Acta de la reunió

Fòrum de Grans Empreses

ACTA PLE 2/2023

President del Fòrum de Grans Empreses

President de l'Agència Estatal d'Administració Tributària - secretari de l'Estat d'Hisenda

D. Jesús Gascón Catalán

Vicepresidenta del Fòrum de Grans Empreses

Directora General de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

D.a Soledad Fernández Doctor

Membres en representació de l'Agència Estatal d'Administració Tributària

Directora del Departament de Gestió Tributària

D.a Rosa María Prieto del Rei

Director del Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Javier Hurtado Puerta

Directora del Departament de Recaptació

D.a Virgínia Muñoz Fernández

Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials

D.a Mª Pilar Jurado Borrego

Delegat Central de Grans Contribuents

D. Manuel Trillo Álvarez

Delegat Central Adjunte

D. Joan Cano García

Cap de l'Àrea de Suport Processal - Departament d'Inspecció Financera i Tributària

D. Marcos Álvarez Suso

Membres en representació de les Grans Empreses

ACS

Director d'Assessoria Fiscal

D. Alfonso Moreno García

AMADEUS IT GROUP SA

Secretari del Consell d'Administració

D. Jacinto Esclapés Díaz

BANC SABADELL

Subdirector General Assessoria Fiscal i Laboral

D. Carlos Augusto Lázaro Rico

BANC SANTANDER

Global Head of Taxes

D.a Carmen Alonso Peña

BBVA

Tax Discipline Leader

D. Manuel Díaz Corral

LA CAIXA

Director de Fiscalitat Directa

D. Gonzalo Mendizábal Carredano

CEPSA

Director Fiscal

D. Alberto Martín Moreno

COFARES

Assessor Consell Rector

D. Luis Valdeolmos González

EL CORTE INGLÉS

Director del Departament Fiscal

D. Luis María Sánchez González

ENDESA

Responsable d'Assumptes Fiscals

D.a María Muñoz Viejo

FCC

Director de l'Àrea Fiscal

D. Daniel Gómez-Olano González

GENERALI ESPANYA

Director Àrea Comptabilitat

D. Martí Jo Ruiz

IBERDROLA

Directora Global de Fiscalitat

D.a Begoña García-Fregat González

IBERIA

Spanish Tax Lead

D.a Cristina Santana Negrín

INDITEX

Director Assessoria Fiscal

D. Andrés Sánchez Iglesias

MAPFRE

Director d'Assessoria Fiscal

D. Antonio Lafuente González de Suso

MERCADONA

Director Fiscal

D. Rafael Hilario López Villanueva

MICHELIN

Responsable Fiscal

D.a Rosa María Peña García

RENAULT ESPAÑA

Director d'Assumptes Fiscals i Duanes

Jesús Pérez Esquide

Fiscalista

D.a Alejandra Force Jara

REPSOL

Director General Econòmic i Fiscal

D. Luis López-Tello i Díaz Aguado

SEAT

Directora d'Impostos i Duanes

D.a Susana Sánchez Arenas

SIEMENS

Directora d'Impostos

D.a Ana María Moreda Galante

TELEFÓNICA

Director Fiscal

D. Ángel Martín Gómez

VODAFONE

Assessoria Fiscal

D.a Gema de Fruits Rodríguez

Secretaria Tècnica del Fòrum de Grans Empreses

Secretari Tècnic

Ignacio Fraisero Aranguren

El dia 27 de novembre de 2023 se celebra la vint-i-setena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, assistint les persones ressenyades, i d'acord amb el següent

ORDRE DEL DIA

1. Obertura de la sessió.
2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 8 de juny de 2023.
3. Resum dels grups de treball del segon semestre.
4. Presidència espanyola de la Unió Europea: projectes en tramitació.
5. Pròxima convocatòria.
6. Altres consideracions, precs i preguntes.

1. Obertura de la sessió

El secretari de l'Estat d'Hisenda dóna la benvinguda als assistents a la sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, agraint en primer lloc les aportacions remeses per a l'informe que s'elaborarà sobre els avanços i resultats de les mesures de la llei de prevenció del frau fiscal, compromís adquirit amb la Comissió Europea.

