament oferix la paraula a les persones assistents per si desitgen realitzar alguna observació o comentari.

En primer lloc pren la paraula D. D. Manuel Alfonso García Rodríguez, representant de La Caixa, per a comentar que li pareix una proposta molt positiva el realitzar una anàlisi retrospectiva i que, en la seua opinió, després de 25 sessions plenàries del Fòrum, el que faria falta és establir un pla estratègic de millores a tres anys, que es treballaren en el grup de treball i sobre les quals assolir un acord anara una possibilitat realista.

Seguidament pren la paraula D. Daniel Gómez-Olano, qui, després de manifestar que també li pareix bé dur a terme una recapitulació sobre l'evolució del model donat el temps transcorregut, assenyala que, quant al comentat pel Delegat Central en relació amb la presentació voluntària de la documentació de preus de transferència, ocorre el mateix que amb els informes de transparència i és que, al faltar d'un feedback emés per l'Agència Tributària i en un termini raonable, l'estímul és menor. Afegix que en este assumpte l'Administració sempre contesta que no compta amb un intrument jurídic que li permeta realitzar una valoració de la informació facilitada en els informes de transparència presentats per les empreses, però que, tanmateix, existixen referents en dret comparat bones pràctiques de les quals podrien adaptar-se al nostre ordenament jurídic.

D. Manuel Trillo li respon que està d'acord en què cal intentar trobar un mecanisme que satisfaça a les empreses presentadores de l'informe de transparència quant a la valoració de la informació continguda en el mateix. No obstant això, assenyala que sí que existix un cert feedback ja que, com s'ha comentat en reunions anteriors, de l'anàlisi i discussió dels informes de transparència, de vegades, havien sorgit diferències que havien donat lloc a regularitzacions parcials molt concretes. Així mateix, afegix que, quant a la documentació sobre preus de transferència, s'està estudiant fins on podria arribar el feedback per part de l'Agència Tributària.

A continuació pren la paraula D. Francisco Javier Baulenas per a indicar que desitja realitzar dos preguntes. La primera guarda relació amb el comentat pel Delegat Central en relació amb la coincidència en el temps d'un procediment de comprovació i un AU. Així, afegix que la seua entitat va renovar determinats AU abans de l'inici d'un procediment inspector i que voldria saber si estes AU continuaven la seua tramitació o calia esperar a què finalitzara la comprovació, ja que l'Agència Tributària no li havia enviat cap comunicació.

D. Luis Jones li respon que la preferència entre un intrument o un altre es valora en cada cas en concret i reitera que, de totes maneres, la  ONFI i la  DCGC aplicaran el mateix criteri independentment de quin es tramite en primer lloc, ja que per a l'Agència Tributària el resultat és el mateix. Així, indica que la Delegació Central informarà a SEAT sobre la decisió adoptada en el cas concret pel qual s'ha preguntat. Finalment, en relació amb la preferència d'un intrument sobre un altre, el Cap de la  ONFI assenyala que en la reunió del grup de treball una entitat va comentar que, encara que el resultat anara el mateix, per a les empreses existia un matís diferent, ja que no era igual presentar davant el Consell d'Administració un AU que una inspecció, encara que acabara en conformitat.

Novament intervé D. Francisco Javier Baulenas per a assenyalar que, en relació amb els informes de transparència, la seua entitat ja porta diversos anys presentant-los i en els mateixos, així com durant les seues anàlisis per l'Administració, s'aporta molta documentació sobre preus de transferència i que, per la qual cosa, no acaba de veure que avançar la presentació d'esta documentació supose un avanç. Així mateix, tornant als informes de transparència afegix que comprén que oficialment no es puga expedir una especie de certificat de valoració, però que, no obstant això, sí hauria de notar-se en les actuacions posteriors de l'Agència Tributària. Així, reitera que porten presentant l'informe de transparència diversos anys, amb aportació de la documentació complementària que li requerix l'equip que l'està analitzant, i assenyala que li ha sorprés molt l'inici d'un procediment de comprovació general del qual únic argumente era que no prescriguera l'exercici. El representant de SEAT afegix que el quid pro quo que haurien d'obtindre les empreses presentadores de l'informe de transparència, el qual és estudiat per un equip d'anàlisi de riscos de la DCGC, és una valoració de la informació aportada, una vegada verificat per la inspecció que els fets es complixen.

D. Manuel Trillo li respon que, efectivament hi ha informes de transparència que inclouen al voltant d'un 60 o 70 % de la documentació relativa a preus de transferència, però que no és així en tots els casos. Afegix que el que es pretén proposant l'aportació voluntària d'esta documentació, és homogeneïtzar-la amb la que es requeriria en el curs d'un procediment de comprovació. D'altra banda, el Delegat Central assenyala que ara que s'han començat a comprovar exercicis en els que ja es presentava l'informe de transparència, l'experiència està demostrant que l'Agència Tributària coneix l'essència de l'activitat, però no els detalls, és a dir, que si bé l'informe de transparència facilita informació i explicacions sobre les operacions, no arriba al nivell de detall que s'assolix en un procediment inspector. Així, com conclusió es podria dir, que el primer no pot suplir al segon, però ajuda en la seua tramitació. A més, D. Manuel Trillo indica que, si una qüestió s'ha explicat satisfactòriament segons el parer de l'equip que analitza l'informe de transparència, el normal és que, amb posterioritat, en una comprovació, l'assumpte no es qüestione.