D. Jesús Gascón fa al·lusió a què l'arranque de la legislatura permetrà desbloquejar la situació normativa, posant com exemples el Reial decret que aprova el Reglament de desplegament de la llei de prevenció del frau en matèria d'utilització del programa de doble ús, l'impuls de les rectificacions d'autoliquidacions amb un sistema doble de rectificació, o l'avantprojecte de llei de transposició de la Directiva de la Pilar 2, entre d'altres.

El secretari de l'Estat també assenyala, que de forma paral·lela ha arrancat la tramitació del pressuposat 2024, que no podrà estar aprovat abans de l'1 de desembre, amb la qual cosa, el secretari de l'Estat avança que existirà una pròrroga pressupostària.

Quant a l'evolució dels ingressos, indica que està sent força positiva este exercici, encara que sense assolir les taxes de creixement del 2022 i 2021, doncs seria gairebé impossible que la recaptació cresquera durant 3 anys consecutius al voltant del 15%. Destaca també que la recaptació està creixent este any al voltant d'un 4%, i que s'espera que assolisca el 6%. Al seu torn comenta que, quant a les bases imposables, la previsió és que cresquen en la mateixa mesura que està creixent el consum, encara que els ingressos creixen menys que el PIB nominal.

D'altra banda, D. Jesús Gascón reconeix l'excel·lent treball que s'ha realitzat des del punt de vista tècnic pels equips tant de la Direcció General de Tributs com de l'Agència Tributària, impulsant expedientes extremadament complexos en alguns casos.

Pel que fa a Europa, assenyala que l'objectiu és una major harmonització i homogeneïtat normativa, sent hui dia un dels temes més importants el suport a Ucraïna. A escala internacional, la discussió se centra en el paper de Nacions Unides en relació amb l'OCDE, sobretot en el disseny de l'arquitectura de la fiscalitat internacional, on s'observen les dificultats que està havent-hi per a assolir un acord sobre la Pilar 1 i la creació d'un marc global sobre fiscalitat internacional.

Pel que fa a l'àmbit gestor, el secretari de l'Estat d'Hisenda apunta que en els centres que depenen de la Secretaria d'Estat d'Hisenda s'estan preparant els plans estratègics per al següent període, el relatiu a 2024 – 2027, amb l'objectiu de donar previsibilitat a les actuacions desenvolupades.

2. Aprovació de l'acta de la reunió celebrada el dia 8 de juny de 2023

D. Ignacio Fraisero agraïx la presència dels assistents i recalca que, una vegada remés l'esborrany de l'acta de la reunió del 8 de juny de 2023, no s'ha rebut cap observació.

No existint en la sessió cap observació o suggeriment de modificacions pel que fa al contingut de l'acta, queda aprovada.

3. Resum dels grups de treball del segon semestre

El secretari de l'Estat cedix la paraula a la Directora del Departament de Gestió Tributària que comença l'exposició del tractat en el grup de treball per a l'Anàlisi i Racionalització de Carregues Fiscals Indirectes, que es va celebrar el passat 6 de novembre, i on es van exposar les diferents modificacions que s'havien abordat en les ordres ministerials aprovades. Entre elles es va parlar de la relativa al model de plans i fons de pensions, les de les monedes virtuals, els canvis normatius relacionats amb les retencions, les empreses emergents i l'Estatut de l'artista, la modificació del model 390, així com la modificació prevista en els models 189 i 720.

També es va informar que estava en tramitació el projecte d'orde pel qual s'aprova el model 281, sobre béns adquirits que no passen físicament per les Canarias; el model 379 que introduïx algunes obligacions internacionals relatives al control del comerç electrònic (CESOP), el model 238 que recull la declaració informativa per part d'operadors de plataformes (DAC7); i finalment es va fer referència al model 604, en relació amb l'impost sobre les transaccions financeres que ja s'han d'autoliquidar no només a l'Agència Tributària, sinó també en les hisendes forals segons el domicili social de l'entitat a la que pertanguen les accions que s'estan adquirint.

Un altre tema que es va explicar i que va generar polèmica va anar el desglosse de les retencions forals en l'àmbit dels grups que tenen presència al País Basc, ja que a partir de la modificació del concepte econòmic i amb una resolució de la junta arbitral, és necessari que les retencions s'efectuen d'acord amb el percentatge de tributació del grup.

La finalitat d'estes modificacions en les declaracions informatives, assenyala D.a Rosa Prieto, és tindre aquella informació més desglossada per a evitar requeriments, de tal manera que les dades que tinguen les diferents administracions siguen més ajustats a la realitat i que les dades fiscals per a la presentació de la renda també siguen més precisos.

La Directora de Gestió indica que, en l'apartat de precs i preguntes del grup de treball, es va comentar l'augment de carregues fiscals que suposava el desglosse i la verificació de les retencions, a la qual cosa se li va respondre que aquell augment de carregues fiscals era un poc necessari i convenient per poder proporcionar dades fiscals més apropiats als contribuents, sent a més una norma que ve imposada i que excedix a l'Agència Tributària, per l'existència del règim foral.

Finalment, dins del grup de treball es va preguntar si era possible que es fera una comunicació de les devolucions del IS a les hisendes forals i que estes, al seu torn, informaren a l'Agència Tributària. Es va contestar que era un tema que caldria analitzar, i que segurament en els pròxims grups de treball, s'informaria de si era possible.

A continuació, D. Jesús Gascón cedix la paraula a D. Javier Hurtado, qui resumix la reunió que va tindre lloc el 16 d'octubre, en el marc del grup de treball d'Anàlisi de la normativa tributària i de reducció de la conflictivitat, a què va assistir la Subdirectora General d'Impostos sobre les Persones Jurídiques de la Direcció General de Tributs, Natalia Jaquotot, que va abordar la transposició del pilar 2, assenyalant que, degut a la situació política, no havia sigut encara possible iniciar el tràmit d'informació pública.

Així mateix, la Subdirectora va contestar en el grup de treball a les preguntes dels assistents i va aclarir que és una transposició que s'anava a subjectar al literal de la directiva. El Director del Departament d'Inspecció afegix que la transposició del pilar 2 està resultant força complexa, doncs en si mateixa la directiva l'és, no només per seu contingut tècnic, sinó també per determinats aspectes terminològics.

El segon tema que es va tractar va anar la publicació per part de l'Agència Tributària d'una nota, el dia 28 de juliol, en relació amb la tributació a l'IVA dels vehicles d'ús mixt cedits als empleats. La fi d'esta nota és dotar de seguretat jurídica al donar claredat a determinades situacions jurídica tributàries, i era el resultat del treball coordinat de diferents departaments de l'Agència Tributària, no només del Departament d'Inspecció.

D'altra banda, es va comentar que per a posar en context la nota, era precise tindre en compte l'aparició de determinades resolucions del Tribunal Economicoadministratiu Central i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que abordaven el tema de l'onerositat en l'aportació per part de l'empresa de l'automòbil als seus empleats.

Es va indicar que la nota no acabava amb la presumpció iuris tantum del 50% de deduïbilitat de l'IVA que està en l'article 95.2 de la llei, ja que el context en el que es produïx la nota és un altre molt diferent.

Quant al contingut de la nota, es va explicar que es dividia en 5 apartats. La primera part de la hipòtesi de l'afectació. Actualment els automòbils han d'estar afectats a l'activitat econòmica. Una vegada estan afectats, en cas que una part dels mateixos tinga un ús privat, el percentatge de deduïbilitat dependrà del grau de disponibilitat del vehicle.

En segon lloc, la nota aborda la qüestió de l'onerositat. Fins este moment es considerava que l'onerositat anava implícita en la retribució del treballador, de manera que, si un treballador percebia com a part de la seua remuneració un automòbil, era onerosa l'entrega. Tanmateix, la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea havia fet reconsiderar la postura, en el sentit que, llevat que existisca un pacte exprés que altere la retribució dinerària del professional o del treballador com a conseqüència de l'entrega de l'automòbil, o bé, el treballador el tria entre diverses possibilitats, la disponibilitat de l'automòbil no suposa l'existència d'onerositat en l'entrega.

El tercer tema que s'aborda en la nota és el de la deduïbilitat. En quart lloc, es tracta la possibilitat de considerar l'existència d'autoconsums, i, finalment, es recull un quint apartat que ha donat lloc a certa polèmica, en què es determina quin és la base imposable de l'IVA i el posa en relació amb l'ingrés a compte en l'IRPF.

En el grup de treball, la representació de les empreses va comentar que resultava un sistema summament complex i que seria interessant l'objectivació d'estes quantitats, contestant-se que efectivament és complicat avaluar la disponibilitat de cadascun dels automòbils, però el contrari, podia anar en contra de la justícia general del sistema.