A continuació pren la paraula D. Carlos Lázaro, representant del Banc Sabadell, per a assenyalar que ampliar els àmbits on les empreses puguen explicar-se, dialogar i entendre's amb l'Administració sobre qüestiones complexes per a tots i, a més, que el debat es produïsca en un moment i no en un altre, és a dir, en un entorn de relació cooperativa, no pot valorar-se més que positivament. Així mateix, indica que la seua entitat és conscient de les limitacions normatives que el nostre ordenament jurídic imposa a l'Agència Tributària en esta matèria. Finalment, assenyala que, en la seua opinió, se seguirà avançant en este model i que s'aniran establint nous mecanismes per a fer-ho efectiu.

Seguidament D.a Soledad Fernández Doctor indica que tan prompte com siga possible es convocarà una reunió del grup de treball de Relació cooperativa en la que s'exposarà la proposta d'avaluació del funcionament del model cooperatiu espanyol elaborada per l'Agència Tributària.

Ja que no es produïxen més intervencions, la Directora General cedix la paraula a D. Luis Jones a fi que comente l'activitat durant el segon semestre de 2022 del grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de reducció de la conflictivitat.

El Cap de l'Oficina Nacional de Fiscalitat Internacional indica que el grup de treball va celebrar una reunió el passat 3 de novembre i que en la mateixa es van abordar, bàsicament, dos qüestiones:

1r) Nou Marco d'Informació sobre Criptoactivos (CARF) aprovat per l'OCDE : el representant de la Direcció General de Tributs va comentar que el nou marc havia sigut sol·licitat pel G20, amb l'objectiu d'incrementar la transparència en la matèria. Així mateix, es va informar de què estava pendent el desenvolupament dels mecanismes per a la seua implementació efectiva i que a la Unió Europea es reproduirien a través de la DAC 8, no estant prevista la seua aplicació abans de 2024. També es va assenyalar que les noves obligacions d'informació s'articularien a través de la modificació del Reial decret que regula l'intercanvi automàtic de comptes financers, no coneixent-se encara la data d'aprovació de la normativa nacional, si bé estaria molt lligada a la transposició de la Directiva.

2n) Últims conflictes en l'aplicació de la norma publicats: el representant del Departament d'Inspecció Financera i Tributària en la reunió va assenyalar que en els últims anys s'havia incrementat el nombre de conflictes en aplicació de la norma degut, fonamentalment, als nombrosos casos d' IVA que els Tribunals estaven derivant cap esta via, la qual presentava la particularitat de què havia de constituir-se una Comissió consultiva en la que participava, a més de l'Administració tributària actuant, la Direcció General de Tributs. Així, es va comentar el conflicte número 9, relatiu a la no deduïbilitat de les despeses financeres en determinades operacions societàries, i, concretament, als derivats d'un préstec obtingut per a la devolució de part d'una prima d'emissió.

A continuació, la Directora General agraïx a D. Luis Jones la seua exposició i oferix la paraula als assistents per si desitgen realitzar algun comentari. Ja que no es produïx cap intervenció, dóna pas al punt següent de l'ordre del dia.

4. Pròxima convocatòria

La Directora General manifesta que la intenció és mantindre la periodicitat semestral de les reunions i que la pròxima se celebraria, previsiblement, el mes de juny.

5. Altres consideracions, precs i preguntes

A continuació, D.a Soledad Fernández Doctor obri un alterne d'intervencions.

En primer lloc pren la paraula D. Ignacio Fraisero per a reiterar el comentat en reunions anteriors en relació amb la preocupació que genera a l'Agència Tributària la publicitat dels dies sense IVA, degut a l'impacte negatiu que estes accions tenen en la consciencia tributària de la ciutadania.

A continuació intervé D. Francisco Javier Baulenas, qui anuncia que a partir de març o abril de 2023 deixarà el seu lloc com Director d'Impostos en SEAT, pel que aquesta serà l'última sessió plenària a la que assistix. Afegix que només desitja acomiadar-se i agrair a tots els membres del Fòrum el seu treball i aportacions que, personalment, han sigut molt enriquidores i han permés que des de la constitució del Fòrum l'any 2009 s'haja pogut avançar, convertint-se, realment, en un espai de comunicació i diàleg. Finalment, comenta que el seu successor no ha pogut assistir a la sessió plenària perquè li està substituint en un altre esdeveniment, però que en els propers mesos el presentarà oficialment.

Seguidament la Vicepresidenta del Fòrum agraïx en nom de tots els estos a D. Francisco Javier Baulenas la seua participació durant tots estos anys en els diferents treballs que s'han anat desenvolupant, així com l'esperit col·laborador amb el que sempre ha realitzat les seues aportacions, fins i tot des de la discrepància.

A continuació, D.a Carmen Alonso assenyala que, donada l'absència de la Col·laboradora de la Secretaria Tècnica en representació de les empreses, desitja agrair en nom del Fòrum a D. Javier Baulenas l'haver estat sempre disponible, contribuint permanentment amb seus idees, molt positives i molt crítiques sobre els aspectes a millorar, el que ha permés seguir avançant. Afegix que, també, sempre li va facilitar molta la seua tasca com Col·laboradora de la Secretaria Tècnica, la qual cosa li agraïx molt.

Ja que no es produïxen més peticions de paraula, la Vicepresidenta del Fòrum agraïx a les persones assistents la seua presència i dóna per conclosa la vint-i-cinquena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, acomiadant-se fins la pròxima reunió.