Alguns representants en el grup de treball van al·ludir a què van arribar a firmar acords previs de valoració de retribucions en especie al 50%, considerant que l'automòbil era 50% per a utilització empresarial i 50% per a utilització privada, assenyalant-se des de l'administració que aquells acords es van donar al seu moment, però que fa ja pràcticament 8 o 10 anys que no existien.

Es va indicar que actualment es tendia a la idea de la disponibilitat, dividint el dia en tres parts de 8 hores cadascuna, tenint en compte que els feiners són 8 hores i les altres 16 hores són d'ús privat. De vegades es consideraven més de 8 hores, 10 hores, 12 hores, però l'en cap posat cas que és el dia complet com un dia d'ús empresarial.

A continuació, el secretari de l'Estat d'Hisenda cedix la paraula a la Directora del Departament de Recaptació, que assenyala que en la mateixa reunió es van tractar dos temes del seu àmbit. El primer relacionat amb les derivacions de responsabilitat de determinades diligencies d'embargament que recauen sobre béns pignorats, on la representació d'alguna entitat va comentar que estaven tenint problemes. Se li va informar que el modus operandi havia de ser que el següent: el banc havia d'ingressar la diligencia d'embargament i presentar com més prompte la terceria de millor dret; aquell import quedaria consignat i es resoldria el més àgilment possible aquella terceria.

La segona de les qüestiones va anar un problema que es va plantejar per una entitat financera en relació amb els filtres dels jutjats creditors. Es va explicar que l'Agència rep ordes d'embargament per part dels jutjats i que estos es complixen en el seu estricte terme. En este cas en concret, les ordes d'embargament dels jutjats van vindre amb un desplaçament de menges, un problema tipogràfic i l'Agència el va executar tal com, sense revisar-ho per manca de competència per això. En este cas, l'entitat financera tenia una sol·licitud de devolució i al tindre un deute i una compensació, va actuar com procedia.

La Directora demana disculpes pel problema originat, però assenyala que no pot fer-se una altra cosa que executar les ordes. Així mateix, trasllada que s'estudiarà la possibilitat de posar algun filtre de control i sol·licitar a través del Servici de Planificació i Relacions Institucionals que es contacte amb els jutjats perquè tinguen especial atenció amb l'enviament d'estos embargaments.

D. Jesús Gascón agraïx la intervenció de D.a Virgínia Muñoz, i cedix la paraula a la Directora del Departament de Duanes perquè aborde les qüestiones tractades en el grup de treball d'Impostos especials. D.a Pilar Jurado assenyala que es va tornar a tractar l'impost sobre els envases de plàstic, traslladant-se les experiències que s'havien tingut durant l'any. Alguna empresa va comentar el problema de la determinació última del plàstic terciari i que de vegades no havia informació fidedigna dels proveïdors, afegint-se més complexitat en la gestió. Es va remarcar que la complicació no era ja només determinar la quantitat de plàstic, sinó quina quantitat era reciclat i quin no.

Es va concloure en la reunió del grup de treball que el desitjable seria que hi haguera una estimació objectiva, suggeriment que al seu moment des de la Direcció General de Tributs es va rebutjar per la impossibilitat normativa de fer algun canvi en aquell moment. Es va indicar també que, a partir de l'any 2024, ja s'aplicava la certificació i la norma UNE que determinaria quin és el protocol de reciclat de plàstics, sent aquella certificació per part de l'empresa certificadora un element objectiu de prova.

A continuació, D.a Pilar Jurado assenyala que l'altre tema que es va plantejar va anar la inscripció en els registres d'extractors de depòsits fiscals d'hidrocarburs i d'alcohol i begudes derivades. La modificació que va introduir la llei del frau va suposar que el titular del depòsit fiscal té una responsabilitat subsidiària sobre l'IVA no pagat per les empreses que traguen el producte i que no paguen l'IVA, generant-se l'IVA assimilat en aquell moment per l'entrega anterior. Al seu torn, es va indicar que els titulars de depòsits fiscals quedaven exclosos d'aquella responsabilitat si el titular del producte s'ha inscrit en el REDEF, que és un registre d'extractors de determinats productes.

En esta qüestió, D. Javier Hurtado apunta que el frau en hidrocarburs és un problema de primera orde per a l'Agència Tributària per les pèrdues fiscals que genera. Assenyala que la modificació de la llei de l'IVA que establix la creació del REDEF va tindre una tramitació llarguíssima, i ha entrat en vigor recentment, pel que és prematur fer una avaluació conjunta del que està succeint. Tanmateix, el Director d'Inspecció assenyala que està funcionant segons el previst; sense perjudici que la delinqüència en la matèria sempre busca racons per a puentear els sistemes de prevenció que s'han impost. Comunica que fins ara la visió és positiva, però és prompte per a fer una avaluació conjunta. D. Javier Hurtado convida als estos a fer arribar propostes de modificació o d'avanç normatiu i recalca que l'obligació afecta als titulars de depòsits fiscals que permeten l'extracció de producte per part de subjectes no registrats.

El Director d'Inspecció indica que el REDEF és un registre de confiança, per tant, tots els que manegen d'una forma majorista productes derivats del petroli, han d'estar inscrits en aquell registre. Si hi ha algun que no està inscrit en aquell registre fa una extracció per a introduir en el mercat un producte, sense pagar l'IVA, el titular del depòsit té una responsabilitat subsidiària. Aquella responsabilitat no existiria si l'extracció anara de depòsit a depòsit, atès que el règim és un règim suspensiu. A més, si tinguera producte en propietat dins d'un depòsit fiscal i per qualsevol motiu no estiguera en el registre d'extractors existixen dos possibilitats: inscriure's en el registre o vendre el producte dins del depòsit a algú que sí estiga inscrit en el registre d'extractors.

Després d'esta intervenció, D.a Pilar Jurado comenta que es va tractar dins del grup de treball el mecanisme d'ajustament en frontera del carboni, mecanisme que afegix a determinats productes importats de determinats sectors relacionats amb la producció d'electricitat, cemente, construcció, siderúrgia,… un import que deu abonar-se per a equiparar-se al que es paga ja dins de la Unió Europea, pel mercat d'emissions. Apunta la Directora de Duanes que este mecanisme intenta compensar quan els productes vénen d'anara.

Es va informar en el grup de treball que el període transitori va entrar en vigor l'1 d'octubre i que durant aquell període els operadors han de donar-se d'alta, i a més registrar-se en un registre global de la Unió Europea, de manera que és possible extraure informació de totes les operacions d'importació que es transmeten a la Unió Europea, perquè després ja quan entre en vigor el període definitiu, es comencen a validar certificats, certificats que han de comprar les empreses importadores.

De la mateixa manera, D.a Pilar Jurado comenta l'existència d'una ordre ministerial nova que canvia els traçats i marcadors que han d'aplicar-se per als beneficis fiscals d'hidrocarburs, els quals es publicarien en breu en el Butlletí, entrant en vigor el 19 de gener del 2024.

Finalment, en el grup de treball es va tractar un tema que ha provocat cert conflicte, potser per alguna actuació administrativa després d'una sentencia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea pel que fa a la classificació de determinats productes derivats d'hidrocarburs. Els representants d'entitats d'este àmbit van indicar que es generava una problemàtica, doncs calia adaptar els registres, i era necessari saber com havia de fer-se la tramitació, i sobretot com fer la determinació prèvia del producte. Per tot això, se'n va recordar que es parlaria amb la Subdirecció responsable, que faria un seguiment per a veure què es podia millorar.

Agraint la seua intervenció, el secretari de l'Estat d'Hisenda cedix la paraula a D. Manuel Trillo perquè comente els assumptes que es van tractar en el grup de treball de relació cooperativa del dia 15 de novembre. En concret el Delegat Central de Grans Contribuents indica que es van abordar dos assumptes i un anunci. En primer terme, en el grup de treball es va presentar un primer resum de l'enquesta sobre relació cooperativa realitzada, que serà abordat amb més profunditat a continuació per D. Joan Cano. El segon tema va anar la modificació del règim de rectificació d'autoliquidacions. En relació amb el mateix, D. Manuel Trillo apunta que es van plantejar aquelles situacions en les que el contribuent l'única cosa que pretenia utilitzant el procediment de rectificació d'autoliquidació era obtindre un acte administratiu amb el qual poder acudir al tribunal economicoadministratiu i a la jurisdicció contenciosa. Per a casos en els que poguera haver-hi una contravenció d'una norma de caràcter superior per part de: la norma en qüestió, o bé un possible conflicte de constitucionalitat, la contravenció de normes comunitàries, de tractats o convenis internacionals el nou model del sistema de rectificació d'autoliquidació faltaria de sentit.

Al seu torn, es va anunciar el canvi de sede de la Delegació Central de Grans Contribuents, després de més de 50 anys al Paseo de la Castellana.

En relació amb el primer punt, D. Joan Cano assenyala que es van analitzar els resultats de l'enquesta sobre el model de relació cooperativa, podent extraure's com conclusió que el model ha rebut una valoració positiva i que existix un interés col·lectiu en la prossecució del model.

En segon lloc, es va debatre la necessitat de millorar les vies de comunicació en tots els nivells, no només a nivell superior, en el ple i en els grups de treball, sinó també en l'àmbit de la gestió ordinària, fomentant el treball dels mitjans que existixen per a disminuir els litigis i reduir la conflictivitat. Finalment, se'n va recordar la necessitat d'arbitrar mecanismes perquè entitats i grups que desitgen participar en el model de compliment cooperatiu tinguen l'oportunitat de fer-ho.

El Delegat Central Adjunte indica que també es va exposar la necessitat de discriminar positivament a aquells membres del model de relació cooperativa o de compliment cooperatiu que feien un especial esforç i que complien especialment bé amb les seues obligacions, i que, per tant, podrien ser creditors d'alguna simplificació de les seues obligacions de compliment, podent-se aprofundir en el model dels informes de transparència.

Les entitats van comunicar la necessitat d'incrementar la formació i el coneixement de tots els funcionaris de l'Administració Tributària del model de compliment cooperatiu, així com la possibilitat de millorar alguns intruments institucionals del model, com per exemple, la conveniència de convidar a membres de la Direcció General de Tributs per a tractar determinats temes.

D. Joan Cano afegix que s'està en fase de formulació de propostes concretes sobre la renovació dels actors en el model de compliment cooperatiu, la busca d'elements de discriminació positiva, i les possibilitats d'avanç al voltant de l'informe de transparència. Així mateix, indica que es treballa en millorar la formació del personal de l'Agència i en la possibilitat de verificar si les mesures que s'adopten complixen els objectius que s'han fixat.

D. Manuel Trillo indica que la relació cooperativa en abstracte està molt bé, però que cal concretar la mateixa, doncs no tots els partícips dels mecanismes de relació cooperativa són iguals, ni es comporten igual; pel que la millor manera de posar en valor tot açò, és que els qui més complixen el noten un xic més, incrementant l'esforç perquè la relació cooperativa estiga este en el procediment de comprovació en tots els sentits, permetent que al final puga haver-hi un juí de valor sobre el compliment dels preceptes bàsics del codi de bones pràctiques.

Havent hagut d'absentar-se el secretari de l'Estat d'Hisenda, la Directora de l'Agència Tributària assenyala que, no havent-hi observacions sobre les qüestiones plantejades, es dóna per conclòs este punt, passant-se al punt següent de l'ordre del dia.

4. Presidència espanyola de la Unió Europea: projectes en tramitació

D.a Soledad Fernández cedix la paraula a D. Marcos Álvarez perquè desenvolupe els projectes en tramitació en el marc de la Presidència espanyola de la Unió Europea.

D. Marcos Álvarez inicia la seua exposició assenyalant que es tracta d'idees provisionals: són projectes normatius i poden canviar arran de les deliberacions en el Consell. Indica que es tracta de la fiscalitat del futur, no de l'actual, i recalca que la major part dels projectes tenen una data previsible d'entrada en vigor a tres, quatre o cinc anys, posat que s'arribe a un acord unànime en matèria de fiscalitat en el Consell.

Sense perjudici que existixen d'altres temes en els que s'està treballant, com en matèria de protecció de dades, cessió d'informació a terceres jurisdiccions en relació amb CRS o amb Facta, un codi de conducta, o la llesta de paradisos fiscals a nivell europeu, trasllada que farà referència als projectes més destacables.

Pel que fa a fiscalitat directa, destaca el projecte Unshell Entities, que consistix en intercanviar informació sobre determinades entitats que falten de substancia econòmica, i en conseqüència d'una activitat econòmica real. Amb este intercanvi d'informació, indica que es podrien denegar beneficis fiscals de les directives o fins i tot els establits en els convenis bilaterals de doble imposició. Així, si una entitat falta d'una substancia mínima, la conseqüència seria veure's privada d'estos beneficis fiscals. D. Marcos Álvarez trasllada que este projecte va a poc a poc: és una directiva de la qual proposta es va fer pública el desembre de 2021, i porta gairebé dos anys en discussió en el Consell a nivell grup de treball, sense que els acords estiguen sent fàcils, perquè no tots els Estats membres tenen la mateixa preocupació sobre les entitats no transparents. Assenyala que la pròpia Comissió Europea llançarà juste este mes una nova proposta que oferiria moltíssima més flexibilitat als Estats membres per a considerar quins requisits de substancia mínima s'exigixen a escala nacional per poder considerar una entitat Unshell, així com per a establir les conseqüències derivades de què una entitat siga considerada Unshell.

Continua la seua exposició amb el segon projecte en matèria d'imposició directa, denominat Faster i que afecta a la fiscalitat dels no residents. El projecte té com a finalitat harmonitzar unes regles europees comuns en matèria d'emissió de certificats de residència fiscal, també sobre els criteris sota els quals es pot certificar que una persona és resident en un Estat membre, el contingut d'aquell certificat i la durada del termini de vigència d'aquella certificació. Afegix que la primera part d'este projecte Faster està molt avançada. La segona part del projecte suposaria establir un sistema més àgil i resistent a possibles fraus en la gestió de devolucions en l'impost sobre la renda, en el nostre impost sobre la renda de no residents i els homòlegs o correlatius en unes altres jurisdiccions europees. El que s'establix en esta proposta de directiva és crear una sèrie de criteris perquè existisquen intermediaris financers certificats que puguen ser els sol·licitants d'estes devolucions en nom dels seus clientes. Una vegada que s'ha produït la retenció en l'Estat de la font, serien determinats intermediaris financers certificats i fiables, els que sol·licitarien la devolució, acollint-se a un procediment més àgil i més ràpid que l'original. Açò es complementaria també amb un sistema d'intercanvi d'informació i un procediment estàndard d'acreditació de la cadena d'intermediaris fins el titular de la renda.

D. Marcos Álvarez remarca que sobre este projecte també hi ha una part que afecta a uns altres Estats membres, no tant a Espanya, relief at source (exempció en la font), que seria com alliberar de l'obligació de practicar retencions en origen, en l'estat de la font, sent estos estats aquells amb mercats financers xicotets. Assenyala que este projecte Faster probablement veja la llum en el curt, mitjà termini.

Continua indicant que el tercer projecte d'imposició directa que està ara mateix en la taula del Consell, és una directiva presentada el setembre de 2023, i que suposa un canvi molt important de la gestió de l'impost sobre societats a nivell europeu, que permetria agilitzar les declaracions fiscals de l'impost sobre societats als grups. Este projecte es denomina Befit (Business in Europe framework for income taxation) i té tres aspectes diferents: el primer és el pur Befit en sí, una especie d'harmonització de l'impost sobre societats a nivell europeu per a grans grups de la qual volum de negoci supere 750.000.000 d'euros a nivell transnacional europeu. A partir del resultat comptable de cadascuna de les entitats del grup, es realitza una certa harmonització dels ajustaments extracomptables per a arribar a una base imposable harmonitzada i agregada a nivell europeu, produint-se una distribució per jurisdiccions d'esta base imposable a agregar. Sense perjudici de la presentació d'autoliquidacions a escala nacional, en la jurisdicció on estiguera la matriu europea del grup, es presentaria una especie de declaració de l'impost sobre societats macro, agregant tots els resultats, i esta seria objecte d'intercanvi amb la resta d'estats afectats. Després fins i tot es preveu una intervenció a priori del que telefonen un equip Befit, equip d'inspectors de tots els estats membres afectats, que intenten a priori, no a posteriori, arribar a un acord en la distribució correcta d'esta base imposable agregada entre les jurisdiccions.

La segona part d'este projecte Befit, és establir unes regles bàsiques harmonitzades en l'àmbit de preus de transferència. Una tercera part que afectaria a les empreses xicotetes i que està en una fase molt recent, permetria aplicar la legislació de l'impost sobre societats de la jurisdicció on estiguera establida a tot, inclosa la base imposable dels establiments permanents en unes altres jurisdiccions, i després es repartix una altra vegada esta base determinada amb les normes del país de residència.

Pel que fa a uns altres projectes que estaven en estudi, la Comissió ja ha confirmat que quedaran per a la Comissió Europea següent, que isca de les eleccions de l'any vinent.

Pel que fa al IVA, comenta que hi ha un només projecte, però que al seu torn inclou també tres aspectes diferents. Es diu VIDA, vat in the digital age, es va presentar per la Comissió Europea el desembre de 2022. El primer aspecte és el d'ampliar el supòsit de la finestreta única actual, i pot afectar sobretot a entitats o grups molt actius en el comerç de mercaderies, per exemple, l'operativa coneguda com transfer de béns a l'IVA (moure mercaderies d'un Estat membre a un magatzem en un altre Estat membre, fins i tot encara que no s'embena, fet imposable que obliga a registrar-se com empresari al país a on s'han mogut les mercaderies sense haver-hi-les venut), es pretén substituir per una declaració purament informàtica, una especie de finestreta única. Esta faria obligatòria la inversió de subjecte passiu en operacions business to business entre empresaris, quan el proveïdor no estiga establit, etc...

El segon punt d'este projecte té especial interés per a les empreses o els grups molt actius en el sector turístic, essencialment plataformes digitals que intervenen en els servicis d'allotjament a curt termini i en els servicis de transporte de persones. Amb este aspecte es pretendria, aparte d'harmonitzar la localització del fet imposable en el servici de la pròpia plataforma, que els arrendaments a curt termini passen a estar subjectes sempre a IVA a Europa, entre altres aspectes.

La tercera part del paquet d'IVA és la factura electrònica, denominat digital reporting, projecte a quatre anys vista que pretén harmonitzar què és una factura electrònica.

Finalment, D. Marcos Álvarez assenyala que es pretén substituir la nostre actual model de declaració recapitulativa d'operacions intracomunitàries, el 349, per una especie de subministrament immediat d'informació a nivell europeu, operació per operació, transacció per transacció, factura per factura; i a més en temps real o gairebé en temps real, no més enllà de dos dies des que la factura siga emesa.

A continuació, pren la paraula la Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials, que destaca com qüestiones fonamentals en el seu àmbit la reforma de la Unió duanera i un reglament per a importació, exportació i trànsit d'armes de foc. Respecte de la reforma de la Unió duanera, indica que hi ha un debat intern en la Comissió i amb els Estats membres des de fa ja dos o tres anys, ja que la Unió duanera ha de millorar, sobretot respecte del comerç electrònic i les operacions per Internet. Apunta D.a Pilar Jurado que els pilars de la reforma són: en primer lloc, una nova visió sobre els operadors, no apareixent la paraula importadora i exportador, ni subjecte passiu. Al contrari, la normativa actual parla de declarant, pel que una empresa que importa comunicarà a un sistema informàtic que té una operació comercial, que portarà una mercaderia d'un lloc amb unes determinades característiques, fent evident l'operació comercial. En la pràctica, existirà un sistema informàtic únic de la Unió Europea, el data-hub, en què tots els que tenen informació relacionada amb l'operació duanera bolcaran informació.

L'altre element relacionat amb l'operador econòmic és el Trust and Check, evolució de l'operador econòmic autoritzat. Apunta que l'operador que siga Trust and Check ho serà perquè ha passat aquella auditoria, de tal manera que ni tan sols haurà d'esperar a què l'autoritat duanera li indique que ja es pot portar la mercaderia, sinó que, al bolcar informació al sistema, la seua condició li permetrà poder disposar de la mercaderia.

La Directora del Departament de Duanes i Impostos Especials comenta pel que fa als controles duaners, que l'anàlisi de risc a la Unió Europea es va a sobre el conjunt de dades relacionades amb l'operació comercial, que s'ha comunicat a aquell data-hub.

Finalment, entre altres mesures, indica que es proposa la creació d'una Agència Europea de Duanes, a la qual se li donar la informació, realitzant-se la gestió de riscos sobre aquella informació.

Agraint a D. Marcos Álvarez i a D.a Pilar Jurado la seua intervenció, la Directora General finalitza este punt.

5. Pròxima convocatòria

La Directora de l'Agència Tributària anuncia que la pròxima convocatòria serà previsiblement el mes de juny.

6. Altres consideracions, precs i preguntes

No existint intervencions, precs ni preguntes, la Directora de l'Agència Tributària declara finalitzada la vint-i-setena sessió plenària del Fòrum de Grans Empreses, desitjant uns feliços nadal i un pròsper any nou a tots els assistents.